Resorcenodialdehido

Es denomina en química resorcenodialdehido a un cos sòlit dotat de doble funció aldehídica, derivat de la resorcina, també cos sòlit homòlec inferior a la oreína i isomero de la pirocatequina i la hidroquinona, descobert per Henrich Hermann Hlasiwetz i Barth entre els productes de la fusió del gálbano en la potasa càustica, en fòrmula C₆H₆O₂., massa cristalina que es deposita en forma de llargues agulles, que als 110 °C comença a sublimarse, soluble en alcohol, éter, bencina i cloroform.

Derivats

Pot formar derivats monometilados: Aldehit Alfa Aldehit Beta

Alguns estudiosos de la resorcina

El farmacèutic, químic i físic espanyol Laureano Calderón Arana va estudiar les seues propietats físiques (punt d'ebullició, densitat de vapor, coeficient de dilatació, dissolvents, etc.) El químic d'Alemània Carl Theodore Liebermann

• Emilio Nölting
• Hugo Weidel
• Benedikt
• John Stenhouse
• Michel Eugène Chevreul
• Reinhard