Riu trenat
Un riu trenat o riu entrellaçat té un caixer que consistix en una ret de canals separats per bancs i a voltes també chicotetes illas.[1][2] Tant illes com a bancs estan formats per acumulacions de sediment en els canals.[3] El sediment és principalment material d'arrastre erosionat de fonts aigües dalt.[4] Ademés hi ha contribucions de sediment reciclat de l'erosió de bancs.[4] El sediment que compon els bancs pot ser arena, grava o bolones.[4]
Les rius trenats es produïxen en caixers en alta pendent, gran càrrega de sediments o abdós.[5] Els cursos trenats també són típics d'ambients en els que disminuïx fortament la profunditat i la pendent del canal, i per lo tant la velocitat de l'aigua.[6]
En els rius trenats els bancs solen ser d'existència efímera, mentres que les illes duren més.[2] Les illes en els rius trenats solen formar-se a partir de bancs que han segut colonisats per vegetació que estabilisa el sediment que les compon,[2] no obstant els constants canvis dels cursos d'aigua, típics dels rius trenats, tendixen a inhibir la colonisació per vegetació.[2] En les seues riuades, l'aigua d'un riu trenat pugues anegar completament els seus bancs i illes.[1][4] Al contrari, quan un riu trenat dus poca aigua expon grans superfícies del seu llit.[4]
En comparació als caixers de rius de meandres els caixers dels rius trenats són més amples i someros.[3] Açò implica que la tensió tallant siga major que en rius en llits més profunts, lo que es manifesta en una major capacitat per a movilisar sediment en el llit.[7] Molts rius trenats tenen la seua font en torrents provinents de glaciarés.[7] Dita situació s'explica en part perque molts d'estos rius corren sobre llocs a on no estan encaixats, per lo que no hi ha màrgens elevades que impedixquen el desbordament.[7]
Descripció
[editar | editar còdic]Els rius trenats, a diferència dels rius meándricos, es produïxen quan s'alcança un nivell de llindar de càrrega de sediment o de pendent. Geològicament parlant, un increment en la pendent del riu i/o del seu cabal, comporta un aument de la càrrega de sediment, per lo que estes dos condicions poden considerar-se idèntiques; i, en conseqüència, una variació de la pendent pot modelar una variació en la càrrega de sediment. Experimentalment es va determinar eixe llindar de pendent en 0,016 (m/m) per a un cabal de 0,0042 m³/s (15 cu ft/s) en arena grossa mal classificada.[6] Qualsevol pendent que supere este llindar crea una corrent trenada, mentres que pendents inferiors donen lloc a rieres serpenteantes o, para molt baixes pendents, canals rectes. Aixina que el principal factor per al desenroll del riu és la cantitat de sediment que du: una volta que un sistema donat creua el llindar de càrrega de sediment, passarà de ser un riu meándrico a un sistema trenat. També és important per al desenroll de canals la proporció de càrrega en suspensió de sediment respecte a la càrrega de fondo. Un aument dels sediment en suspensió permet la deposición d'un material resistent i finamente erosionat en l'interior de la curva, lo que l'accentuarà, i que, en alguns casos, causarà que un riu passe d'un curs trenat a un perfil serpenteante.[6]
Els canals i bancs trenats solen ser altament mòvils, canviant de manera significativa el disseny de riu a sovint durant les inundacions.[8] Els canals es mouen lateralment a causa de la velocitat diferencial: en l'exterior d'un meandre, més profunt, les aigües ràpides arrepleguen sediment (normalment grava o pedres més grans), que es re-depositen en aigües de moviment més llent en l'interior del meandre.
Els canals trenats pot fluir en un àrea definida per vores relativament estables o poden ocupar por entero el fondo d'una vall. El riu Rakaia, en Canterbury, Nova Zelanda ha excavat un canal de 100 metros de profunditat en les planures circumdants.
Les condicions que promouen la formació de canals trenats són:cita requerida
- un suministrament abundant de sediment;
- un elevat gradient de corrent;
- variacions ràpides i freqüents en la descàrrega d'aigua;
- vores erosionables;
- un curs d'empinat gradient.
Localisacions
[editar | editar còdic]Existixen rius trenats en Àfrica, Àsia, Europa, Norteámerica, Oceania i Surámerica.[9][10][11] Llevat la condició de la presència d'aigua líquida els rius trenats no estan associats a cap clima en particular, existint en zones àrtiques, temperadas, tropicals seques i tropicals humides.[12] En molts llocs ocorren associats sistemes montaños i la seua formació és favorida per l'escassea de vegetació en la conca.[12]
En Àsia els grans rius del Ganges, Mekong i Brahmaputra–Jamuna contenen porcions trenades.[12][10]
Europa té alguns rius en trams trenats: el Narew, en Polònia i Bielorússia. Pero la major regió en rius trenats d'Europa és el nort d'Itàlia, en la vall del Po, a on els rius descendixen des dels Alps i els Apenins a la planura Padana. Allí destaca el Tagliamento, de conca mija i que aplega a tindre un quilómetro d'esgambi en el seu curs mig, front als menys de 200 m en el curs baix. També el Meduna i el Cellina, afluents del Livenza, que quan confluïxen tenen un caixer de més de 3 quilómetros d'esgambi, i els rius Piave i Isonzo, este últim en el seu afluent el Torre. Tots estos descendixen dels Alps cap al golf de Venècia. Afluents del Po que presenten un curs trenat són el Trebbia; el Nure; el Taro en els seus afluents Noveglia, Pessola i Sope; el Parma en el seu afluent el Baganza; el Enza i el Secchia, tots ells descendixen dels Apenins i es convertixen en rius de planura en caixer estret i sinuós quan apleguen a la planura Padana.cita requerida
Registre geològic
[editar | editar còdic]El conglomerat Sewanee, una formació de conglomerats i areniscas de gra gros que cobrix la replanell de Cumberland en el llímit sur (en la seua part central) de l'estat de Pennsilvània, s'interpreta com els sediment d'un antic riu trenat que una volta va cobrir l'est d'Estats Units.[13] També existixen roques sedimentarias interpretades com a sugerents de l'antiga existències de rius trenats en époques geològicament tan remotes com l'Arcaic.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Knighton, David (1998). «Adjustment of Channel Form», Fluvial Forms & Processes: A New Perspective, Arnold, p. 207. ISBN 0340663138.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Huggett, Richard John (2007). «Fluvial Landscapes», Fundamentals of Geomorphology, Routledge, p. 25-27. ISBN 978-0-415-39084-2.
- ↑ 3,0 3,1 Charlton, Ro (2008). Fundamentals of Fluvial Geomorphology, Routledge, p. 5. ISBN 0-203-37108-9.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Charlton, 2008, p. 7.
- ↑ Sutter, A. «Braided Rivers». Archivat des d'el original, el 29 de març de 2015. Consultat el 10 de febrer de 2022.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Schumm, S and Kahn H (1972). "Experimental Study of Channel Patterns." Bulletin of the Geological Society of America (83) pp. 1755–1770
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Dury, G.H. (1969). «Relation of Morphometry to Runoff Frequency», Chorley, Richard J. (ed.). Introduction to Fluvial Processes (en anglés), Methuen, p. 181.
- ↑ Hickin, E. i Sichingabula, H. (1988) «The geomorphic impact of the catastrophic October 1984 flood on the planform of the Squamish River, southwestern British Columbia». Canadian Journal of Earth Science, 25: 1078–1087.
- ↑ Earth-Science Reviews.188
- 291-311.doi:10.1016/j.earscirev.2018.10.016.
- ↑ 10,0 10,1 Catling, David (1992). Rice in deep water (en anglés), International Rice Research Institute, p. 177. ISBN 9789712200052.
- ↑ 11,0 11,1 International Geology Review.36
- 753-770.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Earth-Science Reviews.13
- 1--62.
- ↑ Fraley, Thear Kirk (2010) «Depositional Environment Of Lower Pennsylvanian Sewanee Conglomerate, Lookout Mountain, Geòrgia». Geological Society of America Northeastern Section (45th Annual) and Southeastern Section (59th Annual) Joint Meeting (13–16 March 2010)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río trenzado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.