Anar al contingut

Rubus ulmifolius

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Blackberries Rubus ulmifolius2.jpg
Rubus ulmifolius



Rubus ulmifolius, cridat zarzamora, entre atres numerosos noms comuns, és una espècie d'arbusto d'aspecte sarmentoso de la família de les rosáceas i és popularment conegut pels seus fruts comestibles, cridats mores.

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Blackberry with fruits2.jpg
Fruts (mores) en diversos estadis de madurea in situ.
Archiu:Rubus-ulmifolius-1.JPG
Diversos estadis de floració i fructificación.
Archiu:(MHNT) Rubus ulmifolius flower and buds.jpg
Flores.
Archiu:Aculi.jpg
Detall de les espines.
Archiu:Macchiabjörnbär (Rubus ulmifolius)-2975 - Flickr - Ragnhild & Neil Crawford.jpg
Els fulls de R. ulmifolius tenen típicament 5 folíols, lo que la diferència de Rubus caesius, que tenen 3.

fulls imparipinnadas, la majoria compostes per cinc folíols peciolulados i puntaguts, a voltes solament tres, prou variables, de forma elíptica ovada o obovada, en vora dentado o serrat, de color vert obscur pel fes i blanc-tomentoso pel envés.

Les florés, pentámeras, tenen pétals ovalats casi sempre rosats, a voltes blancs, d'uns 10-15 mm i els sàpia-hos són grises o tomentoso-blanquecinos. Naixen en arracades, donant lloc a inflorescència de forma oblonga o piramidal.

El seu frut, la zarzamora o mora, és comestible i està format per moltes chicotetes drupas arracimadas i unides entre sí (polidrupa), de color roig tornant-se al púrpura negruzco en madurar. El seu sabor és agradable encara que alguna cosa agre.

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

És una planta molt invasiva i de creiximent ràpit que també pot multiplicar-se vegetativamente generant raïls des de les seues branques. Pot colonisar extenses zones de bosc, mont baix, ales o formar grans bardices en un temps relativament curt.

És freqüent en bardices i ribazos i la seua distribució original comprén casi tota Europa, el nort d'Àfrica i el sur d'Àsia. També ha segut introduïda en Amèrica i Oceania, en efectes molt negatius com maleza; per eixemple, en Chile i Uruguay és considerada una espècie invasora.[1][2] No obstant, cita requerida


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Matthei, O. (1993) Manual de les malezas que creixen en Chile. Concepció, Chile. 545 pp.
  2. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2017. Consultat el 16 de setembre de 2017.