Salines i Arenals de Sant Pedro del Pinatar
El Parc Regional Salines i Arenals de Sant Pedro del Pinatar és un Espai Natural Protegit (Parc natural) de la Regió de Múrcia, en Espanya. És un chapull en arenals situat en la partix nort del Mar Menor. En l'interior de l'espai protegit existix un port i unes salines en explotació. En estiu les seues plages estan prou concorregudes, existint una tradició en banys de fanc.[1]
Generalitats
[editar | editar còdic]En 1985 es consideren com a reserva natural protegida i en 1992 es convertixen en Parc Regional.[2]
Es tracta d'una zona humida en arenals que llimita al sur en les encañizadas, que comuniquen la Mar Menor en el Mediterràneu. Des de 1994 s'inclou en la Llista de Chapulls d'Importància Internacional (segons el conveni RAMSAR),[3] junt a la Mar Menor. A partir de 1998 es considera com Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA), per tant pertany a la Ret Natura 2000 de l'Unió Europea.[4][5] Forma part important de la Mar Menor que és una Zona Especialment Protegida d'Importància per al Mediterràneu (ZEPIM). Té una extensió de 856 hectàrees i pertany als municipis de Sant Pedro del Pinatar i Sant Javier. Des de giner de 2002 funciona el Centre de Visitants "Les Salines" a l'entrada al Parc Regional. És, per lo tant, una zona de gran rellevància per la seua diversitat d'espècies i les seues característiques físiques.
En este cas es tracta de fer compatible la conservació de la seua riquea natural en l'explotació de les Salines. Encara que es troba rodejat d'una gran pressió urbanística, com succeïx, en general, en tot el llitoral mediterràneu. Per tant, es produïx una confluència d'interessos turístics, ambientals i comercials en una certa "tensió entre ells". Com a primera aproximació convé saber que en el parc (o els seus voltants) es troben: sis plages; un port en us: peixquer, deportiu i acuícola; l'explotació salinera; varis restaurants; una cordonera dunar natural de 7 km de llongitut; i una flora i fauna de gran importància.
Mig ambient
[editar | editar còdic]Des d'un aspecte geomorfològic destaquen les dunes i arenals costers que se solen presentar en els húmedales costers. A nivell marí existixen barres arenenques que amortiguan l'onage en les zones de Mar Mediterrànea. Per un atre costat cal destacar l'importància de praderies de Posidonia oceànica en els fondos marins de la Mar Mediterrànea.
En el Parc es poden trobar diversos ecosistemes: estanys salineros, pinada, carrizal, saladar, dunes i encañizadas.[6]
Flora
[editar | editar còdic]Hi ha plantes de saladar i estepa salina com la siempreviva (Limonium cossonianum) i la salicornia (Sarcocornia fruticosa) o almarjo (Arthrocnemum macrostachyum) en les zones encharcadas; prop de la plaja pot trobar-se oruga de mar (Cakile maritima) i penca marítima (Eryngium maritimum); en la zona de dunes es pot trobar barrón (Ammophila arenaria), el cuernecillo de mar (Lotus creticus) i azucena de mar (Pancratium maritimum); en les dunes més estables està la xara mediterrànea en espècies com l'esparto(Stipa tenacissima), l'albardín(Lygeum spartum), lentisco (Pistacia lentiscus), espino negre(Rhamnus lycioides), pi carrasco(Pinus halepensis), juncs, aixina com alguns peus de sabina costera (Juniperus turbinata).
Es pot dir que manté una àmplia representació d'endemismes exclusius del surest peninsular com tamarilla de l'arenal (Helianthemum marminorense) i fals tomello o tomello sapero (Frankenia corymbosa), destacant el cachapedo(Senecio glaucus subsp. glaucus) que és una rarea en Europa Occidental, i, especialment l'endemisme exclusiu de la Mar Menor, recentment descrit, esparraguera de la Mar Menor (Asparagus macrorrhizus).
Un atre aspecte molt important és la flora marina, destacant les praderias de Posidonia oceanica; els seus arribazones i restants es troben en facilitat en les plages mediterrànees.
-
esparraguera de la Mar Menor en Veneziola, en el llímit sur del parc espècie endèmica en perill crític d'extinció.
Fauna
[editar | editar còdic]- Aus aquàtiques: avoceta (Recurvirostra avosetta), cigüeñuela (Himantopus himantopus), chorlitejo patinegro (Charadrius alexandrinus), charrancito (Sterna albifrons), pagaza piconegra (Gelochelidon nilotica), zarapito (Numenius arquata), agulla (Limosa lapponica), archibebe (Tringa sp.), etc.; garzas (com Ardea cinerea); tarro blanc (Tadorna tadorna), cormorán gran (Phalacrocorax carbo), alcaraván (Burhinus oedicnemus), combatent (Philomachus pugnax), somormujo (Podiceps cristatus), zampullin cuellinegro (Podiceps nigricollis), martinete (Nycticorax nycticorax), coloma torcaz, ánades, gavines (en especial gavina patiamarilla) i flamencs rosats(Phoenicopterus roseus).
- Reptils: eslizón ibèric (Chalcides bedriagai), lagartija colirroja (Acanthodactylus erythrurus), camalleó comú (Chamaeleo chamaeleon) (introduït).
- Insectes: en perill d'extinció l'escarabat Scarites eurytus.
- Crustacis, com Artemia salina.
- Peixos: en perill d'extinció el fartet (Aphanius iberus) que és un endemisme ibèric.
- Mamífers: musaraña, musarañita i comadreja. També existixen diferents varietats de rat penat com Miniopterus schreibersii, Myotis capaccinii, Myotis myotis, Rhinolophus euryale i Rhinolophus ferrumequinum.
-
Bandada de zampullines (Podiceps nigricollis) en plomall hivernal en les salines.
-
Flamencs (Phoenicopterus roseus) jovenils en les salines.
-
Correlimos (Calidris alpina) en les salines.
-
Avoceta (Recurvirostra avosetta) en les salines.
-
Somormujo (Podiceps cristatus) en les salines.
-
Gavina picofina (Larus genei) en les salines.
Plages
[editar | editar còdic]El Parc Regional dispon de més de huit quilómetros de plages. En la Mar Mediterrànea es troben les populars plages de la Plana que són tres: plaja de les Salines, plaja de la Barraca cremada i plaja de Punta d'Algues; aixina com la plaja de la Torre derribada i la plaja del Mojón.[7] En la Mar Menor es troba la plaja de la Mota, junt a esta es troba la charca en la que se solen realisar els banys de fanc.
Banys de fanc
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Banys de fanc de Sant Pedro del Pinatar.
El fanc és tret del fondo de la charca; té un color gris obscur i consistència cremosa. El fanc s'aplica en les zones del cos que es desige tractar, es deixa secar al sol i una volta sec cal banyar-se en la mateixa charca salada a on es va arreplegar . Ho utilisen les persones que sofrixen dolors crònics, aixina com para diverses malalties cutànees: les que patixen de soriasis tenen un gran consol si seguixen un tractament continu de quinze dies.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]- Centre de Visitants "Les Salines": en explicacions sobre el parc.
- Observatoris a lo llarc dels itineraris recomanats en el parc.
- Plages i bassals, en possibilitat d'usos recreatius controlats.
- Encañizadas en els llímits del parc en La Mànega.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Llei 4/1992, de 30 de juliol, d'Ordenació i Protecció del Territori de la Regió de Múrcia».
- ↑ Pla d'ordenació dels recursos naturals Direcció general del Mig Natural, Comunitat autònoma de Múrcia, juny de 1995.
- ↑ Llocs Ramsar en Espanya
- ↑ Senyes en la Ret Natura 2000. Consultat 8-03-2008
- ↑ ZEPA en còdic ES0000175 [1] archivat en Wayback Machine. i LIC en còdic ES0000175 [2] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Sèu per a l'Estudi dels Chapulls Mediterràneus. Universitat de Valéncia
- ↑ Ibarra Marines, D. (2021). “Evolution of the Beaches in the Regional Park of Salines and Arenals of Sant Pedro del Pinatar (Southeast of Spain) (1899–2019)”. ISPRS International Journal of Geo-Information 10 (4): 200. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salinas y Arenales de San Pedro del Pinatar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.