Zona especialment protegida d'importància per al Mediterràneu
Les zones especialment protegides d'importància per al Mediterràneu o ZEPIM són espais naturals marins o costers que gogen d'especial protecció migambiental basada en el conveni de Barcelona. Es creen per a la protecció dels ecosistemes marins singulars a lo llarc de la mar Mediterràneu.
Creació de les ZEPIM
[editar | editar còdic]Estos espais es creen en el protocol acordat en 1995 pels països participants en el conveni de Barcelona i en 1996 en Montecarlo. Les condicions exigides per a imcorporar estos espais és que eixerciten una funció important per a la conservació de la diversitat biològica; continguen ecosistemes característics de la zona mediterrànea o disponguen d'un especial interés per a la ciència, la cultura, l'educació o el fruïment estètic.[1]
Per a la declaració d'una ZEPIM en una zona és necessari analisar diferents aspectes específics: el seu caràcter excepcional; el seu nivell de representativitat natural i cultural; la seua diversitat; la presència d'hàbitats de gran importància per a espècies en perill, amenaçades o endèmiques; l'existència d'amenaces que puguen menyscabar el valor ecològic, biològic, estètic o cultural de la zona, l'existència d'un procés de planificació i ordenació de la zona que conte en respal ciutadà; l'existència en la zona d'oportunitats de desenroll sostenible i l'existència d'un pla integrat de gestió costera.
Existix una série d'obligacions en les ZEPIM: dispondre d'un règim jurídic per a la seua protecció eficaç; dispondre d'un pla de gestió i un programa de recollida de senyes rellevants; establir una série d'objectius i mides de conservació i de gestió molt ben definides; dispondre d'un orgue de gestió en la suficient dotació de recursos humans i econòmics; aixina com d'un programa de vigilància contínua.
Existixen una série d'aspectes específics que deuen atendre les medidads de protecció:
- Abocades o descàrregues de residus o atres substàncies que puguen menyscabar directa o indirectament l'integritat de la zona.
- Anàlisis detallats per a l'introducció o reintroducción d'espècies en la zona.
- Reglamentació d'activitats que puguen perjudicar o pertorbar a les espècies, menyscabar les característiques naturals, culturals o estètiques, o incidir de forma negativa en l'estat de conservació dels ecosistemes o espècies de la zona.
- Normes jurídiques necessàries en les zones perifèriques de la ZEPIM:
Zones ZEPIM existents
[editar | editar còdic]
Espanya és el país que conta en un major número:
- Andalusia dispon de vàries zones:[2]
- Fondos Marins de l'Alce d'Almeria, que inclou els illots de Sant Joan dels Terreros i Illa Negra, a lo llarc de les seues 50 km dispon de les més importants praderies de Posidonia de tota la costa espanyola.
- Veta de Gata-Níjar, inclou trentahuit mil hectàrees de terra ferma i una milla marina de fondos a lo llarc de 45 km de costa; es tracta d'un espai en especiaes endèmiques de la zona.
- Illa de Alborán, per la seua situació entre el Mediterràneu i l'Atlàntic el seu mig aquàtic és un espai marí privilegiat i divers en el que es troben espècies endèmiques, aixina com de les mars.
- Parage Natural Penya-segats Maro-Cerro Gros, en 1789,58 hectàrees, incloent la superfície marítima i dotze km de costa, dispon d'unes peculiars formacions geològiques i una gran biodiversitat tant en el seu espai terrestre com en els seus fondos marins.
- Balears té una zona:
- El archipèlec de Cabrera és el primer parc nacional marítim-terrestre creat en Espanya; és únic en moltes de les seues característiques físiques, geogràfiques, ecològiques i biològiques. Inclou un conjunt de dèneu illes i illots.
- Catalunya dispon de dos zones:
- Illes Medas, que formen un menut archipèlec compost per sèt illes i varis illots, té gran diversitat d'espècies tant terrestres com a marines. Situades en la Costa Brava en la població d'Estartit (Girona)
- Veta de Creus representa una extensió dels Pirineus cap a la mar; per lo que presenta característiques litològiques, hidrogràfiques i orogràfiques pròpies de l'alta montanya; i una gran diversitat biològica.
- La Comunitat valenciana té una zona:
- Les illes Columbretes formen un menut archipèlec front a la costa de Castelló que té singularitat geològica de tipo volcànic i posseïx diverses espècies endèmiques i gran número de comunitats vegetals i animals desaparegudes en les costes.
La regió de Múrcia dispon d'una zona:[3]
- Mar Menor i costa oriental de la Regió de Múrcia, que inclou este estany i gran part de les seues costes incloent els espais protegits de Salines i Arenals de Sant Pedro del Pinatar, Espais oberts i illes de la Mar Menor, Calblanque, Mont de les Cendres i Penya de l'Àguila i Illes i Illots del Llitoral Mediterràneu.
- França té una zona:
- L'illa de Port-Cros i Bagaud, junt als illots de Gabinière i Rasques, formen un parc natural protegit des de 1963, conegut com el parc nacional Port-Cros, que conserva gran diversitat biològica.
- Tunis dispon de tres zones:
- Les illes Kneiss formen un menut archipèlec en les proximitats del Golf de Gabés.
- La Galita és un archipèlec d'illes rocoses d'orige volcànic situat al nort de Tunis; en l'illa principal es poden trobar penya-segats de doscents metros d'altura.
- Zembra és una illa rocosa situada al nort del golf de Tunis.
Compartida entre França, Itàlia i Mónaco es troba:
- Mar de Ligúria, que es considera un santuari de mamífers marins.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Descripció del proyecte Ministeri de mig ambient d'Espanya.
- ↑ Principis generals i relació de Zones Especialment Protegides d'Importància per al Mediterràneu (ZEPIM). Junta d'Andalusia.
- ↑ ZEPIM Comunitat autònoma de la Regió de Múrcia]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona especialmente protegida de importancia para el Mediterráneo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.