Mar de Ligúria
.jpg){kind=link}
La mar de Ligúria és una subdivisió del mar Mediterrànea, els llímits de la qual si ben no són molt precisos estan delimitats en general per un triàngul imaginari els vèrtiços del qual són: el veta Ferrat francés, veí a Niça; la punta vaig donar Revelatta, prop de Calvi en Còrsega; i el veta Piombino, en Livorno, en la costa de la Toscana. Vore més avall delimitació de la IHO i delimitació italiana.
Geografia
[editar | editar còdic]La mar de Ligúria banya la costa italiana (més coneguda com Riviera o Riviera Ligure) de Ligúria i Toscana, i les illes de Còrsega i Elba.
La mar de Ligúria forma entre el veta Mele i La Spezia, un gran arc (el golf de Gènova) en el centre del com es troba el port de Gènova, la seua ciutat més important.
Les seues aigües banyen Itàlia, França i Mónaco i llimita en el mar Tirreno. Està emmarcat pels Alps marítims i els Alps Apuanos.
En les seues costes es parla el ligur, llengua romançada dialecte genovés i l'alimentació està fortament influenciada pels productes marins (anchova, lluç, mariscs) i l'elaboració de salses típiques com el pesto en productes del lloc (oli d'oliva, anous, pinolis, etc), ademés de productes en cigrons, pastes (pansotti), la típica focaccia, la coca pascualina i la farinata o fainá.
La mar de Ligúria es considera un santuari de mamífers marins i va ser declarat com ZEPIM.
Costa
[editar | editar còdic]Per la posició del sol, en el costat occidental de Gènova la costa pren el nom de riviera vaig donar Ponent (ribera de Ponent); en l'oriental, el de riviera vaig donar Alce (ribera de Llevant).
La costa noroest es caracterisa per la bellea panoràmica i el seu clima agradable.
La mar de Ligúria també banya les costes centre-nort de Toscana, sent predominantment baixes i arenenques.
Comprén la costa Apuana (deu el seu nom als Alps Apuanos), el golf de Tigullio, la Versilia, la costa pisana, la costa Spezzina (de Deiva Marina a Portovenere), la riviera Ligure delle Palme a l'oest de Savona i la costa dels Etruscs fins al golf de Baratti.
Entre les illes, les més importants són l'Elba, l'Illa de Capraia i l'Illa de Gorgona, pertanyents al archipèlec Toscano, Palmaria, Esme i Tinetto situades a lo llarc de la Riviera Ligure vaig donar Alce.
Ciutats
[editar | editar còdic]De gran atractiu turístic, especialment durant l'estiu europeu, són les ciutats i localitats costeres de Portofino, Imperia, Viareggio, Forte dei Marmi, Sestri Alce, Portovenere, Camogli, Rapallo, Livorno, Sant Rem, Santa Margarita de Ligur i unes atres de la rivera liguriana aixina com els ports de La Spezia i Savona.
Per la seua bellea, la franja denominada Cinc Terres o Cinque Terre va ser declarada Patrimoni de la Humanitat en Itàlia per l'Unesco. Es compon de cinc poblats: Monterosso al Mare, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore.
Rius i ports
[editar | editar còdic]Entre atres rius, la mar de Ligúria rep les aigües del riu Arno, el Magra, el Versilia i el Serchio.
La mar de Ligúria és menut, pero profunt i les montanyes apleguen fins a l'mar. Les seues costes són altes i les plages són poques i menudes.
A lo llarc de les seues costes hi ha importants ports comercials, el major dels quals és el port de Gènova. Atres ports importants són els de Menton, Savona, La Spezia, Imperia, Carrara, Piombino i Livorno.
La mar de Ligúria alcança una profunditat màxima de més de 2.850 m al noroest de Còrsega.
Batimetría
[editar | editar còdic]La plataforma continental en la mar de Ligúria, és casi inexistent i el fondo marí descendix a continuació en una forta pendent cap al fondo de la planura abissal de la conca de Cerdenya i Còrsega, (també cridada conca cors-liguria).
El talús està solcat per canons submarins. La pendent del talús és fort, en un desnivell de 200 m de profunditat a només 2 km de la costa i 500 m a 4 km, a on s'inicia la planura abissal, que està situada entre 15 i 20 km de la costa a una profunditat de 2000 m.[1]
El canó de Gènova és un dels canons submarins més grans del Mediterràneu. Entre les vores de les ales hi ha un esgambi de 50 km i la llongitut total del canó supera els 70 km, a lo llarc dels quals, el fondo marí descendix de 200 fins a 2400 m de profunditat, en pendents que alcancen i superen en alguns punts els 50°. En la vora oriental del canó hi ha un banc submarí, situat a uns 45 km de la costa de Portofino, a on el fondo marí aplega relativament fins als 515 m de profunditat.[2]
Història
[editar | editar còdic]Antigament la mar de Ligúria es dia, en llatí, Mare Ligusticum,[3] a la mar que banyava les terres habitades pels antics lígures, definit entre el Ródano i el Arno.[4] En el V el territori habitat per esta població s'estenia molt més allà de les fronteres de l'actual Ligúria i de la mateixa posterior República de Gènova, incloent part de les actuals costes francesa i toscana fins a Livorno.[5]
El Mar Tirreno pren el seu nom del poble dels tirrenos (Tyrsenoi o Tyrrhenoi), més coneguts com els etruscs, els territoris dels quals, durant el VIII, per això, en alguns escrits internacionals, la part de la mar de Ligúria que banya la Toscana és cridada "alt tirreno".[6]
Des de el VII les poblacions ligures en la regió i més allà dels Apenins varen ser belicosos navegants i la conquista romana, que va començar en el III va ser difícil. En les seues costes es varen instalar les tribus ligures, apuanes i etruscs.
A fins del Imperi romà, la regió va ser saquejada pels bàrbars, després dominada pels bizantino, pels longobardos i pels francs, mentres que les seues costes varen ser devastades pels sarracenos.
En 1339 Simón Boccanegra es va nomenar Senyor de Gènova (Dogo de Gènova) i va començar un periodo plagat de tumults i de guerres contra la potència marinera de Venècia, contra els aragonesos, els Visconti i els francesos.
Persones notables lligades a la mar de Ligúria
[editar | editar còdic]Entre les personalitats naixcudes o que varen habitar en la regió poden mencionar-se:
- Andrea Doria
- Giuseppe Garibaldi
- Cristoforo Colombo
- Giacomo Puccini
- Gabriele D'Annunzio
- Eugenio Montale
- Sem Benelli
- Mary Shelley
- Lord Byron
- Sandro Pertini
- Fabrizio De André
Delimitació de la IHO
[editar | editar còdic]La màxima autoritat internacional en matèria de delimitació de mars a efectes de navegació marítima, l'Organisació Hidrogràfica Internacional («International Hydrographic Organization, IHO), considera la mar de Ligúria com una subdivisió de la mar Mediterrànea. En la seua publicació de referència mundial, «Limits of oceans and sigues» (Llímits d'oceans i mars, 3.ª edició de 1953), li assigna el número d'identificació 28 (d) i definix els seus llímits de la forma següent:
Una llínea unint la veta Corse (veta Grosso, 9°23' I), la punta nort de Còrsega, fins a la frontera entre França i Itàlia (7°31' I).
En el surest.
Una linea que unix la veta Corse en l'illa Tinetto (44°01'N, 9°51' I) i des d'allí a través de les illes d'Esme i Palmaria fins a la punta Sant Pietro (44°03' N, 9°50' I), en la costa d'Itàlia.
En el nort.
La costa ligur d'Itàlia.
Delimitació italiana
[editar | editar còdic]L'Institut Hidrogràfic de la Marina Italiana definix els llímits de la Mar de Ligúria de la següent manera:
- llímit occidental: seguint una llínea que unix Cap Ferrat prop de Niça i la punta de Revellata prop de Calvi en Alta Còrsega (Haute-Corse);
- llímit oriental: seguix una llínea que unix la veta de Còrsega (en Capu Sagru) i el promontori de Piombino.
Estos llímits, al no ser reconeguts per l'Organisació Hidrogràfica Internacional, són per tant arbitraris. Sempre des del punt de vista italià, la mar de Ligúria llimita en França (Alta Còrsega i Alps Marítims), Itàlia (Ligúria, nort de Toscana, illes de Gorgona i Capraia) i el principat de Mónaco. Segons les definicions italianes, el llímit en la mar Tirreno se situa per tant a nivell del Canal de Còrsega.
Santuari Pelagos
[editar | editar còdic]La Mar de Ligúria és conegut per albergar en les seues aigües la major reserva marina del Mar Mediterrànea. El conegut com a Santuari Pelagos és un àrea marina protegida definida per França i Itàlia en 1999, destinada a la protecció dels mamífers marins (cetáceos). Cobrix un àrea d'aproximadament 84.000 km², que comprén les aigües entre Toulon (Costa Blava), Veta Falcone (Cerdenya oest), Veta Ferro (Cerdenya oriental) i Fosso Chiarone (Toscana).
És una de les zones del Mediterràneu a on és més fàcil avistar grups de cetáceos. Les embarcacions per a l'albirament d'estos mamífers marins partixen dels principals ports deportius de la província de Imperia, com Porte Maurizio.
En esta zona tots els cetáceos que habiten en el Mediterràneu es troben a intervals regulars. Es creu que és el principal motiu d'alimentació per als rorcuales comuns en la conca mediterrànea.
El santuari va ser establit el 25 de novembre de 1999 i és la primera (i actualment l'única) reserva marina internacional en el món, compartint aigües internacionals de França, Itàlia, i el Principat de Mónaco.
Per a subrallar l'importància del santuari, este s'ha afegit a les Zona Especialment Protegida d'Importància per al Mediterràneu (ZEPIM), llista del Conveni de Barcelona de 1999.
En 1996, Itàlia va crear el Parc Nacional de l'Archipèlec Toscano, gràcies al com se salvaguarden les sèt illes principals del archipèlec i els fondos marins en tota la fauna important tant del mar Tirreno com de la mar de Ligúria. Actualment és el parc marí més gran d'Europa.[8]
En 1999 es va crear en Ligúria el parc nacional de les Cinc Terres, íntegrament en la província de la Spezia, que per la bellea natural del seu territori és un important destí turístic per als interessats no solament en el turisme balneari.
Fauna marina
[editar | editar còdic]Un número d'estudis demostren que en esta zona de la Mar Mediterràneu hi ha una concentració massiva de cetáceos, principalment gràcies a l'abundància d'aliments. Els mamífers marins estan representats per dotze espècies: el rorcual comú (Balaenoptera physalus), que és el segon animal més gran en el món; cachalotes (Physeter macrocephalus), el delfí comú (Delphinus delphis), el delfí mular (Tursiops truncatus), el delfí llistat (Stenella coeruleoalba), la ballena pilot (Globicephala melas), el delfí de Risso (Grampus griseus), el ballenato de Cuvier (Ziphius cavirostris); més rara de vore, la ballena de Minke (Balaenoptera acutorostrata), el delfí de hocico estret (Steno bredanensis), la orca (Orcinus orca) i la falsa orca (Pseudorca crassidens).
Un recent informe de Greenpeace, no obstant, ha documentat un dramàtic decliu en les poblacions de cetáceos i una insuficiència de les mides de protecció posades en marcha.
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Una vista nocturna d'una part del port de Genova
.jpeg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Würtz M. (ed.) (2012). Mediterranean Submarine Canyons, Ecology and Governance (en anglés), Gland, Suïssa i Màlaga: IUCN, International Union for Conservation of Nature, pp. 100. ISBN 978-2-8317-1469-1.
- ↑ «Batimetria mediterranea: 4. costa ligure-provenzale» (en italià). naturamediterraneo.com. Consultat el 12-05-2023.
- ↑ Chiusole, Antonio (1749). Il mondo antico modern i novissimo ovvero breu trattato dell'antica i moderna geografia ... (en italià), apresso Gio. Battista Recurti, pp. 257.
- ↑ «Skylax : Voyage». Consultat el 2022-10-21.
- ↑ Atlante storico (en italià), Istituto geografico De Agostini.
- ↑ Giuseppe Franc. Orizzonti etruschi: una completa esplorazione del mondo etrusc (en italià), SugarCo.
- ↑ «On the Southwest. A line joining Cape Corse (Cape Grosso, 9°23' I) in Corsica, with Tinetto Island (44°01' N, 9°51' I) and thence through Esme and Palmaria Islands to San Pietro Point (44°03' N, 9°50' I) on the coast of Italy.
On the Southeast. A line joining Cape Corse with Tinetto Island (44°01' N, 9°51' I) and thence through Esme and Palmaria Islands to San Pietro Point (44°03' N, 9°50' I) on the Coast of Italy.
On the North. The Ligurian Coast of Italy.»
La traducció a l'espanyol és pròpia. La versió original, en anglés, està disponible en linea en el lloc oficial de la «International Hydrographic Organization» en: [enllaç trencat]. - ↑ Silvano Landi, Il Parco Nazionale dell'Arcipelago Toscano: tra il vert i l'azzurro, Corpo Forestale dello Stato (PDF).
- d'octubre de 2013/https://web.archive.org/web/20131014221347/http://www3.corpoforestale.it/flex/cm/pages/serveattachment.php/L/IT/D/D.b7i0d57i705i98211444/P/BLOB:ANEU%3D1057 Archivat el Erro en l'expressió: Temps no vàlit archivat en Wayback Machine.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mar de Ligúria.- la_mar_de_Ligúria_Itàlia.html
- [1]
- [2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Mar de Liguria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.