Saliut 5

Salyut 5 (en rus: Салют-5, ‘Salutació-5’), també coneguda com OPS-3, va ser una estació espacial soviètica. Llançat en 1976 com a part del programa Salyut, va ser la tercera i última estació espacial Almaz en ser llançada per a l'eixèrcit soviètic. Dos missions Soyuz varen visitar l'estació, cada una manejada per dos cosmonautas. Una tercera missió Soyuz va intentar visitar l'estació, pero va fallar en l'envolament. Es va planificar una quarta missió pero mai va ser realisada.

Programa Salyut

El programa Salyut és el nom de la primera série d'estacions espacials de la Unió Soviètica, llançades per mig de l'eixida Protón. Este programa naix en la Guerra Freda com a resposta a l'interés de la milícia dels Estats Units en explorar l'espai, lo que es va cridar el Programa MOL. Koroliov i el seu OKB-1 varen propondre varis proyectes de naus militars (Soyuz VI, Soyuz R i Soyuz P). Per un atre costat, Vladímir Cheloméi va propondre una estació espacial anomenada Almaz en característiques similars. Despuix de la mort de Koroliov en 1966, els seus proyectes no varen ser aprovats, pero sí l'estació Almaz de Cheloméi i la seua nau de servici, la TKS. Posteriorment, pel retart en el desenroll d'esta estació, les autoritats varen ordenar que les estacions Almaz utilisaren subsistema derivats de la nau Soyuz. Despuix de conéixer els plans nortamericans de posar en òrbita el Skylab, els soviètics varen decidir accelerar el proyecte d'estacions espacials per a alvançar-se'ls. Aixina varen sorgir les estacions civils DOS.

Llançament

Salyut 5 va ser llançat el 22 de juny de 1976 a les 18:04:00 UTC. El llançament va tindre lloc en el Lloc 81/23 del Cosmódromo de Baikonur i va utilisar una eixida carregadora Proton-K 8K82K de tres etapes en el Número de série 290-02.

En conseguir aplegar a l'òrbita, al Salyut 5 se li va assignar el designador internacional 1976-057A, mentres que la Orde de Defensa Aeroespacial de EE. UU. li'l va donar com a Satèlit Catàlec número 08911.2.

Astronave

Salyut 5 era una estació Almaz, l'últim de tres per a ser llançat com a estacions espacials despuix de Salyut 2 i Salyut 3. Com els seus predecessors, media 14.55 metros (47.7 ft) de llarc, en un diàmetro màxim de 4.15 metros. Tenia un volum habitable d'interior de 100 metros cúbics, i un pes de 19,000 quilograms. L'estació va estar equipada en un sol port acoplat per a les càpsules Soyuz, en el Soyuz 7K-T sent la configuració en servici en eixe llavors. Dos panels solars montats lateralment en el mateix punt de l'estació mentres el port acoplat proporcionava l'energia. L'estació estava equipada en una càpsula KSI per a retornar senyes de busques i materials.

Salyut 5 va dur a Agat, una cambra quina les tripulacions varen utilisar per a observar la Terra. El forn alemà Kristall va ser utilisat a bordo de l'estació per a experiments de creiximent del cristal.

Operació

Quatre missions tripulades al Salyut 5 varen ser originalment planejades. La primera, Soyuz 21, va ser llançada des de Baikonur el 6 de juliol de 1976, i atracada a les 13:40 UTC del dia següent. L'objectiu primari de la missió Soyuz 21 a bordo del Salyut 5 era la conducció d'experiments militars, no obstant la busca científica també era conduïda, la qual incloïa estudiar peixos d'aquari en microgravedad i observar el sol. La tripulació també va conduir una conferència televisada en alumnes escolars. Els cosmonautas Borís Volinov i Vitali Zholobov varen quedar a bordo del Salyut 5 fins al 24 agost, quàn varen retornar a la terra aterrisant a 200 km al suroest de Kokchetav. S'esperava que la missió durara més temps, pero l'atmòsfera dins del Salyut 5 es va vore contaminada en fum d'àcit nítric provinents d'una filtració de combustible, la qual va afectar la condició sicològica i física de la tripulació, requerint d'un aterrisage d'emergència.

El 14 d'octubre de 1976, el Soyuz 23 va ser llançat duent als cosmonautas Vyacheslav Zudov i Valeri Rozhdestvenski a l'estació espacial. Durant l'aproximació per a l'acoplament al sendemà, un sensor defectuós incorrectament va detectar un inesperat moviment lateral. El sistema d'acoplament automàtic de l'estació, Igla, va desprendre els propulsors de maniobra de la nau espacial en un intent de parar el moviment inexistent. A pesar de que la tripulació era capaç de desactivar el sistema Igla, l'estació havia gastat massa combustible per a tornar a intentar l'acoplament baix control manual. El 16 d'octubre el Soyuz 23 va retornar a la Terra sense completar els objectius de la missió.

L'última missió al Salyut 5, Soyuz 24, va ser deplegada el 7 de febrer de 1977. La seua tripulació es va compondre pels cosmonautas Víktor Gorbatko i Yury Glazkov, quí va conduir reparacions a bordo de l'estació i va descarregar l'aire que havia segut informat com contaminat. Els experiments científics varen ser portats a terme, incloent l'observació del sol. La tripulació va partir rumbo tornada el 25 de febrer. La curta missió aparentment es va relacionar a que el Salyut 5 va començar a agotar el propulsor per als seus principals motors i sistema de control d'actitut.

La quarta missió prevista, la qual hauria segut designat com Soyuz 25 si s'haguera concretat, va estar pretesa per a visitar l'estació per dos semanes en juliol de 1977. La seua tripulació hauria segut composta pels cosmonautas Anatoly Berezovoy i Mikhail Lisun; la tripulació de relleu per a la missió Soyuz 24. La missió es va cancelar per l'escassea de propulsor anteriorment mencionada. La càpsula quina es va construir per a la missió Soyuz 25 va ser reutilisada posteriorment per a la missió Soyuz 30 cap al Salyut 6. Com no podia ser re abastida, i ya no contava en el combustible per a sostindre les operacions tripulades, la càpsula recuperable KSI va ser expulsada i retornada a la Terra el 26 de febrer. Salyut 5 va ser desorbitat el 8 d'agost de 1977 i cremat mentres reingresaba a la atmòsfera de la Terra.

Vore també

Estació espacial para estadístiques d'estacions espacials ocupades
Salyut
TKS
Almaz
Mir
Skylab
Estació Espacial internacional