Seguritat minera
La seguritat minera és un terme ampli que es referix a la pràctica de controlar i gestionar una àmplia gama de riscs associats al cicle de vida de les activitats mineres. La pràctica de seguritat minera implica l'implementació de controles de riscs reconeguts i/o la reducció dels riscs associats a les activitats mineres a nivells llegal, social i moralment acceptables. Si ben el principi fonamental de la seguritat minera és eliminar els riscs per a la salut i la seguritat dels treballadors miners, la pràctica de seguritat minera també pot centrar-se en la reducció de riscs per a la planta (maquinària), aixina com per a l'estructura i el jaciment de la mina.[1] Archiu:BergwerkFellFeuerwehr2010A.ogv
La seguritat ha segut una preocupació en l'indústria minera des de fa molt temps, especialment en la mineria subterrànea. El desastre de la mina de Courrières, el pijor accident miner d'Europa, va implicar la mort de 1099 miners en el nort de França el 10 de març de 1906. Este desastre va ser superat solament per l'accident de la mina de carbó de Benxihu en China el 26 d'abril de 1942, que va matar a 1549 miners.[3] Si be la mineria hui en dia és substancialment més segura que en décades anteriors, els accidents miners encara ocorren. Les sifres del govern chinenc indiquen que 5000 miners moren en accidents cada any en eixe país, mentres que atres informes han sugerit una sifra tan alta com les 20 mil víctimes fatals cap a 2007.[4]
Perills i prevenció
[editar | editar còdic]Ventilació
[editar | editar còdic]
La ventilació de les mines és una preocupació important per a la seguritat minera. Una ventilació deficient en mines subterrànees provoca exposició a gasos nocius, calor i pols, que poden causar malalties, lesions i inclús la mort. La concentració de metà i uns atres contaminants atmosfèrics subterràneus generalment es pot controlar per mig de dilució (ventilació), la captura abans de l'ingrés en la corrent d'aire principal (drenage de metà) o per mig d'aïllament en sagells i obturaciones.[5] S'instalen sistemes de ventilació per a impulsar una corrent d'aire a través de les àrees de faena: la circulació d'aire necessària per a una ventilació eficaç d'una mina es genera per mig d'un o més ventiladors de gran tamany, generalment ubicats sobre el sol. L'aire fluïx en una sola direcció, creant circuits a través de la mina de manera tal que cada àrea de treball principal rep constantment un suministrament d'aire fresc. La dilució en mines de carbó també ajuda a mantindre baixos els nivells de pols: rosant la màquina en aigua i filtrant l'aigua carregada de pols en un ventilador depurador, els miners poden atrapar la pols en èxit.[5]
Els gasos en les mines poden enverinar als treballadors o desplaçar l'oxigen en la mina, causant asfíxia.[5] Per esta raó, l'Administració de Seguritat i Salut Minera dels Estats Units requerix que els grups de miners en els Estats Units duguen equips que puguen detectar gasos comuns, com CO, O2, H2S, CH4, aixina com per a calcular el percentage de llímit inferior de explosividad.
Incendis per gas
[editar | editar còdic]El gas metà inflamable és una font comuna d'explosiones en les mines de carbó, lo que a la seua volta pot iniciar explosions de pols de carbó més extenses. Per esta raó, es esparcen pols de roca, com hidròxit de calcio, per les mines de carbó per a disminuir la provabilitat d'explosions de pols de carbó i llimitar el seu alcanç, en un procés conegut com espolvoreado de roca . Les explosions de pols de carbó també poden iniciar-se independentment de les explosions de gas metà. La calor per fricció i les purnes generades pels equips de mineria poden inflamar-se tant en el gas metà com en la pols de carbó. Per esta raó, se sol utilisar aigua per a gelar les zones d'extracció de roca. [6]
Soroll
[editar | editar còdic]Els miners utilisen equips lo suficientment resistents com per a travessar capes extremadament dures de la corfa terrestre. Este equip, combinat en l'espai de treball tancat en el que treballen els miners subterràneus, pot causar pèrdua de l'oïment.[7] Per eixemple, un atornillador de sostres pot alcançar nivells de potència acústica de fins a 115 dB.[7] Combinat en els efectes de reverberació de les mines subterrànees, un miner sense una adequada protecció auditiva adequada té un alt risc de sordera.[7] Als 50 anys, casi el 90% dels miners de carbó d'Estats Units tenen alguna pèrdua auditiva, en comparació a solament el 10% entre els treballadors no exposts a sorolls forts.[8]
L'estratègia de prevenció preferida consistix en controls d'ingenieria per a eliminar les fonts de soroll. També es poden utilisar controls administratius i protecció auditiva quan els controls d'ingenieria no són viables.[9]
Solsides i caigudes de roques
[editar | editar còdic]Archiu:Rock Falls - Preventing Rock Fall Injuries in Underground Mines.webm Ya que la mineria implica el removiment de terra i roca de la seua ubicació natural, creant aixina grans fosses, sales i túnels buits, les solsides i solsides de terra i roques, són una preocupació important en les mines. Les tècniques modernes per a entibar i apuntalar parets i sostres en mines subterrànees han reduït el número de morts per solsides, pero les solsides seguixen representant fins al 50% de les morts en la mineria.[10] Inclús en casos a on les solsides de mines no són immediatament mortals, poden deixar atrapats a miners en les profunditats. Casos com estos a sovint donen lloc a importants rescats, com el de 33 miners chilens que varen quedar atrapats en les profunditats durant 69 dies en 2010.[11]
Exposició a la calor
[editar | editar còdic]Les altes temperatures i la humitat poden provocar malalties relacionades en la calor, com hipertermia, que pot ser mortal.[12] La presència d'equip pesat en espais confinats també supon un risc per als miners. Per a millorar la seguritat dels miners, les mines modernes utilisen l'automatisació i operació remota, incloent, per eixemple, equips com pala carregadores automatizado, capoladores de roques operades a distància, camions autònoms, perforadora automàtiques i plataformes de Big Data per a millorar l'eficiència i la seguritat.[13] No obstant, a pesar de les millores modernes en les pràctiques de seguritat, la mineria seguix sent una professió perillosa en tot lo món.
Us d'explosius
[editar | editar còdic]Archiu:Handling Explosives in Underground Mines.webm Els explosius s'utilisen en les mines en fins constructius, pero poden ser perillosos si no es prenen les mides de seguritat adequades. Per eixemple, les roques proyectades despuix de voladures poden eixir despedides més allà del lloc de l'explosió, causant lesions personals i danys materials. En mineria a tajo obert els riscs predominants per l'us d'explosius són la proyecció de fragments volants, vibracions i ones de concusión, mentres que en la mineria subterrànea són els desplomes i el gaseamiento pels fums de l'explosió.[14]
D'acort en senyes de l'Administració de Seguritat i Salut Minera, la proyecció de roques i la falta de seguritat en les zones de voladura varen ser les principals causes de lesions relacionades en voladures en la mineria a cel obert. Les lesions mortals per falta de seguritat en les zones de voladura es varen deure principalment a la falta de neteja de la zona o a un control d'accés inadequat.[15] Una planificació adequada pot reduir l'incidència de roques proyectades.[16]
Exposició a la pols
[editar | editar còdic]En la mineria del carbó, l'extracció, trituración i transport del carbó poden generar cantitats significatives de pols de carbó respirable extremadament fi en l'aire. En operacions de mineria no carbonífera, com l'extracció de pedra, arena i grava, i en certes ocupacions en mines de carbó, la pols de sílice respirable generat durant les faenes és la principal preocupació.[17] La pols respirable pot causar problemes pulmonars a llarc determini. La pols de carbó respirable pot causar neumoconiosis dels miners del carbó, i la pols de sílice respirable pot causar silicosis, càncer de pulmó i malaltia pulmonar obstructiva crònica. Les partícules minerals allargades poden provocar asbestosis, càncer de pulmó i mesotelioma.[18]
Mines abandonades
[editar | editar còdic]Les mines abandonades poden ser perilloses per a qualsevol que intente explorar-les sense els coneiximents i la capacitació en seguritat adequats. L'existència d'una gran cantitat de passius ambientals miners (PAM), açò és, aquelles instalacions, efluents, emissions, restants o depòsits de residus que es varen generar en el passat pel tancament inadequat o l'abandó de faenes mineres, constituïx un risc potencial per a la salut de les poblacions i els ecosistemes.[19]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ninness. «What is mining safety?» (en en-us). Australasian Mine Safety Journal. Consultat el 2019-07-09.
- ↑ «[1]». Consultat el 28 May 2013.
- ↑ Stephen J. Spignesi (2004). Catastrophe!: The 100 Greatest Disasters Of All Clave, p. 168. ISBN 9780806525587.
- ↑ «[2]». Consultat el 2025-09-13 (en en-us).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «NIOSH Mining Safety and Health Ventilation». United States National Institute for Occupational Safety and Health. Consultat el 2007-10-29.
- ↑ NIOSH, Coal Mine Explosion Prevention [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 (2006).Trans Soc Min Metal Explor.(320)
- 171–7.Consultat el 2009-06-16.
- ↑ «NIOSH Engineering Controls Research Shows Promise in Reducing Noise Exposure Among Mine Workers». NIOSH. doi:10.26616/NIOSHPUB2010156. Consultat el 2012-07-09.
- ↑ «Hearing Loss Prevention Overview» (en en-us). www.cdc.gov. Consultat el 2017-02-13.
- ↑ NIOSH Ground Control Program [4] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Chile: reconte minut a minut del rescat dels miners» (en és). BBC News Món. Consultat el 2025-09-14.
- ↑ «Symptoms and Causes of Hyperthermia | LifeMD» (en en). lifemd.com. Consultat el 2025-09-14.
- ↑ Departament d'Ingenieria de Mineria UC. «a-2025/ Innovació tecnològica i automatisació en la mineria chilena: El camí cap a 2025» (en és-cl). Consultat el 2025-09-14.
- ↑ «Riscs vinculats a l'us d'explosius en activitats mineres» (en és-co). Eymaq. Consultat el 2025-09-14.
- ↑ «NIOSHTIC-2 Publications Search - 20024383 - Fatal accidents due to flyrock and lack of blast area security and working practices in mining.» (en en-us).
- ↑ «Technology News 522 - Blast Area Security: Flyrock Safety» (en en-us).
- ↑ «Respirable Dust» (en en-us). www.cdc.gov. Consultat el 2017-01-24. Plantilla:Font de domini públic
- ↑ (2011).doi:10.26616/NIOSHPUB2011159.Consultat el 2017-02-13.
- ↑ Godfrid, Julieta; Cifuentes, Pamela Poo; Palmisano, {{{nom3}}}; Pereira, {{{nom4}}} (2024-03-13). Passius ambientals miners en Chile: insumos i propostes per a una gestió sostenible (en és), Edicions Universitat Autònoma de Chile. doi:10.32457/ua.164. ISBN 978-956-417-023-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Seguridad minera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.