Anar al contingut

Senaíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Senaite-t08-79b.jpg
Senaíta

La senaíta és la forma mineral d'un òxit múltiple de composició Pb(Mn,I,O)(Fe,Zn)2(Tu,Fe,Cr,V)18(O,OH)38,[1][2][3] a voltes simplificada com Pb(Tu,Fe,Mn)21O38.[4][5] Descrit per primera volta per Eugen Hussak i George Thurland Prior en 1898,[6] li varen assignar el seu nom en honor a Joaquim Cándido dona Costa Sena (1852-1919), president de l'estat de Mines Gerais, pero més conegut per la seua aportació a la lliteratura sobre geologia, mineria i mineralogia.[2]

Propietats

[editar | editar còdic]

La senaíta és un mineral negre, entre subopaco i opac, de lluentor submetálico. En llum reflectida adquirix coloració verda oli o negre verdoso.[5] Posseïx una durea de 6 - 6,5 en l'escala de Mohs i una densitat de 5,30 g/cm³.[2] És molt soluble tant en àcit fluorhídric com en àcit sulfúric calent.[3]

Cristaliza en el sistema trigonal, classe romboèdrica (Plantilla:Overline).[4] Este mineral conté un 32% de titani, un 18% de ferro, un 8,4% de plom, un 2,8% d'itri i un 2,7% de manganeso; el contingut d'atres elements com estronci, lantano i ceri no supera el 1%. La seua fòrmula empírica correspon a (Pb0.76Sr0.20La0.08Ce0.07Ba0.04)(Tu12.89Fe3+5.99Mn0.88I0.59Zn0.12Mg0.07Nb0.03Cr0.02Th0.02)O38.[3] Per una atra part, en ocasions este mineral pot ser radioactivo.[2]

La senaíta forma una série mineralógica en la gramaccioliíta-(I)[2] i, de la mateixa manera que esta, pertany al grup mineralógico de la crichtonita; atres membres d'este grup són almeidaíta —anàlec de zinc de la senaíta—, landauíta i paseroíta —el seu anàlec de vanadi.[7]

Morfologia i formació

[editar | editar còdic]
Archiu:Senaite-269084.jpg
Cristal de senaíta del mont Cervandone (Valais, Suïssa)

La senaíta es presenta com a cristals irregulars, romboedros tabular o aguts, i fragments redonejats. Forma maclas per rotació al voltant de [0001], aixina com maclas de tres cristals cíclicas per interpenetración. Li l'ha trobat en granits i pegmatitas sienitas, en un depòsit hidrotermal i també com a mineral detrític. Sol aparéixer associada a ilmenita, rútil, magnetita i hematita.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «The new IMA list of minerals». Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2018. Consultat el 20 de juny de 2018.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Senaite (Mindat.org)
  3. 3,0 3,1 3,2 Senaite (Mineralienatlas)
  4. 4,0 4,1 Senaite mineral data (Webmineral)
  5. 5,0 5,1 5,2 Senaite (Handbook of Mineralogy)
  6. (1898).Mineralogical Magazine.12
    20.32.Consultat el 20 de juny de 2018.
  7. Crichtonite Group (Mindat.org)