Sergipe
Sergipe és un dels vintissís estats que, junt en el districte federal, formen la República Federativa de Brasil. La seua capital és Aracaju. Està ubicat en la regió Nordest del país. Llimita al nort en Alagoas, a l'est i sur en l'oceà Atlàntic i a l'oest en Baïa. En 21 915.1 km² és l'estat menys extens, en 2 338 474 habs. en 2021 és el sext menys poblat —per davant de Rondônia, Tocantins, Acre, Amapá i Roraima, — i en 102 hab/km², és el quarto més densament poblat, per darrere de Ric de Janeiro, São Paulo i Alagoas.[1] L'estat té l'1,1% de la població brasilera i produïx solament el 0,6% de el PIB brasiler.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom de l'estat (en l'época colonial, Sergipe Del Rei) prové de l'antiga llengua tupí i significa el "riu dels carrancs" (referint-se al riu Sergipe), a través de la combinació de les paraules siri ("carranc"), i ("aigua") i pe ("de").[2]
Història
[editar | editar còdic]En 1575, els jesuïtes varen intentar colonisar les terres de l'actual estat de Sergipe, pero solament en 1590 els indígenes varen ser derrotats definitivament per Cristóvão de Fancs, fundador del fort i del poble de São Cristóvão. Entre 1637 i 1645, Sergipe va estar baix domini neerlandés, periodo en el qual la seua economia va estar molt perjudicada. En la recuperació de les terres pels portuguesos, es va desenrollar l'agricultura de la canya de sucre i la ganaderia.
En 1820, es va erigir com a capitania autònoma, separada de Baïa. En l'independència de Brasil, Sergipe va ser transformat en província de l'Imperi. Durant el XIX, les plantacions de cotó varen passar a tindre un important paper en l'economia. En 1855, la capital va ser transferida de São Cristóvão per al poble d'Aracaju.
En la segona mitat de el XIX, els escritors Tobias Barreto i Sílvio Romero varen proyectar Sergipe en el panorama cultural del país.
Geografia
[editar | editar còdic]Aixina com casi tots els estats de la Regió Nordest de Brasil, l'interior de l'estat de Sergipe està casi totalment cobert per caatinga, vegetació semiárida brasilera. En el llitoral hi ha manglars i plages d'arena i també una chicoteta extensió de selva tropical acompanya parts de la costa. El ric São Francisco forma el llímit nort de l'estat i rep les aigües de part dels rius del nort i este de l'estat.
La mitat sur de l'estat està drenada per rius menuts que desaguan directament en l'oceà Atlàntic, sent el més extens el riu Irapiranga (també cridat riu Vaza-Barrís). Atres rius importants són el riu Sergipe, el riu Japaratuba, el riu Piauí i el riu Real.
El clima és tropical, més humit mentres més prop s'estiga de la costa i més àrit en acostar-se al sertão. Aproximadament el 85% del territori està a menys de 300 m d'altitut, en predomini de terres planes o lleument ondulades.
Economia
[editar | editar còdic]
l'economia de Sergipe es basa principalment en el cultiu de canya de sucre. Les seues extenses plantacions, beneficiades per un sol fèrtil, produïxen més d'1,4 millons de tonellades de sucre per any. Al contrari de molts estats brasilers, la cría de ganado no és molt important. Ademés de la canya, són cultivats la mandioca (617 400 t. per any), la taronja (14,4 millons de fruts) i el coco. Una chicoteta indústria d'artefactes de cuiro també existix. El comerç més diversificado està en la capital, Aracaju.
El govern brasiler ha ampliat l'explotació de petròleu i gas natural en l'estat.
Turisme
[editar | editar còdic]
A pesar de no tindre tanta divulgació com Baïa i Pernambuco, per eixemple, hi ha diversos atractius turístics en l'estat, especialment en el seu llitoral. Es destaca la capital, Aracaju, en émfasis en les seues plages, com a Plaja de Atalaia, i les ciutats veïnes. Una d'elles és Pirambu, 30 km al nort de Aracaju i que conta en una base de preservació de tortugues marines. Una atra és l'antiga capital São Cristóvão, fundada en 1590. Finalment, Laranjeiras, ubicada 23 km a l'oest de Aracaju.
Hi ha també passejades de catamarà que permeten conéixer el ric São Francisco, que ho separa de l'Estat d'Alagoas.
Municipis més poblats
[editar | editar còdic]Els municipis llistats estan en la població actualisada en l'estimació de 2016.
| Municipi | Població |
|---|---|
| 1. Aracaju | 641.523 |
| 2. Nossa Senhora do Socórrec | 179.661 |
| 3. Fardacho | 103.188 |
| 4. Itabaiana | 94.393 |
| 5. São Cristóvão | 88.118 |
| 6. Estância | 68.846 |
| 7. Tobias Barreto | 51.770 |
| 8. Itabaianinha | 41.686 |
| 9. Simão Dias | 40.684 |
| 10. Nossa Senhora dona Glória | 36.174 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cense Brasil 2010». Consultat el 3 de març de 2017.
- ↑ NAVARRO, E. A. Método Modern de Tupi Antigo. Terceira edição. São Paulo: Global, 2005. p. 232
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sergipe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.