Alagoas
Alagoas és un dels vintissís estats que, junt en el districte federal, formen la República Federativa de Brasil. La seua capital és Maceió. Està ubicat en la regió Nordest, llimitant al nort en Pernambuco, a l'est en l'oceà Atlàntic, al sur en el riu Sant Francisco que ho separa de Sergipe i a l'oest en Baïa. En 27 768 km² és el segon estat menys extens —per davant de Sergipe— i en 120 hab/km² és el tercer més densament poblat, per darrere de Ric de Janeiro i São Paulo.[1] L'estat té l'1,6% de la població brasilera i produïx solament el 0,75% del PIB brasiler.[2]
Història
[editar | editar còdic]La costa de l'actual Estat de Alagoas, reconeguda des de les primeres expedicions portugueses, des de llavors va ser visitada també per embarcacions d'atres nacionalitats per al comerç de pal brasil (Paubrasilia echinata). Fins que en l'any 1500 la regió és conquistada pels francesos.
Quan va ocórrer l'institució del sistema de Capitanies Hereditàries (1534), integrava la Capitania de Pernambuco el titular Duarte Coelho, donatario de la capitania de Pernambuco, va expulsar en 1535 als francesos i va reprendre el control de l'àrea per als portuguesos, i la seua ocupació remonta a la fundació del poble de Penedo (1545), a les màrgens del ric São Francisco, per Duarte Coelho, quí va incentivar la fundació de facendas i molins per a canya en la regió.
Al començ de el XVII, ademés de l'agricultura de canya de sucre, la regió de Alagoas era important productora regional de farina de mandioca, tabac i peix sec, i també de ganaderia per a la producció de carn i cuiro, consumits en la Capitania de Pernambuco. Durant l'invasió neerlandesa (1630-1654), el seu llitoral va ser escenari de violents combats, mentres que en els cerros del seu interior, es varen multiplicar els palenques (en portugués, quilombos), en els africans que fugien de les plantacions de canya en Pernambuco i Brasil. El Quilombo dels Palmares va ser el més famós, i va aplegar a contar en vint mil habitants en el seu apogeu.
Alagoas va fer part de la Capitania de Pernambuco fins a 1817, any en que va ser desmembrada. En l'independència de Brasil en 1822, es va fer província de l'Imperi. En la proclamació de la república en 1889 es va convertir en estat.
Geografia
[editar | editar còdic]El relleu és modest, en general avall dels 300 metros. Planura costera, altiplano al nort i depressió en el centre. El punt més elevat està en la serra Santa Creu (844 metros).
Rius principals: ric São Francisco, riu Mundaú i riu Paraíba do Meio.
Vegetació: la selva tropical original en la costa casi va desaparéixer, i hui solament existixen menuts boscs. També hi ha manglarés costers i plantacions de coco al llarc de tot el llitoral. La vegetació de la caatinga domina l'interior semiárido.
Predomina el clima tropical humit en el llitoral en sol en l'estiu i temporals en l'hivern. En l'oest de l'estat el clima és semiárido.
Economia
[editar | editar còdic]Agricultura
[editar | editar còdic]Entre els principals productes agrícoles cultivats en l'Estat es troben l'ananás, el coco, la canya de sucre, el frijol, el tabac, la mandioca, l'arròs i el dacsa.
Ganaderia
[editar | editar còdic]Es destaquen les creacions de cavalls, vacús, búfalos, cabres, ovellas i porcs.
Extracció mineral
[editar | editar còdic]Existixen també en l'Estat, reserves minerals de sal, gas natural, ademés del petròleu.
Indústria
[editar | editar còdic]L'activitat industrial té com subsectores predominants el químic, la producció de sucre i alcohol, fonament i el processament d'aliments.
Turisme
[editar | editar còdic]
En els últims anys, el turisme ha creixcut en les plages del llitoral en l'arribada de brasilers i també d'estrangers. Va haver millories en l'aeroport de Maceió i ampliació de la ret d'hotelés. En el llitoral nort, especialment en les ciutats de Maragogi i Japaratinga, han segut construïts recentment grans resorts. En la ciutat de Marechal Deodoro es destaquen les construccions històriques.
Ciutats rellevants i llocs històrics (H)
[editar | editar còdic]- Arapiraca
- Coruripe
- Maceió
- Marechal Deodoro (H)
- Palmeira dos Indis
- Penedo (H)
- Piranhas (H)
- Porte de Pedras (H)
- Santana do Ipanema
- União dos Palmares
- Delmiro Gouveia
Educació
[editar | editar còdic]Facultats i universitats
[editar | editar còdic]- Universitat Federal de Alagoas (UFAL)
- Universitat Estatal de Alagoas (UNEAL)
- Universitat Estatal de Ciències de la Salut de Alagoas (UNCISAL)
- Centre d'Estudis Superiors de Maceió (CESMAC)
Municipis per població
[editar | editar còdic]Els municipis llistats estan en la població actualisada en l'estimació de 2016
| Municipi | Població | Municipi | Població |
|---|---|---|---|
| 1.Maceió | 1.021.709 | 11.Marechal Deodoro | 51.715 |
| 2.Arapiraca | 232.671 | 12.Santana do Ipanema | 48.033 |
| 3.Rio Llarc | 75.688 | 13.Italaia | 47.528 |
| 4.Palmeira dos Índios | 74.049 | 14.Teotônio Vilela | 44.426 |
| 5.União dos Palmares | 66.255 | 15.Girau do Ponciano | 40.912 |
| 6.Penedo | 64.292 | 16.Pilar | 35.428 |
| 7.São Miguel dos Camps | 61.204 | 17.São Luís do Quitunde | 34.798 |
| 8.Coruripe | 57.074 | 18.São Sebastião | 34.387 |
| 9.Camp Alegre | 57.008 | 19.Moragogi | 32.568 |
| 10.Delmiro Gouveia | 52.306 | 20.São José dona Tapera | 32.455 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cense de Brasil 2010». Consultat el 3 de juny de 2017.
- ↑ População cresce menys do que a média nacional no últim ano, diz IBGE
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Govern de l'Estat de Alagoas [1] archivat en Wayback Machine. (portugués)
- Estat de Alagoas (portugués)
- Guia Turística de Alagoas (En espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alagoas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.