Anar al contingut

Simón (apòstol)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Simón (apòstol)

Plantilla:Ficha de sant Simón el Cananeo, també cridat Simón el Zelote, va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Nazaret. És l'apòstol del que existix menys informació.[1][2] El teòlec i doctor de l'Iglésia Jerónimo de Estridón no ho menciona en la seua obra De viris illustribus (Els varons ilustres), escrita entre el 392-393.[3]

Simón el Cananeo o el Zelote en la Bíblia

[editar | editar còdic]

El nom de Simón està en els tres evangelios sinópticos i en el llibre de Fets dels apòstols sempre que s'oferix una llista dels apòstols, pero no es donen més detalls sobre ell.[2]

Per a distinguir-ho de l'apòstol Simón Pedro, a este atre apòstol Mateo i Marcos ho criden Simón, el Cananeo,[lower-alpha 1] mentres que Lucas ho crida Zelote.[lower-alpha 2] Per al papa Benedicto XVI abdós calificatius són equivalents, ya que "zelote" significa "celós" i en hebreu el verp qanà’ significa "ser celós, apassionat". Esta és una virtut que, en el llibre del Èxodo, també té Deu en el poble elegit i que també posseïxen els hòmens que s'entreguen a Deu, com el profeta Elías.[2]


Robert Eisenman ha senyalat les referències talmúdicas contemporànees als zelotes com kanna'im___protected_title_0___James the Brother of Jesus: The Key to Unlocking the Secrets of Early Christianity and the Dead Siga Scrolls. (Viking Penguin). 1997. :33–34.</ref> Les conclusions posteriors de Eisenman diuen que la presència de zelotes en el grup d'apòstols original va ser disfrassada i reescrita per a recolzar la versió del cristianisme paulino dels gentils. Estes conclusions han segut controvertides. John P. Meier ha senyalat que el terme "zelote" és una mala traducció i que en el context dels evangelios significa "celosia" o "celosies" (en este cas, per a mantindre la Llei de Moisés), ya que el moviment zelote no va existir fins a 30 o 40 anys despuix dels acontenyiments dels evangelios.[4] No obstant, els acadèmics S. Brandon[5] i Martin Hengel[6] no susbscriben eixa perspectiva.

Tradicions posteriors

[editar | editar còdic]

Isidoro de Sevilla va reunir les llegendes sobre Simón en la seua obra De vita et morte sanctorum.[7]

En el apócrifo Evangelio àrap de l'infància es menciona un fet relacionat en este apòstol. Un chiquet de 15 anys cridat Simón va escoltar un soroll en un arbre i va pensar que era un pollet. Va estirar la mà per a agarrar-ho i li va mossegar una serp en el braç. La seua família ho va dur a varis meges de Jerusalem per a intentar curar-ho sense tindre èxit. Llavors, uns chiquets seguidors de Jesús li varen dir a la família que anara vore a "el seu rei". Jesús li va dir al chiquet "tu seràs el meu discípul" i en eixe moment va quedar sanat. La menció termina en la frase "Est és Simón, cridat el Cananeo, a causa del niu a on li va picar la serp".[8]

D'acort en la Llegenda Dorada, que és una colecció d'hagiografia compiladas per Santiago de la Vorágine en el XIII "Simón el cananeo i Judas Tadeo eren germans de Santiago el Menor i fills de María de Cleofás, que estava casada en Alfeo".[9][10]

En la colecció de llibres apócrifos del Pseudo-Abdías (VI 1) es diu que era germà dels cananeos Santiago de Alfeo i Judas Tadeo. Johann Albert Fabricius va anotar sobre este passage que eixos tres germans eren fills d'un matrimoni anterior de José, espós de María.[1]


Ademés, atres tradicions aprofiten la seua condició de natural de Caná per a dir que era l'espós de la bodes de Caná, a les que varen assistir Jesús, la seua mare i els seus discípuls. Ademés hi ha els qui varen pensar que podria tractar-se de Natanael, que va conversar en l'apòstol Felipe en el Evangelio de Juan.[1]

Una tradició diu que va viajar per Orient Mig i Àfrica. Els cristians d'Etiopia diuen que va ser crucificado en Samaria. Just Lipsio va escriure que va ser tallat per la mitat en Suanir, Pèrsia.[11] No obstant, Moisés de Corene va escriure que va ser martirisat en Weriosphora, en el regne d'Iberia del Caucas.[11] També hi ha una atra tradició cristiana que diu que va morir en pau en Edesa, Mesopotamia.[12] Una atra tradició diu que va visitar la Britania romana (possiblement Glastonbury) i que va ser martirisat en Caistor, l'actual Lincolnshire. Alguns autors dubten sobre si el seu epítet "el Zelote" significa que va estar involucrat en els grups judeus contra l'Imperi romà, que varen ser exterminats.[5][6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Gonzalo del Cerro. Antonio Piñero (ed.): «Fets apócrifos dels Apòstols Santiago, Simón i Judas». Tendències 21. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2016. Consultat el 29 d'agost de 2016.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Benedicto XVI. «Audiència general: Simón el Cananeo i Judas Tadeo».
  3. ↑ "L'obra [De viris illustribus], com revela en el seu començ i en el seu final, va ser completada en catorzé any de Teodosio, lo que la situa entre el 19 de giner de 392 i el 18 de giner de 393. Booth, "The Chronology of Jerome's Early Years," Phoenix 35 (1981), p.241.
  4. ↑ John Meier (2001). A Marginal Jew: Rethinking the Historical Jesus Volume 3: Companions and Competitors, Yale University, pp. 132–135. ISBN 978-0-300-14032-3.
  5. ↑ 5,0 5,1 S. G. F. Brandon (1967). Jesus and the Zealots, Manchester, Anglaterra: Manchester University Press.
  6. ↑ 6,0 6,1 Martin Hengel (traduït a l'anglés per David Smith) (1989). The Zealots, Edimburc, Escòcia: T&T Clark. ISBN 0 567 29372 6.
  7. ↑ «The Golden Legend - The Lives of Saints Simon and Jude». The Catholic Community Forum and Liturgical Publications of St. Louis, Inc. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2010. Consultat el 29 de març de 2010.
  8. ↑ EL EVANGELIO ÁRABE DE LA INFANCIA.
  9. ↑ The Golden Legend or Lives Of The Saints. Consultat el 28 d'octubre de 2018.
  10. ↑ Golden Legend: Life of SS. Simon and Jude (en en). Consultat el 28 d'octubre de 2018.
  11. ↑ 11,0 11,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Saint Simon the Apostle
  12. ↑ «St. Simon of Zealot». Catholic Online. Consultat el 29 de març de 2010.


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Simón_(apòstol)&oldid=862990»