Anar al contingut

Simashki

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Elam1.png
Territori de Shimashki en l'àrea de Mesopotamia.
Archiu:Dynastic list Awan Siwashi Louvre Sb17729.jpg
Llesta dinàstica de dotze reis de la dinastia Awan i dotze reis de la dinastia Shimashki, 1800–1600 a. C., Museu del Louvre.
Archiu:Nude man with weapons Ur III Shimashki dynasty 2000-1940 BC.jpg
Home nuet en armes Ur III, dinastia Shimashki, 2000-1940 a. C., Museu del Louvre.
Archiu:Nude woman statuette Ur III Shimashki dynasty 2000-1940 BC.jpg
Estatuilla de dòna nueta Ur III, dinastia Shimashki, 2000-1940 a. C., Museu del Louvre.

Simashki, Shimashki, Simash o Kimash és una regió de l'antic Iran, part del país d'Elam. L'ubicació d'esta regió encara està subjecta a debat. Sembla, no obstant, que es pot ubicar en la regió oriental dels Zagros orientals, al nort de Kerman i a l'est, en la frontera del desert de Lut.[1]

Es desconeix si Simashki és solament una regió o una ciutat en la regió que dominava. Segons texts de la Tercera Dinastia de Ur (Ur III), la regió de Simashki sembla estar dividida en sis districtes: Zabshali, Sigirish, Iapulmat, Alumiddatum, Garda i Shatilu.

Simashki és mencionada per Puzur-Inshushinak (XXI), qui la convertix en terres vassalles. També en els texts de Ur III que narren les campanyes dels reis de Ur en Iran,aixina com en els texts administratius trobats en l'antiga ciutat de Puzrish-Dagan.

El segon rei de la tercera dinastia de Ur, Shulgi, va anar el primer en sometre a la regió de Simashki. El rei Shu-Sense va acometre una atra campanya en esta direcció, i va sometre Zabshali, mentres que el seu successor Ibbi-Sense va aplegar a casar la seua filla en el rei d'esta regió. Possiblement Zabshali constituïra la regió més poderosa de Simashki, i que després, els seus reis someteren als seus veïns per a aplegar a convertir-se en els reis de Simashki.

Dinastia Simashki

[editar | editar còdic]

La dinastia Simashki Plantilla:Script/Cuneiform, ___protected_title_4___ː___protected_title_5___, va ser una dinastia de la regió d'Elam, al surest de Babilonia, aproximadament entre 2100 i 1900 a. C.[2] Una llista de dotze reis de Shimashki es troba en la Llista dels reis elamitas de Susa, , que també conté una llista de reis de la dinastia Awan.[3] Es desconeix l'exactitut històrica de la llista (i si reflectix un orde cronològic),[4] La dinastia correspon a la part mija del periodo elamita antic (datada entre c. 2700 i c. 1600 a. C.). Li va seguir la dinastia Sukkalmah. És provable que Shimashki estiguera prop de l'actual Masjed Soleyman.


A finals de el XXI, el rei Kindattu de Simashki va formar i va dirigir una coalició de reis elamitas i d'atres pobles del Zagros, que varen invadir Mesopotamia i varen destruir Ur, deponent al seu rei Ibbi-Sense, abans ser rebujats pel rei Ishbi-Erra d'Isin.

Els reis de Simashki es varen convertir en amos de Elam, i la seua història es confon en la d'este regne. La dinastia Simashki va governar Anshan, Susa, Simashki i Awan. Per mig d'una política d'enllaços matrimonials, varen millorar les seues relacions en els reis de Mesopotamia. El rei Tan-Ruhuhatir es va casar en la filla d'un rei d'Eshnunna, mentres que un atre rei es va casar en una princesa de Isin.

Despuix de més de mig sigle d'apogeu, la dinastia Simashki va colapsar en els últims anys de el XIX quan una dinastia elamita rival va emergir en Anshan, fundada per un tal Eparti / Ebarat. En qualsevol cas, és esta dinastia la que pren el poder en acabant de que el Elam sofrira una derrota davant el Rei Gungunum de Larsa, lo que sense dubte va precipitar la caiguda dels reis de Simashki. Despuix d'este episodi, Simashki ya no va tindre importància política.

Llista de reis de la dinastia elamita de Simashki

[editar | editar còdic]

Una llista de dotze reis de Shimashki es troba en la llista de reis elamitas de Susa, que també conté una llista de reis de la dinastia Awan.[5] No està clar cuán històricament precisa és la llista (i si reflectix un orde cronològic[6])), encara que alguns dels seus reis poden ser corroborats per la seua aparició en atres registres de pobles veïns.[5] La dinastia es correspon en la part mija de l'antic periodo elamita (c. 2700 - c. 1600 a. C.). Seria seguida per la dinastia Sukkalmah.

  • Girname (c. 2030 a. C.)
  • Tazitta I
  • Ebarat I
  • Tazitta II
  • Lurrak-luhha
  • Kindattu (c. 2000 a. C.)
  • Indattu-Inshushinnak I
  • Tan-Ruhuhatir
  • Ebarat II
  • Indattu-Inshushinnak II
  • Indattu-napir
  • Indattu-temti

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Tesauro. Història Antiga i Mitologia (ed.): «Simashki». Consultat el 25 d'agost de 2019.
  2. Leick (31 de giner de 2002). Who's Who in the Ancient Near East, Routledge, p. 72. ISBN 978-1-134-78795-1.
  3. (31 d'octubre de 1971) The Cambridge Ancient History (en en), Cambridge University Press, pp. 654. ISBN 978-0-521-07791-0.
  4. Touraj Daryaee (16 de febrer de 2012). The Oxford Handbook of Iranian History (en en), Oxford University Press, p. 67. ISBN 978-0-19-020882-0.
  5. 5,0 5,1 (31 d'octubre de 1971) The Cambridge Ancient History, Cambridge University Press, p. 654. ISBN 978-0-521-07791-0.
  6. Touraj Daryaee (16 de febrer de 2012). The Oxford Handbook of Iranian History, Oxford University Press, p. 67. ISBN 978-0-19-020882-0.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Federico Lara Pentinat (1989). La civilisació sumerio, Madrit: Història 16. ISBN 84-7679-138-0.
  • Hinz, W., The Lost World of Elam, Londres, 1972 (tr. F. Firuznia, دنیای گمشده ایلام, Teheran, 1992.)
  • D. T. Potts, The Archaeology of Elam: Formation and Transformation of an Ancient Iranian State, Cambridge University Press, 2004.


Referències

[editar | editar còdic]