Anar al contingut

Simethis planifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
porga de pobres (Simethis planifolia)

La porga de pobres o palomino (Simethis planifolia) és una planta de la família Xanthorrhoeaceae. És l'única espècie del gènero monotípico Simethis.

Hàbitat

Descripció

[editar | editar còdic]

Planta perenne de talle flexuoso, erecto de fins a 40 cm, en florés blanques morades per fòra, en una inflorescència ramosa laxa. Fulls llineals, totes basals, més llargues que el talle floral. Raïls cespitosas, ahusadas, carnosas. Florés en 6 segments periánticos estesos, de 9-11 mm de llarc, estretament elíptics, en 5-7 venes. Càpsula globular d'aproximadament 5 mm. Florix en primavera i estiu.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

En França, Irlanda, Espanya, Itàlia, Portugal[1] i Marroc. En la península ibèrica alcança el seu òptim en la seua mitat nort-occidental, en a on dominen els sols pobres en bases (Galícia, Portugal, Cantàbria i País Vasc), també en les regions occidentals del Sistema Central (Oest de Gredos, Gata i Estrela),[2] no obstant es presenta igualment en algunes illes silíceas de l'Iberia oriental (Girona). Habita en brezales prop de la mar, en llocs rocosos. En el nort d'Àfrica entre falagueres, cantuesos, petorres blanques, jaguarzos moriscos, jaras rullades, aulaga, carquesas i polígalas. En la península ibèrica forma part de pasturages desenrollats sobre sols silíceos, solts, secs i oligotrofos, originats a partir de roques àcides (granits, areniscas, quarsitas, gneisés, etc.), que aprofiten els clars d'enebrales, madroñares, alcornocales, rouredona'ls i rodales de pins piñoneros, aixina com de les seues xares serial especialment tojales i jaral-cantuesales.

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]
Usos

Les raïls una volta desecadas i en cocimiento s'utilisen per a porgar animals i a les persones. Con este fin ha de recolectar-se en primavera.[3] Només s'utilisa en etnoterapéutica per al tractament de la constipación intestinal. Fòra de la península ibèrica, s'utilisa, en els mateixos usos, en algunes zones de França (Les Landes).[4]

Principis actius

Oximetilantraquinonas, en parts lliures i en part formant heterósidos en la maltosa i la glucosa.

Dosis

Decocció de les raïls al 2%, 2-3 tasses/dies, a lo manco una abans de gitar-se (en tratatamiento discontinus)

Evolució, filogenia i taxonomia

[editar | editar còdic]

Simethis planifolia va ser descrit per (L.) Gren. et Godr. i publicat en Fl. France (Grenier) 3: 222. 1855[5]

Sinonímia
  • Anthericum planifolium L., Mant. Pl. 2: 224 (1771).
  • Phalangium planifolium (L.) Pers., Syn. Pl. 1: 367 (1805).
  • Bulbine planifolia (L.) Spreng., Syst. Veg. 2: 86 (1825).
  • Hemierium planifolium (L.) Raf., Fl. Tellur. 2: 27 (1837).
  • Pubilaria planifolia (L.) Samp., Exsicc. (Herb. Portug.), Apend. 3: 4 (1914).
  • Anthericum mattiazzii Vand., Fasc. Pl.: 12 (1771).
  • Anthericum bicolor Desf., Fl. Atlant. 1: 304 (1798).
  • Anthericum ericetorum Bergeret, Fl. Basses-Pyrénées 2: 168 (1803).
  • Phalangium bicolor DC. in P.J.Redouté, Liliac. 4: t. 215 (1808).
  • Pubilaria bicolor (Desf.) Raf., Fl. Tellur. 2: 27 (1837).
  • Morgagnia bicolor (Desf.) Bubani, Nuovi Ann. Sci. Nat. 9: 94 (1843).
  • Simethis bicolor (Desf.) Kunth, Enum. Pl. 4: 618 (1843).
  • Sieboldia bicolor (Desf.) Heynh., Alph. Aufz. Gew.: 644 (1847).
  • Phalangium holosericeum Pourr. ex Willk. & Lange, Prodr. Fl. Hispan. 1: 203 (1862).
  • Pogonella planifolium Salisb., Gen. Pl.: 70 (1866), nom. inval.
  • Simethis mattiazzii (Vand.) Sacc., Atti Mem. Reale Accad. Sci. Lett. Arti Padova, n.s., 16: 78 (1900).
  • Pubilaria mattiazzii (Vand.) Samp., Anais Fac. Ci. Univ. Porte 22: 5 (1936).[6]
  • Simethis mattiazzii (Vand.) G.López & C.I.Jarvis., Anals Jard. Bot. Madrit 40(2): 344. 1984 [1983 publ. 1984]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Polunin, Oleg (1989). , Barcelona: Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  2. Modest Luceño, Pablo Vargas, Bernardo García, Samuel Guerra (2016). , Raïls, Madrit. ISBN 978-84-86115-85-2.
  3. Guash Ribas (1989). , Ceuta:Ajuntament de Ceuta. ISBN 84-87148-01-8.
  4. Batiste Peris (2001). , Madrit:Jaguar. ISBN 84-89960-51-6.
  5. «Simethis planifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 de març de 2013.
  6. «Simethis planifolia». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 23 de decembre de 2009.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]