Genista tridens
La aulaga (Genista tridens) és una espècie fanerógama de planta de la família de les fabáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbustillo espinós que no supera els 60 cm d'altura. Espines llaugerament curvades, que ixen de les aixellas de les fulls. Fulls trifoliadas o simples, caduques, en estípulas espinoses. Florés pediceladas, dispostes al final de les branques en arracades que arrematen en una espina; cáliz sense pèls, en 2 bracteolas en la seua base; corola groga, en l'estandart més curt que la quilla. Frut llegum de 5 a 7 mm. Florix en primavera i estiu.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Viu en el noroest d'Àfrica en Ceuta i en les serres de la mitat meridional de la província de Càdis i zones adjacents de Màlaga i Huelva. Habita sobre terrenys silíceos (en areniscas), en xaraés, brezales, alcornocales, pinades o quejigares aclarits, comunitats de lentisco i mirto des del nivell de la mar fins a uns 600 (1000) m.[2] En el nort d'Àfrica apareix associada al cantueso, petorra blanca, carquesa, olivilla, rapónchigo, Allium roseum , Scilla monophyllos, palomino, jaguarzo morisco i jara rullada.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Genista tridens va ser descrita per (Cav.) DC. i publicat en Anals de Ciències Naturals 4: 59. 1801[3]
Genista: nom genèric que prové del llatí de la que els reis i reines Plantagenet d'Anglaterra varen prendre el seu nom, planta Genesta o plante genest, en alusió a una història que, quan Guillermo el Conquistador es va embarcar rumbo a Anglaterra, va arrancar una planta que es mantenia ferma, tenazmente, a una roca i la va ficar en el seu caixco com a símbol de que ell també seria tenaz en la seua arriscada tasca. La planta va ser la cridada planta genista en llatí. Esta és una bona història, pero per desgràcia Guillermo el Conquistador va aplegar molt abans dels Plantagenet i en realitat va ser Godofredo d'Anjou que va ser malnomenat el Plantagenet, perque duya un ramito de flors grogues de retama en el seu caixco com una insígnia (genêt és el nom francés del arbusto de retama), i va anar el seu fill, Enrique II, el que es va convertir en el primer rei Plantagenet. Atres explicacions històriques són que Geoffrey va plantar este arbusto com una coberta de caça o que ell l'usava per a assotar-se a sí mateixa. No va ser fins que Ricardo de York, el pare dels dos reis Eduardo IV i Ricardo III, quan els membres d'esta família varen adoptar el nom de Plantagenet, i després es va aplicar retroactivamente als descendents de Godofredo I d'Anjou com el nom dinàstic.[4]
tridens: epítet latino que significa "en tres dents".[5]
- Genista gibraltarica DC. [6]
- subsp. juniperina (Spach) Talavera & P.I. Gibbs
- Genista juniperina Spach
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Coca Pérez (2001). , 2ª edició, Jerez:Orni Tour. ISBN ISBN 84-607-3494-3.
- ↑ López González (2007). , 3ª edició, Madrit Mundi-Prensa. ISBN ISBN 84-8476-312-9.
- ↑ «Genista tridens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 d'abril de 2014.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ en Epítets Botànics
- ↑ Genista tridens en The Plant List]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published)
- Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968) Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al.
- de Candolle, A.P. (1825) Prodr. Vol. 2: 274/284/304.
- Viciós, C. (1953) Genisteas Espaniolas 1. Min. de Agric. Madrit No. 67
- Domínguez, I. (1987) Pap. in Flora Vasc. d'Andalusia Occ. Ketres, Barcelona
- Gibbs, P.I. (1968) Notes RBG Edinb. 27: 11-99. A revision of the genus Genista L.
- Raynaud, C. (1979) Naturalia Monspel. Ser. Bot. 28: 1-52 Genista au Maroc.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Genista tridens.- Este artícul conté una traducció derivada de «Genista tridens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.