Stregheria

La stregheria és una religió neopagana, en algunes similituts en la Wicca, en orígens italians i italo-americans. Mentres molts dels seus practicants consideren stregheria una tradició distinta de Wicca, alguns acadèmics indiquen que és una forma de Wicca o una derivació. Abdós tenen creències i pràctiques paregudes. Per eixemple, Stregheria honra un panteón centrat en una deidad llunar i un deu astado, similar a la visió wiccana de la divinitat.

Varis acadèmics, com Ethan Doyle White, consideren Stregheria un derivació de Wicca. La professora d'antropologia de la religió Sabina Magliocco ha descrit Stregheria com "una religió similar a Wicca en estructura i pràctica, en sabor italià afegitó a través dels noms de deidades, esperits, i sabbats."

L'autor Raven Grimassi va escriure una obra fonamental de la Stregheria denominada Italian Witchcraft: The Old Religion of Southern Europe en 1995, no obstant, des de 1980 ya ensenyava lo que ell cridava la tradició Aridiana. Grimassi sostenia que la Stregheria havia influït a la Wicca per lo tant per a reescriure els coneiximents de la màgia itálica va prendre elements des de la Wicca Gardneriana, idees inspirades del llibre Aradia, o El evangelio de les bruixes (1899), de Charles G. Leland, i informació pròpia que havia segut transmesa pels seus antepassats. El nom "Aradia" es deu a Leland, que reclamava que Erodiade (el nom italià d'Herodias) va ser objecte d'un cult de bruixeria en la Toscana italiana del Medioevo. Des de 1998, Grimassi ha advocat per lo que crida la tradició Ariciana, descrita com una variant de "nivell iniciático" de la religió, que inclou una cerimònia d'iniciació.

Orígens segons la mateixa religió

Segons el relat de Raven Grimassi la Stregheria deriva dels antics cults etruscs que es varen mantindre en la cultura rural itálica encara despuix del naiximent del Imperi romà i es varen preservar de manera paralela a la religió oficial de l'Imperi: el paganisme greco-romà. La Streghería es va mantindre al marge de l'Iglésia catòlica ya que molts dels bruixos i bruixes rurals italians varen mantindre la seua religió tradicional en secret mentres per al restant de la societat senyalaven ser catòlics. Gran part d'esta tradició es mesclaria posteriorment en la cultura gitana. Per esta raó seria precisament una gitana anomenada Magdalena la que iniciaria a Charles Leland en el món de la Streghería.

Girolamo Tartarotti va senyalar en la seua obra Apologia della Congresso Notturno Delle Lamie, en 1751, que la Stregheria és una bruixeria italiana que li rendix cult a la deesa Diana. Per una atra part el etnohistoriador italià Paolo Portone ha demostrat que el cult a Diana està present en les actes dels juïns de les bruixes més primerenques, inclús en el Cànon Episcopi (906 d. C.). Ademés, contrastant els juïns celebrats davant el inquisidor de Milà en 1384 i 1390 de la Sibila de Laria i Pierina de Bugatis, Portone ha demostrat cóm els inquisidores varen construir creències entorn a les "bruixes malvades" directament de l'adoració pagana a Diana.

La Streghería es faria pública primordialment en la publicació d'El Evangelio de les Bruixes en 1899, per Charles Leland, que narra una gesta mesiánica pagana en a on Aradia, una bella bruixa i filla del deu llatí Lucifer i de la deesa Diana, comença a predicar la religió de la Bruixeria en l'Edat Mija, sempre perseguida per l'Iglésia i profetiza que algun dia retornaria per a fer de la Bruixeria la religió majoritària del Món i establir la renaixença d'esta pràctica.

Des de llavors la Streghería es va popularisar fins a convertir-se en una de les tradicions més populars de la Bruixeria i el neopaganisme moderns.

Raven Grimassi, afirma que Aradia va ser una figura històrica cridada Aradia vaig donar Toscano qui va dirigir a un grup de "bruixes adoradoras de Diana" en XIV en la regió italiana de Toscana. Grimassi senyala que l'Aradia que apareix en l'obra El Evangelio de les Bruixes, de Charles Leland, és una "versió cristianizada distorsionada" la qual no mostra el història verdadera de Aradia.

Cult

Els seguidors de la vella religió itálica veneren a Diana (reina de les bruixes), filla i esposa de Júpiter. Diana va engendrar a Luperco, fill, germà i espós de Diana i junts varen tindre a Aradia, que va ser enviada a la terra per orde de Diana. Els practicants de la Stregheria usen el pentáculo no invertit com a símbol (es coneix també com a símbol de Venus o de Diana). Encara que usen el pentáculo repudien el satanisme. En la Stregheria no es fan mai sacrificis humans, es respecten els drets humans, els animals i el mig ambient. Les bruixes no es recolzen en cap corrent política exceptuant el Sincretisme polític.

Ademés de Aradia i Diana hi ha atres divinitats fonamentals: Apolo, Hécate, Mefitis, Jano, Dioniso, Asclepio, i el poeta Virgilio (considerat mac i profeta immortal de Diana). Creuen en el inframundo i en la metamorfosis, pero no en el castic de la renaixença. Molts practicants creuen i veneren als esperits de la naturalea i als ancestros, a voltes cridats Manes per l'influència de la religió romana. Algunes tradicions en canvi adoren, per influència del sincretisme cristià als sants catòlics.

La moral és essencialment lliure, especialment en l'àmbit sexual. L'ètica és subjectiva, consistix bàsicament en ''no danyar a ningú'' i en la reciprocitat (no fer als atres lo que no vols que et facen). Molts practiquen la desnudez ritual sis mesos a l'any i els atres sis mesos usen corfolls rituals i a voltes la màgia sexual. La vella religió celebra alguns dies com Sabba: festes del fòc i de l'aigua. Són dies particulars: Els quatre Sabba majors (2 de febrer, 30 d'abril, 1 d'agost i 31 d'octubre) i els quatre Sabba menors, que coincidixen en els solsticis i els equinoccios junt en les huit festes del fòc i les tretze festes llunars corresponents en el Plenilunio( festa de l'aigua).

Per a la majoria de practicantes de bruixeria existiria una continuïtat natural entre màgia i religió, tractant-se d'una màgia que no pretén controlar o manar, sino que es crea i comunica de forma espontànea en un món encantat, orgànic i viu.

En l'antiguetat s'usaven ungüents composts de Psicoactivos derivats de pràctiques Chamánicas, que permetien un viage espiritual.Per a evitar danys cerebrals i dependència, alguns practicants en lloc de prendre estos ungüents i substàncies practicaven meditació i atres pràctiques que permeteren el trance, per eixemple l'autohipnosis, treball de somis, viage astral o adivinaació.

Molts seguidors tendixen a mantindre les seues creències en secret. Recolzen la llibertat religiosa, respecten tots els símbols i creències (inclosos ateisme i catolicisme) pero a sovint tendixen al Anticlericalismo per les caces de bruixes realisades en el passat.

La bruixeria italiana repren/reprén també ritos populars com llançar mal d'ull o l'Imposició de mans.

La Streghería concep la naturalea com a sagrada i la màgia com una forma benévola de desenroll espiritual. Utilisen elements comuns a la màgia popular com el círcul, el athame, l'altar pagà, els cinc elements i el caldero. L'iniciació a la Streghería és molt similar a uns atres tipos de bruixeria tradicional.

Vore també

• Shtriga
• Strigoi
• Recta província