Strongylodon macrobotrys
Strongylodon macrobotrys, coneguda també com a flor de jade, parra esmeralda[1] o parra de jade turquesa,[2] és una espècie de la família de les leguminosas, estretament relacionada en els frijoles i ayocote.[3] És nativa dels boscs de les Filipines.
Descripció
[editar | editar còdic]És una enredadera perenne llenyosa en brots que poden alcançar fins a 18 m de llongitut.[3]
Les full, de color vert pàlit, són tri-lobuladas, d'uns 25 cm de llarc. L'inflorescència és un arracada o pseudoracimo colgante de fins a 3 m, en numeroses florés blava verdosas d'al voltant de 6 cm de diàmetro en forma de garra. El frut, una baïna carnosa oblonga de fins a 15 cm de llarc en fins a 12 llavors, és prou diferent a la típica de les fabáceas.[3]
Esta espècie és polinizada per #rat penats. Quan els animals es pengen cap avall per a beure el néctar de les flors, el polen queda adherit als seus caps i és transportat a la següent flor que visiten.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en els boscs humits de Filipines, junt a rieres o en rambles.[3] Encara que està en perill d'extinció per la deforestación del seu hàbitat.
Química de la flor
[editar | editar còdic]La coloració de la flor és un eixemple de copigmentación, resultat de la presència de la malvina (una antocianina) i saponarina (un glucósido flavona) en la relació 01:09. En el marc de condicions alcalinas (pH 7.9) que es troba en la llacor de les cèlules epidérmicas, esta combinació produïx una pigmentació blava-verdosa; el pH del teixit floral interior és incoloro per ser un pH més baix, a un pH de 5,6. Els experiments demostren que la saponarina produïx una forta coloració groga en condicions llaugerament alcalinas, lo que resulta en el to verdenc de la flor.[2]
Cultiu i usos
[editar | editar còdic]S'utilisa com a planta ornamental. No és tolerant a les gelades; i necessita una temperatura mínima de 15 °C.[1] És molt apreciada en els jardins càlits i tropicals per les seues vistoses flors. Per lo general, es cultiva sobre una pérgola o un atre soport d'altura per a mostrar les arracades de flors en cascada que es produïxen generosament una volta la planta és madura (despuix de 2 anys o més, depenent del règim de poda).
En les #latitut menys càlides la planta es deu cultivar en hivernàculs. Diversos jardins botànics del Regne Unit com Kew Gardens, Cambridge University Botanic Garden[4] i l'Eden Project[5][6] duen anys cultivant-les i polinizándolas manualment (a falta dels seus polinisadors naturals) per a preservar l'espècie.[3] En cultiu la planta florix a principis de primavera.[5] En els EE. UU. es pot trobar en Longwood Gardens.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 The Royal Horticultural Society A–Z Encyclopedia of Garden Plants, ed. Christopher Brickell, Dorling Kindersley, London, 1996, ISBN 0-7513-0303-8, p987
- ↑ 2,0 2,1 Greenish blue flower colour of Strongylodon macrobotrys. Kosaku Takedaa, Aki Fujii, Yohko Senda and Tsukasa Iwashina, Biochemical Systematics and Ecology, Volume 38, Issue 4, August 2010, Pages 630–633, doi:10.1016/j.bse.2010.07.014
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «RBG Kew website». Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2011. Consultat el 11 de novembre de 2013.
- ↑ Cambridge University Botanic Garden website
- ↑ 5,0 5,1 «vindre-flowers-pr.php Eden Project website». Archivat des d'el vindre-flowers-pr.php original, el 19 de juliol de 2011. Consultat el 11 de novembre de 2013.
- ↑ vindre-eden-project-bats-pollination The Guardian online
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Strongylodon macrobotrys A. Gray - inflorescence, estam, pistil, ovari Imàgens - herbes selvades i plantes Alpines de Flavonas
- Este artícul conté una traducció derivada de «Strongylodon macrobotrys» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.