Succisa pratensis

Succisa pratensis, comunament cridada mòs del diable, és una planta de l'antiga família Dipsacaceae ara subfamília de Caprifoliaceae..
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És natural de les zones templades d'Europa i Nort d'Àfrica, a on creix en boscs, ales de montanyes i llocs de mijana altitut més que en vores de camins.És l'aliment d'Euphydryas aurinia
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta que pot alcançar 1 metro d'altura, poc ramificada en raïl que sembla mossegada (d'ahí el seu nom "mòs del diable") i en talle velloso. Les fulls estan soldadas en la base. Les florés són tubulars, de color blau o violeta, agrupades en capítuls hemisfèrics.
Propietats
[editar | editar còdic]- Freqüent en tisanas pectorals per a la tós, febra i inflamacions.
- Diaforética i febrífuga.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Succisa pratensis va ser descrita per Conrad Moench i publicat en Methodus Plantes Horti Botanici et Agri Marburgensis : a staminum situ describendi 489. 1794.[1]
Succisa: nom genèric que deriva del llatí i significa "tallada per davall"[2]
pratensis: epítet llatío que significa "dels prats"[3]
- Sinonímia
- Succisa hirsuta Opiz
- Succisa vogesiaca Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa viretorum Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa tardans Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa sylvatica Becker [1827]
- Succisa stricta Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa sabauda Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa rhodanensis Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa pyrenaea Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa propera Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa procera Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa prativaga Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa pratensis var. hirsuta Rchb. [1850]
- Succisa pratensis var. hispidula Peterm. [1838]
- Succisa pratensis var. boccae Briq. & Cavill. in Burnat [1915]
- Succisa pratensis subsp. hirsuta (Opiz) Chrtek [1983]
- Succisa praemorsa Asch. [1866]
- Succisa platyphylla Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa parvula Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa palustris Sass [1860]
- Succisa microcephala Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa laetevirens Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa incisa Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa gracilescens Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa glabrata Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa fuscescens Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa fuchsii Gray [1821]
- Succisa elliptica Jeanb. & Timb.-Lagr. [1879]
- Succisa dentata Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa cuspidata Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa cagiriensis Jeanb. & Timb.-Lagr. [1876]
- Succisa brevis Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa beugesiaca Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa aurigerana Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa angustula Jord. & Fourr. [1868]
- Succisa altissima Schur [1866]
- Scabiosa hirsuta (Wallr.) Bercht. & Opiz [1838]
- Scabiosa glabrata Schott ex Roem. & Schult. [1818]
- Lepicephalus succisa Eichw. [1830]
- Scabiosa succisa L. [1753]
- Scabiosa borealis Salisb. [1796]
- Asterocephalus succisa (L.) Wallr.[4]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Mòs del diable, escabiosa, escabiosa de raïl despuntada, escabiosa mossegada, escabiosa oficinal, granereta morisca, herba del pulmó, mordedura del diable, mordiscón del diable, mordisco del diable, raïl del diable, raïl mig mossegada, raïl mossegada, viudes, viuda selvada.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Succisa pratensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 d'octubre de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Sinònims en Tela Botànica
- ↑ Noms en Real Jardí Botànic
- Este artícul conté una traducció derivada de «Succisa pratensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.