Taijitu
El taijitu (Plantilla:Zh-tsp, Wade-Giles: t'ai4 chi2 t'o2) és un símbol que representa els conceptes de la filosofia chinenca del yin i yang i del taiji, o principi generador de totes les coses. És habitual que aparega rodejat pels huit trigramas del I Ching. En occident se sol conéixer com "el símbol del yin i el yang" o "el símbol taoísta".
Este símbol està associat al taoisme i al neoconfucionisme. Els pensadors de temps de la dinastia Song d'esta última corrent, en especial Zhu Xi (朱熹, Zhū Xī), són els que varen popularisar el taijitu més conegut actualment, encara que existixen uns atres com el de Zhou Dunyi o el cridat Laishi taijitu.
El símbol primer apareixia com a motiu ornamental en l'iconografia de diversos pobles europeus antics com els celtes, etruscs i romans.[1][2]
Iconografia europea
[editar | editar còdic]
La primera evidència arqueològica prehistòrica d'este símbol es va trobar junt en atres símbols religiosos antics clau (esvástica, creu), en varis artefactes utilisats en el context ritualista per la Cultura de Cucuteni.[4] Patrons similars al taijitu ya formaven part de l'iconografia celta, etrusca i romana en l'antiguetat.[1][2] El primer emblema clàssic yin yang conegut apareix en la Notitia dignitatum en un escut d'una unitat d'infanteria romana occidental cridada armigeri defensors seniores al voltant de 430 d. C.[3]
Iconografia chinenca
[editar | editar còdic]El Laishi taijitu
[editar | editar còdic]
El Laishi taijitu (來氏太極圖, Láishì tàijítú), o "Taijitu de l'estil Lai", pren el nom del seu creador Lai Zhide (来知徳, 1525-1604), neoconfuciano i practicant taoísta de temps de la dinastia Ming, autor del Zhouyi jizhu (周易集注, 1598), important comentari del Zhouyi o I Ching, en el qual es troba este diagrama.
En chinenc també se li crida 来瞿唐先生圆图, que traduït significa "Figura circular del senyor Lai Qutang".
Representa el paper principal del principi li (理), l'oposició del yin i el yang i la circulació del qì.
El Zhouzi taijitu
[editar | editar còdic]El Zhouzi taijitu (周子太極圖, Zhōuzǐ tàijítú), o "Taijitu del mestre Zhou", apareix per primera volta en el Taijitushuo ("Explicació del taijitu"), un comentari atribuït al filòsof neoconfuciano de el XI Zhou Dunyi, i està particularment associat a la pràctica taoísta de l'alquímia interna.
No obstant, segons la tradició, Zhou Dunyi no seria el seu autor, sino que hauria segut creat en el nom de Wujitu, "Gràfic del Wuji" (l'estat indiferenciado de l'univers anterior al taiji), al mateix temps que atres diagrames rituals, per Chen Bo (陳摶), naixcut en el periodo de les Cinc Dinasties i mort durant la dinastia Song. El conjunt hauria segut transmés a Zhong Fang (種放), despuix a Mu Xiu (穆修, 979-1032) i per últim a Li Gai (李溉) abans d'aplegar a Zhou Dunyi. Xiao Yingsou (蕭應叟), taoísta de temps de la dinastia Song del Sur i Zhang Yuchu (張宇初), ho varen incloure en les seues obres.
Zhu Xi, en el XII, reelaboró una versió més àmplia del Taijitushuo en la que fa una interpretació del símbol i dels seus conceptes associats que seria rebujada pels representants d'atres corrents. Aixina, Lu Xiangshan, contemporàneu seu, vea en el yin i el yang nocions metafísiques, mentres que per a Zhu Xi solament el taiji era metafísic. Els taoístas li varen reprochar que, en suprimir una paraula del comentari de Zhou Dunyi,[5] hauria confòs completament el "gran extrem" taiji en el "sense extrem" wuji, mentres que per a ells es tractava de dos estats entre els quals el practicant de l'alquímia interna evoluciona en el seu trayecte cap a l'immortalitat.
Llegit de dalt avall (o d'esquerra a dreta en les versions en que apareix en horisontal), representa el procés pel qual el Tao dona orige, des de la no diferenciació o wuji (círcul superior), als dèu mil sers (círcul inferior), passant pel sorgiment del yin i el yang i dels cinc elements (centre).
Llegit en sentit invers, representa el trayecte alquímico de tornada al Tao en el curs del com el practicant transforma el seu qi (energia vital) posnatal en qi original depurat. Segons està interpretació el círcul inferior representa el dantian inferior (下丹田), o "camp de cinabre inferior", encara cridat porta de xuanpin (玄牝之門) o deqiao (得竅), ubicació del qi antepassat zuqi (租氣).
El segon círcul representa el procés lianji (煉己) de transformació del jing (精), o "essència", en qi i posteriorment d'este en shen (神), o "energia espiritual".
El diagrama següent representa el hehe (和合), o "fusió", de cada u dels cinc elements en la seua víscera corresponent (fege-fusta, cor-fòc, bazo-terra, pulmó-metal i renyó-aigua).
El círcul següent representa l'unió del trigrama li (離) en el trigrama kan (坎) per a formar el trigrama qian (乾), totalment yang.
L'últim círcul representa el regrés al wuji, és dir, la lliberació i l'immortalitat.
El Xiantian taijitu
[editar | editar còdic]
El Xiantian taijitu (先天太極圖, xiāntiān tàijítú), o "Taijitu dels primers temps", és el més àmpliament conegut en els nostres dies. Les dos formes entrellaçades del seu interior es diuen en chinenc peixos (魚, 鱼, yú) i de fet el seu nom popular en eixe idioma és "peixos (koi) yin i yang" (陰陽魚).
Segons l'obra Yitu mingbian (易圖明辨), "Discernimiento sobre els diagrames de les mutacions", de Hu Wei (胡渭, 1633-1714), de temps de la dinastia Qing, representa l'alternança entre els qì (energia vital), yin (en negre) i yang (en blanc), inconcebibles l'un sense l'atre i que oculten cada u en el seu interior el germen del contrari. Esta versió a voltes apareix rodejada pels huit trigramas (八卦, bāguà) del Yìjīng.
Certs puristes consideren que estos yin i yang aixina representats no són rigorosament un taijitu, ya que el concepte de taiji implicaria la no diferenciació.
Este diagrama pot ser objecte de diferents interpretacions específiques depenent del camp al que s'aplique (vore yin i yang). És àmpliament utilisat en el món de les arts marcials i apareix en la bandera de Corea del Sur.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Peyre 1982, pàg. 62−64, 82 (pl. VI)
- ↑ 2,0 2,1 Monastra 2000
- ↑ 3,0 3,1 Monastra 2000;Nickel 1991, p. 146, fn. 5;White & Van Deusen 1995, pàg. 12, 32;Robinet 2008, p. 934
- ↑ «Cucuteni-Trypillian culture». www.danel.com.hr. Archivat des d'el original, el 28 de giner de 2020. Consultat el 4 de giner de 2020.
- ↑ Versió de Zhou : 從無極而太極 « seguint el sense extrem fins al gran extrem » ; versió de Zhu : 無極而太極 « sense extrem i gran extrem [al mateix temps] »
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taijitu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.