Anar al contingut

Tartrazina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La tartracina o tartrazina (en anglés, tartrazine) és un colorant artificial àmpliament utilisat en l'indústria alimentària. Pertany a la família dels colorants azoicos, els que contenen el grup azo: −N=N−. Es presenta en forma de pols i és soluble en aigua, fent-se de color més groc quant més dissolta estiga. La seua estructura molecular és C16H9N4Na3O9S2, trisodio 1-(4-sulfonatofenil)-4-(4-sulfonatofenil-azo)-5-pirazolona-3-carboxilato.

La tartracina aumenta el seu potencial comercial en ser mesclada en atres colorants com el blau lluent (E-133) o el verda S (E-142), ya que en ells s'obtenen diverses tonalitats verdosas.

La tartracina com a colorant és també identificada com E-102 (Unió Europea[1]), Groc número 5 (en la majoria dels països hispanoparlantes) o Yellow 5, Acid Yellow 23,[2] groc alimentari 4 (FDA-USA) i cl 19140 (per al Colour Index International).

Productes que contenen tartrazina

[editar | editar còdic]

Aliments

[editar | editar còdic]

Molts aliments contenen tartrazina en proporcions variables. Depenent del fabricant pot vore's substituïda per atres colorants no sintètics, com l'achiote, cúrcuma, betacaroteno o safrà.

Els productes que contenen tartracina inclouen aliments comercials processats de color groc o vert, o que s'espera que tinguen color marró o crema. Els aliments que poden contindre tartracina són, entre uns atres:

  • Darreries i dolces: gelats, productes de rebosteria, caramelos, chicles, gominolas, gelatina, etc.
  • Begudes: begudes alcohòliques, refrescs, gaseoses, begudes energètiques i isotónicas.
  • Snacks: tortitas o totopos de dacsa, papes fregides angleses, cloches de dacsa, cheese puffs, etc.
  • Condiment: salses, mostaça (junt en la cúrcuma), colorant alimentari groc o colorants para paellas.[3]

Els refrescs de sabor colita cotienen una menuda cantitat de tartracina, la qual cosa explica el seu color rojós en un llauger tinte taronja.

Sensibilitat i intolerància

[editar | editar còdic]

Els colorants azoicos s'han qüestionat reiteradament, degut a que molts colorants d'esta família (no els autorisats per a us alimentari) han demostrat ser cancerígenos. Una diferència fonamental és que els colorants cancerígenos són poc polars, solubles en greixos, i travessen en certa facilitat la barrera intestinal, incorporant-se a l'organisme. En canvi, els colorants autorisats, que són molt polars i solubles en aigua, no s'absorbixen.[4] Sobre la tartrazina, els estudis científics realisats fins a la data no han demostrat cap efecte carcinogénico.[5] De fet, en models de càncer de pell en rata s'ha demostrat que la tartracina té un fort efecte anticancerígeno.[6]


Els alegats efectes negatius de la tartracina en la salut són controvertits.[7] Un estudi científic que evaluava mescles d'aditius alimentaris ha relacionat la tartracina en l'aument en l'incidència del trastorn per dèficit d'atenció en hiperactivitat (TDAH) en chiquets, si s'utilisava en combinació en els benzoatos (E-210 a E-215).[8] No obstant, l'Autoritat Europea de Seguritat Alimentària, en un estudi de l'any 2009 va indicar que estes senyes no suponien proves concloents i que els estudis tenien sérios fallos experimentals, i va concloure que la tartracina en les concentracions aprovades en l'Unió Europea no suponia risc per a la salut.[9][10] A pesar d'això, el Parlament Europeu va aprovar una llei en juliol de 2008 que requerix que els aliments que contenen els colorants alimentaris estudiats a ser etiquetats en «poden tindre un efecte advers sobre l'activitat i l'atenció dels chiquets».

Des de que en 1959 es va descriure per primera volta un quadro de urticaria per la tartracina s'han relatat més casos d'urticaria, lesions purpúricas, anafilaxia i en general intolerància deguts a est i uns atres colorants azoicos.[11] S'han reportat casos de reacció alèrgica o intolerància a la tartracina, en incidència baixa (1 de cada 10 000), aumentant entre persones hipersensibles a l'aspirina,[12][13] podent aplegar en este cas fins al 2.6 % de la població.[14] Estudis epidemiológicos en França han determinat que la prevalença de l'intolerància a la tartracina es troba al voltant del 0.12 % de la població.[15] Aixina mateix, existia informació indicant que este aditiu podria afectar a les persones asmáticas actuant com un agent liberador d'histamina,[16][17] encara que atres estudis neguen qualsevol efecte de la tartracina en alèrgies cutànees o respiratòries.[18]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ EUR-LEX.Consultat el 28 de juny de 2020.
  2. ↑ «Acid Yellow 23 | 1934-21-0» (en en). www.chemicalbook.com. Consultat el 15 d'abril de 2017.
  3. ↑ Carlos Fancs Sants, (2008), «Els aditius en l'alimentació dels espanyols. La llegislació que regula la seua autorisació use». 2 Toms, ISBN 978-84-9886-391-8, p:55.
  4. ↑ Calvo, Miguel. «Colorants artificials». Consultat el 20 de setembre de 2008.
  5. ↑ Maekawa et a. (1987) "Lack of carcinogenicity of tartrazine (FD & C Yellow No. 5) in the F344 rat." Food Chem Toxicol. 25(12):891-6.
  6. ↑ Kapadia et al. (1998) "Cancer chemopreventive activity of synthetic colorants used in foods, pharmaceuticals and cosmetic preparations." Cancer Lett. 129(1):87-95.
  7. ↑ Turner PJ i Kemp AS. I(2012) "Intolerance to food additives - does it exist?" J Paediatr Child Health. 48(2):E10-4.
  8. ↑ McCann i col. (2007) "Food additives and hyperactive behaviour in 3-year-old and 8/9-year-old children in the community: a randomised, double-blinded, placebo-controlled trial." Lancet. 370(9598):1560-7.
  9. ↑ EFSA. «Scientific Opinion on the re-evaluation Tartrazine (I 102)». Consultat el 26 de maig de 2013.
  10. ↑ European Food Safety Authority. Scientific Opinion of the Panel on Food Additives, Flavourings, Processing Aids and Food Contact Materials (AFC) on a request from the Commission on the results of the study by McCann et al. (2007) on the effect of some colours and sodium benzoate on children's behaviour. EFSA J. 2008; 660: 1-5.
  11. ↑ M. Eric Gershwin, Timothy Eugene Albertson, (2001),«Bronchial asthma: principles of diagnosis and treatment», Humana Press; 4.ª ed., ISBN 0-89603-861-0, "Tartrazine and other dyes", pp:330.
  12. ↑ Corder EH, Buckley CE 3rd. (1995) "Aspirin, salicylate, sulfite and tartrazine induced bronchoconstriction. Safe doses and case definition in epidemiological studies." J Clin Epidemiol. 48(10):1269-75.
  13. ↑ Stevenson, D.D.; Simon, R.A.; Lumry, W.R.; Mathison, D.A.,«Adverse reactions to tartrazine», The Journal of allergy and clinical immunology, juliol de 1986
  14. ↑ Virchow i col. (1988) "Intolerance to Tartrazine in Aspirin-Induced Asthma: Results of a Multicenter Study" Respiration 53:20-23.
  15. ↑ Elhkim i col. (2007) New considerations regarding the risk assessment on Tartrazine An update toxicological assessment, intolerance reactions and maximum theoretical daily intake in France. Regul Toxicol Pharmacol. 308-16.
  16. ↑ Murdoch i col. (1987) "Tartrazine induced histamine release in viu in normal subjects." J R Coll Physicians Lond. 21(4):257-61.
  17. ↑ Schaubschläger i col. (1987) "Tartrazine-induced histamine release from gastric mucosa." Lancet. 2(8562):800-1.
  18. ↑ Pestana i col. (2010) "Safety of ingestion of yellow tartrazine by double-blind placebo controlled challenge in 26 atopic adults." Allergol Immunopathol (Madr). 38(3):142-6.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tartrazina&oldid=786064»