Tazumal

Tazumal

El lloc arqueològic Tazumal està ubicat en el municipi de Chalchuapa, departament de Santa Ana, El Salvador a huitanta quilómetros a l'occident de la capital. Es troba ubicat dins del àrea arqueològica de Chalchuapa, la superfície aproximada de la qual és de 10 km² i a on també es localisen els llocs arqueològics de Peñate, Casa Blanca, El Trapiche i Les Victòries.

El seu nom prové de la finca en a on es trobaven les estructures principals, quan varen iniciar les excavacions (per Stanley Boggs) en la década de 1940.

Consistix una série d'estructures que varen anar l'escenari d'un important i sofisticat centre ceremonial que seria ampliat en diverses etapes a lo llarc de la seua història. Seria construït en el periodo clàssic primerenc (200 d. C. - 600 d. C.), i continuaria sent ocupat en el clàssic tardà (600 d. C. - 900 d. C.) i posclásico primerenc (900 d. C. - 1200 d. C.); sent un assentament de cultura maya en el clàssic i nahua en el posclásico. Veent-se influenciat a lo llarc de la seua història per Copán i Teotihuacán (en el clàssic), i pels toltecas (en el posclásico).

Seria declarat Monument Històric Nacional per mig de Decret Llegislatiu n.º 133, donat el 22 de maig de 1947; i publicat en el Diari Oficial n.º 115, Prenc n.º 142, del 29 de maig de 1947.

Estructures

Vore també: Monuments arqueològics de Chalchuapa

El lloc va aplegar a tindre en total 6 estructures, la denominació arqueològica de les quals escomença en l'expressió B1, i que tenen una alliniació d'est a oest. D'elles solament 4 es troben en el parc arqueològic (que són específicament la B1-1, B1-2, B1-3 i B1-4). L'estructura B1-5 es trobava en el cementeri general de Chalchuapa, i la B1-6 (que era una edificació en forma redonejada) s'ubicava enfront de l'entrada del parc; abdós serien destruïdes entre la década de 1940s i 1950s, la B1-5 per l'extracció de material de construcció i noves tombes en el cementeri, i la B1-6 per la construcció d'una residència.

L'Estructura 1 (B1-1) va ser construïda en el periodo clàssic primerenc, aplegant a la seua màxima extensió en el clàssic tardà; mentres que l'Estructura 2 (B1-2) data del periodo posclásico, aixina com les estructures 3 i 4 (B1-3 i B1-4, que indiquen l'existència d'un joc de pilota) i provablement també les estructures B1-5 i B1-6.

Estructura 1 (B1-1)

L'edifici principal, conegut com B1-1, consistix bàsicament en una gran plataforma (un basamento semi-rectangular) i una piràmide (provablement coronada per un temple); en les que es troben a la seua volta vàries estructures d'etapes prèvies. Medint en total aproximadament 24 metros d'altura.

La gran plataforma medix 73 metros de nort a sur, 87 metros d'est a oest, i uns 7.50 metros d'altura (que és a on inicia el primer cos de la piràmide); esta última senya varia en algunes àrees, en a on l'altura es troba entre 4 o 6 metros. La piràmide medix en planta uns aproximadament 33 x 45 m, i alcança uns 16 m d'altura. Fòra d'això, hi ha enterrats uns 1.60 m d'altura de la gran plataforma baixe el terrat bàsic o basal, sobre la que es va construir l'estructura B1-2.

Esta edificació és la més antiga de Tazumal, el seu procés de construcció va començar principis del periodo clàssic primerenc (100 - 600 d. C.), i les seues últimes modificacions varen ser al final del periodo clàssic tardà (600 - 900 d. C.).

La seua construcció és a l'estil maya sudoriental i es va fer en principi principalment de fanc compactar, seguit d'atobó i algunes pedres, lo que seria recobert en un repello de argamasa (que seria més gros en les estructures primerenques). En les estructures tardanes, en canvi, s'usarien més freqüentment atobons i pedres (açò últim especialment en les parets dels murs verticals). Més alvance, s'utilisarien lajas, com a principal material constructiu, en la piràmide; i després tota l'estructura seria coberta i remidelada en pedres i terra, en el posclásico primerenc, quan es va construir la B1-2.

Les rajoles o blocs d'atobó serien fets a mà i colocats de forma esporàdica en diferents punts, provablement per a reblir la terra i servir de senyalisació dels llímits de les construccions; els més grans medirien en promig 0.37 x 0.37 x 1.52 metros, i els més menuts 2.44 x 2.74 x 1.52 m.

L'us de fanc com a principal material constructiu era comú en els llocs mayas sudorientales, i ya era ocupat en Chalchuapa des dels llocs del preclásico com El Trapiche i Casa Blanca; que es veen influenciats, en el preclásico tardà, per Kaminaljuyú, paper que en el clàssic passaria a Copán. Això junt en les característiques tant de l'arquitectura, ceràmica, figurillas, i monuments que ya es troben en el preclásico tardà en El Trapiche i Casa Blanca, i que proseguixen i es desenrollen en Tazumal (precisament en esta estructura) per al periodo clàssic, mostren que per a eixe moment Chalchuapa estava immersa en la cultura maya i que per lo tant esta edificació (en les seues diferents etapes en el clàssic) estaria dedicada a l'adoració de les deidades mayas com Itzamnaaj, Kinich Ahau, Chaac, Jun Ixiim (el deu maya de la dacsa), entre uns atres.

En frente de l'estructura va ser trobat el monument 21 de Chalchuapa, l'estela de Tazumal (cridat erròneament com a verge del Tazumal), que va ser trobada per Santiago I. Barberena en 1892; que medix 2.65 m d'altura i 1.16 d'ample; i que representaria a un governant de Chalchuapa del clàssic tardà, abillat en rics paraments, que té una braç estirat i un atre flexionado (en el que porta un bastó o ceptre, provablement un atlatl o lanzadardos) i en el cap té un tocat en la cara de Tlaloc (deidad originària del centre de Mèxic i molt venerada, en el periodo clàssic, en Teotihuacán, l'influència del qual es va estendre a tota l'àrea maya a partir de el IV).

Un atre monument que procedix de l'àrea de l'estructura, pero que es desconeix la seua ubicació exacta és el cridat monument 26 de Chalchuapa, un chicotet cap zoomórfica (en un caixco o tocat) en forma d'astral en un recalat que separa el cap del tall de l'astral.

En les excavacions, portades a terme de 1942 a 1952, Stanley Boggs descobriria en l'estructura unes 22 tombes, moltes de les quals contenien múltiples enterrament; que datarien en la seua totalitat del periodo clàssic. En eixes tombes es varen trobar vàries ofrenes funeràries que inclouen casi 400 vasijas de fanc, ademés de orejeras, pendents, collars, espills, anells, astrals de jadeíta, jous, pirita llaurada, perles i atres utensilis.

Característiques de la gran plataforma

La gran plataforma va sorgir de l'unió i modificació de vàries estructures precedents, lo que fa que el seu pla arquitectònic siga complex. Conta en murs escalonats o terraceados en els que s'ubiquen diverses traces arquitectòniques; i té escalinates d'accés en els costats oest, nort i provablement els restants d'una en el costat este.

En els costats oest i nort tenen murs escalonats en l'interior de l'estructura (en el costat nort) i prop del cantó noroest (en el costat oest), parcialment escalonats prop del cantó noreste, i parcialment o merament terraceados en lo que resta d'abdós costats; aixina mateix, en el costat nort hi ha una rebanc prop del cantó noreste. Mentres que els costats este i sur tenen dos terrats baixos en parets verticals.

En el costat nort de la gran plataforma es troben tres chicotetes plataformes conegudes com 1a, 1b i 1c; i un desaiguador a l'oest i baixe la plataforma 1a; mentres que en el costat oest hi ha una estructura de columnes, que és coneguda com a edifici de columnes i nomenada com a 1d; havent una escalinata, que puja des del costat nort, que comunica abdós costats. Per un atre costat, en el costat este es troba una estructura baixa i al nort d'eixe costat una finestra arqueològica a on s'observen dos llímits anteriors de la gran plataforma en eixe costat..

Costats sur i est

En els costats sur i est hi ha un espai obert que és més estret en el costat sur. Este espai en el costat sur provablement hauria segut ocupat com un joc de pilota; mentres que en el del costat este és a on s'ubiquen l'estructura baixa (pegada a la gran piràmide i que medix uns 4 x 3 metros de planta) i la finestra arqueològica. L'entrada a este espai des del cim de la gran plataforma estaria en el costat nort, prop del cantó noreste.

En el costat sur, en la década de 1940, es va trobar una cap de jaguar estilisat (nomenat per Robert Sharer com a monument 22) que pertanydria al periodo preclásico tardà pero que provablement va ser reutilisada en el clàssic tardà; contava únicament en la mitat dreta del cap (lo que podria indicar que ha segut matat simbòlicament) i es trobava en el costat quebrat cap a avall i la seua part superior (a on es troba una cresta sagital, típica d'estes escultures) apuntant cap a l'est; és classificat com a part del grup 1: un ull viu, segons la classificació de Francisco Parets, i la seua reutilisació en el clàssic tardà provablement seria per a indicar el canvi del sistema religiós durant eixe periodo.

També en l'espai del costat sur, l'equip de l'Universitat de Nagoya va trobar una ofrena que consistia d'un got cilíndric cobert per un bol polícromo (que representaria un jaguar estilisat), que es trobaven situats baix una laja i que seria colocada al moment que va iniciar la construcció de la piràmide; sent datada, per l'anàlisis de radiocarbono, en un punt entre el 547 i 637 d. C. (en una desviació estàndar de 2 sigmas). El got contenia en el seu interior 2 plaquetes de jade, 50 fragments menuts de jade, varis ossos d'unes 15 aus (de faisà, diferents espècies de guales, pavo, lechuza nana, dos espècies de blauet, pardal carpintero, tirà i moradura), un fragment de closca, un péntol de caragol, i una cantitat de mica i de pigment roig. La seua decoració exterior mostrava una escena que estava dividida per dos franges horisontals (superior i inferior) i dos franges verticals, delimitant dos panels que mostraven a dos personages en tocats (que era més decorat en el personage del costat dret) que presentaven deformació craneal, es vestien en taparrabos i que colocaven un recipient al front del seu pit per a autosacrificio; mentres que en les franges horisontals i verticals mostraven la repetició d'una cara humana en dos punts en la seua part posterior i una decoració en forma de pentine al front.

Finestra arqueològica

És una trinchera oberta i techada que va ser excavada per Stanley Boggs, en la década de 1940s, en la partix nort del costat este de la gran plataforma; i que mostra el agrandamiento de la gran plataforma en el periodo clàssic. En ella s'observen precisament dos ampliacions de la gran plataforma cap a este costat, que són designades des de la més antiga com: plataforma 3, i plataforma 2.

La plataforma 3 està ubicada al costat ponent de la finestra, i consistix d'un talús i dos escalinates (una que partix des de la plataforma en direcció d'oest i est; i una atra, ubicada al sur de la base de l'anterior, i en direcció nort a sur). El talús d'eixa plataforma seria restaurat en ciment per Boggs.

La Plataforma 2 es troba en mig de la trinchera i consistix en dos etapes, que estan constituïdes abdós de 2 talussos, i que són designats des de les més antiga com 2a i 2b. La plataforma 2a conta en un andador o passadiç, i una escalinata; mentres que les 2b és un agrandamiento de l'anterior que cobrix part de l'escalinata. En frente de la plataforma 2, en el cantó surest, s'observen 2 pisos, un front al talús inferior de l'etapa 2b, i l'atre damunt d'eixe mateix talús.

Plataformes del costat nort

Com es va dir anteriorment, en este costat s'ubiquen tres estructures, denominades 1a, 1b i 1c; les primeres dos es troben formant un pati, mentres que 1c es troba arrere de la 1b.

Estructures 1a i 1c

L'estructura 1a és una plataforma baixa en talús i una escalinata en el costat sur, que medix 6.40 m de nort a sur i 8.40 m d'est a oest; a l'oest i baix ella hi ha un desaiguador del clàssic primerenc, i damunt els restants d'un mur escalonat de roca que cobriria esta i les demés plataforma en el posclásico primerenc. En canvi, de 1c solament s'observen els fonaments dels que serien els murs (sense senyes d'alguna escalinata), és una miqueta més llarga i uns centímetros més ampla que 1b, i la seua entrada estaria en el costat este (a on té lo que seria la base d'una columna immediatament al sur de l'entrada).

La primera de les 22 tombes trobades per Boggs va ser trobada en l'estructura 1c, i contava en 4 sepelis, més de 80 adorns de jade, 2 espills de pirita, i 20 eixemplars de alfarería (entre les que hi havia 7 vasijas de ceràmica Copador, per lo que dita tomba dataria del clàssic tardà); segons Boggs, esta tomba es trobava dins d'una etapa prèvia d'esta estructura, sent una ofrena a la construcció de l'etapa següent (que cobriria l'anterior).

Estructura 1b

L'estructura 1b és una plataforma baixa rectangular en mur vertical, moldura (segons les parts restaurades) i una escalinata en el costat oest, que medix 6.40 m d'est a oest i 9.90 m de nort a sur.

Esta plataforma seria la més antiga de les tres, en la que es varen trobar varis pisos d'etapes prèvies tant abans com despuix de l'erupció TBJ de la caldera del llac de Ilopango (erupció datada en algun moment dels sigles IV, V, o VI). En total l'equip de l'Universitat de Nagoya (entre el 2006 i 2007) va trobar uns 2 pisos baix la cendra del Ilopango i 3 damunt (que serien 4, si contem l'última etapa, que seria restaurada en ciment en els anys 1940s).

En la década de 1940s, Stanley Boggs trobaria vàries tombes associades a l'estructura, en la seua majoria del clàssic tardà (que tallarien els diferents pisos superposts i la cendra del hui llac de Ilopango, per a ubicar dits enterrament); per lo que aplegaria a la conclusió de que esta edificació tenia una significació especial (possiblement de caràcter religiós) que persistiria a través del temps.

De les tombes trobades per Boggs, solament existix una bona descripció de les tombes 2, 3, i 4; en les que en total es varen trobar 12 sepelis, 116 vasijas de ceràmica, 600 adorns de jadeíta, 3 adorns metàlics (en forma d'un chicotet tubo, cap trencat d'algun animal, i el cos sancer d'un atre animal; fets de coure en un chicotet percentage d'or), diverses pedres llaurades, alguns mòles antics de pintura, i fragments de textils; ubicant-se les tres tombes en l'àrea de l'escalinata i datant del clàssic tardà (per a la seua realisació es va tallar 4 pisos i la capa de cendra del Ilopango); dels restants òsseus, l'únic ben conservat era el del sepeli A de la tomba 2, que era un home de mijana edat en cap aplanada frontalment, que estava assentat al fondo d'una gran urna (hui exhibida en el Museu Nacional d'Antropologia Dr. David J. Guzmán) molt profunda coberta en un gran gorc, i que provablement era una persona important.

En el sepeli G de la tomba 2 es va trobar un flasco en forma de disc o de cantimplora (la numeració del qual en el museu nacional d'antropologia és A1-2900), que medix 7.2 cm d'alt, en un coll de 2.9 cm, un màxim d'ample de 6.5 cm i un mínim de profunditat de 3.1 cm; que pertany al tipo Matinada modelació-tallada del grup ceràmic Surlo de Copán; i que té en la seua part frontal una série de glifos disposts en forma circular, a on es repetix quatre voltes la fòrmula glifica chehaka ch'oko (que significaria: Chehak el jove); esta seqüència nominal-titular també s'ha trobat en atres sèt flascos dels que es desconeix el seu proveniencia i en un flasco procedent del Cafetal, Hondures.

Edifici de columnes (1d)

L'estructura 1d o edifici de columnes és una de les edificaciónes més antigues del lloc; conta en un total de 7 etapes de construcció, de les que 2 serien d'abans de l'erupció de l'actual llac de Ilopango, i 4 posteriors a dit event; i per lo tant dataria del clàssic primerenc. Sent l'estructura visible construïda immediatament despuix de l'erupció abans dita (per lo que és la tercera etapa de l'edificació). Esta construcció faria d'antesala al temple principal sepultat que estaria ubicat a l'est d'esta estructura (cobert posteriorment pel cantó noroest de la piràmide).

Consistix en un basamento o plataforma que conta en dos cossos de talús i una escalinata (en alfardas en el costat oest). Sobre la que s'ubica un edifici que constava de dos quartos, un àrea central i 10 columnes quadrades (2 en l'àrea central, i 4 al front de cada habitació), la seua entrada es trobava en el costat oest (en l'àrea central) i l'eixida en l'est.

El basamento tenia un tamany de 27 m de llarc, 7 m d'ample i 3.43 d'altura; medint el primer cos 2.25 m d'altura en un inclinament en el talús de 54 graus, i el segon cos té 1.18 m d'altura en un talús 65° d'inclinament; l'escalinata medix 7.10 m d'ample; i les columnes de l'edifici medixen 1.90 m d'altura i 0.90 m d'ample.

Dels dos quartos, solament el quart nort i l'àrea central es va excavar completament, mentres que el quart sur està en la seua majoria cobert pels pisos de les etapes posteriors i de la gran plataforma sobre la que es va construir la piràmide.

Segons els escrits de Boggs, l'edifici estaria pintat de blanc i una de les columnes tenia una decoració que consistia en dos figures (distribuïdes verticalment): la figura superior seria d'una persona, provablement un sacerdot en penacho, que semblava estar conectada en lo que podria ser una caraça o un glifo; i l'inferior seria provablement d'un au, possiblement en cap humà.

En la base de l'estructura (a uns metros al nort de l'escalinata), Boggs trobaria la tomba 14, que va ser feta abans de construir l'etapa que cobriria l'edificació visible; i que estava conformada per 5 sepelis (que serien el principal, que estaria ubicat en el centre; i els sepelis acompanyants A, B, C i D). En ella es trobarien un total 46 peces arqueològiques (42 peces de ceràmica, i 4 artefactes de pedra); entre ells 4 artefactes associats en Teotihuacán, que són precisament: dos candeleros (un de forma rectangular, en tres recambres en la seua part superior i decoració en forma de grecas en dos dels seus costats; i l'atre en forma de granota en una recambra en la part superior), un incensario de pedra (en una recambra en la part superior en restants de carbó i cendra) que estava tallat en els seus quatre costats (sent la representació tallada, al front i als costats, la figura d'Huehueteotl (deidad del fòc originària del centre de Mèxic) sostenint la part superior o brasero sobre l'esquena; i la d'arrere seria un dibuix d'una flama de fòc); i un incensario de ceràmica, que té una mescla de traces teotihuacanos i mayas, que tenia al front un rostre (en tocat, orejeras, collar, la boca entreabierta i tapada, i dos esferes o nariguera en el nas; que provablement representa a la deidad maya solar Kinich Ahau) sobre una estrela de cinc puntes (similar a les trobades en Teotihuacán).

En les investigacions portades a terme per l'equip de l'Universitat de Nagoya, entre el 2004 i el 2012, es va trobar una escalinata en direcció nort-sur (que seria feta en la quarta etapa de l'edificació, que va cobrir les estructures visibles); aixina com les escalinates i estructures de les diferents etapes del temple principal sepultat. Aixina mateix, es varen trobar dos sepelis que varen ser denominats com a sepeli 0 i sepeli 1, abdós en els ossos coberts respectivament en un petate; el primer dels quals va ser fet en la primera etapa de l'edificació (abans d'edificar la segona etapa), i el segon estaria ubicat en el temple principal sepultat (en l'etapa que es conectava en les estructures visibles); en el cas del sepeli 1 es trobava en posició d'assentat (possiblement en les cames creuades) i els seus ossos estaven pintats de roig (per lo que va ser tractat de manera cuidadosa), i tindria entre 25 - 35 anys; i en el cas del sepeli 0 es va poder determinar que era un home adult d'entre 30 - 40 anys, per a enterrar-ho no es va excavar un pou sino que es va tallar una part del cos de l'estructura per a fer un espai i es varen dispondre atobons per a colocar-ho (per lo que el sepeli i les seues cerimònies varen tindre una vista oberta), ademés que estava acompanyat d'un cánido (provablement un gos), i els ossos de la persona estaven disposts colocant els ossos llarcs com un tot i damunt d'ells el cràneu (lo que indica que era un sepeli secundari).

Característiques de la piràmide

La piràmide consistix en dos basamentos o plataformes en la seua respectiva escalinata al costat oest; cada basamento consta de cossos rectangulars en murs verticals. El basamento inferior té 3 cossos (i una escalinata en alfardas), i el superior 6. En el cim del basamento inferior i a l'oest del superior, es troba un oratorio conegut com 1i.

Quan Boggs va excavar la piràmide, el cim de l'edificació estava sériament danyada; no obstant, conseguiria trobar en les ales algunes pedres de construcció quadrades i lo que podria ser un desaiguador, lo que indicaria l'existència d'un temple en el cim.

En 1942, Boggs trobaria 4 sepelis en les afores de l'estructura; tots ells eren enterrament posconstrucció; només en el cas del sepeli 2 (trobat en la part de la gran plataforma que està aledaño a la piràmide (pel costat oest), una miqueta al nort dels escalons de l'escalinata del basamento inferior; que era d'un chiquet de prop d'uns 8 anys) va tindre algun esforç especial per protegir els restants; i únicament en el sepeli 1 (trobat en el costat este d'esta edificació) es varen trobar peces de ceràmica, que semblen correspondre al clàssic tardà.

Oratorio (1i)

El oratorio (1i) consistix en una plataforma baixa rectangular de dos cossos en mur vertical i moldura, una escalinata en alfardas al costat oest, i una superestructura. El primer cos medix 6.40 m de nort a sur i 3.40 m d'est a oest; i el segon medix 5.40 m de nort a sur i 3.40 m d'est a oest. La superestructura té una planta de forma rectangular i conta en tres parets (al nort, sur i este), una entrada (a l'oest), i un sostre (que va ser restaurat en la década de 1940s).

Certes parts de les parets del nort, sur i est estaven conservades al moment del descobriment del lloc; les parets del nort i el sur duyen molduras; i en el costat este de la part superior es conservava un rebanc en decoració del restant de la moldura.

En 1952 Boggs trobaria, baixe les escalinates, la tomba 20, que es trobava localisat en una etapa anterior d'esta estructura. Esta tomba dataria del clàssic tardà; i consistiria en els restants d'una persona adulta, en posició flexionada, ubicat sobre una banca en el cos orientat a l'est, i que estava acompanyat per vàries peces de jade, un espill de pirita i un flasco.

El flasco recuperat de la tomba 20 (la numeració de la qual en el museu nacional d'antropologia és A1-2798), és un dels objectes que mostren la relació i influència de Copán en la població i el lloc, específicament en temps del governant K’ahk’ Uti’ Witz’ K’awiil (governant 12 de Copán, també conegut com Chan Imix Kʼawiil o Fum Jaguar, qui va governar del 8 de febrer del 628 d. C. al 18 de juny del 695 d. C.) quí és mencionat en esta peça. Este flasco forma part del subgrup denominat flascos arquitectònics (que pertanyen al tipo Matinada modelació-tallada del grup ceràmic Surlo de Copán); és rectangular, de pigment roig; i medix 12.5 cm d'alt, 6 cm d'ample i 4.9 cm de llarc, i la seua part superior té un coll en una obertura de 3.5 cm de diàmetro. Té 4 panels (un en cada costat), 2 costats (els panels més amples) tenen figures i els atres 2 tenen abdós les mateixes dos columnes de text; en el primer panel en figures apareix el deu D o Itzamnaaj que rep tributs (en la forma d'un quetzal) d'un nano, en l'atre costat en figures mostra a un jove senyor o governant (que vares vore un tocat de cap de venado) blandiendo un objecte desconegut en la seua alçada mà dreta mentres que avall a l'esquerra està assentat un rosegador antropomórfico d'orelles curtes. El text en maya i espanyol diu:

Procés de construcció

Clàssic primerenc

Primerament, a inicis del clàssic primerenc (200 d. C. - 600 d. C.), es construirien quatre plataformes o basamentos cap a cada punt cardinal (oest, nort, est i sur). Totes elles tindrien una alliniació d'est a oest, sent una característica diferent a les estructures anteriors d'El Trapiche i Casa Blanca (que estaven alineades de nort a sur).

En el basamento oest és a on es trobarien la primera i segona etapa de l'edifici de columnes o 1d, que provablement seria l'estructura principal en eixe moment, no havent suficient senyes per a saber els seus detalls arquitectònics.

En el basamento nort és a on es trobarien les etapes més antigues de l'estructura 1b; aplegaria a medir uns 30 metros d'ample, i el seu cantó noreste s'ubicaria a on estaria més alvance la mitat de l'estructura 1c.

El basamento sur estaria en l'actualitat cobert per la piràmide, estant el seu cantó surest prop del cantó de la piràmide (alineat rectament en el cantó noreste del basamento nort).

El basamento este es trobaria cobert per l'àrea oberta de la gran plataforma (estant el seu llímit oriental per la zona de la plataforma 3 de la finestra arqueològica); en eixa zona, a uns pocs metros al sur del llímit ponent de la finestra arqueològica, l'equip de l'Universitat de Nagoya trobaria, a una altura de 3,90 m, un pis de talpetate i fanc (sent el primer un material diferent i no utilisat en les atres estructures) que podria ser d'una edificació anterior a les demés (potser del preclásico tardà).

Les estructures del lloc serien cobertes per la cendra de l'actual Llac de Ilopango (cridada terra blanca jove) les capes depositades de la qual consistixen en: una capa primària (sense tocar), i una atra secundària (la coloració de la qual mostra que va ser remoguda i mesclada en atres elements poc despuix de l'erupció); lo que mostra que a pesar de vore's afectada (sobretot en les activitats agrícoles) Chalchuapa no va ser abandonada i la seua reconstrucció va iniciar poc despuix de l'erupció.

B1-1d-III

Tazumal en l'etapa B1-1D-III en el periodo clàssic primerenc

Damunt de la cendra es construiria la fase 3 de l'edifici de columnes (que és la que s'observa actualitat). A partir d'esta fase, es rebliria l'espai entre els basamentos creant la Gran Plataforma.

Les investigacions en la zona del basamento nort varen mostrar que el mur este de dit basamento continua cap al sur, cap a la zona a on més vesprada es construiria la piràmide; per lo que es considera que el basamento o estructura que estiguera en el costat este hauria segut destruïda en la seua major part, i que la gran plataforma seria conformada únicament pels basamentos nort i sur; que en esta etapa serien units en adosamiento al basamento oest, formant una estructura en forma de T.

Sobre la gran plataforma es construiria un temple arrere del basamento oest (que és denominat temple principal sepultat), convertint-se dit basamento en la frontera i el costat per a on ingressar al temple. Est estaria damunt d'un plataforma rectangular compost d'un talús i mur en rebanc, una banqueta (a on es va trobar el sepeli 1) i una escalinata d'unes sis grades en alfardas. A abdós costats del temple principal s'estendrien places, en les que estarien construïdes plataformes en un talús i mur vertical en rebanc.

Les rajoles d'atobó utilisats en esta etapa tindrien una gruixa que aniria des de 100 milímetros a poc més de 150 mm, i un llarc o ample d'entre aproximadament 170 mm a casi 600 mm.

B1-1d-IV, V, VI i VII

Tazumal en l'etapa B1-1d-IV

Tazumal en l'etapa B1-1d-VII, a finals del periodo clàssic primerenc

La fase 4 de l'edifici de columnes conservaria el mateix estil arquitectònic de la fase anterior (tant en el basamento com en l'edifici); ocuparia el primer talús de la fase anterior, mentres que el segon alcançaria el nivell de les columnes de l'anterior fase; a diferència de l'anterior, el basamento seria 2.5 més gran; per lo que podria estar conectat directament en el pis del temple principal. En esta fase, el basamento oest quedaria completament inclós en la gran plataforma; i esta també s'estendria cap a l'est, sent el seu llímit la plataforma 3 de la finestra arqueològica.

En la fase 5 de l'edifici de columnes, la gran plataforma consistiria en un basamento de tres cossos de talús (que cobria completament l'estructura de l'etapa anterior); sent l'edifici de columnes 2.6 més gran que el de la fase 3. Les fases 6 i 7 usarien el mateix basamento i edifici de columnes de la fase 5 en la diferència de que l'escalinata oest es faria més gran en cada fase. L'última fase (la fase 7) dataria de fins del periodo clàssic primerenc. En el temps d'estes tres fases, la gran plataforma també s'estendria cap a l'est, aplegant fins a la plataforma 2 de la finestra arqueològica. A estes fases els correspondria les últimes etapes del temple principal.

El temple principal, a partir de la fase 4 de l'edifici de columnes, estaria sobre una plataforma que s'estendria cap a l'est; i contaria en quatre fases arquitectòniques, totes elles fetes de fanc. La grada o banqueta més baixa de la fase 1 es trobava a una altura de 4,70 m, tant d'esta fase com de la següent (fase 2, que va cobrir per complet a l'anterior) es desconeixen les seues senyes arquitectòniques; en la fase 3 la seua arrancada o començ del mur es trobava als 4,28 m d'altura, i contava en una banqueta, una columna, i 5 grades; la fase 4 cobriria l'anterior i tindria la mateixa forma que l'estructura anterior, l'arrancada del mur estaria a una altura de 5,10 m, contava en 6 grades i en un adosamiento de grades en direcció sur-nort (degut a que la grada més baixa sembla haver segut enterrada en la seua major part, és provable que esta fase contara en dos etapes); finalment, la fase 5 cobriria l'anterior en atobó, pedres i fragments de repello, i contaria en tres grades en direcció sur-nort que varen aprofitar el mur de la fase anterior.

El tamany de les rajoles d'atobó ulizados en la fase 4 de l'edifici de columnes i la gran plataforma, tindrien una gruixa que aniria de poc més de 50 mm fins a aproximadament 220 mm; i el seu llarc o ample aniria d'aproximadament 20 mm fins a casi 550 mm. Mentres que per a la fase 7, la gruixa aniria des d'aproximadament 70 mm fins a aproximadament 280 mm; i el llarc o ample estaria entre aproximadament 10 mm i aproximadament 540 mm.

Clàssic tardà

L'estructura B1-1 de Tazumal en el periodo clàssic tardà

A principis del periodo clàssic tardà (600 - 900 d. C.), la gran plataforma va ser ampliada, alcançant els llímits este i sur de l'estructura visible superficialment; inaugurant el joc de pilota (en el costat sur) i l'espai o plaça oberta en el costat este. En este moment, la gran plataforma cobriria completament l'estructura 1d; quedant en el centre del costat oest una escalinata en alfardas que tindria dos fases de construcció (tenint la primera d'elles doble repello) i un inclinament de 25 graus, medint els seus escalons uns 16 m de nort a sur, els seus alfardas 1.6 m d'ample, i que alcançaria una altura de 6.74 m.

Damunt de la gran plataforma es construirien: les estructures 1a, 1c, i les etapes finals de 1b, en el costat nort (estes edificacions serien després totalment cobertes, provablement en el posclásico primerenc, com ho evidencia la part de mur que hi ha damunt de la 1a); possiblement l'estructura baixa, en l'espai o plaça oberta del costat este; i la piràmide, que cobriria completament el temple principal sepultat.

La piràmide contaria en un eix distint al del temple principal; i tindria tres etapes o fases arquitectòniques. Sent la seua primera fase l'única del clàssic tardà, i en la que contaria en pedra laja com a material constructiu principal; tenint la seua arrancada o començ a una altura de 5.50 m; l'estructura 1i dataria d'eixe periodo i seria coberta per les següents fases de la piràmide. El que l'eix de construcció i el principal material de construcció fora distint al de les estructures precedents, podria indicar un canvi en el grup dirigent.

Seria en el moment de la construcció de la piràmide que es va colocar, en el provable joc de pilota del costat sur, l'ofrena del got cilíndric (en dos personages que portaven un recipente de autosacrificio cada u) cobert per un bol polícromo, que varen ser colocats baix una laja i que dataria d'algun moment ent el 547 i 637 d. C. (en una desviació estàndar de 2 sigmas).

Posclásico

A principis del posclásico primerenc (900 d. C. - 1200 d. C.), es va enterrar 1.6 metros de la gran plataforma (per a construir el terrat bàsic o basal sobre la que es va construir l'estructura B1-2); i tant ella com la piràmide serien cobertes i remodelades en pedres volcàniques i vores rodades, corresponent açò a les fases 2 i 3 de la piràmide (sent esta última l'última etapa de la piràmide, i de l'estructura en general, abans de la restauració dels anys 1940s i 1950s).

Posteriorment, i segons menciona Boggs, en algun moment despuix d'acabada les fases de construcció es colocarien unes chicotetes hornillas o foguers (menudes àrees rodejades de pedra que contenien carbó) en el costat oest; de les que ell trobaria específicament dos que estaven damunt d'un mur destruït d'eixe costat. Aixina mateix, és provable que alguns dels sepelis trobats per Boggs en la piràmide anara ubicat despuix de l'abandó del lloc, en el posclásico tardà (1200 d. C. - 1524 d. C.).

Estructura 2 (B1-2)

Estructura B1-2 en la fase 3B

L'estructura 2, també coneguda com B1-2, és un basamento piramidal que es localisa al suroest de l'estructura 1, damunt d'una plataforma baixa cridada terrat bàsic o terrat basal; i que té un volum molt més chicotet que l'anterior estructura. La seua planta medix uns 25 x 25 m; i té una altura de 6.80 metros.

Esta estructura va ser edificada en el posclásico primerenc i va tindre en total sis fases o etapes constructives (algunes de les quals tenien agrandamiento), sent l'última la reconstrucció feta en ciment entre els anys 1940s i 1950s. La seua arquitectura era similar als basamentos piramidals de Tula, capital de la cultura Tolteca; per això i pels demés descobriments en el lloc i la població de Chalchuapa (en ceràmica, figurillas, monuments), datats per a eixe periodo, es pot dir en certea de que la seua funcionalitat religioses estava dedicada a l'adoració de les deidades nahuas (com Quetzalcoatl, Tlaloc, Xipe Totec, etc).

El núcleu de l'estructura va ser elaborat en roques colocades en terra; mentres que els murs dels terrats o cossos de l'edificació varen ser formats per pedres (de basalt o pedres volcàniques) tallades toscament cobertes en roques chicotetes o fragments de pedres volcàniques crudament acabades (que estaven colocades com morter). Únicament els talussos de les últimes fases tenien repello, sent est de chicotetes pedres pómez roges combinat en una llaugera capa d'estuc.

Cada cos, de les diferents etapes prehispánicas, de l'estructura es comunicava per mig de passadiços, que eren llimitats per una vora de lajas alineades i que tenien un pis damunt; d'eixos passadiços, alguns en l'actualitat s'observen en els seus pisos, uns atres únicament empedrados, i uns atres en mal estat de conservació. Tots els pisos de l'edificació tenien una gruixa que anava de 5 cm a 10 cm, i contaven en tres capes bàsiques: la capa més profunda feta de pedra pómez roja, l'intermija d'arena groga, i la superior de terra compactar; i alguns pisos (en la base o cim de l'estructura) varen ser fets en lajas. Per un atre costat, alguns cossos de l'edificació (de les fases 1 a 4) contaven, com a elements decoratius, en pedres eixints (que en la seua majoria contenien mechons burdas).

Segons el dibuix del perfil del costat nort i cantó noreste de l'estructura publicat per John Longyear en 1944, se sap que l'estructura (abans de la seua restauració en ciment) consistia en eixe costat de 3 cossos (al que caldria agregar un de més, dalt d'eixos, que estava en enrunes per la deterioració): sent el primer un talús repellado en una paret vertical d'aproximadament 0.5 m d'alt (directament damunt de la vora de la part superior del talús) i els atres dos murs verticals de mampostería (abdós sense repello, i estant el primer separat de la paret vertical del talús per un passadiç de 1m d'ample); el talús correspondria a la fase 5 i els murs verticals a la fase 3. Ademés d'això, l'estructura contava en un cos adossat (tant en el primer com en el segon cos) que tindria 6 etapes (denominades d'a F, pertanyents a les etapes 4 o 5) en el seu costat oest en una escalinata en alfardas i descansos. No obstant, en la reconstrucció en ciment feta per Boggs es varen agregar hipotèticament rebancs als cossos, donats a l'escalinata, es va considerar a les pedres eixints dels murs com a part de la farcidura de la paret, i es va posar murs de contenció, terra fèrtil i grama en el cim (cobrint les enrunes de l'últim cos). En el 2004 es va derrocar el sector sur de dita reconstrucció, lo que va permetre investigar els detalls arquitectònics de l'edificació; dita investigació va estar liderada pels arqueòlecs Shinja Kato i Fabricio Valdivieso.

Les investigacions portades a terme entre els anys 2004 i 2006 varen descobrir: els fonaments d'un temple, en el cim de l'estructura; els restants d'un canal de desaiguador, en la frontera sur del segon cos (pertanyent al agrandamiento B de la fase 3); tres etapes prèvies de l'escalinata, fetes de mampostería en pedres eixints, a on la primera (la més antiga i que no té descansos) dataria de la fase 3c i les atres dos de les fases 4 o 5; varis artefactes arqueològics (principalment ceràmica), incloent artefactes moderns, alguns dels quals serien objectes caiguts als visitants del lloc i uns atres de l'época del conflicte armat dels anys 1980s (quan va haver una chicoteta estació militar en el cim d'esta estructura, i una antena en la B1-1). Ademés, es varen trobar dos sepelis, abdós en mal estat de conservació i en varis materials arqueològics (tiestos de ceràmica, principalment plomizos tohil; i objectes liticos, de fanc i de jade); el sepeli 1 es va ubicar al sur de l'escalinata, a 0.2 m baix del cos adossat F del primer cos (de l'etapa 5) i pertanydria a un jove; mentres que el sepeli 2 va ser trobat 1.6 m baix del sepeli 1 (a on estava el sector sur dels cossos adossats C a I, de la fase 4 o 5), que pertanydria provablement a un chiquet, i que estava junt a una concentració de cendra i carbó, que segons el radiocarbono dataria d'un punt entre el 770 al 1000 d. C.

Després de la solsida del 2004 i les posteriors investigacions es va deixar com a testic arquitectònic de la reconstrucció en ciment el cantó noroest i la mitat nort l'escalinata, mentres que al restant de l'estructura li la deconstruyó per a que pogueren vore's les traces prehispánicos. En el costat sur, que és a on va ocórrer la solsida (i que també tenia un gran clot de saqueig, anterior a les investigacions de Boggs, en el cim prop del cantó surponiente), la fase 4 és la més recent que s'observa, podent-se vore en el primer cos (de la reconstrucció en ciment), en certes parts del segon, i en els cossos adossats de l'escalinata en el cantó suroest; mentres que la fase 3 és la que es troba majoritàriament en el segon cos i en parts del tercer; la fase 2 s'observa en part del segon i en el tercer cos; i una secció de la fase 1 s'observa en una part del segon cos. En el costat nort s'observen les fases 3, 4 i 5; la fase 5 s'aprecia en el primer i segon cos (en este últim cas, principalment prop de la zona del cantó norponiente); prop de l'i en el segon cos també s'observa part de la fase 4; i en el tercer cos s'aprecia la fase 3, que és la que s'estén en el cim (a on està el temple). Finalment, en el costat este s'observen les fases 5 (en el primer i segon cos) i la fase 3 (en el tercer cos); i de la fase 4 es mira únicament una secció, en el tercer cos, en el agrandamiento del passadiç que comunica el segon i tercer cos de la fase 3. Els restants de les enrunes, de lo que seria el quart cos de la fase 3, s'observen en els costats oest, nort i est; sent en este últim a on més es percep, estant inclús damunt de part de l'extrem est del temple.

Terrat bàsic

El terrat bàsic o basal, sobre la que es troba la B1-2, té dos chicotetes escalinates en alfardas cap a l'oest, una front a la B1-2, i l'atra al nort de l'anterior. Per a la seua construcció, com es va dir anteriorment, es va enterrar 1.6 metros de l'estructura B1-1, pero sense impedir l'accés a dita edificació, ya que la B1-2 va ser construïda a un costat de la B1-1 i únicament taparia la major part de la mitat sur de l'escalinata final de la gran plataforma (que no estava coberta per este terrat).

L'escalinata de la B1-1 seria coberta paulatinament, primer s'enteraria els escalons més baixos i es faria un pis entre els escalons 3 i 4, sobre el qual es colocaria carbó (possiblement per algun acte ritual al moment de la seua clausura), i després es construiria un atre pis damunt de l'anterior; posteriorment, el restant de l'escalinata seria cremada i damunt d'això es construría un pis sobre el qual es varen trobar pedres (en lajas ubicades horisontalment dalt i entre eixes pedres) que correspondrien a pisos degradats, possiblement al de la fase 5 o d'estructures posteriors a l'utilisació de les estructures principals.

Segons les excavacions de Boggs, al nort de la B1-2, dita terrat està feta de blocs o rajoles d'atobó coberts per un repello extremadament fi (en una textura casi suau i d'una tonalitat casi blanca); no obstant, en una trinchera excavada al sur de la B1-2 (durant les investigacions i restauracions de dita estructura entre 2004 i 2006), es trobaria lo que podria ser el núcleu d'eixe terrat constituït per pedres grans (semblants als del núcleu de l'estructura); per lo que hi ha possibilitat que hi haguera un canvi constructiu entre els dos costats o una diferència en el periodo constructiu (sent la d'atobó la més antiga, en ser el mateix material utilisat en la gran plataforma de la B1-1).

Als costats de la B1-2 es varen trobar 5 pisos que estarien relacionats en les distintes fases constructives i que presenten diferents modalitats. El pis 1 és de terra apisonada i tant este com el segon (que és d'una mescla color café i que està damunt d'un empedrado) corresponen a la primera fase; mentres que el pis 3 és de lajas i correspon a la fase 2; i els pisos 4 i 5 són similars al pis 2 i pertanydrien a les fases 3 i 4. Per un atre costat, una miqueta al nort i al sur dels llímits de l'estructura es varen trobar unes traces fetes d'agrupació de pedres i lajas, que podria tractar-se de pisos degradats o estructures posteriors a l'us de les edificacions principals; en una d'elles (ubicada al sur de la B1-2) Boggs trobaria un buit quadrat que contenia una vasija trencada.

Temple

Estructura B1-2 mostrant l'interior del temple de la fase 3B

El temple, ubicat en el cim de l'edificació, va ser trobat baix les enrunes de l'últim cos de l'estructura (del com encara pot vore's certes seccions que cobrixen part dels fonaments del temple) i correspondria al agrandamiento B de la fase 3. Té una planta en forma de T; les parets del qual tenen una gruixa de 65 cm, i estan fetes de pedres del tamany d'un puny. Conta en 3 recambres o habitacions al fondo i, al front d'elles, un corredor central (a manera d'antesala) en chafades o bases de 4 columnes circulares que varen poder haver sostingut un sostre pla.

Les 3 recambres o habitacions, estan ubicats una al costat de l'atra, en llínea horisontal; en els seus accessos (i també el del propi temple) orientats cap a la frontera i escalinata, medint el de la recambra nort 1.14 m, el de la recambra central 1.30 m, i el de la recambra sur 0.90m.

Les bases de les 4 columnes medixen uns 85 cm de diàmetro i tenen una profunditat de 30 cm, contenint en el seu interior una forta concentració de pedres. Estes bases estan dispostes formant un trapezi isósceles; en 2 d'elles en frente de les recambres (a 2.30 m en llínea recta) en una separació entre sí de 3.85m, i dos davant d'eixes (a una distància de 3.65 m en llínea diagonal) que estarien més propenques entre sí i en lo que seria l'entrada del temple.

El pis en l'interior del temple es troba damunt d'un empedrado, i el seu estat de conservació va de regular a pèssim. En ell es varen trobar dos chicotetes perforació que no complixen en cap funció arquitectònica i que varen ser denominats traces: la traça 1, ubicat a 2.50 m de l'accés del temple, i en l'interior del qual es va trobar una pedra distinta al pis, i la traça 2 ubicat a 1.20 m de les habitacions; es desconeixen les funcions que varen tindre, pero es considera que podrien haver servit com a lloc de descans d'artefactes rituals. Per un atre costat, el pis a l'exterior del temple estava elaborat de pedres de regular tamany i lajas, sense cap tipo de morter o mescles.

Fases de construcció

Primerament, i com es va mencionar, es va construir el terrat bàsic i sobre ella les sis fases o etapes d'esta edificació. De la primera d'elles es coneixen poques senyes; se sap que contaria en uns tres cossos de murs verticals de mampostería en pedres eixints, mediria uns 16 x 15.6 m de planta i 4.7 m d'altura, i els seus pisos (tant en el cim com en la base) serien de terra apisonada.

L'estructura de la fase 2 consistiria en un basamento de tres cossos en murs de mampostería en pedres eixints, que mediria en la seua base uns 19.5 x 20 m. Presentava pisos en mescles compactes de color café clar, fetes de forjat de pedres, que estaven colocades sobre un empedrado (este pis també es presentaria en les següents fases); també, en alguns casos, tenia pisos en lajas sobre la mescla abans mencionada, i lajas en les vores dels passadiços (les dos coses també es presentaria en la fase 3). Tindria dos subfases cridades 2A i 2B: en la subfase 2As construiria l'edificació i s'utilisaria el mateix pis superior de la fase 1; mentres que en la 2B es faria un agrandamiento vertical en el tercer cos, que seria elevat uns 60 cm (tenint en el cim un pis de fanc), aplegant a medir l'edificació 5.3 m d'altura.

La fase 3 comprendria un basamento de 4 cossos, que de la mateixa manera que els anteriors tindria murs de mampostería en pedres eixints, que mediria en la seua base 21 x 20.3 m, i que tindria tres subfases cridades 3A, 3B i 3C. En la subfase 3As construiria els 2 cossos de l'inferior de l'estructura i s'usaria el tercer de la segona fase. En la subfase 3B s'engrandiria el segon cos i es construiria el tercer (en lo que l'edificació tindria una altura de 5.6 m), este últim estava coronat pel temple visible en la superfície de l'estructura en l'actualitat; i també es faria el canal de desaiguador trobat en el costat sur del segon cos. Finalment, en la subfase 3C es va cobrir el temple antedicho en un agrandamiento vertical, que seria el quart cos que es trobaria reduït en enrunes (en el que s'alcançaria els 6.5 m d'altura), i que podria haver contingut un temple, potser similar al de la 3B.

La fase 4 és un basamento de 5 cossos, que mediria en altura 5.7 metros i en la seua base 21.7 x 22.7 m, i que manté la tradicional mampostería en pedres espigades en la decoració. Esta etapa contaria en dos subfases 4A i 4B: en la subfase 4A s'edificaria eixa estructura; mentres que en la subfase 4B, es faria un agrandamiento del primer cos (construït en pedres relativament menudes), i que presentava un mur inclinat o talús (sent el primer en un mur aixina en l'estructura) que tenia el mateix inclinament dels de la següent fase. A esta fase, i a la següent, els correspondria les etapes de l'escalinata i els cossos adossats trobats en les investigacions de Kato i Valdivieso (entre el 2004 i 2007).

La fase 5 està conformada per murs inclinats o talussos de mampostería, que es van ensamblando successivament i acoplandose a l'arquitectura de la fase anterior, que carixen per complet de pedres eixints, i que conten un repello de pedres pómez roges chicotetes en una llaugera capa d'estuc blanc. Conta en dos subfases: la subfase 5A és un talús en el primer cos (de la fase anterior) que s'adherix al talús de la fase 4B; en la subfase 5B és un talús que s'adherix a la mampostería del segon cos de la fase 4A; i la subfase 5C és un talús degradat adherit al tercer cos de la 4A, que es percep en l'actualitat únicament en el costat este; la construcció de més talussos es desconeixen per la degradació de l'estructura.

Joc de pilota, estructures 3 i 4 (B1-3 i B1-4)

El joc de pilota, com es va mencionar en un principi, s'ubica al noroest de la B1-1 i es troba delimitat al sur per l'estructura 3 o B1-3 i al nort per l'estructura 4 o B1-4, en les que dit camp tindria forma de lletra I de mòle mayúscula.

Estes estructures datarien del periodo posclásico primerenc, en alguna etapa prèvia en el clàssic tardà; i serien construïdes en pedres volcàniques i terra, i els seus murs i passadiços serien recoberts en un repello fet de cascajo roig.

Per a la década de 1940s, es trobaven en el cementeri general de Chalchuapa, i al seu entorn s'ubicarien vàries tombes que varen danyar severament l'estructura 3 o B1-3 (que mediria uns 2 metros d'altura). No va haver investigacions en elles fins que, en la década dels 2000s, li les traslladaria al parc arqueològic, en eixe moment (entre els anys 2005 i 2007) l'equip de l'Universitat de Nagoya les excavaria i investigaria.

A uns 10 metros a l'est del joc de pilota, l'equip de l'Universitat de Nagoya va trobar (pel 2006) un sepeli en ofrena que dataria del preclásico tardà (650 a. C. - 300 d. C.).

Estructura 4 (B1-4)

L'estructura 4 o B1-4, que és la millor conservada de les dos, era un basamento de dos cossos que media 9 metros de nort a sur i uns 3 metros d'altura. En el mur este, a una distància de 7,5 m al nort del cantó surest, el mur viraba cap a l'est per a formar uns dels laterals de la part inferior de la I; i en este mur i en el del sur hi havia una banqueta en un ample d'1.50 m.

Baix de l'estructura final, en el costat este, l'equip de l'Universitat de Nagoya, va trobar un talús groc; i en el costat oest, un pis i una arrancada de mur en repello de fanc de color groc en un eix constructiu distint; també es trobarien pisos de argamasa en varis pous i un mur de argamasa trobat al nort d'esta estructura (sobre el sèptim carrer oriente de Chalchuapa) que pertanydria al clàssic tardà segons anàlisis de carbono 14; tot això, provablement correspondria una etapa prèvia del joc de pilota, potser del clàssic tardà.

Al nort de l'estructura es va trobar, en 1969, una figura tosca (poc detallada) que Sharer va denominar com el monument 27; el qual està esculpida en bulto redó, pero es troba molt deteriorat i solament la part superior es conserva més o menys ben en traces prou toscos, regordetes i asimètrics, i podria haver tingut un caixco pel parell de llínees al voltant de la cara i arrere del cap. Mentres que a l'oest, en lo que seria la cancha es va trobar el monument 29, un provable marcador de joc de pilota, reconstruït a partir de tres peces (en parts faltantes), la forma de les quals és similar al número romà II; i que consta de cares planes perpendicular entre sí i dels restants d'un chicotet orifici en un costat que seria a on este marcador es fixava al lateral de la cancha.

Estructures fòra del parc arqueològic

Com es va mencionar anteriorment, fòra de l'àrea del parc es trobaven les estructures B1-5 i B1-6 (abdós del posclásico primerenc, i que actualment ya no existixen); la primera d'elles estava en la zona del cementeri, al ponent de les estructures B1-1 i B1-2, i estava sumament destruïda quan varen iniciar les investigacions, per lo que no hi ha moltes senyes d'ella. Per un atre costat, Sharer menciona una atra estructura junt a la B1-6 que denominaria B1-8, que confondria a sovint en la B1-6 per lo que provablement anara la mateixa estructura.

Ademés de les estructures antedichas, en un principi s'incloïen també les estructures que estaven ubicades en la facenda El Cuje i que Sharer denominaria com B1-7, B3-1, B3-2, B3-3, B3-4, B3-5, B3-6, i B3-7; que més alvance, junt en atres descobertes posteriorment, serien incloses en el lloc arqueològic de Nou Tazumal.

Estructura B1-6

L'estructura B1-6, es trobava en la finca El Recobre, al nort de les demés estructures i front a l'entrada al parc. Era una estructura en forma redonejada que media al voltant de 15 metros de diàmetro i 4 metros d'altura; estava composta de dos cossos o terrats (d'estil talús-tauler tardà) que tenien escalinates en balaustradas en els costats oest i est; i en el seu cim tenia restants d'una superestructura circular, que molt provablement seria un temple.

Esta estructura tenia una arquitectura semblant a la de l'estructura B1-2. Estava feta de pedra i roques colocades sobre terra per a subjectar-les; i els murs dels cossos estaven formats per pedres tallades toscament i cobertes per pedres eixints (roques chicotetes o fragments de lava crudament acabaments colocades com a morter). Per la seua forma, es considera que estava dedicat a l'adoració de Quetzalcóatl en la seua forma d'Ehécatl.

D'ací provindrien tres escultures que varen ser traslladades al Museu Nacional en Sant Salvador en l'any de 1910, i que eren 2 chac mool i una escultura d'un jaguar acachat que varen ser designats com a monuments 23, 24 i 25 respectivament. Boggs averiguaria que els dos chac mool es trobaven segons pareix en el cim de l'estructura, estant un en el costat oest i l'atre en el costat este (en la base de les escalinates), i que potser l'escultura de jaguar acachat també es trobava en el cim. Estes escultures mostren els vínculs i influències que tenia Chalchuapa, en el posclásico primerenc, en la cultura Tolteca, ya que dites escultures són molt comunes en la seua capital (Tula) i atres llocs influenciats per estos (com Chichen Itza).

Stanley Boggs trobaria tres sepelis en calitat d'ofrena en l'estructura. Adicionalment a la qual cosa, Sharer mencionaria que, en la zona d'esta estructura, es varen trobar dos enterrament (sepelis 14 i 15 de Chalchuapa) pertanyents al periodo clàssic primerenc; encara que, segons Boggs dits enterrament no estaven precisament en l'àrea a on es trobava esta estructura.

Temporalitat i història

Si be en el lloc s'han trobat algunes evidències d'ocupació del periodo preclásico tardà, (corresponents a la fase ceràmica Caynac, 200 a. C. - 200 d. C), com l'escultura de cap de jaguar i el sepeli en ofrenes d'eixe periodo (trobats respectivament al nort i a l'est del joc de pilota, estructures B1-3 i B1-4); la construcció monumental escomençaria fins al començ del periodo clàssic (200 a 900 d. C).

Periodo clàssic

Durant tot este periodo, en Chalchuapa, l'arquitectura, ceràmica, figurillas, i monuments continuaria sent de la cultura maya, parlants provablement d'algun llengua mayense del grup cholano (al que pertany el chortí). Tal i com lo era en el preclásico tardà, en llocs com El Trapiche i Casa Blanca; no havent un canvi poblacional significatiu, sino solament de caràcter ideològic. Per això, les distintes etapes de la B1-1 estarien dedicades a l'adoració de les deidades mayas com Itzamnaaj, Kinich Ahau, Chaac, Jun Ixiim (el deu maya de la dacsa), entre uns atres.

Clàssic primerenc

Fases culturals de l'actual territori salvadoreny en el periodo Clàssic Tardà. En vert Chalchuapa i demés llocs de la fase Payu, tots ells conectats en la cultura maya.

Fase Vec

Al començament del clàssic primerenc, en la fase vec (200 d. C. - 400 d. C.), serien abandonades les estructures del Trapiche i Casa Blanca, degut provablement a la decadència i colapse dels demés llocs principals del preclásico (com Kaminaljuyú) i al canvi en el víncul polític i econòmic de l'esfera cultural Providència-Miraflores a Copán, aixina com a l'influència directa o indirecta de Teotihuacán.

A raïl de lo anterior, el centre polític i econòmic de la població es traslladaria al Tazumal. A on es construirien plataformes o basamentos separats en la zona de l'estructura B1-1 (en les etapes I i II de l'estructura B1-1d o edifici de columnes) que estarien alineades d'oest a est, a diferència de les del periodo anterior que ho estaven de nort sur; i que mantindrien l'us de fanc com a principal material constructiu, tal i com es feya en el preclásico tardà.

En ceràmica esta fase, si be mostra una continuïtat general de les tradicions ceràmiques de l'anterior fase Caynac del preclásico tardà, es caracterisa per una dràstica reducció de contingut, tenint; tenint els recontes de tiestos d'unitats tipo més baix que qualsevol de les atres fases de la localitat, lo que contrasta significativament en la fase anterior que és tot lo contrari. Aixina mateix, l'inventari ceràmic s'assembla a la de Copán pero encara hi ha semblances en la de Kaminaljuyú.

En total, desapareixen cinc grups ceràmics de la fase anterior (Santa Tecla, Olocuitla, Pins, Izalco i Tepecoyo), continuant quatre grups (Albocat, Pajonal, Finquita i possiblement Topozoco). La ceràmica Usulután aplega al seu final en la localitat en el grup Chilanga, i en ella i el grup Huiscoyol inicia una nova tradició engobe crema; també continua la tradició negre-marró en el grup Chiquihuat, la tradició de engobe taronja en el grup Tapalhuaca, i la tradició taronja pesada en el grup Guazapa. Aixina mateix, les vasijas d'esta fase mostren un desenroll continu dels soports tetrápodos mamiformes, i també apareix per primera volta la base anular.

Dels grups ceràmics abans dits, és de mencionar que el grup ceràmic Guazapa, que es caracterisa pels seus adorns de engobe raspat (que podria descendir de la decoració en negatiu de laa ceràmiques Usulután) i que s'ha trobat en Tazumal generalment en contexts funeraris i es manté en tot el periodo clàssic, és comunament trobat en la zona central salvadorenya, tant en context domèstic (per a us en les cases) com en les farcidures de les estructures. Per lo que es considera que procedix de dita zona, trobant-se sobretot en la vall de Zapotitán, en llocs com Sant Andrés (que dominaria dit vall per al clàssic tardà) i en Joya de Cerén. Lo que mostra que hi havia vínculs comercials entre Chalchuapa i la zona central per a este periodo, al mateix temps que abdós àrees es veen influenciades per Copán.

Fase Xocco

La fase Xocco (400 d C. - 600 d. C.), a finals del clàssic primerenc, mostra continuïtat i desenroll de l'anterior fase Vec, a la parell que es renova la tendència a aumentar el número de components ceràmics. No obstant, dit desenroll és lleu a comparació de les fases del preclásico tardà de Chalchuapa; i la ceràmica reflectix de forma prou dèbil els atributs comuns del clàssic primerenc o mig de l'àrea maya, estant escassament representats els trípodes cilíndrics, vorells basals pronunciats, ceràmica anaranjada prima i els incensarios d'estil teotihuacano de l'época. Tenint esta fase un inventari ceràmic que sembla ser un reflex parcial local del patró general i, que de la mateixa manera que l'anterior fase Vec, encara és reduïda en contingut. Lo que podria interpretar-se com una població en recuperació, caracterisada per un ressague cultural o la falta de participació plena en moltes de les tradicions ceràmiques diagnòstiques del periodo, pero mostrant més vínculs externs que en la fase anterior, especialment cap a Copán i potser fins a la vall del Motagua, i en poca o cap conexió en Kaminaljuyú.

En esta fase desapareixen els grups ceràmics Pajonal, Finquita, Huiscoyol i Chilanga, continuant els grups Chiquihuat, Guazapa i Tapalhuaca. Es mantenen les tradicions de engobe taronja (en el grup Tapalhuaca que amplia el seu repertori de tipos) i café sense engobe (els grups Chapia i Ayutux); al mateix temps que es desenrolla la tradició crema polícroma en el grup Gualpopa, que s'hauria desenrollat a partir dels previs Chilanga i Huiscoyol, i que és la primera verdadera polícroma, i que entre els seus adorns conta en motius glíficos o pseudoglifos, de la localitat. Aixina mateix, les vasijas en soports tetrápodos mamiformes semblen alcançar el seu clímax en soports més grans, per a després desaparéixer en esta mateixa fase.

Entre els sigles V o VI ocorreria l'erupció Terra Blanca Jove (TBJ) de la caldera del llac de Ilopango; recuperant-se la població poc temps despuix d'això. Després de la qual, els basamentos del lloc serien units formant la gran plataforma que, junt a les seues estructures superpostes (edifici de columnes, temple principal, i edificacions anexes), serien ampliades vàries voltes, en les etapes III a VII de l'edifici de columnes.

Clàssic tardà

En vert es mostra l'àrea a on s'ha descobert la ceràmica Copador, la qual cosa a la seua volta mostra l'extensió de l'influència de la ciutat maya de Copán en el periodo Clàssic Tardà, en la que està inclosa Chalchuapa.

En la fase Payu, que comprén tot el clàssic tardà (600 d. C. - 900 d. C.), els contactes ceràmics externs s'expandixen, i la majoria dels vínculs apunten al surest de l'àrea maya, especialment cap a Copán, el hegemonia de la qual aplega al seu màxim per a este moment, tenint un major domini o control sobre l'occident i centre salvadoreny.

A principis d'este periodo, s'ampliaria la gran plataforma i es construiria la piràmide (està última en lajas i en un eix distint a les estructures precedents, potser indicant un canvi de dirigents), al mateix temps que també serien edificades les plataformes del costat nort i demés àrees de l'estructura B1-1.

Esta fase és la primera en la localitat, des de la fase Caynac, en tindre les característiques d'un complex ceràmic plenament desenrollat, tant en térmens de diversitat, desenroll i freqüència. De l'anterior fase Xocco, continuen els grups Guazapa, Tapalhuaca, Gualpopa, Chiquihuat i Ayutux. Es mantenen les tradicions crema polícroma (en el grup Copador) i taronja pesada (grup Jujutla), al mateix temps que sorgix la tradició taronja polícroma (el grup Arambala, també conegut com a fals Copador per la seua similitut) i resorgix la tradició engobe roig en el grup Tepeto. També prosperen grups comercials com el grup Campana (provablement del centre del Salvador), el grup Machacal (provablement també del centre del Salvador i que també es troba en la fase Xocco), la ceràmica Salua (procedent de la vall d'Ulua, Hondures) i grups ceràmics mayas de les terres baixes (com el grup Surlo).

La ceràmica Copador, és una de les característiques distintives d'esta fase i a on alcança el seu clímax la decoració en motius glíficos o pseudoglifos, va ser predominant tant en l'occident i centre de l'actual El Salvador com en Copán, trobant-se en les farcidures i ofrenes de les estructures de Tazumal. Esta ceràmica i la Gualpopa (també trobat en Copán) indiquen que va haver una ret prou sofisticada que va unificar abdós regions per a este periodo.

El víncul i influència de Copán s'observa més evidentment en Tazumal en el flasco trobat en la tomba 20 (per l'estructura B1-1i) que mencionava al duodècim governant de Copán K’ahk’ Uti’ Witz’ K’awiil (també conegut com Chan Imix Kʼawiil o Fum Jaguar) qui va governar del 8 de febrer del 628 d. C. al 18 de juny del 695 d. C. Aixina mateix, d'esta época seria també el monument 21 o estela de Tazumal i el monument 22.

A mitan de la fase Payu, al voltant del 750 d. C., ya en contexts clàssics terminals, seria quan apareixerien els grups ceràmics comercials Sant Joan Plomizo (provinent de la costa pacífica de Chiapas), Altar (de les terres baixes mayas) i Nicoya (de la península de Nicoya, Costa Rica); lo que mostra l'expansió dels contactes comercials. També en eixe moment és que apareixerien les vaixelles en planorelieve, i el grup local Cozatol pertanyent a la tradició engobe roig.

Periodo posclásico primerenc

Pobles indígenes que habitaven el territori salvadoreny durant el protohistòric (abans de la conquista espanyola): 1. Nahuas pipiles, 2. Potones o Lencas salvadorenyes, 3. Kakawiras o Cacaoperas, 4. Xincas, 5. Mayas Chortis, 6. Mayas Pokomames, 7. Chorotegas.

En el periodo posclásico primerenc, que correspondria a les fases Matzin (900 d. C. - 1200 d. C.), els escalons inferiors de l'escalinata principal de la B1-1 serien paulatinament cremats i enterrats per a construir el terrat bàsic sobre la que es construiria l'estructura B1-2, que seria edificada a un costat de l'atra estructura anterior per a no impedir l'accés a la B1-1. Ademés de la qual cosa s'edificarien el joc de pilota (estructures B1-3 i B1-4) i les estructures B1-5 i B1-6.

La construcció de les noves estructures, sobretot de la B1-2, simbolisava l'arribada d'un grup foràneu (provablement nahuablantes provinents del centre i occident de Mèxic), que s'impondria a les poblacions autòctones i introduiria les seues deidades (Quetzalcoatl, Tlaloc, Xipe Totec, etc), pero que respectaria lo que hi havia en anterioritat. Estos nouvinguts conviurien en les zones residencials (com a Nou Tazumal, Estany Sec, Les Victòries, etc) en les poblacions ya establides que mantindrien les seues pròpies característiques culturals, com ho mostra la permanència per a este periodo del grup ceràmic Jujutla i potser també de Cozatol (abdós fabricats originalment en la fase Payu del clàssic tardà).

A esta época pertanydrien els monuments 23, 24 i 25, sent els dos primers un chacmool i l'últim una escultura d'un jaguar acachat; que junt en la troballa d'obsidiana verda, i l'arquitectura (murs verticals de pedra sense repello, i en pedres eixints com a adorn) de les estructures B1-2 i B1-6, mostren que per a esta época Chalchuapa es vea fortament influenciada per la cultura Tolteca, en capital en Tula.

La ceràmica mostra que en la transició de la fase Payu a la fase Matzin va haver una inusual cominaació de continuisme i canvis dramàtics. Moltes tradicions desapareixen, com la tradició café-negre, aixina com tot l'inventari de vaixelles polícromas clàssiques (Copador, Gualpopa i Arambala) i potser també el grup Tepeto; solamento, com es va mencionar, hi ha una aparent continuïtat en la ceràmica domèstica.

Continuen les tradicions de engobe roig (en el grup Guajoyo) i café sense engobe (grup Chuquezate, que contava tant en vaixelles domèstiques com ceremoniales, específicament incensarios), al mateix temps que reapareix novament en la localitat en una nova versió la tradició roig sobre bayo (els grups Metayate i Nunuapa). La majoria dels grups i els estils de les vaixelles (tals com a bols en soports trípodes buits, incensarios de cullerot, incensarios de efigie, etc) mostren similituts en la ceràmica de les terres altes centrals guatemalteques, mentres que en les ceràmiques comercials destaca l'abundància del grup Tohil Plomizo (que de la mateixa manera que l'anterior Sant Joan Plomizo procedix de Chiapas); lo que indica una tornada a les terres altes mayas i a la costa pacífica com a foc de contactes externs en este periodo.

En l'última etapa de la B1-2 canviaria l'estil de construcció; s'utilisarien talussos repellados i s'eliminarien les pedres eixints; sent est un estil local i únic de la zona. Una explicació a això podria ser que localitat caiguera baix l'influència del contemporáno lloc de Cihuatán, que hauria constituït un señorío que s'estenia pel centre i occident salvadoreny, com ho mostra el descobriment de llocs en ceràmica de la fase Guazapa o Cihuatan (que carix d'elements toltecas), pròpia d'eixa població, en llocs com Igualtepeque prop del llac de Güija en Metapan; això també explicaria perque el grup ceràmic Marihua (propi d'eixa fase abans mencionada) apareix en Chalchuapa pero tardíament.

Al final del posclásico primerenc, en el XIII, colapsaria completament la cultura Tolteca i Tazumal seria completament abandonat, traslladant-se el centre ceremonial de Chalchuapa cap a o prop de la zona nuclear de la població actual (en la que es constituirien diferents places rodejades d'estructures cíviques i religioses, i que pertanydrien a un respectiu calpulli, com les del lloc Peñate); mentres que atres llocs com Cihuatán serien destruïts i cremats en un possible conflicte armat. Al mateix temps o poc despuix, es donaria l'última migració de poblacions nahuas i la migració de mayas parlants de pokomam (que habitaven Chalchuapa a l'arribada dels espanyols); aixina com el començ de la formació del Señorío de Cuzcatlán que varen trobar els espanyols en el XVI.

Vore també

• Història del Salvador
• Llocs precolombinos del Salvador
• Época precolombina del Salvador

Bibliografia

• Shinya, Kato (2005). Proyecte d'Investigació i Restauració de l'Estructura B1-2 del Tazumal, CONCULTURA.
• Arqueologia Mexicana.
• XXVI Simpòsium d'investigacions arqueològiques en Guatemala.

353 - 366.

• Valdivieso, Fabricio (febrer de 2007). Tazumal i l'estructura B1-2: Registre d'una deconstrucció arqueològica i nous aportes per a la seua interpretació, Fundació CLIC.
• Arquitectura mesoamericana de terra.Institut d'investigacions antropològiques de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.Volum II
• Arquitectura mesoamericana de terra.Institut d'investigacions antropològiques de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.Volum II