Temple de Zeus Olímpic (Atenes)
El temple de Zeus Olímpic (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).), també conegut com el Olimpeion (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-grc» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.), és un temple d'Atenes. Encara que començat en el VI, no va ser terminat fins al regnat del emperador Adriano, en el II. En les époques helenística i romana era el temple més gran d'Grècia.
Història
[editar | editar còdic]El temple s'ubica a uns 500 metros al surest de l'Acrópolis d'Atenes i a uns 700 m al sur de la Plaça Sintagma (centre d'Atenes).
Els seus fonaments varen ser colocats en el lloc d'un primer temple pel tirà Pisístrato en 515 a. C., pero el treball va ser abandonat quan el seu fill, Hipias, va ser derrocat en 510 a. C. Durant els anys de la democràcia ateniense, el temple va ser deixat incomplet, perque es va pensar que atentava contra la hybris construir a tal escala. Aristóteles, en la Política, va citar el temple com un eixemple de cóm les tirania atreen al poble a grans obres d'estat i ho deixaven sense temps, energia o mijos per a rebelar-se.[1]
El treball va ser recomençat en 174 a. C., durant la dominació macedonia de Grècia, baix el patrocini del rei helenístico Antíoco IV Epífanes, que va contractar a l'arquitecte romà Cosucio per a dissenyar el temple més gran del món conegut. Quan Antíoco va morir en 164 a. C. el treball estava retardat una atra volta.
En 86 a. C., en acabant de que les ciutats gregues caigueren baix domini romà, el general Sila va dur dos columnes del temple inacabat a Roma, per a adornar el temple de Júpiter Capitolino en la Tossal Capitolina. Estes columnes varen influir en el desenroll de l'estil corintio en Roma.
En el II, el temple va ser repres/représ pel emperador Adriano, un gran admirador de la cultura grega, qui finalment ho va dur a la seua conclusió en 129 (algunes fonts diuen que en 131).
No se sap quàn va ser destruït l'edifici pero, com a molts edificis grans de Grècia, és provable que ocorreguera per un terremot en l'Edat Mija. La major part de les seues ruïnes es varen usar com a materials de construcció.
Descripció de la seua estructura
[editar | editar còdic]El temple va ser construït en marbre del mont Pentélico. Media 96 metros de llarc en els seus costats majors i 40 metros a lo ample de les seues cares oriental i occidental. Contava de 104 columnes corintias, cada una de 17 metros d'alt, de 2,6 metros de diàmetro i un pes aproximat de 364 tonellades; de les quals 48 estaven colocades en files triples baix els frontones i 56 en files dobles en els costats. Solament 16 d'estes columnes sobreviuen hui, 13 d'elles, en el costat este, en peu. De les tres restants, en el costat oest, una es va derrocar en 1852 i està encara tendida a on va caure.
Adriano va dedicar el temple a Zeus. També va erigir una enorme estàtua de marfil de Zeus en la cella del temple. Els frontones estaven adornats en moltes estàtues, pero també en tot el temple hi havia estàtues i busts d'hòmens famosos. Els atenienses, per a mostrar la seua gratitut a Adriano, varen erigir una estàtua d'ell darrere del temple. Desafortunadament, cap de les escultures que adornaven el temple, o del seu interior, ha sobrevixcut. No se sap exactament quàn va ser destruït el temple, pero s'especula que, com uns atres grans edificis en Atenes, provablement va ser destruït per un terremot durant els anys bizantins i les seues ruïnes es varen utilisar per a construir atres edificis.[2]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo de Zeus Olímpico (Atenas)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.