Temple de la Pau

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

Erro al crear miniatura:

Fòrum romà i Fòrums imperials a on apareix el Temple o Fòrum de la Pau de Vespasiano.

Erro al crear miniatura:

Restants del Temple o Fòrum de la Pau.

El Fòrum de la Pau o Temple de la Pau (en llatí, forum Pacis i templum Pacis) és un dels Fòrums Imperials de Roma, el tercer en orde cronològic. El fet de que esta estructura no s'haja mencionat que tinguera una funció civil és lo que ha impedit que anara classificat com un verdader fòrum. Antigament esta estructura era anomenada simplement Temple de la Pau pero hui dia, en tal terme s'entén el temple en sí en el propi fòrum, estenent-se la denominació com "fòrum" només a partir de l'época de Constantino I. Va ser definit pels seus contemporàneus com una de les maravelles del món.

El terme "pau" no tenia el mateix significat que puga tindre en el món contemporàneu. Era la "pau imposta per l'emperador de Roma" o Pax Romana. Va ser construït per l'emperador Vespasiano (69-79, Imperator Caesar Augustus Vespasiano) i va ser inaugurat en l'any 75, per a commemorar la seua victòria en la primera guerra judeo-romana que havia culminat en la conquista i destrucció de Jerusalem, per lo que també és cridat Fòrum de Vespasiano.

Va ser construït en la zona suroriental dels Fòrums imperials, en el lloc d'un antic mercat cobert, un macellum, que havia ardit en l'any 64, al costat del Fòrum d'Augusto i del Fòrum de César, només separats d'ell per l'antiga carretera del Argiletum, que conectava el Fòrum Romà en la Subura. Hui la major part dels seus restants es troben amagats, baix de la Via dei Fori Imperiali.

Descripció

El pla del Temple de la Pau va ser diferent a atres complexos anteriors. El recint, en forma rectangular d'al voltant de 135x100 metros, estava circundado en tres dels seus costats per pòrtics en columnes de marbre africà i el temple, en un dels extrems, dominant l'espai. La zona central no estava pavimentada, sino que servia com jardí, en plantes i arbusts arreglats, en fonts i canalisacions d'aigua i estàtues, lo que li feya semblar un verdader museu a l'aire lliure.

Una de les sales que s'obria al final dels pòrtics estajava la Forma Urbis Romae, un mapa de marbre de l'antiga Roma, realisada durant el regnat de l'emperador Septimio Sever entre el 203 i el 211 tallant la llosa de marbre que cobria la paret. La paret és ara partix de la frontera de la basílica dels Sants Cosme i Damian, a on encara pot vore's els forats utilisats per a montar les lloses del mapa.

El Temple de la Pau que media en planta al voltant de 34X22 m, en una espècie de pronao hexástilo i nau absidiada, albergava la Menorá i una atra part del botí del Temple de Jerusalem i atres numeroses obres d'art, com les procedents de la Domus Aurea, despuix del seu espoli per la damnatio memoriae de Nerón.

També se situava allí la Biblioteca de la Pau (tabularium) que contenia els archius de la ciutat, plans catastrals i una série de documents relacionats en els treballs urbans.