Anar al contingut

Vespasiano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Vespasiano

Tito Flavio Vespasiano (en llatí: Titus Flavius Vespasianus;[1] 17 de novembre de 9 - 23 o 24 de juny de 79)[lower-alpha 1] va ser un emperador romà des de l'any 69 fins a la seua mort, governant baix el nom de Emperador César Vespasiano Augusto (Imperator Caesar Vespasianus Augustus).[1] Va ser el fundador de la dinastia Flavia, la qual governarà l'Imperi romà fins a l'any 96. Li varen succeir els seus fills Tito (r. 79-81) i Domiciano (r. 81-96). Descendia d'una família del ordo equester que havia alcançat el ranc senatorial durant els regnats dels emperadors de la dinastia Juliol-Claudia. Sent designat cònsul en 51, va guanyar renom com a comandant militar, destacant en l'invasió romana de Britania (43) al mando de la Legio II Augusta. Comandó les forces romanes que varen fer front a la primera guerra judeo-romana de l'any 66. Quan es disponia a sitiar Jerusalem, la capital rebel, l'emperador Nerón es va suïcidar, sumint a l'Imperi en un any de guerres civils conegut com l'Any dels quatre emperadors. Despuix de la ràpida successió i decés de Galba i Otón i l'ascens al poder de Vitelio, els eixèrcits de les províncies d'Egipte i Judea varen proclamar emperador a Vespasiano l'1 de juliol de 69. En el seu camí cap al tro imperial, Vespasiano es va aliar en el governador de Síria, Cayo Licinio Muciano, qui va conduir les tropes de Vespasiano contra Vitelio, mentres el propi Vespasiano prenia el control sobre Egipte. El 20 de decembre, Vitelio va ser derrotat i Vespasiano va ser proclamat emperador pel Senat. De l'informació que ha sobrevixcut del regnat de Vespasiano, despuix dels seus dèu anys de govern destaca el programa de reformes financeres clau que va promoure, tan necessari despuix de la caiguda de la dinastia Juliol-Claudia, la seua exitosa campanya en Judea i els seus ambiciosos proyectes de construcció com l'Amfiteatre Flavio, conegut popularment com el Coliseu.

Família i carrera pública

[editar | editar còdic]

Vespasiano va nàixer en Falacrinae, en el territori dels sabinos, prop de Reate. El seu pare era un membre del ordo equester que es va enriquir com a recaptador d'imposts en la província romana d'Àsia i com a prestamista en Helvecia, a on Vespasiano va viure durant algun temps. La seua mare, Vespasia Polla, era la germana d'un senador.

Erro al crear miniatura:
Inscripció funerària procedent de Roma (Itàlia) dedicada per les seues libertos a la lliberta d'Antonia Augusta Cenis, qui va ser amant de Vespasiano.

A petició de la seua mare, Vespasiano va seguir la carrera política del seu germà Tito Flavio Sabino; va servir en l'eixèrcit com tribuno militar en Tracia en l'any 36. A l'any següent va ser elegit cuestor i va servir en Creta i Cirene. Va ser ascendint pel cursus honorum sent elegit edil curul en 39 i pretor en 40, aprofitant l'oportunitat per a congraciarse en l'emperador Calígula. Durant eixa época va contraure matrimoni en Domitila la Major (també cridada Flavia Domitila), la filla d'un cavaller de Ferentium. Vespasiano i Flavia varen tindre dos fills, Tito i Domiciano i una filla, cridada Domitila.[6] Va ser llavors quan Flavia va fallir, i Vespasiano va convertir a Cenis, el seu amant, en la seua esposa en tot menys en el nom.[7] Domiciano es va casar en Domicia Longina, neboda de la quarta esposa de l'emperador Calígula, Milonia Cesonia. Quan Claudio va ser nomenat emperador en 41, Vespasiano va ser designat legatus de la Legio II Augusta, estacionada en Germania. Este nomenament es va deure a l'influència del lliberte imperial, Tiberio Claudio Narciso.

Invasió de Britania

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Mapa en les operacions militars en Britannia entre 43 i 60.

En l'any 43, Vespasiano i la Legio II Augusta varen participar en l'invasió romana de Britania de 43. El futur emperador es va distinguir en esta campanya baix el mando d'Aulo Plaucio. Despuix d'haver participat en les batalles crucials de Medway i Támesis, Plaucio ho va enviar cap al suroest, i li va ordenar penetrar en territori hostil a través de les terres que hui són els moderns comtats d'Hampshire, Wiltshire, Dorset, Somerset, Devon i Cornualles. El general romà volia en este moviment assegurar els ports de la costa sur i els ports en mines d'estany de Cornualles i les mines d'argent de Somerset. Vespasiano va marchar sobre Noviomagus Reginorum (Chichester, Regne Unit) a fi de subyugar a les tribus de durotriges i dumnonios.[8] Va capturar vint oppida (fortificacions ubicades en la part alta de tossals), va sometre a dos poderoses nacions i va reduir Vectis.[lower-alpha 2] Ademés, va establir una fortalea i una colónia de legionaris veterans en Isca Domnoniorum. Al seu regrés a Roma va ser recompensat en elegies triumfals (ornamenta triumphalia).

Carrera política

[editar | editar còdic]

Vespasiano va ser elegit consul suffectus per als dos últims mesos de 51, despuix de lo que es va retirar de la vida pública, a la que va retornar en 63 sent nomenat governador de la província d'Àfrica. Segons Tácito,[lower-alpha 3] el seu govern allí va provocar el descrèdit i l'antipatia de la gent cap a ell, pero segons Suetonio,[lower-alpha 4] va ser de gran integritat i se li va tindre en gran estima. El dictamen d'este segon s'ajusta més a la realitat ya que, per lo general, els càrrecs de governador eren vists pels ex-cònsuls com a perfectes oportunitats per a fer fortuna i recuperar els diners que havien usat en les seues campanyes polítiques. La corrupció estava tan difosa que tot governador tornava de la seua província en les bojaques plenes. No obstant, Vespasiano va amprar el seu temps en el càrrec per a fer amistats en lloc de diners; alguna cosa que seria molt més valiós en els anys venidors. Durant el seu temps en Àfrica del Nort, es va trobar en dificultats financeres i va tindre que liquidar part de les seues propietats. Per a recuperar la seua fortuna, va resucitar el comerç en mules, lo que li va valdre el sobrenom de mulio.[lower-alpha 5]

Despuix de la seua tornada d'Àfrica, va viajar a Grècia integrat en el sèquit de l'emperador Nerón. No obstant, va perdre el favor imperial per no mostrar suficient atenció [lower-alpha 6] als recitals de l'emperador en la lira. Per esta época la carrera de Vespasiano va entrar en un punt mort.

Gran tumult judeu

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Primera guerra judeo-romana.
Erro al crear miniatura:
Sesterci en el rostre de Vespasiano. Commemoratiu de la seua victòria en Judea.

En l'any 66, Vespasiano va ser designat per a conduir la guerra contra els rebels judeus de Judea, que amenaçava el benestar de les províncies romanes de l'est. Esta rebelió havia conduït a l'assessinat de l'anterior governador i havia fet fugir a Cayo Licinio Muciano, governador de Síria, quan este va tractar de restaurar l'orde en la zona. Dos legions, en huit ales de cavalleria i 10 cohortes auxiliars, varen ser enviades a la província baix el mando de Vespasiano, ademés de les tropes que formaven la guarnició. El seu fill major, Tito, va servir com el seu ajudant personal. Durant la guerra Vespasiano es va fer patró de Flavio Josefo, un líder de la resistència judeua, que en el seu treball Guerra judaica oferix una visió propenca del futur emperador i del seu hereu Tito durant la guerra. Durant el conflicte molts mils de judeus varen ser morts i moltes ciutats destruïdes per l'eixèrcit romà, que va restablir satisfactòriament el control sobre Judea. Va servir un temps com procurador, i els judeus ho recorden com un funcionari just i honorable a pesar de ser el seu general enemic. Josefo va escriure que, despuix de la pren per la Legio X Fretensis de la ciutat de Jericó el 21 de juny de 68, Vespasiano va prendre a un grup de judeus que no podien nadar, els va encadenar, i els va llançar al Mar Morta a fi de provar la seua llegendària força. No obstant, és provable que Vespasiano ordenara que en cas de perill es dispongueren uns barcos per a rescatar-els si era necessari.

Any dels quatre emperadors

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Mapa de l'Imperi durant l'Any dels quatre emperadors.
Artícul principal → Any dels quatre emperadors.

Despuix de la mort de Nerón en 68, Roma va ser testic d'una successió d'efímers emperadors i guerres civils. Galba va ser assessinat per Otón, que va ser derrotat per Vitelio. Els partidaris d'Otón, buscant un atre candidat al tro al que recolzar, es varen decidir per Vespasiano. Segons Suetonio, una profecia va alegar que els futurs emperadors vindrien de l'est. Vespasiano va acabar creent que esta profecia es referia a ell i una série d'agüeros, oràculs i auguris als que va consultar varen reforçar esta creència. Vitelio, l'emperador actual, tenia les millors tropes del seu costat, les experimentades legions de la Galia i Germania. No obstant, les legions d'Iliria, Moesia i Panonia varen proclamar la seua llealtat a Vespasiano, fent-li l'amo de la mitat del món romà. Açò va ocórrer l'1 de juliol, data que seria commemorada en els següents anys com l'aniversari del seu ascens al tro.[9]

Mentres Vespasiano es va dirigir a Egipte per a assegurar el suministrament de gra, les seues tropes varen entrar en Itàlia pel noroest al mando de Marco Antonio Primer. Les tropes de Vespasiano varen derrotar a les de Vitelio en Bedriacum i varen alvançar cap a Roma. Despuix d'una lluita feroç en la guerra civil, els soldats varen entrar en la ciutat. Durant la confusió de la lluita el Capitolio es va incendiar i el germà de Vespasiano, que era el prefecto de la ciutat va ser assessinat per una flota de la que a dures penes va escapar Domiciano. Quan va rebre les notícies de la derrota i mort del seu adversari Vitelio, va expedir un suministrament de gra a Roma, en un edicte en el que anulava les lleis de l'anterior emperador Nerón, incloent les relatives a la traïció. De camí a Roma, va visitar el Temple de Serapis, en el que va experimentar una visió. Durant la visió ho varen trobar uns sacerdots del temple que varen quedar convençuts de que podia obrar milacres. L'historiador romà Tácito (Històries 4, 81) ha narrat dos supostes curació miraculoses que hauria realisat Vespasiano en Aleixandria en l'any 69:[10]

Cert alejandrino li va demanar quejumbroso la curació de la seua ceguera, en conformidad con l'indicació del deu Serapis, al que el poble supersticiós venera més que als restants. I va suplicar al sobirà que tinguera a ben tirar-li saliva en les galtes i en les cavitats oculars. Un atre home en una mà malta va suplicar conforme al consell del mateix deu que el sobirà tinguera a be posar la planta del peu sobre la seua mà. [...] I la mà es va tornar utilisable en l'acte, i el cego va recobrar la llum ocular.

Emperador Vespasiano

[editar | editar còdic]

Seqüeles de la guerra civil

[editar | editar còdic]

Vespasiano va ser declarat emperador pel Senat mentres estava en la província d'Egipte en decembre de 69.[lower-alpha 7] L'administració de l'Imperi va quedar en mans de l'antic governador de Síria i aliat de Vespasiano, Cayo Licinio Muciano, auxiliat pel fill de l'emperador, Domiciano. Durant el seu govern, Muciano va iniciar la reforma fiscal que devia restaurar els fondos de l'Imperi. Despuix de l'arribada a Roma de Vespasiano a finals de 70, Muciano va pressionar a l'emperador a fin de que arreplegara tants imposts com li fora possible.[11]

Vespasiano i Muciano varen resucitar vells imposts i varen instituir atres nous, varen aumentar el tribut de les províncies i varen vigilar constantment als funcionaris del tesor. El següent proverbi llatí es va crear provablement durant l'introducció de l'impost per la recollida d'orina:

Pecunia senar olet.[lower-alpha 8]

Per l'austeritat de la que Vespasiano va fer gala, va canviar el comportament de la societat romana en diversos sentits, encara que per a alguns este aspecte s'evaluava com a franca tacañería, ya que va realisar pocs actes de generositat. Una atra de les accions que va impondre per a recaptar diners va ser el de reclamar per al fisc les parceles de la península itálica que no s'havien donat en regla als colon. La consegüent disconformitat de les comunitats itálicas es va reflectir en l'enviament de múltiples delegacions a Vespasiano, lo que va concloure en la cancelació d'esta mida. A principis de 70, Vespasiano estava encara en Egipte. Segons Tácito, el viage es va retardar a causa del mal temps.[12] No obstant, els historiadors moderns sostenen que Vespasiano es va quedar a fi de consolidar el seu poder en la província.[13] Històries sobre la divinitat de l'emperador varen començar a circular per Egipte.[11] Durant este periodo varen esclatar protestes en Aleixandria motivades per la nova política fiscal de l'emperador, que varen causar que els enviaments de gra d'Egipte a Roma es detingueren. No obstant, Vespasiano va conseguir que es restaurara el suministrament quan la població de la capital imperial estava a la vora de desfallecer a causa d'inanició.[11]

L'alçament d'Egipte no va fer sino aumentar la crisis que experimentava l'Imperi, crisis motivada per les guerres civils que assotaven estes terres. La rebelió de Judea va ser finalment sofocada pel general Tito en 70, despuix de la captura de Jerusalem. En giner de 70 la Galia va experimentar un alçament conegut com la rebelió dels bátavos. Els rebels eren antics auxiliars comandados per Cayo Juliol Civilis i Juliol Sabino, que reclamava la seua condició d'emperador de la Galia en la seua condició de descendent viu de Juliol César. Les forces sublevades varen derrotar i varen absorbir a dos legions romanes abans de ser derrotades a finals d'any pel cunyat de Vespasiano, Quint Petilio Cerial.

Arribada a Roma

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Tabula de bronze trobada per Coa vaig donar Rienzo en la Lex d'Imperi Vespasiani. Museus Capitolinos, Roma. CIL VI 930 = 31207 i 1232 = 31538

Vespasiano va retornar a Roma a mitan de 70; era la primera volta que entrava en la ciutat com a emperador. A la seua arribada, el nou líder de l'Imperi va mamprendre de colp i repent una série de maniobres polítiques destinades a consolidar i llegitimar la seua posició:

  • A fi de previndre el seu amotinament, va oferir regals als ciutadans i al eixèrcit.[14][15]
  • Va reestructurar les órdens senatorial i ecuestre, arrebatant als seus enemics les seues posicions de poder i reemplaçant-els pels seus aliats.[16]
  • Va advocar l'autonomia regional dels grecs.[15][17]

Campanya propagandística

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Áureo falcat entre 75 i 79, en el que apareix un retrat de Vespasiano en l'anvers i una image de la deesa Fortuna Augusta en el revers.

Una atra de les maniobres que va realisar Vespasiano a fi d'aferrar-se a la seua posició en el poder va ser posar en marcha una autèntica campanya propagandística:[18]

  • A través dels seus agents, l'emperador es va encarregar de que les històries sobre la seua divinitat, naixcudes en Egipte, circularen per tot l'Imperi.[19]
  • Les monedes emeses durant el seu regnat proclamaven les seues victòries militars i la pau que gràcies a ell experimentava l'Imperi.[20]
  • La paraula Vindex va ser retirada de les monedes a fin de que l'opinió pública oblidara al general rebel del mateix nom.
  • Les seues obres i proyectes incloïen sempre una inscripció en la que es podia vore cóm Vespasiano alabava o condenava els emperadors anteriors.[lower-alpha 9]
  • Es va construir en el Fòrum un temple a la pau.[21]
  • Els escrits publicats durant el seu regnat devien passar un filtre en l'objectiu que no es publicara res que poguera danyar la seua image pública.[22]
  • Es varen oferir recompenses financeres als historiadors antics.[23] Els historiadors que varen viure durant el seu regnat, tals com Tácito, Suetonio, Flavio Josefo i Plinio el Vell, parlen sospitosament be de l'emperador, al mateix temps que critiquen als seus predecessors en el tro.[24]
    • Tácito admet que la seua posició es va vore reforçada gràcies a Vespasiano.[25]
    • Josefo ho identifica com a salvador i protector.[26]
    • Plinio dedica la seua obra Història Natural al fill de Vespasiano, Tito.[27]
  • Es va castigar als que varen parlar en contra de l'emperador.
    • Es va acusar a un gran número de filòsofs estoicos de corromper la moral romana en falses ensenyances i se'ls va expulsar de la capital.[28]
    • Es va eixecutar per les seues ensenyances a Helvidio Prisco, un filòsof republicà.[29]

El seu regnat: 69-79

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Amfiteatre Flavio, més conegut com Coliseu. Iniciat durant el regnat de Vespasiano i terminat pel seu fill Tito.

Poca informació nos ha aplegat del regnat de Vespasiano entre els anys 69 i 79. Els historiadors afirmen que va ordenar la construcció de diversos edificis públics:

  • L'emperador va intentar reconstruir Roma, la capital de l'Imperi.
  • Va construir el Temple de la Pau i el de Claudio Deificado.[16]
  • Va erigir una colossal estàtua del deu Apolo, la qual havia segut proyectada durant el regnat de l'emperador Nerón, al que va dedicar una part del Teatre de Marcelo (75)
  • Va començar la construcció del Coliseu. En les províncies hispanes, va procedir a concedir en 74 el ius latii minor a tots els habitants de Hispania, lo que va permetre la creació de numerosos municipis a lo llarc de l'últim quarto del sigle I, tal i com indica Plinio el Vell:[30]
Universae Hispaniae Vespasianus Imperator Augustus iactatum(¿s?) procellis rei publicae Latium tribuit.

En este periodo, d'acort en l'informació aportada per Suetonio, Vespasiano va ser víctima de constants conspiracions en contra seua per a derrocar-ho a les que va conseguir sobreviure,[31] encara que només es coneix informació concreta de l'encapçalada en 78/79 per Aulo Cecina Aliene i Eprio Marcelo, abdós hòmens de confiança de l'emperador. Respecte a la política militar, Vespasiano, un general meticuloso i victoriós, va posar tot el seu encabotament en mantindre un alt nivell de preparació i disciplina en les diferents unitats del eixèrcit romà. La primera tasca que va tindre que mamprendre va ser la de repondre les pèrdues provocades per la guerra civil de 69, pel tumult bátava i per la guerra judeua, incrementant el número d'efectius i garantisant-se la fidelitat dels soldats. En este sentit, no va dubtar en dissoldre les legions I Germanica, IV Macedonica, XV Primigènia i XVI Gallica, els soldats de la qual havien jurat llealtat a Civilis i el seu Imperi Gal. A canvi, va reclutar dos noves unitats, la Legio IV Flavia Felix i la Legio XVI Flavia Firma, va regularisar la Legio II Adiutrix i va reforçar la Legio VII Galbiana, mermada pels combats en Itàlia, transformant-la en la Legio VII Gemina.

Erro al crear miniatura:
La família Flavia: ascendents i descendents de Vespasiano.

Respecte als auxilia, també mermats i de llealtat dubtosa, va procedir a reclutar noves unitats, i, ya que la base de reclutament tradicional de les legions en Itàlia i províncies molt romanisades estava en decliu, en un número major a les desaparegudes durant la guerra civil de 69; en això conseguia dispondre de més soldats en les fronteres, incrementava el procés de romanización d'eixes províncies i conseguia que en el futur existira una àmplia pedrera de ciutadans romans d'orige militar capaços d'allistar-se en les legions. En la guarnició de Roma, va reduir el número de les cohortes pretorianas al número i tamany establit per Augusto, en 9 cohortes quinquagenàries, reservant el seu reclutament a ciutadans romans d'Itàlia i d'algunes províncies molt romanizades, com Hispania, la Galia Narbonenese o Macedònia. En les fronteres, va iniciar el procés de regularisació dels campaments militars, convertint-els progressivament en permanents i iniciant el seu monumentalización. A finals del regnat de Vespasiano, en l'any 78, el general romà Cneo Juliol Agrícola va ser enviat a la província de Britannia. Allí Agrícola va consolidar el poder romà i va conquistar Caledònia (actual Escòcia). Alguns acadèmics com Antonio Montessori creuen que Agrícola va poder haver creat una província en la Caledònia conquistada.[32]

Decés

[editar | editar còdic]

Vespasiano acostumava a passar les calors de l'estiu en una vila prop de les termes de Cotilia en Campània, prop de Rieti (Itàlia)[33] i allí el 23 de juny de 79, va fallir en 69 anys, víctima d'una inflamació intestinal que li va produir una diarrea aguda. Segons Suetonio, durant el primer atac de la seua maltia va dir:[34]

Vae, puto deus fio!.[lower-alpha 10]

Va ser divinizado immediatament pel seu fill i successor Tito.[35]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 PIR² snapdrgn. net/person/6293/ F 0398
  2. ↑ uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Suetonius/12Caesars/Vespasian*. html#24 Suetonio 24.1: "extinctus est VIIII. Kal. Iul. annum agens aetatis sexagensimum ac nonum superque mensem ac diem septimum."
  3. ↑ timeanddate. com/date/duration. html Clave-and-dona't. com
  4. ↑ Suetonio uchicago. edu/Thayer/e/roman/texts/suetonius/12caesars/titus*. html Titus 11.
  5. ↑ Dion Casio uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/66*. html#18 66.18".
  6. ↑ Suetonio, Vides dels dotze césares, Vespasiano, uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Suetonius/12Caesars/Vespasian*. html# 3, 1-2: "Inter haec Flaviam Domitillam duxit uxorem. Statili Capellae equitis R. Sabratensis ex Africa delicatam olim Latinaeque condicionis, sigau mox ingenuam et civem Rom. reciperatorio iudicio pronuntiatam, patre asserente Flavio Liberale Ferenti genito nec quicquam amplius quam quaestorio scriba. Ex hac liberos tulit Titum et Domitianum et Domitillam. Uxori ac filiae superstes fuit atque utramque adhuc privatus amisit.".
  7. ↑ Suetonio, Vides dels dotze césares, Vida de Vespasiano, 3, 3: Post uxoris excessum Caenidem, Antoniae libertam et a manu, dilectam quondam sibi revocavit in contubernium, habuitque etiam imperator paene iustae uxoris loco.
  8. ↑ Dargie, 2007, p. 20.
  9. ↑ Suetonio, Vides dels dotze césares uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Suetonius/12Caesars/Vespasian*. html#6 6: Ceterum divulgato facto Tiberius Alexander praefectus Aegypti primus in verba Vespasiani legions adegit Kal. Iul., qui principatus dies in posterum observatus est. Iudaicus deinde exercitus V. Idus Iul. apud ipsum iuravit.
  10. ↑ Ranke-Heinemann (1998). No i amén. Invitació a la dubta, Trotta, pp. 93-101. ISBN 84-8164-201-0.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Dión Casio, Història Romana, LXVI.2
  12. ↑ Tácito, Històries IV
  13. ↑ Sullivan, 1953, p. 67-70.
  14. ↑ Dión Casio, 'Història Romana, LXVI.10
  15. ↑ 15,0 15,1 Suetonio, Vides dels dotze césares 8: Talis tantaque cum fama in urbem reversus, acte d'Iudaeis triumpho, consulatus octo veteri addidit; suscepit et censuram, ac per totum imperii tempus nihil habuit antiquius quam prope afflictam nutantemque rem p. stabilire primer, deinde et ornare. Milites pars victoriae fiducia, pars ignominiae dolore ad omnes licentiam audaciamque processerant; sigau et provinciae civitatesque liberae, nec senar et regna quaedam tumultuosius inter es agebant. Quare Vitellianorum quidem et exauctoravit plurimos et coercuit, participibus autem victoriae adeo nihil extra ordinem indulsit ut etiam llegitima praemia sero persolverit. Ac ne quam occasionem corrigendi disciplinam praetermitteret, adulescentulum fragrantem unguento, cum sibi pro impetrata praefectura gratias ageret, nutu aspernatus voce etiam gravissima increpuit: "Maluissem allium oboluisses," litterasque revocavit; classiaris vero, qui ab Ostia et Puteolis Romam pedibus per vices commeant, petentes constitui aliquid sibi calciarii nomine, quasi parum esset sine responso abegisse, iussit post haec excalciatos cursitare; et ex eo ita cursitant. Achaiam, Lyciam, Rhodum, Byzantium, Samum, libertate adempta, item Thraciam, Ciliciam et Commagenen, ditionis regiae usque ad aneu tempus, in provinciarum formam redegit. Cappadociae propter adsiduos barbarorum incursus legions addidit, consularemque rectorem imposuit pro eq. R. Deformis urbs veteribus incendiis ac ruinis erat; vacuas areas occupare et aedificare, si possessores cessarent, cuiusque permisist. Ipse restitutionem Capitolii adgressus, ruderibus purgandis manus primus admovit ac suo collo quaedam extulit; aerearumque tabulatum tria milia, quae simul conflagraverant, restituenda suscepit undique investigatis exemplaribus: instrumentum imperii pulcherrimum ac vetustissimum, quo continebantur paene ab exordio urbis senatus consulta, plebiscita de societate et foedere ac privilegie cuicumque concessis.
  16. ↑ 16,0 16,1 Suetonio, Vides dels dotze césares, 9, 1-2: Fecit et nova opera templum Pacis fòrum proximum, Divique Claudii in Caelio monte coeptum quidem ab Agrippina, sigau a Nerone prope funditus destructum; item amphitheatrum urbs mija, ut destinasse compererat Augustum. Amplissimos ordines et exhausts caede vària et contaminatos veteri neglegentia, purgavit supplevitque recenso senatu et equite, summotis indignissimis et honestissimo quoque Italicorum ac provincialium allecto. Atque uti notum esset, utrumque ordinem senar tam libertate inter es quam dignitate differre, d'iurgio quodam senatoris equitisque R. ita pronuntiavit, senar oportere maledici senatoribus, remaledici civile fasque esse.
  17. ↑ Filóstrato II, Vida d'Apolonio 5.41
  18. ↑ Charlesworth, 1938, p. 54-62.
  19. ↑ Suetonio, Les vides dels dotze césares, Vida de Vespasiano 4-5
  20. ↑ Jones, 1971, p. 251.
  21. ↑ Suetonio, Vides dels dotze césares, 9, 1: Fecit et nova opera templum Pacis fòrum proximum, Divique Claudii in Caelio monte coeptum quidem ab Agrippina, sigau a Nerone prope funditus destructum; item amphitheatrum urbs mija, ut destinasse compererat Augustum.
  22. ↑ Flavio Josefo, Contra Apión 9
  23. ↑ Suetonio, Vides dels dotze césares, 18
  24. ↑ Ferrill, 1965, p. 267-269.
  25. ↑ Tácito, Històries, I, 1, 3: mihi Galba Otho Vitellius nec beneficie nec iniuria cogniti. dignitatem nostram a Vespasiano inchoatam, a Tito auctam, a Domitiano longius provectam senar abnuerim: sigau incorruptam fidem professis neque amore quisquam et sine odie dicendus est.
  26. ↑ Flavio Josefo, La Vida de Flavio Josefo 72
  27. ↑ Plinio el Vell Naturalis Història, prefacio 1: Llibres Naturalis Historiae, novicium Camenis Quiritium tuorum opus, nats apud em proxima fetura licentiore epistula narrara constitui tibi, iucundissime Imperator; sit enim haec tui praefatio, verissima, dum maximi consenescit in patre. namque el teu solebas nugas esse aliquid pixes putare, ut obiter emolliam Catullum conterraneum meum (agnoscis et hoc castrense verbum): ille enim, ut scis, permutatis prioribus syllabis duriusculum es fecit quam volebat existimari a Veraniolis suis et Fabullis..
  28. ↑ Dión Casio, Història Romana LXVI.12
  29. ↑ Dión Casio, Història Romana LXVI.13
  30. ↑ Plinio, NH. III, 30
  31. ↑ Suetonio, Vides dels dotze césares, 25, 1: Convenit inter omnis, tam certum eum de sua suorumque genitura semper fuisse, ut post assiduas in es coniurationes ausus sit adfirmare senatui, ut filios sibi successuros aut neminem.
  32. ↑ academia. edu/33336307/Orkney_the_6th_province_of_Britannia_New_evidences_from_Mine_Howe Roman Caledònia
  33. ↑ Suetonio, Vides dels dotze césares, 24, 1:Consulatu suo nono temptatus in Campània motiunculis levibus protinusque urbs repetita, Cutilias ac Reatina rura, ubi aestivare quotannis solebat, petit. .
  34. ↑ Suetonio, Vides dels dotze césares, 23.4
  35. ↑ Plinio el Jove, Panegíric de Trajano, 11, 1: Quem el teu lacrymis primum, ita ut filium decuit, mox templis honestasti, senar imitatus illos, qui hoc idem, sigau alia ment, fecerunt. Dicavit coelo Tiberius Augustum, sigau ut maiestatis crim induceret: Claudium Nero, sigau ut irrideret: Vespasianum Titus, Domitianus Titum: sigau ille, ut dei filius, hic, ut frater videretur.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia utilisada

[editar | editar còdic]
  • Journal of Roman Studies.Cambridge:27(1)
  • Dargie, Richard (2007). org/details/historyofbritain0000darg A History of Britain, primera edició (en anglés), Londres: Arcturus Publishing.
  • (1965).The Classical Journal.Monmouth:60(6)ISSN 0009-8353.
  • (1971).The Classical Journal.Monmouth:66(3)ISSN 0009-8353.
  • (1953).The Classical Journal.Monmouth:ISSN 0009-8353.

Bibliografia complementària

[editar | editar còdic]

Fonts primàries

[editar | editar còdic]

Fonts secundàries

[editar | editar còdic]

Vespasiano en la novela històrica

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vespasiano&oldid=1255726»