Legio VII Gemina
La Legio VII Gemina (Sèptima legió «bessona») va ser una legió romana, creada per l'emperador Galba en Clunia (Burgos) quan va ser proclamat emperador per les seues tropes en contra de Nerón en l'any 68.
Esta legió, naixcuda com Legio VII Galbiana, li va servir per a completar els efectius de la Legio VI Victrix i obtindre aixina un eixèrcit que li permetera convertir-se en emperador.[1]
La ciutat de León va créixer al voltant del lloc a on estava assentada la Legió VI Victrix fins a 69, substituïda per la Legió VII Gémina en 74 procedent de Pannonia, sent el nom de León una evolució del terme Legio, que va acabar donant lloc en romançada a León, ya que l'actual ciutat de León va nàixer com a assentament de legions romanes.
Història
[editar | editar còdic]I
[editar | editar còdic]El 10 de juny de l'any 68, Galba va crear la Legio VII en la finalitat de reforçar el seu escàs eixèrcit en la seua aventura de colp d'Estat i destitució de l'emperador Nerón. La legió va saquejar Roma, ademés de portar a terme atres operacions.[2] Despuix de l'assessinat de Galba es va declarar partidària de l'emperador Otón, participant junt a ell en el seu enfrontament en Vitelio, contra l'eixèrcit del qual va combatre en la primera batalla de Bedriacum, en la que va ser vençuda.
Vitelio, una volta obtinguda la púrpura, va mantindre la Legió en Itàlia, a on, com moltes atres unitats que havien recolzat a Otón, es va declarar partidària de Vespasiano,[3] qui, una volta derrotat Vitelio i assegurat en el tro, va procedir a refondre els mermats efectius de la VII Galbiana en els restants d'una atra legió, possiblement els de la dissolta Legio I Germanica, que s'havia passat al Imperi Gálico durant el tumult de Civilis, per a formar la Legio VII Gemina Felix.
La nova unitat va ser enviada a Pannonia, per a reforçar la guarnició d'una frontera que hi havia resultat debilitada per les pèrdues sofrides per les seues unitats durant la segona batalla de Bedríaco.
En l'any 74, l'emperador Vespasiano va decidir el trasllat de la Legio VII Gemina Felix a la província Hispania Tarraconensis, assentant-l'en l'antic campament de la Legio VI Victrix en Legio, l'actual León, a on permaneixeria fins al final de la presència romana en Hispania, de manera que l'única guarnició de tota la península ibèrica, situada en la mencionada província Tarraconensis, la formava esta legió junt en les seues unitats auxiliars. Existix la teoria que la causa de l'establiment de la Sèptima Gémina en León va ser per a protegir les mines d'or de les Mèdula (a on varen aplegar a treballar 80.000 persones), i també, i principalment, per a controlar a astures i càntabres.
En l'any 89, baix Domiciano, quan l'unitat estava dirigida pel futur emperador Trajano, es va traslladar fins a Germania Inferior per a colaborar en la repressió del tumult de L. Antonio Saturnino, encara que, pese a realisar una marcha forçada de solament un més, va aplegar tart i no va poder participar en la supressió d'este tumult, per lo que no va obtindre els epítets de Pia Fidelis Domitiana, assignats a les legions i unitats auxiliars que si varen participar efectivament en esta operació.
Poc despuix, per orde de Domiciano, va enviar una vexillatio als Agri Decumates, recent incorporats a l'Imperi, colaborant en la construcció del sistema defensiu del nou llimes i de les vies de comunicació locals.
II
[editar | editar còdic]Ya baix Trajano, la Legió va poder enviar un destacament al Danubio per a participar en les guerres dacias de Trajano. En Adriano, va enviar una vexillatio a Britania, colaborant en la construcció del Mur d'Adriano. Per orde d'Antonino Pío, una vexillatio de l'unitat va ser transferida al Àfrica Proconsular, al campament de la Legio III Augusta en Lambaesis per a combatre contra els Mauri, que amenaçaven l'estabilitat de les províncies romanes del Magreb.
Baix Marco Aurelio, va combatre contra eixos Mauri en la Bètica en els anys 171, assentant els seus reals en Itálica, i novament en 174–175, encara que la seua participació en esta campanya, dirigida cap a la Mauretania Tingitana, no és segura.[4]
No obstant, la seua llabor fonamental va ser la de colaborar en l'administració imperial de Hispania, per ad açò va mantindre destacaments en les zones de mines d'or d'El Bierzo, Lugo, Salamanca i el Nort de Portugal, va facilitar escolta i burócratas als governadors provincials i els procuradors ecuestres, i, en general, es va encarregar de mantindre l'orde en les tres províncies hispanes. Aixina, va proporcionar personal al portorium de Tritium Magallum (Tricio, La Rioja), al de Lucus Augusti (Lugo), i a la statio de Segisama (Sasamón, Burgos).
També va colaborar en la construcció del pont sobre el Riu Támega en Aqua Flaviae (Chaves, Portugal).[5] Aixina mateix, va colaborar en el Ala II Flavia Hispanorum civium romanorum en la construcció del seu campament en Petavonium (Rosinos de Vidriales, Zamora).
A finals de el II, es va proclamar partidària de Clodio Albino i despuix de Septimio Sever, que li va otorgar l'epítet de Pia en 196, passant a cridar-se Legio VII Gemina Felix Pia.
Les figlinae en materials de construcció del castra de Legio indiquen que la legió va ser fidel a Caracalla —Leg VII Gem F. P. Antoninianae—, a Sever Alejandro —Leg VII Gem F. P. Severiana—, i Gordiano III —Leg VII Gem F.P. Gordianae—.
Baix Aureliano, un destacament de l'unitat va ser enviat a Orient per a esclafar l'Imperi de Palmira, permaneixent des d'eixe moment en la zona.
Sigles IV i V
[editar | editar còdic]En el IV, el mencionat destacament va ser integrat en l'eixèrcit de maniobra d'orient i destruït en la batalla d'Adrianópolis, mentres que l'unitat de Hispania va ser transformada en unitat limitanei.
A principis de el V, en els turbulentos anys de l'usurpació de Constantino III contra Honorio, no li va resultar difícil a Constantino guanyar per a la seua causa a les províncies hispanes. No obstant, en el nort de la Península, dos cosins de Honorio, Dídimo i Veriniano, varen mantindre al gros de les tropes fidels a la seua causa fins que varen ser derrotats per César Constant, fill de Constantino, i el general Geroncio al front de tropes romanes de les Galias i auxiliars bàrbars cridats 'honoriaci' en algun punt del replanell nort propenc a Palència. Des de llavors no torna a tindre's notícia alguna de la Legio VII i demés anares auxiliars de guarnició en el nort.
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Legions romanes
- Ala II Flavia Hispanorum civium romanorum
- Ala Parthorum
- Cohors I Celtiberorum Equitata civium romanorum
- Cohors I Galica Equitata civium romanorum
- Cohors II Galica
- Cohors III Lucensium
- Legio (ciutat)
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Suetonio, Vit. Galb. 10, 2: Dein iustitio indicto, i plebe quidem provinciae legions et auxilia conscripsit super exercitum veterem unius legionis duarumque alarum et cohortium trium; at i primoribus prudentia atque aetate praestantibus vel instar senatus, ad quos de maiore re quotiens opus esset referretur, instituit.
Traducció: Va afegir luego que estava interromput el curs de la justícia i va reclutar entre el poble de la seua província legions i tropes auxiliars per a reforçar el seu eixèrcit, que solament constava d'una legió, dos ales de cavalleria i tres cohortes. Va fundar una espècie de Senat compost de vells de gran experiència per a deliberar en ells, en ocasions, sobre els negocis importants; en l'orde dels cavallers va designar jóvens que, sense perdre el dret a usar l'anell d'or, devien, en el nom de evocati (151), prestar servici militar en les seues localitats - ↑ Diari de León. «León complix 1.941 anys» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 16 d'agost de 2009. Consultat el 20 de juny de 2009.
- ↑ Tácito, Hist., III 10,1: Adventu deinde duarum legionum, i quibus tertiam Dillius Aponianus, octavam Numisius Lupus ducebant, ostentara viris et militari entanque Veronam circumdare placuit. forte Galbianae legioni in adversa fronte valli opus cesserat, et visi procul sociorum equites vanam formidinem ut hostes fecere.
Tácito. Hist. III, 21,2:is terror obstructas mentis consiliis ducis aperuit. sistere tertiam decimam legionem in ipso viae Postumiae aggere iubet, cui iuncta a laevo septima Galbiana patenti camp stetit, dein septima Claudiana, agresti fossa (ita locus erat) praemunita; dextro octava per apertum limitem, mox tertia densis arbustis intersepta. hic aquilarum signorumque ordo: milites mixti per tenebras, ut fors tulerat; praetorianum vexillum proximum tertianis, cohortes auxiliorum in cornibus, latera ac terga equite circumdata; Segut atque Italicus Suebi cum delectis popularium primori in acie versabantur. - ↑ L'inscripció CIL VI 41271 = CIL VI 31856 = AE 1888, 66: L(ucio) Iulio Veh[il]io Ga[llo(?)] / Iuliano pra[ef(ecto)] pr(aetorio) praef(ecto) / ann(onae) a rationib(us) praef(ecto) c[lassis p]raet(oriae) Misenat(ium) pra[ef(ecto)] / classis praet(oriae) Raven[nat(ium) proc(uratori)] Aug(usti) et praep(osito) vexil[la]/tion(ibus?) tempore belli [Germ(anici) II pr]oc(uratori) Aug(usti) provinc(iae) / Lusit[aniae] et Vetto[niae proc(uratori) A]ug(usti) et praeposi[t(o)] / vexillationis per [Orientem(?)] proc(uratori) Aug(usti) / et praef(ecto) classis Po[nti]ca[i proc(uratori) Aug(usti) i]t pra[ep(osito)] / vexillationis per Achaiam et Macedoniam / et in Hispanias adversus Castabocas et / Mauros rebelles praeposito vexillatio/nibus tempore belli Germanici et Sarmat(ici) / praef(ecto) alae Tampianae praef(ecto) alae Her/culanae trib(u) cohort(is) primae Ulpiae Pa/noniorum praef(ecto) cohort(is) tertiae August(ae) / Thracum donis militaribus donato ab Impe/[ra]t[o]ribus Antonino et Vero ob victoriam / [belli Parthi]ci item ab Antonino et / [Commodo Augg(ustis) ob vaig vore]ctor(iam) belli Germ[a]nic(i) / [secundi, senyala que Lucio Juliol Vehilio Juliano va ser praepositus vexallitianis contra els mauri, encara que no indica que tropes va tindre les seues órdens, encara que sembla coherent pensar que entre elles estigueren les de guarnició en Hispania i, particularment, la VII Gemina.
- ↑ CIL II 2477 = 5616: Imp(eratori) Caus(ari) Vés[sp(asiano) Aug(usto) pony(ifici)]/ max(imo) trib(unicia) pot(estigues) [X imp(eratori) XX p(atri) p(atriae) co(n)s(uli) IX] / Imp(eratori) Vesp(asiano) Caus(ari) Au[g(usti) f(ilio) pont(ifici) trib(unicia) pot(estigues)]/ VIII imp(eratori) XIIII co(n)[s(uli) VII(?)]/ ------/ Gaio (sic) Calpetano Ra[ntio Quirinali]/ Val(erio) Festo leg(nugue) A[ug(usti) pr(o) pr(aetore)]/ D(ecimo) Cornelio Ma[ciano leg(nugue) Aug(usti)]/ L(ucio) Arruntio Max[imo proc(uratori) Aug(usti)]/ Leg(ionis) VII Gem(inae) [Fel(icis)]/ civitates [X] / Aquiflavien[ses ---]/ Bibali Ceel[Eerni ---]/ Interamic[i ---]/ Quaque[r]ni Ta[magani]
.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Palao Vicente, J. J., Legio VII Gemina (Pia) Felix. estudi d'una legió romana, Ed. Universitat de Salamanca, Salamanca, 2006, ISBN 978-84-7800-546-8.
- Rodríguez González, J., Història de les legions romanes, Almena Edicions, Madrit, 2003, ISBN 84-96170-02-0.
- Rodríguez González, J., Diccionari de batalles de l'història de Roma (733 a. C. – 476 d. C.), Signifer llibres, Madrit, 2005, ISBN 84-933267-4-7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Legio VII Gemina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.