Anar al contingut

Pretor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Pretor[1] (en llatí, praetor) era el títul concedit pel govern de l'Antiga Roma a un home que actuava en una de dos capacitats oficials: (i) el comandant d'un eixèrcit, i (ii) un magistratus (magistrat) elegit, designat per a eixercitar diverses funcions. Les funcions de la magistratura, la praetura (pretoría), es descriuen en forma adjetiva:[2]praetoria potestas (poder pretoriano), praetorium imperium (autoritat pretoriana), i praetorium ius (dret pretoriano), sent els precedents llegals establits pels praetores (pretores). Praetorium, com a substantiu, indicava elloc des del que el pretor eixercia la seua autoritat, ya fora la sèu de les seues castra, el tribunal de la seua judicatura o l'ajuntament de la seua governació provincial.[3]

En tant magistrat, la jerarquia d'un pretor s'alineava de colp i repent per baix de la de cònsul. En els primers temps de la República romana, el terme pretor servia per a designar als cònsuls, perque estaven colocats al front dels eixèrcits, pero en l'any 366 a. C. es va crear en Roma, en el títul particular de praetor, una nova magistratura la funció principal de la qual era la d'administrar justícia en la fase in iure, concedir interdictes, restitutiones in integrum i atres funcions judicials, ademés estava dotat del ius edicendi.[4] Atres funcions del pretor incloïen les de convocar al Senat i els comicis, promulgar lleis, governar províncies i comandar eixèrcits. Este càrrec, cridat pretura,[5] va ser creat en l'any 367 a. C. per les Lleis Sextias i Licinas. Des de la seua creació fins a l'any 241 a. C. solament va existir un càrrec de pretor en Roma, encarregat de l'organisació dels processos. En enguany es va crear un atre per a protegir als estrangers. El seu número va ser creixent a la parell que Roma anava conquistant nous territoris. A pesar del número de pretores, esta magistratura no estava colegiada, ya que no tots tenien les mateixes competències i estes eren sortejades. Estaven investits de imperium i ius auspiciorum maius. Els plebeyos no varen aplegar a la pretura sino fins a 337 a. C.,[6] encara que el càrrec va estar accessible tant a patricios com a plebeus des del principi.

Funcions

[editar | editar còdic]

La pretoría era un important càrrec militar i civil solament superat en importància pel càrrec de cònsul entre les magistratura regulars.[7] Va ser aixina mateix una de les institucions polítiques romanes més longeves, des del seu orige a mitan d'el IV fins al final de l'Imperi. El pretor ostentava el imperium (tradicionalment, l'autoritat real civil i militar original) similar, si ben menor (imperium minus), al dels cònsuls i els dictadors.[7] A raïl d'açò, podien eixercir casi totes les activitats i llabors d'un cònsul, sempre i quan un cònsul no li'ls impedira. En tant els cònsuls de la ciutat estaven constantment absents d'ella, el imperium dels pretores els donava importants responsabilitats. El pretor urbà era, en l'absència dels cònsuls de la ciutat, el principal magistrat de Roma i, com a tal, presidia el Senat.[7] El pretor urbà i (per a el II) el pretor pelegrí estaven al cap de tot el sistema jurídic romà. Els pretores varen aplegar a estar a càrrec de tribunals penals permanents a mida que s'establien. Tots els pretores eren potencials comandants militars i eren enviats regularment a governar les províncies territorials fixades. Pronte es va convertir en elloc més alt al que podia aspirar la majoria d'els qui iniciaven una carrera pública.[7]

Història del títul

[editar | editar còdic]

L'estatus del praetor en els inicis de la república no està clar. La descripció tradicional de Livio afirma que la pretoría va ser creada per les Leges Sextianas-Licinianas en el 367 a. C., pero tant Livio com atres romans de la república tardana eren conscients de que els principals magistrats eren prèviament cridats praetor.[8] Per eixemple, Festo es referix a 'els pretores, que ara són cònsuls'.[8]

La forma de la república va canviar substancialment a lo llarc de la seua història, i les descripcions sobre el desenroll de la república en el periodo imperial enjorn es veuen empañades per anacronisme que proyecten en el passat les pràctiques llavors contemporànees.[9] En els primers periodos de la república, és possible que pretor "no haja significat més que líder en el sentit més bàsic,"[10] derivat de praeire (procedir) o de praeesse (ser preeminent).[11] Estos primers pretores poden haver segut simplement líders de clans que dirigien "forces militars de forma privada i lliure de control estatal,"[12] en una multitut de líders privats que dirigien eixèrcits privats.[13]

Estos líders militars primerencs varen acabar institucionalisant-se en cossos de magistrats fixos elegits pel poble i en un clar control estatal sobre les activitats militars. A açò també va contribuir provablement "l'us de recuperatores per a mediar en les disputes i de sacerdots fecials per a controlar la declaració de guerra,"[14] en l'efecte de que es va fer més difícil que individus particulars iniciaren guerres contra els veïns de Roma.[14] Les reformes de l'any 449 a. C. també poden haver exigit "per primera volta que tots els comandants militars anaren confirmats per una assamblea popular [que representara] al poble romà".[15]

El sorgiment de la pretoría clàssica va ser un llarc procés que es va iniciar de manera definitiva en el 367 a. C., quan es varen aprovar les Rogaciones Sextianas-Licinianas,[16] que otorgaven al poble romà un poder substancialment major sobre la selecció dels seus mandos militars.[16] Si ben Livio afirma que les rogatives varen crear la pretoría en el 367 a. C. per a lliberar als cònsuls de les seues responsabilitats judicials, "pocs historiadors moderns accepten [esta] descripció tal i com està escrita".[17] Més allà del coneiximent antic de que un títul de pretor datava dels inicis de la república, lo que es va convertir en la pretoría clàssica va ser inicialment un càrrec militar en imperium i "pràcticament idèntic en autoritat i capacitat al consulat".[17] Ademés, una pretoría en tota regla sense collegium, com implica el relat de Livio, seria una "tremenda violació de la pràctica romana en la que totes les magistratura regulars es creaven en coleges formats per a lo manco dos".[18]

Els acadèmics i estudiosos consideren cada volta més que les [rogaciones] establien "un colege de tres (i solament tres) pretores, dos dels quals varen acabar convertint-se en els cònsuls històrics".[19] Lo que es va convertir en la pretoría clàssica en els seus primers anys tampoc es considerava inferior als cònsuls, ya que "era una pràctica comuna que els hòmens ocuparen la pretoría despuix d'un consulat... ya que [fer-ho] era simplement un método per a mantindre el imperium durant un segon any".[20]

Livio conta que fins a l'any 337 a. C. el pretor era elegit únicament entre els patricios. En eixe any, la elegibilidad per a la pretoría es va obrir als plebeus, i un d'ells, Quint Publio Filó, va obtindre el càrrec.[21]

Solament en els 125 anys posteriors a l'elecció de tres líders militars va sorgir una clara distinció entre lo que es convertiria en la figura dels cònsuls i lo que es convertiria en la de pretores, per la "pràctica normal romana de reservar un comandant en la ciutat o prop d'ella per a fins de defensa i (eventualment) per a l'administració civil".[22] La glòria i el prestigi guanyats pels pretores lluitant en guerres estrangeres, i després encara en Itàlia, és lo que va conduir al major prestigi del càrrec de cònsul.[23] Solament en l'any 180 a. C., en l'aprovació de la lex Villia annalis, es va prohibir l'eixercici del pretori despuix del consulat.[24] Inclús en acabant de que la figura del consulat sorgira de la de la pretoría en major prestigi i deseabilidad, el imperium pretoriano seguia sense ser llegalment distint (o inferior al imperium consular) fins al final de la república.[25]

A partir de l'any 241 a. C., els pretores varen escomençar a ser prorrogats, lo que va permetre a antics pretores actuar en elloc d'un pretor (és dir, pro praetore) en el poder sol de "comandar la guerra en la seua província assignada [sense] atres preocupacions o deures".[26] La pròrroga, en la pràctica, va otorgar a particulars un poder llegalment fictici per a actuar en lloc dels magistrats normals, permetent-els seguir actuant dins de la seua tasca assignada (província).[27] La pròrroga permetia a un magistrat, que el seu imperium no expirava en el seu mandat fins a creuar el pomerium o ser despullat pel poble, continuar en la seua tasca assignada o província.[28]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑  Lafon, Mary (1 de giner de 1857). google. com/books? id=mX4zEyRpNckC Roma antiga i moderna: el seu orige, història, govern, legislacion, costums é institucions polítiques, civils i religioses.
  2. ↑ En llatí, la terminació de l'adjectiu coincidix en el cas, el gènero i el número del sustantiu, per lo que la terminació de praetori- varia en les frases donades.
  3. ↑ La majoria dels diccionaris de llatí de tamany moderat enumeren els sustantius i adjectius pretorials, aixina com els usos i les principals fonts.
  4. ↑ «archive. org/web/20130928161148/http://tlivio.260mb. com/index3. html Tito Livio 6.42, 7.1». Archivat des d'el com/index3. html original, el 28 de setembre de 2013. Consultat el 16 de març de 2012.
  5. ↑ Díaz, Francisco Eugenio; Eugenio, {{{nom2}}} (1 de giner de 1991). google. co. ve/books? id=-HAEwsYeHaYC&pg=PA134&dq=Pretura+antigua+roma&hl=es&sa=X&ved=0CBwQ6AEwAGoVChMI8_3iwt-LyQIVyBs-Ch0CXQJ#v=onepage&q=Pretura%2520antigua%2520roma&f=false Breu història de Roma, Llibreria-Editorial Dykinson. ISBN 9788486133672.
  6. ↑ «archive. org/web/20130928161148/http://tlivio.260mb. com/index3. html Tito Livio 8.12». Archivat des d'el com/index3. html original, el 28 de setembre de 2013. Consultat el 16 de març de 2012.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Brennan (2000). worldcat. org/oclc/41503761 The praetorship in the Roman Republic, Oxford University Press. OCLC 41503761. ISBN 0-19-511459-0.
  8. ↑ 8,0 8,1 Drogula, 2015, p. 15.
  9. ↑ Drogula, 2015, p. 18.
  10. ↑ Drogula, 2015, pp. 18-9.
  11. ↑ Drogula, 2015, p. 19.
  12. ↑ Drogula, 2015, p. 20.
  13. ↑ Drogula, 2015, p. 23.
  14. ↑ 14,0 14,1 Drogula, 2015, p. 33.
  15. ↑ Drogula, 2015, p. 36.
  16. ↑ 16,0 16,1 Drogula, 2015, p. 37.
  17. ↑ 17,0 17,1 Drogula, 2015, p. 184.
  18. ↑ Drogula, 2015, p. 185.
  19. ↑ Drogula, 2015, p. 41.
  20. ↑ Drogula, 2015, pp. 186-7.
  21. ↑ Livio, Ab urbs condita 8.15.
  22. ↑ Drogula, 2015, p. 188.
  23. ↑ Drogula, 2015, pp. 188-9.
  24. ↑ Drogula, 2015, p. 186.
  25. ↑ Drogula 2015, p. 192. Vejau també la discussió de Livio i Festo sobre l'us de vis imperii com a referència a la jerarquia social, més que a la llegal.
  26. ↑ Drogula, 2015, p. 212.
  27. ↑ Drogula 2015, p. 214. Observe's que província no es referix a l'us normal de regió com "província." Una província podia referir-se a una tasca, normalment una guerra, que devia portar-se a terme o a un lloc en el que devia produir-se una tasca, referint-se ací al seu govern. Este últim significat fluïx cap a "província".
  28. ↑ Drogula, 2015, p. 214.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Drogula, Fred. worldcat. org/oclc/905949529 Commanders & command in the Roman Republic and Early Empire, Chapel Hill: University of North Carolina Press. OCLC 905949529. ISBN 978-1-4696-2314-6.

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pretor&oldid=1119537»