Septimio Sever

Erro al crear miniatura:

Septimio Sever

Lucio Septimio Sever (en llatí: Lucius Septimius Severus; Leptis Magna, Àfrica, 11 d'abril de 145-Eboracum, Britania, 4 de febrer de 211) va ser emperador del Imperi romà de 193 a 211. Va ser el primer emperador romà d'orige africà en alcançar el tro i el fundador de la dinastia dels Severs. Despuix de la seua mort, va ser deificado pel Senat. D'ascendència itálica (per la seua mare) i púnica-bereber (pel seu pare), Sever va conseguir fer-se lloc en la societat romana i inclús tindre una pròspera carrera política, en la que va aplegar a ser governador de Panonia, en l'actual Hongria. Ya que el seu pare no pertanyia a l'orde senatorial ni va realisar servicis a l'Estat, no va deure ser alié a la seua promoció el fet de que dos cosins del seu pare havien segut cònsuls durant el regnat d'Antonino Pío. Despuix de la mort de l'emperador Pertinax, els pretorians varen vendre el tro imperial a Didio Juliano, un ric i influent senador. No obstant, des de l'inici del seu regnat Juliano va tindre que enfrontar-se a una férrea oposició procedent del poble i del eixèrcit. Aprofitant la debilitat del nou emperador, alguns governadors provincials, entre els que es trobava el propi Sever, es varen rebelar contra l'orde establit. En la finalitat d'alvançar-se als seus rivals en la successió, el exgobernador de Panonia va marchar cap a Roma i va depondre a Juliano, qui va ser eixecutat per órdens del Senat. Despuix d'uns anys de guerres civils, en els que va tindre que enfrontar-se a Pescenio Níger en Síria i a Clodio Albino en Galia, Sever va conseguir consolidar el seu poder i fundar una dinastia que continuarien els seus fills, Caracalla i Geta, i uns atres familiars; poc despuix de la mort del seu pare, el fill menor, Geta, va ser assessinat pel seu germà Caracalla. Militarment el seu regnat es va caracterisar per l'exitosa guerra que va portar a terme contra l'Imperi Partixc, conseqüència de la qual Mesopotamia va tornar a caure baix control romà. En esta campanya els seus soldats varen saquejar la ciutat de Ctesifonte i varen vendre als supervivents com a esclaus. A la seua tornada a Roma, es va erigir un arc del triumfo a fi de commemorar esta victòria. En els seus últims anys, va tindre que defendre les fronteres dels atacs dels bàrbars, que posaven en perill'integritat territorial de l'Imperi. Especialment durs varen ser els alçament que varen tindre lloc en Britania, per lo que Sever va manar reforçar el mur d'Adriano. Les seues relacions en el Senat mai varen ser bones, puix s'havia fet especialment impopular entre els senadors en acotar el seu poder en respal de les legions. Va ordenar eixecutar a dotzenes de senadors baix acusacions de corrupció i conspiració, i els va reemplaçar per hòmens fidels a la seua causa. Va dissoldre la Guàrdia Pretoriana, substituint-la pel seu guàrdia personal a fi d'assegurar-se un total control polític i la seua pròpia seguritat. Durant el seu regnat varen acampar en els voltants de la capital imperial uns 50 000 soldats. Encara que les seues ànsies de poder varen convertir a Roma en una dictadura militar, Septimio Sever va ser molt popular entre la població degut a que va restablir la moral despuix dels anys decadents del govern de Cómodo, i va conseguir contindre la corrupció que s'havia instalat en tots els órdens.

Biografia

Orígens i cursus honorum

Va nàixer l'11 d'abril de 145/6 en Leptis Magna, ciutat situada en la Tripolitania, en la costa de Líbia. Sever era d'orige bereber i púnico a través del seu pare, Publio Septimio Geta, qui va obtindre la ciutadania romana durant el I. La seua mare Fulvia Pía descendia d'una família en la que es combinaven, a través d'una série de matrimonis, ciutadans itálicos en habitants del Nort d'Àfrica. Abdós branques familiars estaven compostes per notables; el seu yayo havia segut prefecto de Leptis ans que Tiberio convertira la ciutat en una colónia governada per dos duumviri. Viudo jove d'una lepcitana, Paccia Marcianana, en l'any 187 Septimio va contraure un segon matrimoni en Julia Domna, una dòna àrap de Síria, d'estirp real i l'horòscop de la qual predia que es casaria en un rei. Domna era filla del ric Juliol Basiano, sum sacerdot del Temple del Sol d'Emesa. Frut d'este matrimoni varen nàixer dos fills, L. Septimius Bassianus "Caracalla" i L. Septimius Geta.

L'historiador Dión Casio ho descriu com un home de poca estatura, corpulento i taciturno. Sever tenia un fort accent púnico, lo que li va valdre les burles dels seus contemporàneus; no obstant, el seu ràpit ascens polític reflectix la prosperitat de la que per esta época gojava la província d'Àfrica, i la seua perfecta integració en el món romà. Gràcies a un dels seus influents cosins, Sever va deixar Leptis per Roma a l'edat de 18 anys. Allí va servir en numerosos llocs civils i militars. Durant el regnat de Cómodo va eixercitar de manera lluenta la seua carrera senatorial i va ser destinat durant una época a la Galia Lugdunensis, en la capital de la qual, Lugdunum (Lió), va nàixer el seu fill major. Gràcies al respal del praefectus de la Guàrdia Pretoriana, Emilio Laeto, va obtindre elloc de legatus de la província de Panonia Superior, a on se li va concedir el mando de tres legions per a defendre la frontera.

Lluita pel tro

Vore també: Any dels cinc emperadors

Erro al crear miniatura:

Bust de Sever en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (MAN), Madrit, Espanya.

Erro al crear miniatura:

Septimio Sever, Julia Domna, Caracalla i Geta.

El 31 de decembre de 192, l'emperador Cómodo va ser declarat enemic pel Senat i assessinat per un dels seus llibertes, Narciso. Pertinax va ser elegit pel Senat com a nou emperador en acabant de que haguera pagat un generós donativum als pretorians. A la seua arribada al poder, el nou emperador es percató de que les arques imperials estaven buides. A fi de revitalisar l'economia, Pertinax va decidir eliminar despeses superfluos, per a lo que va eliminar als pretorians del poder i va impondre una disciplina més severa. Tres mesos despuix va ser assessinat i succeït per Didio Juliano, qui va adquirir el tro en una subasta dirigida pels pretorians en la que es va impondre al sogre de Pertinax, Tito Flavio Sulpiciano. Sever va rebre les notícies de les morts de Cómodo i Pertinax en Carnuntum, localitat que se situava en Panonia Superior. El 9 d'abril, quan es varen enterar dels acontenyiments que tenien lloc en Roma, les legions veteranes acantonades en el Danubio varen decidir proclamar emperador a Sever. Ademés, va buscar i va obtindre el respal de les legions estacionades en les fronteres del Rin i Germania, i quan lo va haver conseguit, va marchar sobre Roma. El 2 de juny de 193, el Senat va condenar a mort a Didio Juliano, aplanant d'esta manera el camí a Sever, que es va presentar en Roma en el seu eixèrcit el 9 de juny d'aquell mateix any. És de senyalar que l'assessí de Juliano va ser un dels pretorians que li havien dut al poder. A la seua arribada a Roma, Sever va invitar a la Guàrdia Pretoriana a un convit en el seu campament; pero quan els pretorians varen aplegar varen ser desarmats per una força de soldats de Sever, que varen eixecutar als assessins de Pertinax. Sever va substituir als pretorians per soldats originaris de Panonia.

Erro al crear miniatura:

Bust de Julia Domna.

Va ser llavors quan els tumults que s'estaven forjant contra Juliano varen esclatar:

• En Orient Pescenio Níger, governador de Síria, es va negar a proclamar emperador a Sever. El seu propi eixèrcit li va proclamar emperador, i pronte va obtindre el respal de la província d'Egipte. Sever va marchar immediatament a l'Est i va esclafar al indisciplinado eixèrcit de Níger. La batalla decisiva va tindre lloc en Issos, en la primavera de 194.

• En Britania es cernía una amenaça molt més seria sobre el nou emperador. Clodio Albino era un influent senador d'orige africà que havia rellevat al fallit Pertinax en el govern de l'illa. El seu eixèrcit era numerós i estava molt ben entrenat, conseqüència d'anys de guerra contra els caledonios. Sever es va conciliar hábilmente en Albino en oferir-li el títul de César i el consulat de l'any 194. En 195, despuix d'una campanya contra l'Imperi partixc (obtenint les importants victòries de Cícico, de Bitinia i d'Iso de Cilicia, iniciant el sege a Bizancio que va caure baix les seues forces en 196), Sever va proclamar a Albino enemic públic. Este últim va creuar el canal de la Taca en 196 al cap de tots els hòmens que va poder reunir, c. de 40 000 soldats. La decisiva batalla de Lugdunum, (considerada la major i més cruel entre eixèrcits romans), va tindre lloc un any despuix prop de la localitat del mateix nom. Despuix de la batalla, en la que Sever i les seues legions varen resultar victoriosos, Albino va escapar, suïcidant-se poc despuix. Sever va ordenar que es despullara de la seua roba al cos del seu enemic per a que poguera ser calcigat per un cavall. Es va enviar el seu cap a Roma i el seu cos va ser tirat al Ródano. La dòna i els fills d'Albino varen ser assessinats poc despuix de rebre la notícia. Atres 29 senadors que li havien recolzat varen ser eixecutats brutalment. Havent consolidat el seu poder, Septimio Sever va prendre el nom de Pertinax, es va proclamar fill de Marco Aurelio, i va crear una genealogia fictícia que es remontava a Nerva.

El seu govern

Aspectes militars

Tondo de la família de Sever.

El regnat de Septimio Sever va tindre un marcat caràcter militar que es reflectix en numeroses mides preses per l'emperador, com la substitució dels pretorians pels legionaris de Panonia en l'any del seu ascens al tro. L'eliminació de la guàrdia pretoriana va fer que, a opinió de Dión Casio, la joventut autòctona de la península itálica es quedara sense ocupació, convertint-se la majoria en gladiadores o bandits. Un d'estos bandits que va alcançar renom va ser Félix Bula, qui realisava tropelía al sur d'Itàlia al mando de 600 hòmens; es va fer célebre per enviar a Septimio Sever un centurión que havia capturat en el consell de que alimentara be als seus esclaus si no volia que es convertiren en bandits. Finalment Félix Bula va ser capturat i enviat a les feres.

Entre els anys 197 i 199 es varen lliurar en èxit una série de campanyes contra l'Imperi partixc que varen derivar en l'establiment de la nova província de Mesopotamia. Despuix de la conquista de la ciutat de Ctesifonte, en el sege de la qual varen morir prop de 100 000 persones, els romans es varen apoderar dels tesors dels parts. Sever va dedicar els cinc anys posteriors a organisar l'administració de la nova província, l'institució de la qual va ser vista pel poble persa com una usurpació del seu territori, sent motiu de discòrdia en l'Imperi. Sever coneixia les dificultats del soldat perque les havia vixcut en primera persona, i per això va posar en marcha una série de mides a fi d'aumentar la seua calitat de vida:

• Va aumentar considerablement el salari dels soldats, lo que va provocar un desequilibri en les finances i l'economia imperials. La crisis econòmica derivada d'esta reforma es devia a que feya un sigle que no s'aumentava el sòu del militar.
• Va millorar la annona militaris (abastiment de blat i oli) organisant-la oficialment com una institució. La compra i manteniment de l'equip i suministraments era responsabilitat dels soldats, mentres que del transport era responsable l'administració imperial.
• Va reajustar l'estatus civil dels militars. De fet, fins al regnat de Claudio els soldats no podien eixir del campament mentres duraren els seus anys de servici. Per això se'ls exigia no tindre família per un número determinat d'anys, depenent del cos al que pertanyia, aixina, als pretorians durant 15 anys, als legionaris durant 20 anys i als auxiliars durant 30 anys. Claudio va reformar el sistema a fi de permetre als soldats eixir del campament quan no estigueren de servici, facilitant-els d'esta manera fundar una família; no obstant no tenien dret a casar-se o reconéixer als seus fills abans de concloure el seu temps en files. Sever va permetre als militars oficialisar la seua vida conjugal.
• Va fundar els coleges militars i va crear tres noves legions, aumentant els efectius militars de l'Imperi en un 10 %. Va establir nous honors militars, autorisant als oficials a dur un anell d'or, privilegi fins a llavors reservat als équites.

Aspectes civils

Erro al crear miniatura:

Arc del triumfo de Sever.

Aun cuando el caràcter militar de l'emperador es va fer innegable a ulls de la societat romana, s'observa una consolidació civil del poder dirigit a través del seu sèquit. De fet, l'emperador es rodejava d'una important cort constituïda per itálicos la prosperitat de la qual havia disminuït molt durant els dos sigles anteriors, africans naturals del Àfrica Proconsular, de la Mauretania Caesariense i de la Tingitana i també hòmens originaris de Síria:

• L'emperador es va rodejar d'un grup de juristes com Cayo Fulvio Plauciano, prefecto del pretori expert en matèria judicial pertanyent a una rica família de Leptis Magna.
• Sever estava assistit per advocats com Ulpiano o Papiniano, experts també en matèria judicial. Ulpiano va ser prefecto del pretori de Septimio Sever i Papiniano del seu descendent, Alejandro Sever.
• Alguns filòsofs com Filóstrato d'Atenes varen formar part de la cort de l'emperador, que va ser abandonant gradualment la filosofia estoica, predominant en el III. L'estoïcisme es basava en la presència d'un deu sobre totes les coses i en l'idea de que l'home deu controlar els seus impulsos. Despuix del decliu de l'estoïcisme es va difondre el neoplatonisme, una creència austera més propenca al cristianisme.
• Els viages de Sever realisats entre 199 i 203, com els realisats a Orient, resumixen l'activitat civil de l'emperador:
  • En Síria, d'a on era naturala seua esposa, Sever va crear dos noves províncies a fi d'allaugerar el treball del governador i d'evitar un colp d'Estat, dividint l'eixèrcit estacionat en la província en dos.
  • En Àfrica, Sever va establir de manera oficiala província de Numidia, va visitar Egipte, a on va rendir homenage al cos d'Alejandro Magne i va remontar el Nilo fins a Tebas. Egipte va ser reorganisada com una província autònoma en dret a fundar les seues pròpies institucions. Solament en l'any 203, l'emperador va retornar a Roma. Septimio Sever va erigir un conjunt d'importants construccions:

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• En Roma, l'emperador va embellir la cara sur del Palatino per mig de la construcció d'una monumental font anomenada Septizodium, dedicada als sèt principals astres. Es va ampliar, ademés, el palau imperial i es va iniciar la construcció de les que serien conegudes despuix com Termes de Caracalla. Es varen restaurar un gran número d'edificis danyats pels incendis que varen tindre lloc al final del regnat de Cómodo, entre els que es trobaven el Temple de la Pau, el Teatre de Pompeyo, el Pòrtic d'Octavia i l'Arcus Neroniani.
• La seua ciutat natal va ser dotada en numerosos monuments, com el Fòrum de Sever, la Basílica de Sever i instalacions portuàries. Septimio Sever va modificar l'estructura de l'organisació governamental de l'Imperi:

Erro al crear miniatura:

Bust de l'emperador Caracalla, fill de Sever, qui va heretar l'imperi despuix de la mort del seu pare.

• Es va transferir als prefectos del pretori el deure dur els tribunals d'apelació, funció abans realisada per l'emperador. En esta reforma es va concedir als prefectos del pretori un importantíssim paper en l'administració civil imperial.
• Es va instituir la distribució gratuïta d'oli d'oliva, que s'unia al tradicional repartiment de blat per a la plebe.

Mort

A fi de consolidar la seua successió, Sever va casar al seu fill Caracalla en Plautila, filla del prefecto del pretori Cayo Fulvio Plauciano. No obstant, pronte les relacions entre la parella es varen deteriorar irremediablement. Plauciano va ser acusat de traïció pels centuriones en 205, sobornats provablement per Caracalla. Sever li va fer assessinar i Plautila va ser reclosa en l'illa de Lipari. En 208 Septimio Sever va embarcar en companyia dels seus fills, Geta i Caracalla, cap a la província de Britania per a combatre als caledonios. Abdós eixèrcits es varen enfrontar en una série de batalles fins a l'any 209 sense que es produïra cap victòria decisiva. A fi d'assegurar la frontera nort de l'Imperi, Sever va reforçar el mur d'Adriano. Molt debilitat per la gota, Sever es va retirar a Eboracum, a on va fallir el 4 de febrer de 211 a l'edat de 65 anys. Segons Dión Casio, en el seu llit de mort Sever va pronunciar una frase que encara hui seguix sent famosa:

Mantingau la pau, enriquiu als soldats i burleu-vos del restant.

Despuix de la seua mort, Sever va ser deificado pel Senat, i succeït pels seus fills, Caracalla i Geta, que varen ser assessorats per la seua esposa, Julia Domna. Va ser enterrat en el Mausoleu d'Adriano de Roma. Els seus restants s'han perdut.

Sever i el cristianisme, una política continuista

El regnat de Sever proporciona un interessant eixemple de la persecució a la que varen ser somesos els cristians durant l'Imperi romà. Sever es va llimitar a permetre que se seguira posant en pràctica la política establida des de feya ya temps, lo que significa que les autoritats romanes no buscaven intencionadament als cristians, encara que quan algú era acusat de ser-ho, devia maldir a Jesús i fer una ofrena als deus romans o seria eixecutat.Plantilla:Cita necessària

Erro al crear miniatura:

Aureus en la efigie de Septimio Sever.

Per una atra part, en el desig de fomentar la pau per mig de la difusió d'una harmonia religiosa derivada del sincretisme, Sever va tractar de llimitar la propagació dels dos grups religiosos que es negaven a cedir al sincretisme en considerar-li una conversió: el cristianisme i el judaisme. Per la seua banda, els funcionaris varen fer us de les disposicions llegals existents per a procedir en rigor contra els cristians. Naturalment l'emperador, en la seua estricta concepció de la llei, no va entorpir esta parcial persecució, que va tindre lloc en Egipte i Tebaida, aixina com en Àfrica i Orient. Varen caure numerosos màrtirés en Aleixandria, i no menys cruels varen ser les persecucions que varen tindre lloc en Àfrica, que varen semblar començar en 197/8. En Àfrica va caure un gran número de cristians, com els màrtirs de Madaura. En 202/3 varen morir Felícitas i Perpètua. La persecució va florir de nou en les províncies de Numidia i Mauritània en 211. Posteriorment va ser en la Galia, especialment en Lugdunum, a on els cristians varen ser perseguits de manera més cruel. De forma general, es pot dir que la posició dels cristians durant el regnat de Sever va ser la mateixa que baix els d'els Emperadors Antoninos; encara que la llei d'este emperador demostra de manera equívoca que el rescripte de Trajano havia fracassat en el seu propòsit.

Canvis de nom i títuls

• 146 — Naix en el nom de Lucius Septimius Severus.
• 193 — És nomenat emperador, i el seu nom evoluciona a Imperator Caesar Lucius Septimius Severus Pertinax Augustus.
• 195 — Adopta el sobrenom de Pius; Imperator Caesar Lucius Septimius Severus Pius.
• 195 — Despuix de la seua victòria sobre la ciutat d'Adiabene i sobre els pobles d'Aràbia; Imperator Caesar Lucius Septimius Severus Pius Pertinax Augustus Arabicus Adiabenicus.
• 198 — Despuix de la seua victòria sobre l'Imperi Partixc; Imperator Caesar Lucius Septimius Severus Pius Pertinax Augustus Arabicus Adiabenicus Particus Maximus.
• 209 — Despuix de la seua victòria sobre els caledonios; Imperator Caesar Lucius Septimius Severus Pius Pertinax Augustus Arabicus Adiabenicus Particus Maximus Britanicus Maximus.
• 211 — A la seua mort rep el nom de; Imperator Caesar Lucius Septimius Severus Pius Pertinax Augustus Arabicus Adiabenicus Particus Maximus Britanicus Maximus, Pontifex Maximus, Tribuniciae Potestatis XIX, Imperator XV, Consul IV, Pater Patriae.

Notes

Per primera volta, l'Imperi es trobava en mans d'un provinciano, ciutadà romà, pero procedent d'una família berebere de Leptis Magna, en la Tripolitania, i que guardava un sòlit víncul en els africans. [...] L'aparició del primer emperador africà —sobre el que s'ha dit que era «la venjança d'Aníbal»— va inaugurar un periodo de quaranta anys de gran importància per a l'ulterior història de Roma. Sever va salvar a l'Imperi de l'anarquia, i va impondre una série de reformes polítiques, econòmiques, militars i socials a la seua arribada al poder. El seu temperament personal i l'influència del seu entorn varen orientar a la urbs, a les seues institucions i inclús a la pròpia cultura imperial. Açò és lo que els historiadors alemans criden «Spätantike», i nosatres «Imperi romà tardà».

Bibliografia

Fonts clàssiques

• Dion Casio, Història Romana, uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/74*. htmllibres 74-75.
• Història Augusta: Sever.
  • perseus. tufts. edu/hopper/text? doc=Perseus%3atext%3a2008.01.0508%3awork%3d10 Text en llatí en el Proyecte Perseus. Amprant el ròtul actiu "lloeu" s'obté ajuda en anglés.
  • wikisource. org/wiki/Historia_Augusta/Septimius_Severus Text en llatí, en Wikisource.
  • thelatinlibrary. com/sha/sepsev. shtml Text en llatí, en thelatinlibrary. com The Latin Library.

Fonts modernes

Vegen-se també les notes anteriorment citades.

• Zeev Rubin (1975). "Va donar, Herodian, and Severus’ Second Parthian war". Chiron 5: 419-441.
• Jörg Spielvogel (2006). Septimius Severus (Gestalten der Antike). Darmstadt. ISBN 3-534-15426-6.
• Anthony Birley (1998). Septimius Severus: The African Emperor. ISBN 0-415-16591-1
• Michael Grant (1985). The Roman Emperors. ISBN 0-7607-0091-5
• Michael Grant (1996). The Severans: The Changed Roman Empire. ISBN 0-415-12772-6

Obres de ficció

• Posteguillo, Santiago (2018), "Yo, Julia". Premi Planeta.

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Septimio Sever en Viquidites. Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Septimio Sever.