Temple romà de Évora

Archiu:Evora-RomanTemple.jpg

Temple romà de Évora

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

El temple romà de Évora, també conegut com a temple de Diana, en referència a Diana, la deesa romana de la lluna, la caça i la castitat, és un antic edifici situat en Évora, Portugal. El temple forma part del Centre històric de Évora, classificat per l'Unesco com Patrimoni de l'Humanitat. És un dels monuments més famosos de Évora i un símbol de la presència romana en Portugal.

Història

Archiu:Templo de diana2.jpg

Temple romà de Évora.

Encara que el temple romà de Évora a sovint és cridat temple de Diana, no hi ha cap prova arqueològica que associe al temple en la divinitat romana. Esta associació és únicament frut d'una llegenda creada per un sacerdot portugués en el XVII. En realitat, lo més provable és que el temple fora construït en honor a César Augusto, que va ser venerat com a deu, durant i despuix del seu govern. El temple va ser construït en el I, en el fòrum de Évora (llavors cridada Liberalitas Iulia), i modificat en els sigles II i III. El temple va ser destruït despuix de l'invasió de Évora en el V, durant les invasions bàrbares. En l'actualitat solament queden vestigis del fòrum en una plaça oberta presidida per la catedral de Évora i el palau de Don Manuel.

Durant l'Edat Mija els restants del temple varen ser utilisats per a la construcció del castell de Évora. La base, columnes i arquitraus del temple es mantenien incrustats en les parets de l'edifici medieval, Des de el XIV a 1836, el temple, convertit en torre, va ser una carniceria. Este us del temple ho va preservar, i va evitar la seua major deterioració. Durant el XVI es va representar el temple en el denominat fur manuelino, en una época a on la tradició oral sugeria que el temple estava dedicat al célebre general Quint Sertorio, llegenda que va ser perpetuada pels paladines André de Resende i Mendes de Vasconcelos. En el XVII comencen les referències al supost «temple de Diana», sent el creador de la llegenda el sacerdot Manuel Fialho. La primera remodelació sobre l'aspecte del temple va ser realisada per James Murphy en 1789.

Al començament de el XIX, l'estructura encara conservava les almenas piramidals típica dels monuments mudéjares sobre la columnada. En 1836 va cessar la seua activitat com a carniceria. En 1840, Cuhna Rivara, director de la Biblioteca Pública de Évora, va obtindre permís de l'Inquisició portuguesa per a dispondre dels edificis anexos al monument, que es trobaven inclosos en la frontera septentrional del temple. Estes estructures es varen demolir i es va portar a terme la primera gran excavació arqueològica en Portugal. Els primers resultats varen revelar depòsits d'un aqüeducte primitiu. L'arquitectura d'esta zona va alcançar el seu llímit en 1863, quan es va destruir parcialment la techumbre; els depòsits excavats també es varen danyar en grans proporcions per l'ampliació de la pròpia plaça principal. En 1869, Augusto Filipe Simõés va propondre el derrocament urgent de les estructures medievals, defenent la restauració de la frontera primitiva del temple romà. Tres anys més vesprada, baixe la direcció de l'arquitecte italià Giuseppe Cinatti, finalment es varen eliminar els vestigis de les estructures medievals i es va començar un programa de restauració en llínea en el romanticisme imperant de l'época.

L'1 de juny de 1992, l'Institut Portugués del Patrimoni Arquitectònic es va convertir en el responsable de la conservació del monument. Despuix de la publicació del 13 de setembre d'eixe mateix any, es va realisar una licitació pública per a propostes relatives al temple romà i l'àrea circumdant. Entre 1989 i 1994 es varen portar a terme noves excavacions en les afores del temple que varen ser supervisades per l'arqueòlec alemà Theodor Hauschild.

Descripció

Archiu:Templo-Evora 1.JPG

Columnes i capiteles corintios del temple.

L'estructura original del temple era provablement similar al de la Maison Carrée en Nîmes, França. El temple de Évora conserva completa la seua base (pódium), fet de blocs regulars i irregulars de granit. La base és de forma rectangular i medix 15 m × 25 m × 3,5 m. En el sur de la base es trobava una escala ara en ruïnes.

El pòrtic del temple, ara desaparegut, era originàriament hexástilo, en sis columnes. La base, columnes i arquitraus del temple es mantenien incrustats en les parets de l'edifici medieval. Un total de catorze columnes de granit es mantenen en peu en el costat nort (part posterior) de la base. Moltes d'elles encara conserven les seues capiteles d'orde corintio sostenint l'arquitrau. Els capiteles i les bases de les columnes estan fetes de marbre procedent de la propenca Estremoz. Mentres que, les columnes i l'arquitrau, estan fets de granit. Recents excavacions indiquen que el temple estava rodejat d'una conca hidrogràfica.

Vore també

• Centre històric de Évora
• Temple romà