Anar al contingut

Territori federal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un territori federal és un tipo d'entitat subnacional governada directament per qualsevol govern central dins d'una federació. Els territoris són àrees en una federació que no són estats federats: mentres els estats federats són les parts que componen la pròpia federació i compartixen la sobirania en el govern federal, un territori federal no és sobirà.[1][2]

A diferència d'un districte federal, el territori federal per lo general té un cert grau d'autogovern, si ben els térmens d'esta s'utilisen de manera alguna cosa distinta en diferents federacions.

Territoris federals en vàries federacions

[editar | editar còdic]

Alguns territoris federals són:

En l'Índia, els territoris federals es denominen formalment Territoris de l'Unió. Hi ha sèt d'ells: Islas Andamán y Nicobar, Chandigarh, Dadra i Nagar Haveli, Damán i Diu, Laquedivas, Puducherry, i Delhi.

En Pakistan, els territoris federals es troben en la regió de Cachemira administrada pel país, i són: Azad Cachemira i Gilgit-Baltistán.

Capitals federals

[editar | editar còdic]

En varis països, la capital de la federació és un territori federal, separat dels estats. L'eixemple arquetípico és el d'Estats Units, a on la seua capital, Washington, es constituïx en el "Districte Federal de Columbia". Del seu eixemple varen sorgir, entre uns atres, el d'Argentina (Ciutat Autònoma de Buenos Aires, abans "Capital Federal"), Mèxic (Ciutat de Mèxic, abans "Districte Federal"), Brasil (Brasília, en el Districte Federal), Austràlia (Canberra, en el Territori de la Capital Australiana), Etiopia (Adís Abeba, "ciutat en estatut especial") o Rússia (Moscou, "ciutat federal"). En atres casos, en tant, la capital és un estat membre, com en Alemània (Berlín) o Àustria (Viena), o pertany a un estat, com Canadà (Ottawa, en Ontario) o Suïssa (Berna, en el més extens cantón homònim).

Territoris federals històrics

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Territoris federals de Brasil.


En Brasil, a pesar de que este tipo de subdivisió territorial es menciona en la Constitució Federal, en l'actualitat no existixen territoris federals. Fins a 1988 varen existir tres territoris: Fernando de Noronha (hui un municipi de l'estat de Pernambuco), Amapá i Roraima, que actualment són plenament reconeguts com a estats. Des de 1943 fins a 1982, Rondonia va ser també un territori federal (en el nom de Territori Federal de Guaporé fins a 1956).

El Territori Nort-occidental solia incloure una vasta regió de lo que ara és Canadà, i estava dividit en districtes per a facilitar la seua administració entre 1882 i 1999. Un d'eixos districtes, Keewatin, va anar un territori federal de 1876 a 1905.

Estats Units

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Territoris dels Estats Units.


En els Estats Units, molts estats varen ser territoris federals o parts de territoris abans d'aplegar a la condició plena d'Estat, per eixemple els territoris de Luisiana, d'Oregó o el d'Alaska. Immediatament abans d'aplegar a la condició d'Estat, estos territoris dels Estats Units varen formar un tipo de divisió territorial conegut com territoris incorporats organisats.

Artícul principal → Territoris federals de Mèxic.


Tal com ocorre en Brasil, en Mèxic si be per constitució està reglamentat el règim administratiu per als territoris federals,[1][2] actualment no existix cap entitat subnacional d'este tipo. Entre els territoris federals mexicans que hui són Estats, es tenen als de Baixa Califòrnia (hui repartit entre els estats de Baixa Califòrnia i Baixa Califòrnia Sur), Tepic (hui denominat Nayarit) i Quintana Rosegue.[1][3]

Veneçola

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Territoris federals de Veneçola.


Actualment en Veneçola no existixen territoris federals, si be a finals el XIX i principis de el XX varen existir vàries d'estes circumscripcions administratives, entre ells el d'Amazones i el de Delta Amacuro, que hui són estats en ple reconeiximent. Tal com ocorre en atres federacions, este tipo de demarcació són un pas previ per a que un territori específic (previ referend) conseguixca la condició d'Estat.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Llectura: El Territori Federal». Centre d'Estudis Alvançats de les Américas. Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2015. Consultat el 11 de decembre de 2015.
  2. 2,0 2,1 «Els Territoris Federals». UNAM. Consultat el 11 de decembre de 2015.
  3. «Constitució federal dels Estats Units Mexicans (4 d'octubre de 1824)» (en espanyol). 500 anys de Mèxic en documents. Archivat des d'el original, el 16 d'agost de 2018. Consultat el 1 d'abril de 2012.
  4. «Llei Orgànica dels Territoris Federals». Gasseta oficial de Veneçola. Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2015. Consultat el 11 de decembre de 2015.


Referències

[editar | editar còdic]