Tiestes
En la mitologia grega, Tiestes (en grec Θυέστης) és fill de Pélope i germà bessó d'Atreo, en qui està lligat per la tragèdia. Es diu que Atreo, que era el major, era recte i seguidor de les lleis, pero Tiestes, més jove que ell, era tozudo, enterc, neci i insensat.[1] Atreo i Tiestes es varen establir en Macisto, en Trifilia.[2]
Va ser desterrat d'Olimpia junt en el seu germà Atreo, per matar a Crisipo, el seu mig germà. Rivalizó en el seu germà pel tro de Micenas. Va seduir a Aérope, dòna de Atreo, i la va persuadir de que furtara un corder d'or de les raberes de Atreo per a aixina prendre el tro. Zeus va intervindre proponent una prova en la qual Atreo va eixir victoriós. Este últim es va convertir en rei i va desterrar a Tiestes. Posteriorment Atreo, per a venjar-se de l'adulteri, va fer que Tiestes tornara del seu exili i li va oferir un convit a on els fills de Tiestes eren el menjar. Tiestes, en donar-se conte, va maldir al seu germà bessó i va fugir d'ahí. L'oràcul de Delfos li va advertir que solament podria venjar-se si concebia un fill en Pelopia, la seua mateixa filla. El que va nàixer va ser Egisto, qui va matar a Atreo i li va fer recuperar el tro; no obstant, va ser derrocat temps despuix pels fills de Atreo.
El mit de Tiestes va influir molt en les obres teatrals grecolatinas, resaltant la de Séneca. En époques posteriors s'han generat numeroses adaptacions partint del seu argument.
Família de Tiestes
[editar | editar còdic]Tiestes pertany a l'estirp de Pelópidas, descendents de Tàntal. Els seus pares varen ser Pélope i Hipodamía, filla d'Enómao.[3] Va tindre molts germans, entre ells Atreo, els destins dels quals estaven entrellaçats per la sanc i la violència. A Tiestes se li associen varis fills, pero no se sol especificar la consorte. Es diu que el primer espós de Clitemnestra, Tàntal, que va ser mort a mans d'Agamenón, era fill de Tiestes.[4] La filla de Tiestes va ser Pelopia o Mnesifane,[5] i en ella va cometre incesto, naixent d'esta unió Egisto.[6] Sobre els fills de Tiestes que el propi Atreo li va oferir en un horrible convit no hi ha unanimitat. Uns diuen que varen nàixer d'Aérope i es dien Tàntal i Plístenes;[7] o be Tiestes els havia engendrat en una náyade innominada i eren tres en número, cridats Áglao, Orcómeno i Celeo,[8] o be Áglao, Calileonte i Orcómeno;[9] pero un escolio diu que Tiestes es va casar en una tal Laodamía i va engendrar a Orcómeno, Áglao i Calao.[2]
Mit de Tiestes
[editar | editar còdic]El desterro d'Olimpia i el robo del corder d'or
[editar | editar còdic]El mit conta cóm Atreo i Tiestes, instigats per la seua mare, varen matar al seu mig-germà Crisipo per a alcançar el tro de Chafa o Olimpia. Pélope en enterar-se, els va desterrar d'Olimpia. Els germans bessons varen fugir a Micenas a on varen ser acollits pel seu nebot, el rei Euristeo. En absència del rei Euristeo (qui estava lluitant contra els Heráclidas), s'havia dispost que governaren temporalment; pero es va fer permanent, per la seua mort en el conflicte. l'oràcul va fer saber que el hereu de Micenas devia ser un fill de Pélope. S'anava a coronar a aquell dels dos que posseïra un corder d'or, considerat un emblema monàrquic. En les raberes de Atreo havia aparegut el prodigiós corder i va jurar que ho oferiria en sacrifici a Artemisa, pero la seua esposa Aérope ho va furtar per a entregar-li-ho al seu amant Tiestes. Tiestes va presentar el corder d'or i va ser coronat rei de Micenas.
Eixa nit, Zeus va enviar a Atreo un mensage a través d'Hermes. En nom de Zeus, Atreo va propondre una prova: si al sendemà es posava el sol pel este, Atreo seria el sobirà, si es posava per a on sempre, el sobirà seria Tiestes; a la qual cosa Tiestes va acceptar. Al sendemà, el sol va canviar el seu curs habitual, quedant clara la preferència dels deus. Atreo va ser coronat rei de Micenas. Després, Atreo va expulsar a Tiestes de Micenas.
El convit i la violació de Pelopia
[editar | editar còdic]Atreo es va enterar de l'adulteri de Aérope en Tiestes, i la va tirar a el mar. Per a venjar-se de l'adulteri, va cridar a Tiestes per a que retornara de l'exili, en la mentira de que volia reconciliar-se en ell. Quan va aplegar, es va celebrar un convit en el seu honor i en el que el menjar eren els tres fills de Tiestes: Áglao, Calileonte i Orcómeno.[10] Tiestes no es va donar conte de lo que menjava, fins a finalisat el convit, quan Atreo li va mostrar els caps dels chiquets. Tiestes va llançar una maldicció sobre Atreo i els seus descendents.
Tiestes va fugir a la cort del rei Tesproto. Per mig de l'oràcul de Delfos, es va enterar de que només podria venjar-se a través d'un fill concebut per ell en la seua filla Pelopia. Va ser a Sición, en a on la seua filla estava baix custòdia, aplegant per casualitat de nit. Eixa nit estaven oferint un sacrifici a Atenea i, tement profanar els ritos, es va ocultar en el bosc. No obstant, Pelopia va esvarar mentres dirigia la dansa, es va tacar la corfoll de sanc de la víctima i dirigint-se al riu a llavar la sanc, es va llevar el corfoll tacat. Tiestes, en el cap tapat, va botar sobre ella i protegit de nit va violar a Pelopia. Esta, durant l'agressió, va conseguir arrebatar l'espasa al seu violador i en tornar al temple la va amagar baix el pedestal de l'estàtua de Atenea. Al sendemà, Tiestes va demanar al rei que li restituïra a Brega, la terra dels seus ascendents (Pélope i Tàntal). Més vesprada, Pelopia va donar a llum a Egisto en un bosc i va abandonar al chiquet. Uns pastors ho varen trobar i varen criar.[11]
Egisto i el derrocament de Tiestes
[editar | editar còdic]
Es va produir en Micenas una esterilitat de la terra i una escassea, degudes al crim de Atreo. L'oràcul va predir que per a que terminara l'escassea, fera tornar a Tiestes al regne. Atreo va aplegar a la cort del rei Tesproto, perque pensava que Tiestes estava allí. Va vore a Pelopia i creent que era filla de Tesproto, li va demanar el rei que li la donara en matrimoni. Tesproto, per a no provocar cap sospita, li va concedir a Pelopia. Atreo es va casar en ella i es va enterar de l'existència de Egisto, aixina que va fer buscar al fill abandonat per esta, ho crie i ho va educar com a un fill propi.
Quan Egisto es va fer major, la seua mare li va entregar l'espasa que li hi havia hurtado al seu violador. Mentrestant, Agamenón i Menelao varen dur a Micenas al seu tio Tiestes, qui per casualitat havia aplegat a Delfos per a obtindre resposta de l'oràcul, sobre cóm venjar-se del seu germà, per encàrrec del seu pare. Tiestes va ser jujat i sentenciat a mort. El verduc designat per a eixecutar la sentència va ser Egisto, pero en el moment d'eixecutar-la Tiestes va reconéixer la seua espasa i li va contar a Egisto la veritat. Egisto va relatar a la seua mare el història que li havia contat Tiestes i Pelopia horrorisada pel incesto, es va suïcidar. Egisto, agarrant l'espasa ensanguinada, li la va dur a Atreo. Ell, creent que Tiestes estava mort, donava mostres de la seua alegria. Egisto ho va matar quan estava oferint un sacrifici a la vora de la mar, i va coronar en el seu lloc a Tiestes. En Tiestes fermament assentat en el tro de Micenas, Agamenón i Menelao es varen vore obligats a fugir dirigint els seus passos cap a Esparta, a on el rei Tindáreo els va rebre cordialment.
Tindáreo desposó a les seues filles Clitemestra i Helena en Agamenón i Menelao respectivament. Quan Tindáreo va morir, va ser succeït en el tro de Esparta per Menelao, el qual va manar un eixèrcit per a ajudar a Agamenón a derrocar al seu tio Tiestes i a Egisto. Una volta derrocat, Agamenón va ser nomenat rei de Micenas.
No s'especifica molt sobre la fuga de Tiestes, ya que ni es menciona el parador de Egisto ni la mort de Tiestes; per tant, queda confusa la successió Tiestes-Agamenón si es té en conte l'enemistat entre les dos famílies.
Pausanias diu que sobre el camí de Micenas a Argos, molt evident en l'Argólide, estava la tomba de Tiestes. Tenia com a adorn l'image en pedra d'un moltó i al lloc li'l cridava Kriói ("Els Moltons"), de modo que sense dubte hi havia allí vàries imàgens del mateix tipo. Sobretot en époques més antigues, les tombes estaven a sovint adornades en imàgens d'animals (apareixen en gran cantitat en la necròpolis d'Atenes), de modo que l'associació en el mit del corder d'or furtat a Atreo per Tiestes va provocar l'adjudicació a est d'eixa tomba.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tzetzes: Quilíadas, § 1.416 (T18)
- ↑ 2,0 2,1 Escolio a Eurípides, Orestes IV
- ↑ Homero, Ilíada II 104; Pseudo-Apolodoro: Biblioteca II 4.6 i epítome 2.10; Higino: Fabulae 84, 86, 87, 124 i 246; escolio sobre Eurípides, Orestes IV
- ↑ Tzetzes: Quilíadas § 1.460
- ↑ Tzetzes: Quilíadas § 1.450
- ↑ Escolio a Eurípides, Orestes, 14; Ovidio: Ibis, 359; Higino: Faules 88
- ↑ Higino: Faules, 246
- ↑ Tzetzes: Quilíadas, § 1.440
- ↑ Biblioteca, Epítome, 2,13
- ↑ Apolodoro, Epítome 2,13, encara que una atra tradició relatada per Higino (Faules,88) senyala que els fills assessinats es dien Tàntal i Plístenes. Séneca, per la seua banda, menciona a estos dos últims junt a un tercer de qui no especifica el seu nom.
- ↑ Higino, Faules 88.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Nilsson, Martin Persson (1874-1967), Història de la Religió Grega. Buenos Aires, EUDEBA, 1968. (2ª edició) ISBN 0-313-22466-8
- Ruiz d'Elvira i Serra, María Rosa: Els Pelópidas en la lliteratura clàssica. - Vol. 7 , Quaderns de Filologia Clàssica, 1974.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tiestes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.