Tires

Tires (en grec antic: Τύρας) va ser una colónia grega de Mileto, provablement fundada sobre el 600 a. C., situada a uns 10 km de la desembocadura del riu Tires (Dniéster). Posteriorment va formar part del Imperi romà. Les seues ruïnes es troben en l'actual Ucrània.

Heródoto va amprar el gentilici «tiritas» per a referir-se als habitants de Tires quan era província grega.^[1]

Història

Coneguda hui com Bélgorod del Dniéster, en el més remot passat conegut la població es dia Ofiusa^[2] (Plantilla:Lang-grc).

De no gran importància en els primers temps grecs, en el II va caure baix el domini dels reis natius, els noms dels quals apareixen en les seues monedes. Tyras va ser destruïda pels getas al voltant del 50 a. C. En el 56 AD va ser restaurada pels romans i des de llavors va formar part de la província de la Baixa Mesia. L'emperador Nerón va voler que en el seu port estiguera basada una part de la flota naval romana en el mar Negra.

Existix una série de les seues monedes en caps d'emperadors, des de Domiciano a Alejandro Sever. Els etruscs en l'antiguetat es coneixien com tyrsenoi.

Va ser destruïda pels godos en el IV i mai va ser reconstruïda.

El seu govern va estar en les mans de cinc arconts, un senat, una assamblea popular i un secretari general. Els tipos de les seues monedes sugerixen un comerç de blat, va vindre i peix. Les poques inscripcions trobades concernixen sobretot a dit comerç.

Els seus restants descoberts són mínims, com el seu lloc que ha segut cobert per la gran fortalea medieval de Monocastro o Akkerman.^[3]

Vore també

Tiráspol

Referències

↑ (1979) Història • Lliure IV • Melpómene, 1ª edició, Editorial Gredos, pp. 333-334. ISBN 978-84-249-1477-6. «Despuix d'ell ve el Tires, que procedix del nort [...] en la seua desembocadura estan assentats uns grecs que reben el nom de tiritas (229) [...] (229) El Tires és el Dniéster, riu de ucrania que naix en els Cárpatos. En la seua desembocadura es trobava la ciutat de Tires (l'actual Belgorod-Dnestrovsk)»
↑ (1998) Història Natural, Llibre IV, Madrit: Editorial Gredos, pp. 82, 115. ISBN 84-249-1684-0. «el famós riu Tira,(396) que dona el seu nom a una població en el lloc a on abans s'assentava una atra que es dia Ofiusa(397) [...] (396) Actual Dniéster (397) Actual Belgorod Dnestrovskij»
↑ Vore E. H. Minns, Scythians and Greeks (Cambridge, 1909); V. V. Latyshev, Inscriptiones Orae Septentrionalis Ponti Euxini, vol. I.

Bibliografia

Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tires.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Tiras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] (1979) Història • Lliure IV • Melpómene, 1ª edició, Editorial Gredos, pp. 333-334. ISBN 978-84-249-1477-6. «Despuix d'ell ve el Tires, que procedix del nort [...] en la seua desembocadura estan assentats uns grecs que reben el nom de tiritas (229) [...] (229) El Tires és el Dniéster, riu de ucrania que naix en els Cárpatos. En la seua desembocadura es trobava la ciutat de Tires (l'actual Belgorod-Dnestrovsk)»

[2] (1998) Història Natural, Llibre IV, Madrit: Editorial Gredos, pp. 82, 115. ISBN 84-249-1684-0. «el famós riu Tira,(396) que dona el seu nom a una població en el lloc a on abans s'assentava una atra que es dia Ofiusa(397) [...] (396) Actual Dniéster (397) Actual Belgorod Dnestrovskij»

[3] Vore E. H. Minns, Scythians and Greeks (Cambridge, 1909); V. V. Latyshev, Inscriptiones Orae Septentrionalis Ponti Euxini, vol. I.

[1]

[2]

[3]