El triatló és un deport que implica la realisació de 3 disciplines deportives, natació, ciclisme i carrera a peu, que es realisen en orde i sense interrupció entre una prova i la següent. El temps que el triatleta tarda en canviar d'una disciplina a la següent es denomina transició; la transició de natació a ciclisme es coneix com a T1 i la de ciclisme a carrera a peu com a T2.
Les carreres de triatló es classifiquen en vàries modalitats segons: la seua distància havent curta i llarga distància, si el circuit de ciclisme és en carretera o cross (per camins i montanya) i si permeten el drafting (anar a roda d'un atre corredor en el segment de ciclisme).
Dins de cada modalitat les competicions més conegudes són:
Séries mundials de triatló (conegudes com WTS per les seues sigles en anglés): Campeonat mundial de vàries carreres de curta distància a on el ciclisme és en carretera i en drafting. El guanyador del campeonat és el triatleta que obtinga més punts prenent els 5 millors resultats obtinguts en les proves de la temporada.
Ironman: Campeonat de distància ironman a on no es permet el drafting. El guanyador del campeonat és el vencedor del Ironman de Kona. Les places per a córrer este triatló s'otorguen als primers classificats en alguna de les atres proves del circuit Ironman.
Xterra: Campeonat de curta distància en modalitat triatló cross. El guanyador del campeonat és el vencedor del Triatló de Maui. Les places per a córrer este triatló s'otorguen als primers classificats en alguna de les atres proves del circuit Xterra.
Dins de la federació de triatló s'agrupen atres deports que també es basen en l'unió de vàries disciplines deportives com el duatlón (carrera a peu-ciclisme-carrera a peu), acuatlón (carrera a peu-natació-carrera a peu) o triatló d'hivern (carrera a peu-ciclisme-esquí de fondo).[2]
Depenent de la distància del triatló, té un nom o un atre:
Distància SuperSprint: 350m de natació + 10km de ciclisme + 2,5km de carrera a peu
Distancia Sprint: 750m de natació + 20km de ciclisme + 5km de carrera a peu
Distància Estàndar o Olímpica: 1,5km de natació + 40km de ciclisme + 10km de carrera a peu
Mija Distància: 1,9-3km de natació + 80-90km de ciclisme + 20km de carrera a peu
Llarga Distància: 1-4km de natació+ 100-200km de ciclisme+ 42km de carrera a peu (a este tipo pertany el Ironman)
Ultraman: 10km de natació + 415km de ciclisme+ 85km de carrera a peu (estos triatlons són els únics en els que no es fan totes les disciplines seguides. Es dividixen en 3 dies: el primer dia es fa la natació i 145km de ciclisme, el segon dia es fan els 270km de ciclisme restants i el tercer dia es corren 85km)
La complexitat del triatló radica en la necessitat de poder adquirir un domini tècnic i físic correcte en tres disciplines diferents, aixina com en les seues grans exigències fisiològiques. Elles són la base per a poder portar a terme un posterior treball a nivell tàctic que interrelacione les tres.[3]
Segons el triatleta, historiador i escritorScott Tinley, l'orige del triatló anecdòticament és atribuït a una carrera en França durant els anys 1920 - 1930 que rebia els noms de "Els trois sports", "La Course de Débrouillards" i "La course dones Touche à Tout". Des de 2010, esta carrera se celebra cada any en França, prop de Joinville-li-Pont, en Meulan i en Poissy.
En 1920 el periòdic francés L'Auto va informar sobre un concurs cridat Els Trois sports, que tenia l'orde invers respecte al del triatló actual, en una carrera inicial de tres quilómetros a peu, al com li seguien 12 km en bicicleta i es finalisava en el nade en el canal Marne. Les tres proves es portaven a terme sense interrupció. També hi ha artículs en els periòdics francesos sobre una carrera en Marsella en 1927. Hi ha un artícul de 1934 sobre Els Trois sports (els tres deports) en la ciutat de La Rochelle, una carrera en natació (aproximadament 200 m), el ciclisme (10 km) al voltant del port de La Rochelle i el parc de Laleu, i (3 km) es finalisava en una carrera (1200 m) en l'estadi André Barbeau.[4]
Des de la década de 1930 molt poc es va tornar a escoltar sobre triatló, fins a 1974, quan es va realisar en Sant Diego, Califòrnia, la Mission Bay Triathlon que tenia un orde invers a l'actual (carrera a peu, ciclisme i natació). Va contar en el patrocini del Sant Diego Track Club a on un grup d'amics havia començat a entrenar per a la prova. Este fenomen està ben documentat i no es basa en els events francesos sino una idea pròpia dels seus organisadors que va ser concebuda i dirigida per Jack Johnstone i Don Shananah. La primera Mission Bay Triathlon es va celebrar el 25 de setembre de 1974 i va donar la benvinguda a 46 atletes.[4]
Este deport va fer el seu debut en el programa dels Jocs Olímpics de Sídney en l'any 2000, i va cobrir la Distància Olímpica (natació: Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. – bicicleta: Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. – carrera: Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.).
La primera prova olímpica va contar en 48 dònes i 52 hòmens, ya que per a eixe llavors la federació va establir una quota de participació de 100 atletes. Açò va continuar igual en Atenes 2004, i es va incrementar a 110 atletes en Pequín 2008.
La primera carrera moderna de llarga distància en el triatló en (2,4 milles/3,8 km) natació, (112 milles /180,2 km) ciclisme i una carrera a peu (26,2 milles/42,2 km) va ser l'Ironman d'Hawái, que va ser concebut durant la cerimònia d'entrega de premis, en 1977, per al Oahu Perimeter Relay (una carrera per a 5 equips d'atletes). Entre els participants hi havia numerosos representants de la Mid-Pacific Road Runner’s i el Waikiki Swim Club, els membres del qual havien debatut durant molt temps sobre quí eren els millors atletes de l'illa: els corredors o els nadadors. En esta ocasió, el Comandant de la Marina nortamericana, John Collins, qui va estar present en les discussions, va senyalar que en un artícul de la revista Sports Illustrated ell mateixa havia declarat que Eddy Merckx, un gran cicliste belga, tenia el més alt nivell de captació d'oxigen (VO2) que qualsevol atleta en eixos anys, aixina que potser els ciclistes podien adaptar-se millor que ningú. Collins i la seua esposa, Judy, havien participat en els triatlons organisats en 1974 i 1975 pel Sant Diego Track Club en Califòrnia, aixina com l'Optimist Sports Festa Triathlon en Coronat, Califòrnia, en 1975. Varis dels atres atletes militars que estaven present en la discussió també estaven familiarizados en les carreres de Sant Diego, per lo que varen comprendre a lo que apuntava el comandant Collins en sugerir que el debat devia resoldre's a través d'una carrera que combinara les tres existents carreres de llarga distància en l'illa: la Waikiki Roughwater Swim (3.862 km/2.4 el meu), l'Around Oahu Bike Race - (115 milles; 180 km- originalment un event que es dividia en dos dies) i el marató d'Honolulu (26.219 el meu./42,195 km). cal senyalar que ningú hi havia fet present el circuit del ciclisme, a fin de que no notaren que la carrera original de ciclisme era de dos dies, i no d'un dia de duració, com se suponia que era l'event que organisaven. Segons els càlculs de Collins, el ciclisme podria començar en la meta de la Waikiki Rough Water i terminar en l'Aloha Tower, el tradicional inici de la Marató d'Honolulu. Abans de la competició, cada atleta va rebre tres fulls de paper anuncie en algunes regles i la descripció de l'event. En lletra manuscrita, en l'última pàgina apareixia el següent exhorte:
¡Natació 2,4 milles! ¡Ciclisme 112 milles! ¡Carrera a peu 26,2 milles! Alardeen pel restant de la seua vida! Commander Collins (1978).
Per les notòries exigències de la carrera a realisar-se, Collins va dir: «Quienquiera que termine en primer lloc, anem a cridar-ho Ironman.» Dels quinze hòmens que varen iniciar en la matinada de 18 de febrer de 1978, dotze varen terminar la carrera, i el primer Ironman va ser Gordon Haller, que va terminar la prova en 11 hores, 46 minuts i 58 s.
Hui en dia, una série de triatlons de diverses distàncies se celebren en tot lo món. La distància "Olímpica" d'1.5/40/10 k va ser creada pel director de la carrera de triatló, Jim Curl a mitan dels 80 en acabant de que ell i el seu soci Carl Thomas varen produir en èxit l'O. S. Triathlon Séries (USTS) entre 1982 i 1997. La USTS, com se sap, va fer més accessible els triatlons a més cantitat de persones. L'Ironman d'Hawái ara es coneix en el nom de Campeonat Mundial d'Ironman encara que l'entitat organisadora de la carrera és la World Triathlon Corporation (WTC) i no l'Unió Internacional de Triatló. La WTC que organisa tots els events que es desenrollen baix la marca Ironman i que servixen com clasificatorios per a Hawái. Atres events de llarga distància en triatló que no són organisats per la WTC no pot ser cridats oficialment «Ironman» ni dur tampoc el clarificatiu inicial de Iron. Eixos triatlons poden descriure's simplement com Full Distance (llarga distància) o Half Distance (mija distància).
L'Unió Internacional de Triatló (ITU en anglés) es va fundar en 1989 com a orgue rector internacional d'este deport, en el principal objectiu de desenrollar el triatló. Actualment ITU posseïx els seus propis campeonats mundials de llarga distància que se celebren anualment.
Des de la seua fundació, el triatló ha creixcut significativament i en l'actualitat inclou mils de carreres en centenars de mils de competidors en tot lo món cada any. L'història del deport està documentada en el llibre de Scott Tinley, Triatló: A Personal History (Vés-ho Press, 2002).
La distància original del triatló, que s'utilisa en els Ironman, consta de 3800 m de natació, 180 km de ciclisme i 42 km de carrera a peu. Pero eixa distància se sol acurtar comunament a la distància Olímpica (1500 m de natació, 40 km de ciclisme i 10 km de carrera a peu) i Sprint (750 m de natació, 20 km de ciclisme i 5 km de carrera a peu).
Per als menors d'edat es fan distàncies més curtes, conegudes com IronKid, que consten de la mitat de la distancia Sprint i inclús menors per als més menuts (de 7 a 12 anys). Una atra prova vigorosa és Half Ironman o 70.3, que consta de 1900 m de natació, 90 km de ciclisme i 21 km de carrera a peu; generalment són proves clasificatorias per a competir en un Ironman.
Nom
Natació
Ciclisme
Carrera a peu
Notes
Triatló infantil
200 - 500 m
5-15 km
1-5 km
Les distàncies varien per les edats dels participants.
També coneguda com Ironman 140.6. La distància recorreguda a peu és la del Marató.
Les distàncies de cada segment són aproximades variant llaugerament en cada prova.[6]
L'Unió Internacional de Triatló(ITU) sanciona i organisa les carreres de distància olímpica cada any, que culminen en campeonat mundial de triatletas èlit, júnior i deportistes aficionats dividits en 5 grups d'edat. En el campeonat mundial als triatletas èlit se'ls permet fer l'us de drafting en el ciclisme (pegar-se despuix de la roda d'un atre triatleta per a tallar el vent), mida prohibida per als competidors en grups per edat.
La Corporació Mundial de Triatló (WTC) sanciona i organisa la série d'events Ironman i Ironman 70.3 cada any. Estes carreres servixen com a events de classificació per al Campeonat del Món que se celebra anualment en Kailua-Kona, Hawái (octubre, Ironman) i Clearwater, Florida (novembre, Ironman 70.3).
Ademés, la ITU conta en una série de triatlons de llarga distància.
Existixen atres deports consistents en realisar vàries disciplines deportives dins d'una mateixa prova que són regides per les federacions de triatló. Podem destacar el duatlón, consistix en carrera a peu - ciclisme - carrera a peu en una variant que és el duatlón de montanya, realisada en camins no asfaltats i en una bicicleta de montanya; l'acuatlón consistix en carrera a peu - natació - carrera a peu; el triatló blanc, que es realisa en hivern, se substituïx la natació pel esquí de fondo i el cuadriatlón, que afig al triatló el piragüisme. En el següent quadro es descriuen les distàncies específiques:[7]
Modalitat o distància diferent o no reconeguda a les impostes per l'ITU
En duatlón, l'event de major exigència física es coneix com el Powerman (10 km de carrera a peu, 150 km de ciclisme i atres 30 km de carrera a peu), semblant al Ironman en el triatló.
L'Unió Internacional de Triatló (ITU) és l'únic orgue de govern, responsable de les Regles de Competició per a Triatló, Duatlón i els seus atres Multisports relacionats.[8] Els encarregats d'implementar i eixecutar el reglament deportiu són els Oficials Tècnics (T. O. per les seues sigles en anglés).
Tradicionalment, el triatló és un deport individual: cada atleta competix contra-rellonge per a obtindre la millor marca. Com a tals, els atletes no estan autorisats a rebre assistència de qualsevol atra persona dins o fòra de la carrera, en l'excepció de l'ajuda dels voluntaris designats per l'organisació de l'event, els qui distribuïxen aliments i aigua en el curs de la carrera. Açò afecta també a les tàctiques d'equip, tals com el drafting, una tàctica de l'etapa del ciclisme en la que varis ciclistes van en grup, a una propenca distància (formant un renc, generalment) per a reduir la resistència de l'aire; tàctiques com estes no estan permeses en algunes carreres, especialment en les de mijana i llarga distància.
Açò ha començat a canviar en l'introducció de triatló en els Jocs Olímpics. Moltes carreres de distància olímpica, incloses les dels Jocs Olímpics i els events de la Copa Mundial de l'ITU, permeten ara el drafting durant l'etapa de ciclisme. Este canvi ha suscitat un ampli debat entre la comunitat del triatló, en la sensació de que els seus partidaris, es basen que el seu us acosta més al triatló a les normes internacionals del ciclisme, i la sensació dels opositors, els qui sostenen que este element elimina els guanys alcançats per un triatleta en un bon nivell de nade, ya que els seus rivals en un nivell inferior de natació tindrien la possibilitat d'alcançar-ho durant el cicle del ciclisme. El drafting[9] es permet oficialment per als events professionals a nivell de la ITU i els Jocs Olímpics. No obstant, la major part dels events d'aficionats no permeten l'us del drafting per part dels participants.
La pren de temps en el triatló està segmentat. Els resultats es publiquen per lo general en els llocs web oficials, i per a cada triatleta es mostra el temps detallat; temps de cicle (en transicions inclós); temps d'eixecució, i el temps total. Algunes publicacions inclouen l'especificació del temps de les transicions en forma separada.
Atres normes del triatló varien de carrera en carrera, i, en general, les descripcions de l'equip permissible (com wetsuits – vaig dur de neopreno per al nade -, que es permeten en l'etapa de natació en algunes carreres - generalment quan la temperatura de l'aigua està per baix de 78 graus Fahrenheit o 14 °C) i prohibicions de l'interferència entre els atletes.
Una regla important en el ciclisme és que el competidor deu dur el seu caixco posat ans que ixca del parc tancat en que es porta a terme la transició, i el caixco deurà permanéixer lloc fins que el competidor es baix en la segona transició; el competidor pot retirar el seu caixco en qualsevol moment, sempre que no estiga en la bicicleta (és dir, per eixemple durant la reparació d'un problema mecànic). L'incompliment d'esta norma donarà lloc a la recusació.
En les carreres organisades per la ITU no està permés l'us d'elements sobreixents en les bicicletes o que no pertanyguen a la seua mecànica. Per lo que use d'acoples queda desestimat, aixina també l'us de cambres deportives.
Hi ha atres normes que varien segons l'entitat organisadora, com el temps màxim que pot demorar-se un atleta en cada etapa i, en general, en quina part es deurà dur posat el número de competència, l'us obligatori de la gorra de natació entregat pels organisadors, la distribució dels llocs d'abastiment hídric i alimentari i el bloqueig de certs piñones de la bicicleta en categories jovenils, entre uns atres.[10][11]
S'establix una categoria absoluta masculina i una atra femenina:
Edat
Categoria
24-39
Absoluta
Ademés de la categoria absoluta a la que pertanyen tots els deportistes, estos podran pertànyer a les següents categories segons les seues edats i independentment del seu sexe:
Edat
Categoria
14-15
Cadets
16-17
Jovenil
18-19
Júnior
20-23
Sub-23
40-49
Veterà 1
50-59
Veterà 2
60 o més anys
Veterà 3
La categoria d'edat estarà determinada per l'edat del participant el 31 de decembre de l'any en que se celebre la competició.
Com a alternativa a les categories relacionades pot establir-se una competició per grups d'edat. En este cas els grups d'edat s'agruparan de la següent manera:
1. xx-19 anys
2. 20-24 anys
3. 25-29 anys
4. 30-34 anys, etc.
Es podran organisar campeonats i competicions oficials per a les següents categories i sobre les següents distàncies:
Cadet - Distancia Sprint
Júnior - Distancies Sprint i Estàndar
En una competició, tots els deportistes opten a la classificació absoluta ademés de a la pròpia de la seua edat, si existix-la hi haguera. Cap deportiste podrà competir en una categoria diferent a la de la seua edat.
Mils de competicions en triatló es realisen cada any. Algunes, per diversos motius, són especials en la comunitat triatleta: perque tenen una llarga història, extremes condicions ambientals o perque són distàncies llargues, desafiants físiques i psicològicament. Algunes d'estes es detallen a continuació:
Campeonat Mundial Ironman Hawái, en Kailua-Kona, Hawái. La primera edició es va celebrar en 1978 en Oahu, només cinc anys en acabant de que el deport del triatló renaixquera (en Sant Diego, Califòrnia), el qual va ser traslladat a Kailua-Kona, en l'illa d'Hawái. L'etapa del ciclisme comprén més d'un centenar de milles damunt de la lava, en l'illa gran d'Hawái, a on al migdia es troben temperatures que solen aplegar a més de 110 °F (43 °C) i vents travessers en ocasions de 55 mph (90 quilómetros/hora). La carrera és a sovint difícil, inclús per als competidors professionals i en experiència en atres events de llarga distància.
Ironman de Lanzarote, en Lanzarote, Espanya. La prova va ser creada en 1992 pel Club La Santa en la ciutat meridional de Plaja Blanca, Lanzarote. En esta edició varen participar 148 atletes, dels quals, 116 varen acabar la carrera. En 1993, la prova es va traslladar a Port del Carmen, a on actualment es disputa la prova. La carrera es disputa a finals del més de maig i és una bona preparació física per a Hawái, ya que per a molts triatletas, és una de les proves més dures del món.
Triatló de Niza, en Niça, França. Una carrera que va existir fins al 2002, quan l'event va ser aprovat per la WTC (sigles en anglés de la Corporació Mundial de Triatló) com Ironman França. Durant el deceni de 1980 el triatló de Niza de llarga distància (natació 4 km, ciclisme 120 km, carrera a peu 30 km) va ser, junt als campeonats del món en Kona, una de les dos importants carreres de cada any en premis en diners i l'atenció dels mijos de comunicació. Mark Allen va guanyar ací 10 voltes consecutives.
Escape d'Alcatraz, en Sant Francisco, Califòrnia. Esta carrera tenen distàncies que estan fòra del marc comú utilisat, i comencen en 1,5 milles (2,4 quilómetros) de natació en les fredes aigües de la baïa de Sant Francisco des de l'illa d'Alcatraz fins a la costa, seguit de 18 milles (29 quilómetros) de ciclisme i 8 milles (13 quilómetros) de carrera a peu, en durs terrenys de la zona de la baïa. La carrera a peu inclou la famosa escala d'arena, una escala de 400 escalons que puja per un penya-segat junt a la plaja.
Challenge Roth, en Roth, Alemània. 3.7K SWIM 180K BIKE 42.2K RUN Roth (Alemània) és una d'eixes carreres mítiques per a tots els triatletas de llarga distància. És coneguda mundialment per ser un dels triatlons de llarga distància més ràpits del món. Actualment el récort ho tenen: Andreas Raelert 7.41. Chrissie Wellington 8.18.13 Possiblement lo més és espectacular, és la gran cantitat de gent que sempre es reunix en les seues afores a animar a tots els ciclistes.
Triatló Internacional de La Pau[12]. en la província d'Entre Rius, Argentina. La competència es du alvance des de 1985. Es realisa en el més de giner, durant 3 dies consecutius. El divendres està destinat al triatló infantil en la modalitat no competitiva; el dissabte per als amateurs en distància sprint i estàndar (olímpica); i el dumenge per a la categoria elite en distància estàndar. És un event popular que recorre els carrers de la ciutat que són ambientades per a celebrar la carrera, especialment en la disciplina d'atletisme. És conegut com "el millor Triatló d'Amèrica".Erro al crear miniatura: Pilot de punta en el Triathlon Internacional de la Pau 2015, Elite femenina. Palau, Carvallo, Biagioli
