Anar al contingut

Tullianum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Tullianum és una construcció subterrànea sobre la qual es va edificar la presó del Carcer Tullianus (també cridada Presó Mamertina), ubicada en el Comitium, prop del Arc de Septimio Sever (Septimius Severus) en Roma. En el seu orige va ser una simple font o sortidor natural (tullus= brote d'aigua viva, manantial).

Existixen dos construccions similars en el Palatino: una prop de la casa anomenada de Livia i una atra baixe la casa dels Flavios.

S'ha barallat la possibilitat de que estes construccions foren sijas usats per a almagasenar grans o guardar objectes d'importància en l'aixovar d'una casa; pero sembla clar que han de tindre's com a font o cisterna.

Característiques

[editar | editar còdic]

Sobre les característiques del Tullianum, es tracta d'una construcció d'influència etrusca, en falsa volta, en tholos, formada per hiladas horisontals de sellars que cobrien el recint redó, concebuda al modo tradicional toscano.

L'alt de la volta es troba cercenado en l'actualitat per la construcció del Carcer Tullianus, conectant abdós construccions, la presó i la cisterna, en una obertura circular practicat en el enlosado del calabós, sent en este element l'únic lloc per a on entrava l'aire a la cisterna.

Abans de tindre la volta plana de pedra que hui veem, va tindre una atra similar de fusta, recoberta de calç i pedra, en forats de forma quadrada (mechinal) en els voltons situats en la part alta de la paret, sent despuix esta estructura usada com cimbra per a construir lo que es veu en l'actualitat.

Sobre la seua datació, no se sap res a ciència certa. La tradició diu que va ser fundada per Servio Tuli, encara que no existix més base que l'etimologia de Tullianum. Les reformes en la volta podria datar-se al voltant de l'any 100 a. C. Sobre la construcció, es pensa que va finalisar entre els sigles V i IV a. C.

Atres senyes d'interés

[editar | editar còdic]

Segons la tradició, Simón Pedro (Sant Pedro) va estar tancat dins del Tullianum i un milacre va fer brotar l'aigua d'ella. Més cert és que en la presó varen trobar mort personages ben coneguts de Roma. Yugurta en el 104 a. C. i Vercingétorix en el 46 a. C. varen ser estrangulats ací, despuix de les desfilades triumfals de Mario i César respectivament. És ací a on, per mandat de Cicerón, varen ser tancats els còmpliços de Catilina para després ser eixecutats, fet que dona peu a Salustio per a fer-nos la curta pero famosa descripció d'esta presó:

En el ___protected_title_4___ hi ha un lloc que es diu el Tullianum. Es troba a uns dotze peus de profunditat baixe el nivell del sol. Està cenyit en tots els llocs per grosses muralles. Es cobrix en blocs de pedra que es van juntant en volta. La brutea, les tenebres i la seua olor nauseabundo fan d'ell un lloc repugnant i horrible. (Sall. Cat. 55,3 ss.)[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Garcia i Bellido (1990). Art Romà, Madrit: C.S.I.C., pp. 19-20. ISBN 84-00-07077-1.


Referències

[editar | editar còdic]