Udo d'Aquisgrà

Archiu:Mandelbrot seq.png

Seqüència de formació d'un conjunt de Mandelbrot.

Udo d'Aquisgrà (1200-1270) és un monge fictici, creació de l'escritor britànic Ray Girvan, qui ho va presentar com una broma científica en un artícul en imàgens supostament antigues, el dia del «Peix d'abril» de 1999.

Segons l'artícul, Udo va ser un místic i poeta l'obra del qual es musicalizó en el famós O Fortuna del Carmina Burana de Carl Orff, en realitat llabor de varis goliardos itinerants, i trobada en el monasteri benedictino alemà de l'abadia de Bura Sancti Benedicti (Kloster Benediktbeuern).

Udo també era, segons la broma, un ilustrador i teòlec que supostament va descobrir els conjunts de Mandelbrot uns 700 anys abans del naiximent de Benoît Mandelbrot, ingenier en IBM, que va descobrir els conjunts en 1976. Les seues obres varen ser presuntament redescubiertas pel també fictici Bob Schipke, matemàtic d'Harvard, que va vore una image del conjunt de Mandelbrot en una miniatura d'un cançoner nadalenc de el XIII.

La suposta troballa del monge va ser presentat en presunció de credibilitat, perque a sovint els monges medievals, com casi únics posseïdors del saber, varen descobrir algunes teories científiques i matemàtiques, pero les varen ocultar o varen deixar de costat per la persecució. Ademés, la seua difusió, abans de l'invenció de l'imprenta era difícil. Ray Girvan intenta llegitimar estes sugerències associant a Udo en atres descobriments més llegítims l'autor dels quals era un alvançat al seu temps en térmens d'una teoria científica.

Un atre aspecte de l'engany és l'afirmació de que era molt comuna que els matemàtics anteriors a el XX gastaren increibles cantitats de temps en càlculs manuals, com una taula de logaritmos o de les funcions trigonométricas. El càlcul de tots els punts d'un conjunt de Mandelbrot és una activitat comparable en tediosidad, pero podria ser rutinària per a les persones de l'época. Molts monges de el XIII passaven gran part del seu temps fent alguns càlculs aparentment sense sentit. Mentres la broma es va considerar real, este fet va aumentar la confiança en l'exactitut de l'història.

Influencia

La broma de Udo és considerat un eixemple de paradigma de frau científic, en mostrar un artícul perfectament coherent i formateado, en visos de veres, pero tan fals com «trobar una referència a Bill Gates en els manuscrits de la Mar Morta». El cas se sol presentar com a eixemple als estudiants de que la presència de bibliografia no és cap garantia indiscutible de veracitat, puix esta pot ser també un frau.