Ulpia Traiana Sarmizegetusa

Ulpia Traiana Sarmizegetusa

Per a l'antiga capital dacia, veja Sarmizegetusa.

Colónia Ulpia Traiana Augusta Dacica Sarmizegetusa va ser la capital i major ciutat de la província romana de Dacia. Va rebre el seu nom de l'antiga capital de la Dacia, Sarmizegetusa Regio, ubicada a 40 km de distància, i de l'emperador romà que va conquistar el territori, Trajano. L'urbs es va alçar en el lloc ocupat pel campament de la Legio V Macedonica i els seus primers pobladors varen ser els veterans de les guerres dacias. Des de la seua fundació va rebre el títul de colónia i l'estatus de ius italicum. En una superfície aproximada de trenta hectàreas, una població d'entre 20 000 i 25 000 habitants i unes sòlides muralles, Ulpia Traiana va actuar com a centre polític, religiós i administratiu de la Dacia romana en els sigles II i III d. C. La ciutat va ser arrasada pels godos durant les invasions bàrbares i en l'actualitat tan solament es conserven les seues ruïnes, entre les que es distinguix el fòrum, un amfiteatre i els restants de varis temples.

Història

Artícul principal → Romania en l'Alta Edat Mija.

El periodo exacte en que es va alçar la colónia no es coneix. Alguns afirmen que va ser immediatament despuix de la conquista de la província pels romans, entre 106 i 107 d. C., pero uns atres retarden l'event fins als anys 108 i 110. En el XIV, es va trobar en la propenca localitat de Grăvaig donarșt'unixca inscripció que aclarix que la ciutat es va alçar en els primers anys despuix de la conquista. Esta inscripció resa: «Baixe el govern de l'emperador Caesar Nerva Traianus Augustus, fill adoptiu del diví Nerva, va fundar la colónia dacia Dècim Terencio Scauriano, el seu governador». En Roma, la fundació de la ciutat es va commemorar en l'acunyament d'una moneda, per orde del Senat, dedicada a l'emperador Trajano.

Durant el regnat del seu successor Adriano, la ciutat va ser renombrada Colónia Ulpia Traiana Augusta Dacica Sarmizegetusa. Este nom es va trobar en una inscripció en pedra que dia: «A Cayo Arrio Quadrato, fill de Gayo Arrio Antonino, pretor de l'emperador en la Colónia Ulpia Traiana Augusta Dacica Sarmizegetusa». Gayo Arrio Antonino tenia el títul de legatus pro praetore, la designació oficial dels governadors d'algunes de les províncies del Imperi romà. Entre els anys 222 i 235 la colónia va ser anomenada metròpolis.

Ubicació

La colónia es va construir a 8 km del pas de Tapae, que dona accés des del Banato al sur a la regió de Transilvania al nort. L'enclavament va ser elegit per les ventages econòmiques i militars que proporcionava la barrera natural de les montanyes Retezat pel sur i les montanyes Poiana Ruscă pel nort. El terme de la metròpolis comprenia des de Tibiscum a Micia i al canó de Jiu, mentres que per a la seua protecció contava en vàries castra —campaments militars romans— en les afores: Tibiscum, Pons Augusti, Micia i Bumbeștu. Per Ulpia Traiana Sarmizegetusa creuava la calçada imperial que unia el riu Danubio en Porolissum, colónia situada en el nort de la província de Dacia.