Vaccinium meridionale

agraz selvat (Vaccinium meridionale)

El agraz selvat (Vaccinium meridionale), cridat també mortiño, camueza, vichacha, nabiu agraz o gongapa, és un espècie arbustiva pertanyent a la família Ericaceae, nativa de les zones montanyoses andinas de Colòmbia, Veneçola, Equador i Perú.

Espècie emparentada en el nabiu blau i el mortiño, és una fruta del bosc; sent considerada abans com una xara, el agraz ara és estimat pels valors antioxidants del seu frut, donats els seus alts continguts d'antocianinas.

Descripció

És un arbust que pot medir des d'1,50 fins a 7 m d'altura.

Els fulls són simples, alternes, de forma elíptica a oval, coriáceas, en àpiç agut lleument apiculado, base cuneada i marge crenado.

Les flors són tetrámeras o a voltes pentámeras, en corola blanca o tacada de rosat o roig. La inflorescència és en arracada, produint de 10 a 15 flors per arracada.

Els fruts són bayas redones, comestibles, d'aproximadament 1,2 cm de diàmetro, color vert en l'etapa de creiximent i roig obscur vinotinto (donant l'apariència de negre o violeta) quan alcança la seua madurea i sabor àcit.

Taxonomia

Vaccinium meridionale va ser descrita per Peter Olof Swartz i publicat en Nova Genera et Species Plantarum seu Prodromus 62. 1788.

Etimologia

Vore: Vaccinium

meridionale: epítet llatí que significa "meridional".

Sinonímia

• Metagonia meridionalis (Sw.) Nutt.
• Vaccinium caracasanum Kunth

Sembra i genètica

Se sembra en parceles a distàncies de 3×2 metros, no modificant el seu hàbitat ya que és una espècie selvada. La millor propagació es realisa en plántulas d'ulls radiculares de bejucos vells. A mida que l'hàbitat naturals desapareixen, hi ha una tendència de cultivar espècies selvades vegetals en bancs de llavors.

Quan es propaga per llavors, les plántulas poden transplantar-se a l'any i mig; quan s'usen estacas es pot fer el transplant als sis mesos i per mig de enraizamiento de branques o acodos als sèt mesos. La vida productiva de les plantes pot prolongar-se fins a per huit décades, en dos collites de fruts per any.

La conservació exitosa del Agraz requerix conéixer la seua biologia reproductiva. Esta és una planta clonal que produïx individus genèticament iguals per reproducció vegetativa, l'estructura genètica de la qual és complexa, en mescla de plantes provinents de reproducció sexual i asexual; per això és convenient, aparte de la colecció de camp, en poques plantes mantindre la seua llavor, per a una representació major de la variabilitat genètica.

Investigació

La mora i el agraz són fruts en gran potencial en este sentit, ya que conten en propietats que protegixen a l'organisme dels radicals lliures, que són els que ataquen l'aparat circulatori, poden produir envelliment prematur i fins a càncer. Per tal motiu, investigadors de l'Universitat Nacional de Medellín es varen concentrar en conéixer els canvis que poden tindre estos fruts en distintes etapes de maduració i processament. El propòsit del grup d'investigadors és continuar estudiant el agraz o mortiño.

Els investigadors consideren que a partir d'este frut es poden trobar grans ventages químiques i obtindre per mig de processos tecnològics productes fermentats d'alt valor agregat com a vins, salses i vinagres balsámicos.

Pels seus alts continguts de polifenolés (antocianinas), és considerat com el frut en major potencial antioxidant, con relación a el restant de frutes tropicals i el seu us és aprofitat per al tractament d'algunes malalties com a accidents cerebrovasculares i malalties neurodegenerativas.

Cultiu en Colòmbia

En Colòmbia es registra la presència d'esta planta en altures compreses entre els 2200 i 3400 metros sobre el nivell de la mar, i és l'únic país del tròpic que presenta dos collites a l'any d'este frut, també molt tradicional en Boyacá. Un grup d'investigadors de la ONU en Medellín va triar com a treball de camp cultius presents en els municipis de Guachetá en Cundinamarca; abraç Califòrnia, en Santander, i La Cella, Santa Rosa d'Orsos i Entrerríos en el Nort d'Antioquia. Este estudi va determinar que estos fruts rojos, els quals es consumixen moltes voltes processats, tenen canvis en les etapes de maduració que afecten la seua aporte antioxidant. També s'usa per a fer vins tendres.

Usos

En beguda tradicional en Equador: colada morada

En Equador, el mortino és un ingredient molt important de la colada morada, una beguda dolça que es goja durant el dia de difunts (2 de novembre) junt en hogazas de pa en forma humana, cridades "guaguas de pa". Esta tradició es remonta a un orige precolombino.

Plats en agraz

El agraz és apetit per a preparar darrerias, cocas, sucs, meladas, dolces de Nadal o muffins.

Vejau també

• Ugni myricoides (Arrayancillo o Murtilla negra)
• Hesperomeles obtusifolia (Cerote)
• Rubus floribundus (Zarzamora andina)

Bibliografia

1. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
2. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
3. Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.

Enllaços externs

• https://www.agraz.co

• seu-consum-en-colombia-i-en-el-món/ Mortiño és or que florix selvat
• Agraz, creix el seu consum en Colòmbia i en el món
• Propietats del agraz i beneficis que li dona la seua capacitat antioxidant