Anar al contingut

Colada morada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Colada-y-guagua.jpg
Colada morada
Archiu:Colada morada.jpg
Colada Morada (dreta) servida junt una guagua de pa (esquerra).

La colada morada és una beguda d'orige equatorià, que conté fins a 25 ingredients[1] i que es prepara a pur de mora i mortiño, junt en atres frutes, formant un líquit morat i espés gràcies a la fécula de dacsa. Li'l servix tradicionalment en les celebracions del Dia dels Difunts en Equador, junt a les «guaguas de pa». És la beguda en major consens cultural dins de la gastronomia equatoriana.[2]

Història

[editar | editar còdic]

Esta beguda és consumida tradicionalment el 2 de novembre, dia dels fidels difunts o «dia dels morts»,[3] junt en les cridades guaguas de pa (pa usualment de sabor no ordinari i de diverses farcidures que té forma de nina, d'ahí el nom) que són representacions dels morts envolts en una acarona.

La beguda va nàixer en l'época incaica en la cerimònia Aya Marcay Quilla, que significa «més de "carregar" als morts», en el poble quitu.[4][5]


L'orige d'esta beguda es remonta a l'época precolombina, a on els pobles ancestrals relacionaven a la collita i sembra com a sinònims de la vida i la mort. Ha segut identificada com un híbrit entre la cultura indígena i l'espanyola. Els indígenes provinents de la serranía equatoriana celebraven l'época de pluja i a la seua volta rendien cult als seus parents que havien fallit; la beguda es preparava en la dacsa morada mòlta i la sanc de les flames, en el nom de «sanco». Despuix de ser colonisats pels espanyols, la tradició va ser adoptada pels mateixos i la varen transformar en una ofrena religiosa, també en la seua arribada, varen dur productes com el blat, en este producte com a base, es varen crear les guaguas de pa que ara coneixem, i les mateixes varen suplantar a les tortilles de zapallo cuites al tiesto que era lo que comunament menjaven els indígenes en esta celebracions.[5][6] Es va escomençar a denominar com «colada» a la «mazamorra morada», provablement perque despuix de cuita, es cierne la farina de dacsa en cedazos.[5]

Encara que la tradició és menjar-ho el Dia dels Difunts, el seu consum es comercialisa normalment en el més d'octubre i novembre.

Archiu:Colada Morada con tortillas.jpg
Preparació de la Colada Morada en gorc d'acer

Ingredients

[editar | editar còdic]

La colada morada principalment es prepara en farina de dacsa morada, la qual li dona la seua consistència espessa i accentua el color que li dona nom a esta beguda. Algunes persones, en lloc de farina de dacsa, usen almidó de dacsa (maicena), frutes com la naranjilla, pinya, frutilla, babaco, guayaba, mora o mortiño (nabiu selvat del páramo andino). També du una série de herbes aromàtiques i corfes, com la canella, clave d'olor, ishpingo, pebre dolç, el full de taronja, herba luisa, cedrón, entre unes atres; per a endulzarle s'utilisa sucre o panela.[5][7][8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «La colada morada, un sabor ancestral d'Equador». www.eloriente.com. Consultat el 2021-10-28.
  2. Discover Food.3(1)
    20.ISSN 2731-4286.doi:10.1007/s44187-023-00061-9.Consultat el 2023-11-23.
  3. «Dia dels difunts i la colada morada conserva la tradició de l'Equador | Ministeri de Turisme». www.turismo.gob.ec. Consultat el 5 de decembre de 2016.
  4. «Sant Francisco de Quito: La colada morada i les guaguas de pa guarden herència dels Quitu Cara». Sant Francisco de Quito. Consultat el 11 d'agost de 2019.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Qualitas.14
    22-41.Consultat el 29 de maig de 2021.
  6. «La colada morada, el cachuelo del comerç.». www.expreso.ec. Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2019. Consultat el 28 d'octubre de 2019.
  7. «Qué és el ishpingo i per qué és important per a la Colada Morada» (en és). L'Univers. Consultat el 28 d'octubre de 2019.
  8. «Trucs i ingredients principals de la colada morada» (en és). L'Univers. Consultat el 28 d'octubre de 2019.