Dia dels Fidels Difunts
_-_The_Day_of_the_Dead_(1859).jpg){kind=link}
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Dia dels Fidels Difunts, també cridada Commemoració de tots els fidels difunts[1] és un dia d'oració i recort pels fidels difunts.[2] És un dia festiu religiós dins de les Iglésies catòliques, en memòria dels fallits. Es commemora el 2 de novembre[3][4] i el seu objectiu és orar per aquells fidels que han acabat la seua vida terrenal i, en el cas catòlic, per els qui es troben encara en estat de purificació en el Purgatori.
Abans de l'estandardisació de la celebració cristiana occidental el 2 de novembre per Sant Odilón de Cluny en el X, moltes congregació catòliques romanes celebraven el Dia dels Difunts en diverses dates durant el Temps pascual, tal i com se seguix celebrant en l'Iglésia ortodoxa, les iglésies catòliques orientals i les iglésies luteranas orientals. Les iglésies del Rito siríaco oriental (Iglésia asiria de l'Orient, Antiga Iglésia de l'Orient, Iglésia catòlica siro-malabar, Iglésia catòlica caldea, Iglésia catòlica síria) commemoren a tots els fidels difunts el divendres anterior a la Quaresma.[5] De la mateixa manera que en atres dies de la temporada de Allhallowtide, les pràctiques populars del Dia dels Difunts inclouen assistir a la missa oferida per les ànimes dels fidels difunts, aixina com la visita de les famílies cristianes als cementeris per a resar i decorar les tombes dels seus familiars en guirnaldas, flors, vés-les i incens.[6][7][8] Ya que molts cementeris cristians són de naturalea interconfesional, les celebracions del Dia dels Difunts solen tindre una dimensió ecuménica, en la que creents de diverses confessions cristianes resen junts i cooperen per a adornar les tombes.[9][10]
Les principals iglésies, Ortodox Occidentals, Unió de Utrecht, Comunió de Porvoo, aixina com anglicana i catòlica, varen acordar tindre el mateix calendari i dies de celebracions religioses i santoral per a facilitar l'assistència dels seus feligresos a les seues respectives celebracions.
Antecedents
[editar | editar còdic]En el llibre Segon dels Macabeos està escrit: «Va manar Juan Macabeo oferir sacrificis pels morts, per a que quedaren lliures dels seus pecats» (2 Mac. 12, 46). Análogamente, en els primers dies de la Cristiandad s'escrivien els noms dels germans que havien partit en la díptica, que és un conjunt format per dos taules plegables, en forma de llibre, en les que l'Iglésia primitiva acostumava a anotar en dos llistes pareadas els noms dels vius i els morts per els qui s'havia d'orar.
En el VI els benedictinos tenien la costum d'orar pels difunts al sendemà de Pentecostés. En el V hi havia una celebració semblada el dissabte anterior al sexagèsim dia abans del Dumenge de Pasqua (dumenge segon dels tres que es contaven abans de la primera de Quaresma) o abans de Pentecostés.
En Alemània prop de l'any 980, segons el testimoni del croniste medieval Viduquindo de Corvey, va haver una cerimònia consagrada a l'oració dels difunts el dia 1 de novembre, data acceptada i beneïda per l'Iglésia romana. Provablement a causa dels moviments milenaristas, al voltant de l'any 1000, la commemoració dels Fidels Difunts, el dia 2 de novembre, es va popularisar i va estendre per la Cristiandad occidental, especialment en 998, per idea de Sant Odilón de Cluny, fins a ser finalment acceptada en el XVI com a data en el que l'Iglésia celebraria esta festa.
.jpg){kind=link}
En el luteranisme evangèlic i l'anglicanisme, els «fidels» es referixen a «tots els verdaders creents en la terra i en el cel, tant vius com a morts» i, durant el Allhallowtide, els «fidels difunts» (els difunts de l'Iglésia purgante) són venerats (cf. comunió dels sants).[11][12] En el luteranisme evangèlic, «tot el poble de Deu en Crist Jesús» és considerat sant, i el Dia dels Difunts commemora a aquells creents que han fallit com a «fidels difunts». [13]
En l'Iglésia catòlica, els «fidels» es referix essencialment als catòlics batejats; «totes les ànimes» són commemorades cridades l'iglésia purgante de les ànimes en el purgatori, mentres que «tots els sants» commemora l'iglésia triunfante dels sants en el cel. En els llibres llitúrgics de l'Iglésia llatina, es denomina «Commemoració de tots els fidels difunts» (Commemoratio omnium fidelium defunctorum). L'Iglésia catòlica ensenya que la purificació de les ànimes en el purgatori pot ser assistida per les accions dels fidels en la terra. La seua ensenyança es basa també en la pràctica de l'oració pels difunts mencionada ya en 2 Macabeos 12:42-46.[14] La base teològica de la festivitat és la doctrina de que les ànimes que, en abandonar el cos, no estan perfectament purificades dels pecats venials o no han expiado completament les transgressions passades, queden excloses de la visió beatífica, i que els fidels en la terra poden ajudar-les en oracions, almoines, obres i, especialment, en el sacrifici de la Santa Missa.[15]
La tradició de les Iglésies protestants unides i unificades fa recalcament en «la creència cristiana en la resurrecció corporal i la vida eterna» en les celebracions del Dia dels Difunts.[16]
Molts líders cristians consideren que el Dia dels Difunts és una ocasió per a celebrar l'ecumenisme, ya que creents de diverses confessions visiten colectivament cementeris cristians que són de naturalea interconfesional.[10][9] Els cristians de les confessions catòlica, luterana, reformada, anglicana, metodista i batista solen reunir-se per a netejar, reparar i decorar junts els cementeris.[6][9] l'use de veles per part dels cristians simbolisava la llum de Crist i l'us de llànties en les tombes dels màrtirs cristians es remonta als primers temps del cristianisme.[17][18] A sovint se celebren servicis d'oració ecuménicos en els cementeris cristians el Dia dels Difunts. [9]
Celebració llitúrgica
[editar | editar còdic]Cristianisme occidental
[editar | editar còdic]Història
[editar | editar còdic]En el cristianisme occidental, hi ha abundants proves de la costum de resar pels difunts en les inscripcions de les catacumbes, en les seues constants oracions per la pau de les ànimes dels difunts, i en les primeres llitúrgies, que solen contindre commemoracions dels difunts. Tertuliano, Cipriano i atres Pares occidentals primitius donen testimoni de la pràctica habitual de resar pels difunts entre els primers cristians.[19]
En el VI, era costum en els monasteris benedictinos celebrar una commemoració dels membres fallits en Pentecostés. En l'época de Sant Isidoro de Sevilla (m. 636), que va viure en lo que hui és Espanya, el dilluns despuix de Pentecostés es va designar per a recordar als difunts. A principis de el IX, l'abad Eigil de Fulda va fixar el 17 de decembre com a dia de commemoració de tots els difunts en part de lo que hui és Alemània.[20]
Segons Widukind de Corvey (c. 975), també existia una cerimònia per a resar pels difunts l'1 d'octubre en Sajonia.[15] Pero va anar el dia despuix del Dia de Tots els Sants el que va elegir Sant Odilón de Cluny quan, en el XI, va instituir per a tots els monasteris depenents de l'Abadia de Cluny una commemoració anual de tots els fidels difunts, que devia observar-se en almoines, oracions i sacrificis per al consol de les ànimes que sofrien en el purgatori. Odilo va decretar que els qui solicitaren una missa pels difunts devien fer una ofrena per als pobres, vinculant aixina l'almoina en el dejuni i l'oració pels morts.[21]
Per a l'Iglésia catòlica, es tracta d'una commemoració, com un recort que l'Iglésia fa en favor de tots els que han mort en este món (els fidels difunts), pero encara no poden gojar de la presència de Deu, perque estan purificant, en el purgatori, els efectes que varen ocasionar els seus pecats.
Este dia, els creents oferixen les seues oracions (cridades sufragis), sacrificis i la missa per a que els fidels difunts de l'Iglésia purgante terminen en esta etapa i apleguen a la presència de Deu. Hi ha, puix, una gran diferència en la festa del dia primer i l'ambient d'oració i sacrifici del dia dos.
Encara que l'iglésia sempre ha orat pels difunts, va ser a partir del 2 de novembre de l'any 998 quan es va crear un dia especial per a ells. Açò va ser instituït pel monge benedictino Odilón de Cluny. La seua idea va ser adoptada per Roma en el XVI i d'ahí es va difondre al món sancer.
Iglésia catòlica
[editar | editar còdic]
Si el 2 de novembre cau en dumenge, el Dia dels Difunts se celebra eixe dia. En la Llitúrgia de les Hores del Dia dels Difunts, la seqüència Dies irae pot utilisar-se ad libitum. Tots els sacerdots poden celebrar tres misses sagrades el Dia dels Difunts.
En el Missal, utilisat pels membres dels Ordinariatos Anglicans, els propis menors (Introito, Gradual, Tracto, Seqüència, Ofertorio i Comunió) són els que s'utilisen per als rèquiem renaixentistes i clàssics, inclós el Dies Irae. Açò permet l'interpretació dels rèquiem tradicionals en el context de la forma de cult diví del rito romà en el Dia dels Difunts, aixina com en funerals, celebracions votivas de tots els fidels difunts i aniversaris de decesos.[22]
En la forma ordinària del rito romà, aixina com en els Ordinariatos personals establits per Benedicto XVI per als antics anglicans, es manté el 2 de novembre si esta data cau en dumenge;[23][24] en la forma de 1962-1969 del Rito Romà, l'us del qual seguix estant autorisat, es trasllada al dilluns 3 de novembre. [25]
Segons la sagrada tradició de l'Iglésia catòlica, de l'1 al 8 de novembre és possible obtindre una indulgència plenària en benefici de les ànimes dels difunts que es troben en el Purgatori. [26] Segons el “'Enchiridion d'Indulgències”', es concedix una indulgència plenària aplicable solament a les ànimes del purgatori (comunament cridades «les ànimes pobres») als fidels que visiten devotament un cementeri (cementeri) i resen pels difunts. [27] L'indulgència plenària es pot obtindre entre el segon i el nové dia de la festivitat de Tots els Sants (de l'1 al 8 de novembre); en els demés dies de l'any es concedix una indulgència parcial.[27] Per a obtindre l'indulgència plenària, el cristià deu haver rebut la confessió i l'absolució i l'Eucaristía vint dies abans o despuix de visitar el cementeri, ademés de resar per les intencions del Papa.[27]
Es pot obtindre una indulgència plenària, aplicable solament a les ànimes pobres, visitant una iglésia, capella o oratorio el Dia dels Difunts i resant allí el Pare Nostre, junt en el Credo dels Apòstols, el Símbol Quicumque o el Credo Niceno. Alternativament, els cristians poden resar les Laudes o les Vespres del Ofici de Difunts i l'oració Descans Etern pels difunts.[28][29]
Iglésies catòliques orientals
[editar | editar còdic]
Entre els cristians orientals hi ha varis dies dedicats a l'oració pels difunts, molts d'ells cauen en dissabte, durant el temps de la Quaresma o Pasqua. En el rito de l'Iglésia Ortodoxa Grega, esta festa se celebra en la Vespra de la Sexagèsima, o en la Vespra de Pentecostés, mentres que l'Iglésia Armènia celebra la «Pasqua dels difunts» al sendemà de Pasqua de Resurrecció.
En l'Iglésia Sèrbia hi ha també una Commemoració dels difunts, celebrada el dissabte següent a la festa de la Concepció de sant Juan Bautista (23 de setembre).
Iglésia anglicana i unes atres
[editar | editar còdic]És una celebració que es realisa el 2 de novembre complementant al Dia de Tots els Sants (celebrat l'1 de novembre), l'objectiu del qual és orar per aquells fidels que han acabat la seua vida terrenal i, especialment, per aquells que es troben encara en estat de purificació en el Purgatori.
La celebració d'esta festa dedicada als difunts perseguix, en la majoria de les cultures, l'objectiu d'assossegar als morts més recents que vaguen encara per la terra sense trobar el lloc de repòs és una celebració que es realisa el 2 de novembre complementant al Dia de Tots els Sants (celebrat l'1 de novembre), l'objectiu del qual és orar per aquells fidels que han acabat la seua vida terrenal i, especialment, per aquells que es troben encara en estat de purificació en el Purgatori.
Durant la Reforma protestant, la celebració dels Fidels Difunts va ser fusionada en la de Tots els Sants per l'Iglésia Anglicana, encara que va ser renovada per certes Iglésies conectades en el Moviment d'Oxford en el XIX.
Entre alguns protestants no anglicans la tradició ha segut mantinguda tenazment. A pesar de l'influència de Lutero, que va abolir esta celebració en Sajonia, i de les penes eclesiàstiques luteranas, sobreviu esta celebració en l'Europa protestant.
En les iglésies evangèliques d'Alemània i Suïssa es commemora als difunts en el cridat Dumenge dels difunts o Dumenge de l'eternitat, que se celebra l'últim dumenge abans de Adviento i és, per tant, l'últim de l'any eclesiàstic.
Iglésies evangèliques luteranas
[editar | editar còdic]
El Dia dels Difunts se celebra en les iglésies evangèliques luteranas.[30] Durant la vida de Martín Lutero, el Dia dels Difunts se celebrava àmpliament en Sajonia;[31] Eclesiásticamente, en l'Iglésia luterana, este dia es va fusionar en el Dia de Tots els Sants i a sovint es considera una extensió del mateix, ya que molts luteranos seguixen visitant i decorant les tombes durant tots els dies de la festivitat de Tots els Sants, inclós el Dia dels Difunts.[8] En les iglésies luteranas, «tot el poble de Deu en Crist Jesús» és considerat sant i el Dia dels Difunts commemora a aquells creents que han fallit com a «fidels difunts». [13] De la mateixa manera que és costum dels francesos, de tots els rancs i credos, decorar les tombes dels seus difunts en el “'jour dones morts”', els alemans acodixen als cementeris el Dia dels Difunts en ofrenes de flors i llums especials per a les tombes.[31] En Suècia, un país evangèlic-luterano, «la gent es reunix en iglésies allumenades en veles i decorades en corones de flors per a recordar als seus sers volguts» i «també visita els cementeris i deixa llanternes especials en les tombes de les persones, que permaneixen enceses fins a ben entrada la nit». [30] Una oració evangèlica luterana que es resa el Dia dels Difunts és la següent:
Vore també
[editar | editar còdic]- Dia de Tots els Sants, celebració religiosa al dia abans
- Dia de Morts, tradició mexicana que conté el Dia de Tots els Sants i el Dia dels Fidels Difunts
- Halloween (Vespra de Tots els Sants), dos dies abans
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The Commemoration of All the Faithful Departed (All Souls' Day)».
- ↑ Bregman, 2010, p. 45.
- ↑ Pedro Ybarra. «[1]». Consultat el 27 d'octubre de 2021.
- ↑ «L'Iglésia celebra a Tots els Sants i resa pels fidels difunts». Conferència Episcopal Espanyola. Consultat el 27 d'octubre de 2021.
- ↑ The Economic Claves (ed.): «All Souls’ Day: History, significance and all you need to know» (en en).
- ↑ 6,0 6,1 «In South Àsia, All Souls' Day is also a tribute to ecumenism» (en anglés). Union of Catholic Asian News (2014).
- ↑ «All Saints Day and All Souls Day». A Lutheran Layman.
- ↑ 8,0 8,1 Markussen, 2013, p. 183.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «indiatimes.com/city/guwahati/shillong-dibrugarh-residents-remember-departed-loved-ones-on-all-souls-day/articleshow/17071096.cms Els residents de Shillong i Dibrugarh recorden als seus sers volguts fallits en el Dia dels Difunts». The Times of Índia. Consultat el 2 de novembre de 2024.
- ↑ 10,0 10,1 Radi Vaticà (ed.): «-1183913 El Dia dels Difunts en el sur d'Àsia, un event ecuménico». Consultat el 2 de novembre de 2024.
- ↑ Iglésia Luterana Trinity & Concòrdia (ed.): «p=3305 Dia de Tots els Sants». Consultat el 1 de novembre de 2025.
- ↑ «Tots els fidels difunts, Commemoration of».
- ↑ 13,0 13,1 «Dia dels Difunts» (en en). Iglésia Luterana Joy.
- ↑ «The Final Purification, or Purgatory» (en en). Catechism of the Catholic Church. vatican.va.
- ↑ 15,0 15,1 Mershman, 1907.
- ↑ Mid-Day (ed.): «-98011/5 Els cristians de tota l'Índia commemoren el «Dia dels Difunts»» (en en). Consultat el 2 de novembre de 2024.
- ↑ Muhammad's Greu: Death Rites and the Making of Islamic Society (en en), Columbia University Press, p. 150. ISBN 978-0-231-51193-3.
- ↑ Beeton's Dictionary of Universal Information (en en), Ward, Lock & Co., p. 210.
- ↑ Cross y Livingstone, 2005, p. 459.
- ↑ MacDonald, 1967, p. 119.
- ↑ Butler, 1990, p. 12.
- ↑ «Divine Worship: The Missal», pp. 871-875, 1024-1032
- ↑ Missal Romà, «Commemoració de tots els fidels difunts» i «Normes universals sobre l'any llitúrgic i el calendari», 59
- ↑ “'Cult diví: El Missal”', «Commemoració de tots els fidels difunts (Tots els Sants)», p. 871
- ↑ Missale Romanum 1962, Rubricæ generals, «De dierum liturgicorum occurentia accidentali eorumque translatione», 96b
- ↑ «De l'1 al 8 de novembre: indulgència plenària per als difunts».
- ↑ 27,0 27,1 27,2 Parròquia de Santa Isabel Ann Seton (ed.): «[https:// seton-parish.org/plenary-indulgences-for-all-souls-week-and-the-month-of-november Indulgències plenàries per a la Semana de Tots els Sants i el més de novembre]». Consultat el 2 de novembre de 2024.
- ↑ «Enchiridion Indulgentiarum» (en la). Libreria Editrice Vaticana.
- ↑ «The Enchiridion of Indulgences».
- ↑ 30,0 30,1 Sweden: La cultura (en en), Crabtree Publishing Company, p. 10. ISBN 978-0-7787-9329-8.
- ↑ 31,0 31,1 Chisholm, 1911.
- ↑ Solus Christus (ed.): «a-prayer-for-all-souls.html A Prayer for All Souls». Consultat el 1 de novembre de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bruno Cardeñosa (2007) - Història d'Iberia Vella - Nº 29 - L'Armada Invencible. Editorial: Amèrica Ibèrica. ISSN 1699-7913.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Día de los Fieles Difuntos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.