Vanilla
Vanilla és una flor pertanyent al gènero d'orquídeas en al voltant de 110 espècies distribuïdes per totes les regions tropicals i subtropicales: Amèrica tropical, Àsia tropical i Àfrica Occidental.[1] Les plantes i sobretot els seus fruts són coneguts comunament com vainillas. L'espècie més coneguda és la Vanilla planifolia, de la que s'extrau la vainilla. És l'única espècie d'orquídea cultivada per a l'us industrial; utilisada com saborizante en aliments, begudes i com aromatizante en cosmètica.
Descripció
[editar | editar còdic]Les espècies del gènero Vanilla són plantes monopodialés terrestres o hemiepifitas, d'hàbits trepadorés[2] que apleguen a alcançar més de 36 m en fulls alterns que s'estenen per tota la seua llongitut.
Fulls
[editar | editar còdic]Les fulls són de color vert obscur; dísticas, oblongas, de marge sancer, planes per abdós cares, coriáceas o carnosas, llaugerament apuntades. La llacor és irritante, provoca en la pell cremadas i #picor persistents.
En lo respectiu al tamany, són tres voltes més llargues que amples i poden medir uns 55 cm.
No obstant, existix un significatiu número d'espècies els fulls de les quals s'han reduït a escamas o estan desprovistas, casi o totalment d'elles i utilisen les seues tallos reptantes per a la fotosíntesis.
Posseïxen llargues i fortes raïls aérees que naixen de cada nòdul i que permeten a la vainilla aferrar-se al seu soport o, en cas de tall, arrelar-se.
Flores
[editar | editar còdic]Les inflorescèncias racemosas són florés de curta duració que sorgixen successivament sobre curts pedúnculs de les aixelles de les fulls o escamas. Estan agrupades en menuts ramilletes de 8 o 10 i encara que cada arracada pot contindre fins a 100 flors, generalment no sobrepassa la vintena.
Són flors prou grans i atractives, la majoria en una dolça fragància, en 3 sépals i 3 pétals de colors. Els colors d'estos passen pel blanc, vert, verdoso, groc, groc pàlit o crema, posseint sempre l'estructura clàssica d'una orquídea (a pesar de la seua estructura tan regular).
Cada flor s'obri de matí i es tanca a la vespradeta; posteriorment, es marchita, haja segut polinizada o no.
Labelo
[editar | editar còdic]El labelo és de forma tubular i rodeja la llarga i hirsuta columna obrint-se com una campana en l'àpiç. La antera es troba al final de la columna i penja sobre l'estigma separada pel rostellum. La floració sorgix solament quan la flor s'ha desenrollat per complet.
Fecundació
[editar | editar còdic]Les flors es autofertilizan, pero la fecundació natural precisa de l'intervenció de polinisadorés, insectes especialisats, únicament presents en els densos boscs d'América Central, dels que prové originàriament el gènero.
A este tipo pertanyen insectes tals com abelles i certs colibríés, que obtenen el seu néctar i efectuen la polinisació. Concretament, dins de les abelles, es pot considerar a les de la tribu Euglossini, principalment a l'espècie Euglossa viridissima, aixina com en menor mida Eulaema cingulata. Entre les del gènero Melipona, destaca Melipona beecheii, considerada durant una época com les fecundadoras de Vanilla, encara que hui en dia són descartades per molts entomólogos.[3] De tots modos, la polinisació manual és el millor método en el cultiu comercial de la vainilla.
Frut
[editar | editar còdic]Despuix de la fecundació, el ovari, que complia la funció de pedúncul en la base de la flor, es transforma donant lloc al frut. Es tracta d'una càpsula allargada, una baïna carnosa que penja, i que alcança una llongitut mija de 12 a 25 centímetros. Madura gradualment (de 8 a 9 mesos despuix de la floració), tornant-se negra en el temps i despedint un fort aroma. Les baïnes fresques i encara sense olor posseïxen un diàmetro d'entre 7 i 10 milímetros. Contenen mils de minúscules llavors que seran lliberades en esclatar els fruts quan estiguen madurs si no s'ha anat a arreplegar-los quan encara estaven verts (interessa arreplegar la baïna per a elaborar el saborizante).
L'espècie Vanilla planifolia és pràcticament l'única orquídea que s'utilisa en fins industrials (en les indústries alimentària i cosmètica).
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Els membres d'este gènero viuen en les zones baixes de les pluviselvas. Ya eren reproduïdes per esquejes abans de l'arribada dels conquistadorés espanyols a Mèxic i Guatemala. Ademés, casi la totalitat de les raïls, inclús aquelles que naixen selvades (es donen en llibertat), són clonés d'unes atres que provenen d'explotacions actuals o be de cultius abandonats.
La zona natural de la qual és originària Vanilla planifolia és mal coneguda. S'estendria sobre una àmplia regió que comprendria parts del sur de Mèxic, Guatemala, Belize i Hondures; pero s'hauria tornat molt difícil de trobar en un estat realment selvat. Per això, solament una trentena de raïls, ademés molt disperses, són actualment identificades com a tals.[4]
Principalment, la vainilla és coneguda com una espècia que es cultiva. I és l'història d'esta espècia la que ha ajudat a difondre el cultiu, i a que es done la planta en la major part de les pluviselvas a on actualment es troba.
Espècies
[editar | editar còdic]Junt a cada espècie apareix la zona a on es produïx.
- Vanilla abundiflora (Borneo).
- Vanilla acuminata (Gabon).
- Vanilla acuta (N. de Sudamérica).
- Vanilla africana (O. & centre d'Àfrica tropical).
- Vanilla albida (Taiwan, Indo-China a Malàsia).
- Vanilla andamanica (Illa de Andaman).
- Vanilla angustipetala (Brasil - São Paulo).
- Vanilla annamica (Sur de China central a Vietnam).
- Vanilla aphylla (Assam to Java).
- Vanilla appendiculata (Guyana).
- Vanilla bahiana (Brasil - Baïa).
- Vanilla bakeri (Cuba).
- Vanilla bampsiana (Zaire central).
- Vanilla barbellata (S. de Florida a Carib).
- Vanilla barrereana (Guyana francesa).
- Vanilla bertoniensis (Paraguay).
- Vanilla bicolor (Carib a N. & O. de Sudamérica).
- Vanilla borneensis (Borneo).
- Vanilla bradei (Brasil - São Paulo).
- Vanilla calopogon (Filipines - Luzon).
- Vanilla calyculata (Colòmbia).
- Vanilla carinata (Brasil).
- Vanilla chalottii (Gabon).
- Vanilla chamissonis (French Guiana to NE. Argentina).
- Vanilla claviculata (Carib).
- Vanilla columbiana (Colòmbia).
- Vanilla correllii (Bahames).
- Vanilla coursii (Madagascar).
- Vanilla cristagalli (Nort de Brasil).
- Vanilla cristatocallosa (Guyana to Nort de Brasil).
- Vanilla cucullata (Camerún).
- Vanilla decaryana (Suroest de Madagascar).
- Vanilla denticulata (Brasil)
- Vanilla diabolica (Indonèsia - Sulawesi).
- Vanilla dilloniana (Sur de Florida a Carib).
- Vanilla dubia (Brasil - Mines Gerais).
- Vanilla duckei (Brasil).
- Vanilla dungsii (Brasil).
- Vanilla edwallii (Brasil to Argentina) .
- Vanilla fimbriata (Guyana).
- Vanilla francoisii (Noreste de Madagascar).
- Vanilla gardneri (Brasil).
- Vanilla giulianettii (Nova Guinea).
- Vanilla grandiflora (Sur d'Amèrica tropical).
- Vanilla grandifolia (Príncip a Zaire).
- Vanilla griffithii (Oest de Malàsia).
- Vanilla hallei (Gabon).
- Vanilla hamata (Perú).
- Vanilla hartii (América Central).
- Vanilla havilandii (Borneo).
- Vanilla helleri (América Central).
- Vanilla heterolopha (Gabon).
- Vanilla hostmannii (Suriname).
- Vanilla humblotii (Comoros).
- Vanilla imperialis (Oest de l'Àfrica tropical a Tanzània i Angola).
- Vanilla inodora (Mèxic a América Central).
- Vanilla insignis (Hondures).
- Vanilla kaniensis (Nova Guinea).
- Vanilla kempteriana (Nova Guinea).
- Vanilla kinabaluensis (Pen. de Malàsia a Borneo).
- Vanilla latisegmenta (Guyana).
- Vanilla leprieurii (Guyana francesa).
- Vanilla lindmaniana (Brasil - Mate Grosso).
- Vanilla madagascariensis (Nort i Noroest de Madagascar).
- Vanilla marowynensis (Surinam).
- Vanilla methonica (Colòmbia).
- Vanilla mexicana (Sur de Florida, Mèxic a Amèrica tropical).
- Vanilla moonii (Sri Lanka).
- Vanilla nigerica (Sur de Nigèria a Camerún).
- Vanilla ochyrae (Camerún).
- Vanilla odorata (Sur de Mèxic a Amèrica tropical).
- Vanilla organensis (Brasil - Ric de Janeiro).
- Vanilla ovalis (Filipines).
- Vanilla ovata (Guayana francesa).
- Vanilla palembanica (Sumatra).
- Vanilla palmarum (Cuba, Sur d'Amèrica tropical).
- Vanilla parvifolia (Sur de Brasil a Paraguay).
- Vanilla penicillata (Veneçola) .
- Vanilla perexilis (Paraguay).
- Vanilla perrieri (Noroest de Madagascar).
- Vanilla phaeantha (Sur de Florida a Carib, América Central).
- Vanilla phalaenopsis (Seychelles).
- Vanilla pierrei (Indo-China).
- Vanilla pilifera (Assam a Borneo).
- Vanilla planifolia (Sur de Florida a Carib, Mèxic a Paraguay).
- Vanilla platyphylla (Indonèsia - Sulawesi).
- Vanilla poitaei (Carib).
- Vanilla pompona Schiede (Caribea).
- Vanilla polylepis (Kènia a Sur d'Àfrica tropical).
- Vanilla porteresiana (Guayana francesa).
- Vanilla purusara (Brasil).
- Vanilla ramosa (Ghana a Tanzània).
- Vanilla ribeiroi (Brasil - Mate Grosso).
- Vanilla rojasiana (Paraguay a Noreste d'Argentina).
- Vanilla roscheri (Etiopia a Noreste KwaZulu-Natal).
- Vanilla ruiziana (Perú).
- Vanilla schwackeana (Brasil - Mines Gerais).
- Vanilla seranica (Maluku - Seram).
- Vanilla seretii (Centre oest d'Àfrica tropical).
- Vanilla siamensis (Chinenca - Sur de Yunnan a Tailàndia).
- Vanilla sprucei (Colòmbia).
- Vanilla sumatrana (Sumatra).
- Vanilla surinamensis (Surinam).
- Vanilla tahitensis (Tahití)
- Vanilla trigonocarpa (Costa Rica a Nort de Brasil.)
- Vanilla uncinata (Nort de Brasil).
- Vanilla utteridgei (Oest de Nova Guinea).
- Vanilla vellozii (Brasil).
- Vanilla walkeriae (Sur d'Índia, Sri Lanka).
- Vanilla wariensis (Nova Guinea).
- Vanilla weberbaueriana (Perú).
- Vanilla wightii (Suroest d'Índia).
Nom i etimologia
[editar | editar còdic]En la majoria de les llengües, es designa a la vainilla per noms fonèticament semblats: vanilla en anglés, wanilia en polac, vanilj en suec, vanille en francés. La vainilla és un frut tropical, procedent en la seua gran majoria del Carib.
Etimológicamente, el nom corresponent als atres idiomes ve de l'espanyol vainilla. Este a la seua volta deriva de la paraula llatina baïna i vol ser un diminutivo de baïna o clafoll allargat.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «World Checklist of Selected Plant Families: Royal Botanic Gardens, Kew». kew.org.
- ↑ Flora of North America
- ↑ Ecott T., Travels in search of the isse cream orchid, Vanilla, p.51 (en anglés)
- ↑ Canadian Orchid Congress : Conservation of the genetic resources of Vanilla (en anglés)
- ↑ Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, ISBN 84-239-6814-6
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. NGRL, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20090115001951/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/genus.pl?12636 (11 d'agost de 2008)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vanilla.
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vanilla.
Wikispecies té un artícul sobre Vanilla.- Este artícul conté una traducció derivada de «Vanilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.