Vectigal
El vectigal (del llatí veho, "dur", "transportar"; pl. vectigalia) era, en el dret romà, un ingrés estatal de tipo tributari. El dret romà distinguix dos tipos: vectigal i agri vectigales.
Vectigal
[editar | editar còdic]El vectigal va ser, en primer lloc, un tribut indirecte regular[1] que pot interpretar-se originalment com l'impost a pagar per les mercaderies exportades o importades (quae vehebantur). Si fora aixina, implicaria ser el més antic o més important dels imposts de l'Antiga Roma. Per açò, la denominació seria posteriorment utilisada de forma general per a designar a tots els ingressos regulars del tesor públic romà (Aerarium).
No obstant, des de la monarquia romana, els lloguers pagats per l'us de terres públiques i pastures varen ser en tota provabilitat els ingressos més regulars, als que es denominava pasqua, un terme utilisat en els registres dels censores per a definir tots els ingressos estatals.[2]
El Senat era l'autoritat suprema en tots els assunts de finances, pero com el propi estat no s'ocupava de recaptar els imposts, aranzel i tributs, li'l confiava als censores. Estos funcionaris, a la seua volta, solien delegar jurisdiccionalment en els publicanos (publicani) la recaptació de tributs de distints tipos d'ingressos per una suma fixa, i durant un cert número d'anys.
Entre els ___protected_title_11___ més importants es troben:[3]
- El portorium, que gravava el tràfic de mercaderies entre ciutats, províncies i districtes, una espècie d'impost de aduana.
- La salinae, gravamen sobre les salinas.
- La metalla, gravamen sobre l'explotació de les minas.
- La vicesima libertatis, gravamen del 5% sobre les manumisions d'esclaus.
- La vicesima quinta venalium mancipiorum, 5% sobre el preu de venda dels esclaus.
- La vicesima hereditatium, 5% del valor de les herències.
- La centesima rerum venalium, 1% sobre els preus de venda de productes en mercats.
Com a curiositat, davant les necessitats recaudatorias, Vespasiano va implantar el vectigal urinae sobre l'us de les latrinas públiques
Agri vectigal
[editar | editar còdic]El agri vectigal era un cànon anual que pagaven els particulars a les colónies i als municipis depenents de Roma per la concessió de terres. En realitat era un arrendament rústic a llarc determini o a perpetuitat dels terrenys pertanyents al ager publicus a canvi d'una renda pública fixa (vectigal).
També, pel usufructe de concessions de pastures públiques per al ganado es devien pagar els corresponents cànons o scriptura i, análogament para boscs o pesquerías.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Vectigalia». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities. Consultat el 24 de decembre de 2018.
- ↑ Plinio el Vell, Naturalis Història, XVIII. 3.
- ↑ Joaquín Muñiz Coello (1990). Les finances públiques de l'estat romà en l'Alt Imperi, Torrejón d'Ardoz, Madrit: Akal, pp. 21. ISBN 84-7600 654-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vectigal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.