Anar al contingut

Via de 3 carbono

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Calvin-cycle4.svg
Cicle de Calvin-Benson.

La via de 3 carbono és una via metabòlica per a la fixació del carbono en la fotosíntesis en la majoria de les plantes (atres vies són les C4 i el metabolisme àcit de les crasuláceas).[1] Les plantes que utilisen esta via són conegudes com a plantes C3.[2] En esta via el CO2 es fixa directament en el cicle de Calvin, sense que es produïxquen fixació prèvies. El primer producte estable en el que queda fixat el carbono en el cicle de Calvin és un compost de 3 carbono, cridat 3-fosfoglicerato, lo que explica la denominació de C3.

En esta via el diòxit de carbono i la ribulosa bifosfato es convertixen en fosfoglicerato a través de la següent reacció:

CO2 + RuBP → (2) 3-fosfoglicerato

Esta reacció ocorre en totes les plantes com el primer pas del Cicle de Calvin. En les plantes que seguixen la via de 4 carbono (C4), el diòxit de carbono es trau del malato més que de l'aire.

Archiu:Cross section of Arabidopsis thaliana, a caps block 7 plant..jpg
Cort travessera d'un full d'una planta C3, específicament d'un Arabidopsis thaliana. Es veuen els fas vasculars.

Les plantes C3 són molt més antigues en evolució que les plantes C4, provablement perque els nivells de CO2 atmosfèrics eren molt més elevades de lo que les plantes C4 poden tolerar.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Les plantes C3 es varen originar durant el mesozoico i el paleozoico, abans de les plantes C4 i encara representen el 95 % de la biomassa de la Terra. Les plantes C3 perden el 97 % de l'aigua que absorbixen per la transpiració vegetal.[3] Alguns eixemples d'estes plantes són l'arròs i l'ordi.

Distribució

[editar | editar còdic]

Les plantes que utilisen la via C3 (plantes C3) tendixen a viure en zones a on l'intensitat solar és moderada, de la mateixa manera que les temperatures, hi ha suficient aigua en el sol, i la concentració de diòxit de carbono es troba en concentracions entorn i major que 200 parts per milló.[4]


Les plantes C3 no poden créixer en àrees calentes perque estan mal adaptades en evitar la fotorrespiración i la pèrdua d'aigua. Açò es deu a que el seu RuBisCO incorpora més oxigen a la RuBP en l'aument de la temperatura. Açò induïx a la fotorrespiración, la qual dirigix a una pèrdua neta de carbono i nitrogen de la planta, establint, per tant, un llímit de creiximent.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where En àrees seques, les plantes C3 tanquen les seues estomas per a reduir la pèrdua d'aigua, pero açò deté l'entrada de CO2 en els fulls i, per tant, reduïx la seua concentració en elles. Açò baixa la proporció CO2:O2 i, per tant, també aumenta la fotorrespiración. Les plantes C4 i CAM tenen adaptacions que els permeten sobreviure en àrees calentes i seques, deixant fòra de competència a les plantes C3 en estes àrees. La fotorrespiración igualment protegix a les plantes C3 d'excessos abruptes i/o prolongats de llum.

La marca isotòpica de les plantes C3 mostra un grau més alt de pèrdua del carbono-13 que les plantes C4. Esta marca d'isòtops de carbono és de –24 a –33 ‰.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Audesirk, Teresa; Audesirk, Gerald; Byers, {{{nom3}}} (2003). Biologia: la vida en la terra (en és), Pearson Educació. ISBN 978-970-26-0370-2.
  2. 2,0 2,1 Sadava, David; Purves, William H. (2009-06-30). Vida / Life: La ciència de la biologia / The Science of Biology (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 978-950-06-8269-5.
  3. Raven, J. A.(2001).Journal of Experimental Botany.52(90001)
    381–401.doi:10.1093/jexbot/52.suppl_1.381.
  4. C. Michael Hogan. 2011.
  5. O'Leary MH(1988).BioScience.38(5)
    328–336.doi:10.2307/1310735.