Victoria alada de Samotracia
La Victòria de Samotracia, també coneguda com Niké de Samotracia (en grec, l'estàtua es denomina Níke tes Samothrákes [Νίκη τῆς Σαμοθράκης]), és una escultura pertanyent a l'escola rodia del periodo helenístico. Està ubicada en el Museu del Louvre, París. Representa á Niké, la deesa de la victòria. Té una altura de 2,75 m i es va elaborar en marbre cap al 190 a. C. Procedix del santuari dels Cabiros en Samotracia. Alguns experts l'atribuïxen en certa provabilitat a Pithókritos de Rodas. Va ser descoberta en 1863 en l'illa de Samotracia (Samothraki, en grec) pel cònsul francés Charles Champoiseau, arqueòlec aficionat.
Encara que quan es va descobrir es va pensar que va ser manada a esculpir per Demetrio Poliorcetes per a commemorar el seu triumfo naval en Salamina sobre la flota de Ptolomeo Sóter en l'any 306 a. C., perque figurava en les monedes emeses del 294 al 288 a. C., la datació de l'escultura cap a començos de el II abans de Crist fa més llògic pensar que en realitat es va llaurar per a celebrar les victòries sobre Antíoco III Megues.
La figura femenina de la Victòria en ales es posa sobre la proa d'un navío, que actua de pedestal de la figura, el cos de la qual presenta una lleu i graciosa torsió. Va envolta en un fi chitón i un mant, robages que s'adherixen al cos deixant traslucir la seua anatomia, tractament este que recorda a la denominada tècnica de «panys mullats» atribuïda a les obres de Fidias. El mant forma un roll sobre la cuixa dreta per a caure després entre les cames, donant lloc a una composició molt característica en atres figures femenines de la mateixa época.
Les robes agitades pel vent configuren el dramatisme, esta volta gozoso, tan característic de l'escola escultòrica rodia, una de les més barroques del helenisme. Cal precisar que una de les seues ales, a lo manco en part, no és original, sino producte d'una restauració.
Marinetti, en el Manifest Futuriste publicat en Li Figaro en 1909, va utilisar esta obra per a ejemplificar la seua crítica a l'estatuaria i, per extensió, a l'art tradicional de tipo clasicista, en benefici d'un nou art que rendira cult als progressos tècnics de l'industrialisació, connotados per la velocitat i les màquines. Aixina, pot llegir-se que «un automòvil de carreres és més bell que la Victòria de Samotracia».
Un atre eixemple de la rellevància i l'actualitat d'esta obra és la Victòria de Samotracia de l'artiste francés Yves Klein. Esta escultura està actualment exposta en el Museu del Louvre en París. Es tracta d'un buidat d'escayola, una miniatura de l'estàtua original, del famós color blau.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Victoria alada de Samotracia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.