Vinalia
Les Vinalia (del llatí vinum, "va vindre") eren les festes romanes que se celebraven entorn al vi en honor de Júpiter i Venus. En elles es demanava protecció sobre les hortas, vinyas i verema.
La Vinalia priora ("Primera Vinalia"), també coneguda com Vinalia urbana se celebrava el 23 d'abril, per a beneir i degustar el vi de l'any passat ("nou") i demanar bon temps fins a la pròxima collita. La Vinalia rustica o Vinalia altera se celebrava el 19 d'agost, abans de la collita i prensage de la raïm.
Una atra tercera gran festa romana al voltant del vi era la Meditrinalia, que se celebrava l'11 d'octubre, comportant cerimònies dedicades a la libaació del most.
Vinalia urbana
[editar | editar còdic]
La Vinalia urbana que se celebrava en Roma el 23 d'abril era la festa vinícola compartida per Venus com a patrona de el "vi profà" (vinum profanum o vinum spurcum) per al seu us quotidià, i Júpiter com a patró del més fort i més pur vi sacrifical (temetum). Les cerimònies es feyen en honor a Venus, els poders del qual havien proporcionat a l'humanitat el vi corrent, i els hòmens i dònes per igual, provaven el vinum spurcum prensage de l'autumne anterior. A Júpiter, com a deu del temps atmosfèric, del que depenia la collita de la vinya, se li oferia una libaació especial del vi sagrat de la verema de l'any anterior, beneït pel seu sum sacerdot i abocada en una sanga, fòra del temple de Venus Capitolina, provablement baix la mirada de les més altes personalitats de Roma.[1]
Chiconas corrents (vulgars puellae) i prostitutas (meretrices) es reunien en el temple del Tossal de Venus Ericina - provablement, en distintes ocasions, per a fer l'amor o prestar bona companyia - per a oferir a la deesa mirto, menta i juncs amagats entre rams de rosas. A canvi, demanaven a la deesa "bellea i favor popular" i que se'ls concedira ser "encantadores i ingenioses".[2]
El dia de la Vinalia urbana estava considerat en alguns calendaris romans com a dia "F", fasto (fastus, quan es podia administrar justícia, i podia realisar-se la poda primaveral de les vinyes).
Vinalia rustica
[editar | editar còdic]La Vinalia rustica se celebrava el 19 d'agost. Originalment era una festa rústica de la collita del Latium, que celebrava la verema, el creiximent de la vegetació i la fertilitat. En la Vinalia rustica romana, les hortes i jardins hortícoles, i presumiblement, les vinyes eren dedicades a Venus Obsequens, la més antiga forma coneguda de Venus.[3]
Segons la mitologia romana, va marcar el compliment d'un vot pels antics aliats del Latium de l'antecessor llegendari de Roma, Eneas, qui va prometre tot el vi de la pròxima verema sagrada a Júpiter, a canvi de la victòria contra el tirà etrusc Mecencio. Per a algunes fonts, el belicoso Mecencio hauria reclamat esta verema com a part del deute, no Júpiter. Existixen diferents opinions sobre cual era la deidad que presidia la Vinalia rustica. Varrón opinava que lo mateix que en la Vinalia urbana, estava consagrada a Júpiter, que controlava el temps atmosfèric, propiciant-se el bon temps que favorira el creiximent i maduració del raïm i ademés, un sacerdot de Júpiter arreplegava la primera arracada de raïms, beneïa la primera prensada sagrada i oferia un sacrifici. Estes observacions varen ser corroborades per Plinio el Vell[4]
En la pràctica, no obstant, la festa va tindre una fort caràcter popular i àmplies conexions en el cult a Venus, com a deesa patrona del vi ordinari, religiosament "impuro" (vinum spurcum). Atres autors, opinen que és la Flamina Dialis la que talla ceremonialment la primera arracada madura inter hòstia caersa et extra porrecta.[5] Alguns dels ritos es portaven a terme en varis dels seus temples. La víctima sacrificial oferida pel sacerdot de Júpiter (Flamen dialis), una cordera (agna) pot ser una prova, si no de la pròpia Venus, d'una antiga deesa rústica llatina molt semblada a ella.[6] Una atra explicació dels orígens i el creiximent d'esta festa ve dau per Sext Pompeyo Festo.
En els Fasti Antiates Maiores, el dia de la Vinalia rustica apareix senyalat com "FP" (Fastus principi o Fastus publicus), a on provablement, el dia escomençaria com fasto (fastus, quan es podia administrar justícia) i terminaria com a nefast (nefastus).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Olivier de Cazanove, Jupiter, Liber et li vin latin, Revue del histoire dones religions, 1988, Vol. 205, Issue 205-3, p. 245-265 persee
- ↑ Staples, Ariadne, From Good Goddess to vestal virgins: sex and category in Roman religion, Routledge, 1998, pp. 122 - 124, citant a Ovidio, Fasti, 4, 863 - 872.
- ↑ Els agricultors, provablement podrien haver estat involucrats en estes dedicatòries en forma de gremi: vore Eden, P.T., "Venus and the Cabbage" Hermes, 91, (1963) p. 451.
- ↑ Plinio, 18, 287.
- ↑ Georges Dumézil. La religió romaine archaïque, suivi d'un appendice sur la religió dones Étrusques. 1967. p. 188-189.
- ↑ Lipka, Michael, Roman Gods: A Conceptual Approach, Brill, 2009, p. 42; citant a Varrón, Lingua Llatina, 6. 16. La negació explícita de Varrón de que la festa anara dedicada a Venus implica la pren de consciència de l'opinió contrària. Lipka oferix esta aparent contradicció com un eixemple de dos cults romans que oferixen "focs funcionals complementaris" dins d'una única festa
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vinalia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.