Volcà Putana
Putana, també conegut com Jorgencal o Machuca, és un estratovolcán ubicat en la frontera sur entre Bolívia i Chile. Es troba immediatament al nort del complex Sairecabur i al sur del Tocorpuri. El seu cim es troba a 5.884 metros sobre el nivell de la mar i conté un cràter en el cim en dos cràters més menuts anidados en el seu interior. Baix del cim, el volcà presenta varis domo de lava i fluix de lava, alguns dels quals es varen originar en boques laterals.
Encara que no està clara l'ocurrència d'activitat volcànica històrica (llevat un episodi en 2009–2010 en el que l'edifici volcànic es va elevar 4 centímetros), el volcà presenta una activitat fumarólica persistent i vigorosa que genera una gran columna de gas sobre el cim. El sofre depositat per les fumarolas ha segut extret per mig d'activitats de mineria.
Context
[editar | editar còdic]El volcà Putana es troba en la frontera entre Bolívia i Chile,[1] i també és conegut com Jorgencal, Jorjencal o Machuca.[2] Es tracta d'una zona remota i de difícil accés, per lo que ha segut escassament estudiada.[3] Administrativamente es troba en la província de Sud Lípez del departament de Potosí en Bolívia, i en la província del Lloa de la regió de Antofagasta en Chile.
El vulcanisme en els Vages Centrals és conseqüència de la subducción de la placa de Naixca baix la placa suramericana i es manifesta en forma de la Zona volcànica central,[3] que s'estén a lo llarc de 1500 quilómetros. Esta és una de les quatre franges volcàniques dels Vages. Els segments de subducción en pendent poc inclinada, coneguts com els trams plans del Perú i de les Pampes, separen esta zona volcànica de les seues veïnes: la Zona volcànica nort i la Zona volcànica sur.[4]
El volcà Putana forma partix de la Zona volcànica central, la qual, ademés d'este volcà, inclou vàries grans calderes associades al vulcanisme silícico. Més de 13 volcans en esta zona han presentat activitat en temps històrics, d'un total d'aproximadament 69 en evidència d'activitat durant el Holoceno.[4] D'estos volcans, Láscar és el més actiu de la Zona Volcànica Central; una erupció important va tindre lloc allí en 1993.[3]
El volcà
[editar | editar còdic]El Putana és un volcà de 5884 metros d'altura, allargat en direcció nort-sur.[2] Està format per lava i material piroclástico,[5] sent els productes efusivos, com els domo de lava i els fluix de lava, els que constituïxen la major part de l'edifici volcànic. La majoria dels fluix de lava varen ser lo suficientment viscosos com para no superar els 3 quilómetros de llongitut,[2] encara que els fluix més antics són més extensos.[6] En l'ala occidental es troben fluix de lava més recents,[2] i alguns semblen ser posteriors a l'última glaciació.[1]
El cim del volcà alberga un cràter d'aproximadament 500 metros d'ample, en l'interior del qual es troben dos cràters més menuts: un de 300 metros d'ample ubicat en el costat noreste i un atre de 130 metros en el centre del cràter principal.[5] En la partix sur del cràter del cim s'han emplaçat fluix i domo de lava,[7] i també s'observen depòsits corresponents a antigues erupció de tipo vulcaniano.[8] Ademés, existixen boques adventicias en les ales del volcà Putana,[1] una d'elles, situada en el flanc noroest, va donar orige a un fluix en forma de palmito particularment destacat.[2]
El volcà forma part d'un complex de fluix piroclásticos i cons que cobrix una superfície d'aproximadament 600 quilómetros quadrats.[9] El volcà Putana es va construir sobre les ignimbritas Purificar i Tatio, que daten del Plioceno-Pleistoceno;[5] tot l'edifici volcànic es va edificar sobre un volcà anterior al Holoceno.[2]
Les roques volcàniques presents en el volcà Putana inclouen andesita basáltica, andesita i dacita.[5] Els minerals continguts en estes roques inclouen piroxeno en les andesita, i biotita i hornblenda en les dacita.[2]
Les montanyes veïnes inclouen els cerros Aguita Blanca a l'est, Cerro Groc al surest, Curiquinca al sur-suroest del volcà Putana,[10] i Escalante i Volcà Colorats més al sur-suroest.[11] Curiquinca, L'Apagat i Sairecabur formen en conjunt un important grup volcànic.
Un mapa de 1985 mostra una cobertura persistent de neu o gèl en el volcà Putana.[12] Les ales del volcà drenan cap al nort en el riu Aguita Blanca, que fluïx cap a l'oest; cap a l'est en el salar de Chalviri; i cap al surest en el riu Blanco, que desemboca en el sistema Estany Vert–Estany Blanc.[10] El riu Putana s'origina en el flanc nort del volcà, que constituïx la seua capçalera. Este riu s'unix en el riu Jauna per a formar el riu Gran, el qual a la seua volta s'unix en el riu Salat per a formar el riu Sant Pedro de Atacama, que finalment desemboca en el salar de Atacama.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Journal of Volcanology and Geothermal Research.300
- 112-120.doi:10.1016/j.jvolgeores.2014.12.021.Consultat el 13 de juny de 2025.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Putana» (en anglés). Global Volcanism Program. Consultat el 13 de juny de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Annals of Geophysics.54(2)doi:10.4401/ag-5173.Consultat el 13 de juny de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 Geochemistry, Geophysics, Geosystems.14(5)doi:10.1002/ggge.20074.Consultat el 13 de juny de 2025.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Annals of Geophysics.54(2)doi:10.4401/ag-5173.Consultat el 13 de juny de 2025.
- ↑ «Putana» (en anglés). Volcano Oregon State. Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2015. Consultat el 13 de juny de 2025.
- ↑ Annals of Geophysics.54(2)doi:10.4401/ag-5173.Consultat el 13 de juny de 2025.
- ↑ Servici Nacional de Geologia i Mineria.
- 15-16.ISSN 0717-7305.Consultat el 13 de juny de 2025.
- ↑ Geochemistry, Geophysics, Geosystems.14(5)doi:10.1002/ggge.20074.Consultat el 13 de juny de 2025.
- ↑ 10,0 10,1 «Volcà Juriques». Institut Geogràfic Militar de Bolívia. Archivat des d'el original, el 26 de febrer de 2018. Consultat el 13 de juny de 2025.
- ↑ «Putana TM Image Information». Volcano Oregon State. Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2015. Consultat el 13 de juny de 2025.
- ↑ «Calama» (JPEG). Institut Geogràfic Militar de Chile. Consultat el 13 de juny de 2025.
- ↑
- 171-173.Consultat el 13 de juny de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Putana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.