Won nortcoreà

El Plantilla:If:'''won nortcoreà'''Plantilla:If:Plantilla:Switch:Plantilla:Switch:Plantilla:Switch:Plantilla:If:

Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Coreano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
o simplement Plantilla:If:'''won'''Plantilla:If:Plantilla:Switch:Plantilla:Switch:Plantilla:Switch:Plantilla:If:

Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Coreano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
és la moneda oficial de Corea del Nort. Es dividix en 100 Plantilla:If:chones Plantilla:If:Plantilla:Switch:Plantilla:Switch:Plantilla:Switch:Plantilla:If:

Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Coreano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
. L'entitat encarregada d'emetre el won nortcoreà és el Banc Central de la República Popular Democràtica de Corea.

Història

El won es va convertir en la moneda de Corea del Nort el 6 de decembre de 1947, substituint al yen coreà que era encara una moneda en circulació. La taxa de canvi es va establir en 100 yen per 1 KPW 1959.

El won nortcoreà s'emet exclusivament per a ciutadans nortcoreans, mentres que el Banc de Comerç (무역은행) va emetre una moneda diferent per a visitants estrangers, com a molts atres estats socialistes ho varen fer en el passat. No obstant, Corea del Nort va fer dos varietats de divises: una per a visitants "de països socialistes" que va ser coloreado en roig, i un atre per a visitants "de països capitalistes" que va ser coloreado en blau i/o vert. No obstant la pràctica actual dels visitants és pagar directament en divises fortes com l'euro o el dólar.

En 2001 el govern nortcoreà va abolir la taxa de canvi de 2,16 won per dólar (que es diu que estava basada en la data de naiximent de Kim Jong-il: el 16 de febrer),^[1] i el tipo de canvi dels bancs nortcoreans s'acosta més a la tarifa del mercat negre. Una taxa de canvi més recent s'ha fixat en 142,45 won = 1 USD. No obstant, la gran inflació que sofrix el país^{cita requerida} ha erosionat el valor del won fins al punt que es pensa que el seu valor real és semblat al del won surcoreà.

Revalorisació de 2009

El tercer won nortcoreà es va introduir en una revaluación en novembre de 2009, el primer en 50 anys. Als nortcoreans se'ls va donar sèt dies per a canviar un màxim de 100 000 ₩ (per un valor aproximat de 40 dólars nortamericans en el mercat negre) en billets de 1000 ₩ per billets de 10 ₩, pero despuix de les protestes d'alguns membres de la població, el llímit es va elevar a 150 000 ₩ en efectiu. i 300 000 won en aforros bancaris. El tipo de canvi oficial en eixe moment era d'al voltant de 740 dólars, pero s'estimava que el valor en el mercat negre de 150 000 ₩ era propenc als 30 dólars. La revaluación, vista com una mida contra l'activitat del mercat privat, va acabar en els aforros de molts nortcoreans. The Times va especular que la mida va poder haver segut un intent del govern nortcoreà de controlar l'inflació de preus i destruir les fortunes dels comerciants de diners del mercat negre local. L'anunci es va fer en embaixades estrangeres pero no en els mijos estatals de Corea del Nort.

Com a part del procés, els antics billets varen deixar de ser de curs llegal el 30 de novembre de 2009, pero els billets valorats en el nou won no es varen distribuir fins al 7 de decembre de 2009. Per lo tant, els nortcoreans no varen poder canviar diners per bens o servicis durant una semana, i la majoria de les tendes, restaurants i servicis de transport varen ser tancats. Els únics servicis que varen permanéixer oberts varen ser els que atenen a la elite política i als estrangers, els qui varen continuar comerciant exclusivament en moneda estrangera. La mida va generar preocupació entre els funcionaris nortcoreans de que la mida provocaria disturbis civils. L'agència de notícies chinenca Xinhua va descriure als ciutadans nortcoreans com en "pànic colectiu"; es varen posar en alerta bases militars i va haver informes no confirmats de protestes públiques en els carrers en un grapat de ciutats i pobles de Corea del Nort, lo que va obligar a les autoritats a aumentar llaugerament la cantitat de moneda que la gent podia intercanviar. També es varen capcionar fòc a montons de billets vells en distints llocs del país, es varen tirar billets vells a una riera (en contra de les lleis de profanació d'imàgens de Kim Il-sung) i dos comerciants del mercat negre varen ser assessinats a tirs en els carrers de Pyongsong per la policia local, segons informes internacionals. Les autoritats varen amenaçar en un "castic desapiadat" per a qualsevol persona que viole les regles del canvi de moneda.

Les fotografies dels nous billets es varen publicar el 4 de decembre de 2009 en el Chosun Shinbo, un periòdic nortcoreà en sèu en Japó. El periòdic va afirmar que la mida debilitaria el lliure mercat i enfortiria el sistema socialiste del país. No obstant, el won es va desplomar un 96 per cent front al dólar nortamericà en els dies següents a la revaluación. Les autoritats finalment varen elevar el llímit a 500 000 wones, va informar Chosun, i varen prometre no investigar els aforros de fins a un milló de wones, i realisar retirs illimitats si els aforros de més d'un milló es contabilisaven adequadament.

En febrer de 2010, es varen suavisar algunes de les restriccions al lliure mercat i un alt funcionari del partit va ser despedit despuix d'incidents de disturbis. Pak Nam-gi, director del Departament de Planificació i Finances del governant Partit dels Treballadors de Corea del Nort, va ser eixecutat més vesprada en 2010. Corea del Nort va negar qualsevol crisis greu relacionada en la revaluación.

Etimologia

La paraula “won” és un terme cognado que deriva del yuan chinenc i el yen japonés. Estes tres monedes tenen en comuna el mateix símbol chinenc: 圓, que denota la propietat redona d'un objecte (les monedes). El won es dividix en 100 chones o jeon (en hangul: 전, en hanja: 錢), que significa “diners”, el qual té el mateix orige que en chinenc per a referir-se al bronze i el coure, en els que estaven fabricades les monedes chinenques.

Vore també

Referències

↑ Hoare, James (2005). North Korea in the 21st century: an interpretive guide (en anglés), Global Oriental, p. 145. ISBN 978-1901903966.

Este artícul conté una traducció derivada de «Won norcoreano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Hoare, James (2005). North Korea in the 21st century: an interpretive guide (en anglés), Global Oriental, p. 145. ISBN 978-1901903966.

[1]