The Times
The Times és un periòdic nacional publicat diàriament en el Regne Unit. Encara que es va imprimir en format periòdic de gran format durant doscents anys, hui en dia és de tamany compacte tabloide.
The Times és publicat per News UK, una subsidiària del grup News Corp, encapçalat per Rupert Murdoch. Durant la major part de la seua història, ha segut considerat un periòdic sense rival, el periòdic per excelència en el Regne Unit. Ha jugat un paper fonamental tant en política com en l'opinió pública en temes internacionals. Alguns afirmen que, recentment, reflectix les idees conservadores de Rupert Murdoch,[1] a pesar de mostrar el seu respal al Partit Laborista en 2001 i 2005.[2]
The Times és cridat a voltes per gent aliena al Regne Unit The London Claves o The Times of London per a distinguir-ho dels molts atres Claves, com pot ser el The New York Claves. No obstant, est és el periòdic Claves original. És ademés el creador del tipo de lletra Claves New Roman, desenrollada originalment per Stanley Morison, del The Times, en colaboració en la Monotype Corporation.
Història
[editar | editar còdic]The Times va ser fundat per John Walter en 1785 com The Daily Universal Register.[3] John Walter havia perdut el seu treball a finals de 1784, en acabant de que la companyia de segurs a on treballava quebrara a causa de les reclamacions d'un huracà en Jamaica. Estant desocupat, Walter va decidir obrir un nou negoci.[4][5] En aquella época, Henry Johnson inventava la logografía —un tipo de tipografia que era més ràpida i més precisa, encara que tres anys més vesprada es va comprovar que no era tan eficient com es dia—. John Walter va comprar la palesa de la logografía i, per a poder utilisar-la, va decidir obrir una imprenta,[5] a on produiria un full de publicitat diària. La primera publicació del diari The Daily Universal Register en Gran Bretanya va ser l'1 de giner de 1785.[5][6] Descontent perque el públic ometia sempre el terme Universal, Walter va canviar el títul'1 de giner de 1788, despuix de 940 edicions, per The Times. John Walter va anar també el primer editor que va tindre el periòdic. Va dimitir en 1803 deixant la direcció i edició del periòdic al seu fill, també cridat John Walter.[5] John Walter pare va passar sis mesos en la presó de Newgate per difamació impresa en The Times,[5] pero els seus esforços pioners per obtindre notícies a nivell europeu, especialment de França, varen ajudar a que el periòdic es guanyara una bona reputació entre ideòlecs i financers.[7]
The Times contava en contribucions d'importants figures en els camps de la política, ciències, lliteratura i art per a aumentar la seua reputació. Durant els seus primers temps, els beneficis de The Times eren molt alts aixina com la competència molt baixa, lo que li permetia pagar molt més que els seus rivals per a conseguir informació i redactors. En 1809, John Stoddart va ser nomenat editor general, sent reemplaçat en 1817 per Thomas Barnes. baix la direcció de Barnes, i del seu successor John Thadeus Delane en 1841, l'influència de The Times va créixer fins a alcançar cotes molt altes, especialment en política i dins de la ciutat de Londres.[8] Dos dels redactors més importants en eixos anys varen ser Peter Fraser i Edward Sterling, coneguts com The Thunderer.
The Times va ser un dels primers periòdics en enviar corresponsals a l'estranger, aixina com corresponsals de guerra per a cobrir diversos conflictes. W. H. Russell, el corresponsal del Claves en la guerra de Crimea, va tindre una gran influència en els seus mensages a la seua tornada a Anglaterra.[9][10]
Entre atres events d'el XIX, The Times es va opondre a la derogació de la Lleis del Cereal (Corn Laws), fins que el gran número de manifestacions va conseguir que l'editorial canviara la seua posició. Durant la guerra civil nortamericana, The Times va representar el punt de vista de les classes altes, recolzant als seccionalistas pero no als esclaus. El seu respal a certs polítics es va dur de forma interna i no gratificava a l'opinió pública. El tercer John Walter va succeir al seu pare en 1847. A pesar de que els Walter eren cada volta més conservadors, el periòdic va continuar sent en certa forma independent. No obstant, des de la década dels anys 1850 la competència va escomençar a aumentar, destacant especialment els periòdics The Daily Telegraph i The Morning Post. En 1922 John Jacob Astor, fill del Primer Vescomte William Waldorf Astor, li va comprar el periòdic a la família Northcliffe. El periòdic va guanyar notorietat en la década de 1930 pel seu respal a la política d'apaciguamiento d'Alemània; l'editor d'aquelavors, Geoffrey Dawson, tenia una relació propenca en aquells del govern que practicaven eixa política, entre els que destacava Neville Chamberlain. Els informes sincers del reporter Norman Ebbut des de Berlín, que advertien sobre el belicisme, varen ser reescrits en Londres per a recolzar la política d'apaciguamiento.[11][12]
Kim Philby, un agent doble vinculat principalment a l'Unió Soviètica, va ser corresponsal del periòdic en Espanya durant la guerra civil espanyola de finals dels anys trenta. Philby va ser admirat per la seua valentia en obtindre informes d'alta calitat des del front del sanguinós conflicte. Més vesprada es va unir a l'Inteligència Militar Britànica (LA MEUA6) durant la Segona Guerra Mundial, va ser ascendit a llocs d'alt nivell en acabant de que va terminar la guerra i va desertar a l'Unió Soviètica quan el seu descobriment va ser inevitable en 1963. Entre 1941 i 1946, l'historiador britànic d'esquerres I. H. Carr va ser editor assistent. Carr era ben conegut pel to fortament prosoviético de les seues editorials.[13] En decembre de 1944, quan varen esclatar els combats en Atenes entre l'eixèrcit comuniste grec ELAS i l'eixèrcit britànic, Carr, en una notícia del Claves, es va posar del costat dels comunistes, lo que va dur a Winston Churchill a condenar-ho a ell i a l'artícul en un discurs davant la Cámara.[14] Com a resultat de l'editorial de Carr, The Times es va fer conegut popularment durant eixa etapa de la Segona Guerra Mundial com "el Daily Worker de tres centaus" (ya que el preu del Daily Worker del Partit Comuniste era d'un centau). El 3 de maig de 1966 es va recomençar l'impressió de notícies en primera pàgina; anteriorment, la primera pàgina s'havia dedicat a chicotets anuncis, normalment d'interés per a les classes adinerades de la societat britànica. També en 1966, es va abandonar l'us del Escut del Regne Unit, que havia segut una característica de la capçalera del periòdic des dels seus inicis. Eixe mateix any, membres de la família Astor varen vendre el periòdic al magnat editorial canadenc Roy Thomson. La seua empresa, Thomson Corporation, la va posar baix la mateixa propietat que The Sunday Claves per a formar Claves Newspapers Limited.
Una disputa empresarial va provocar en 1979 que el periòdic deixara de publicar-se durant casi un any.[15]
Finalment, en 1981 va ser comprat pel magnat de mijos d'orige australiano Rupert Murdoch.[16]
En juny de 1990, The Times va abandonar la seua política d'usar el tractament de cortesia en la primera referència ("Mr", "Mrs", o "Miss" per a persones vives), pero va seguir usant-ho en les següents referències. L'estil formal es reduïx ara a la secció de societat ("Court and Social"), encara que el tractament "Ms" també s'accepta ací. Murdoch pronte va escomençar a deixar-se notar en el periòdic, reemplaçant al seu editor, Harold Evans, per William Rees-Mogg en 1981. El seu canvi més important va ser, no obstant, l'introducció de noves tecnologies i métodos. Entre març i maig de 1982, seguint l'acort en l'unió d'imprentes, el método de linotipia, usat en els processos d'impressió del Claves des d'el XIX, va ser reemplaçat per ordenadors i fotocomposició. Açò va permetre que el personal de les sals d'impressió de The Times i The Sunday Claves es reduïra de 375 a 186 empleats. De tots modos, l'introducció directa dels texts pels periodistes ("'single stroke' input") no havia segut alcançada encara; esta mida no es va conseguir fins a la disputa de Wapping ("Wapping Dispute"), una folga dels treballadors del periòdic que va tindre lloc en 1986. Despuix d'este conflicte, en un sol dia, The Times es va mudar del seu enclavament original, denominat New Printing House Square i situat en la Carretera Gray's Inn (prop de Fleet Street), fins a unes noves oficines en Wapping.[17]
En novembre de 2003 News International escomença a publicar el periòdic tant en format gran (broadsheet) com en format chicotet (tabloid).[18] El 13 de setembre de 2004, l'edició semanal en format gran va ser retirada de la venda en Irlanda del Nort. A partir de l'1 de novembre de 2004, el periòdic s'imprimix solament en format chicotet.[19]
Mentres el periòdic publica dos edicions diferents, sorgixen certes protestes que afirmen que apareixen més notícies sensacionalistes en el periòdic en format chicotet que en el de format gran, com per eixemple notes sobre famosos en la portada. Els alts càrrecs de News International ho neguen. El Partit Conservador va amenaçar en un litigi a The Times per un incident en el que el periòdic va afirmar que l'estratega del Partit Conservador, Lynton Crosby, havia admés que el seu partit no guanyaria les eleccions generals de 2005. El periòdic es va retractar i la denúncia va ser retirada. El 6 de juny de 2005, The Times va redissenyar la seua secció de cartes (cartes al director), abandonant la pràctica de publicar la direcció completa dels autors. D'acort en l'editorial "From Our Own Correspondents", este canvi perseguix poder introduir més cartes en dita secció.[20]
En setembre de 2005 el preu de The Times va alcançar els 60 penics, igualant aixina els preus de The Daily Telegraph i The Guardian, i mantenint-se 5 penics més barat que The Independent. Per primera volta el preu de The Times s'igualava al dels seus competidors, lo que indicava que l'editorial News International no podia permetre's seguir venent el periòdic al preu en que va commocionar a l'indústria en setembre de 1993, quan varen reduir el cost dels eixemplars de 45 a 30 penics.cita requerida
En març de 2016, el periòdic va abandonar la seua cobertura digital contínua per a una série de "edicions" del periòdic a les 9 a. m., al migdia i a les 5 p. m. de dilluns a divendres.[21] El canvi també va implicar un redissenye de l'aplicació del periòdic per a teléfons inteligents i tabletas.[22]
En abril de 2019, el secretari de cultura, Jeremy Wright, va dir que estava dispost a permetre una solicitut de News UK per a relaixar els compromisos llegals adquirits en 1981 per a mantindre recursos periodístics separats per a The Times i The Sunday Claves.[23][24]
En 2019, la IPSO (Organisació de Normes de Prensa Independent, Independent Press Standards Organisation) va confirmar les queixes contra The Times pel seu artícul "Les senyes del GPS mostren que els contenidors varen visitar un punt crític de tràfic",[25] i per tres artículs com a part d'una série sobre la contaminació en les vies fluvials de Gran Bretanya: "No hi ha riu segur per a banyar-se" ("No river safe for bathing"), "Filthy Business" i "Darrere de l'història" ("Behind the story").[26] IPSO també va confirmar les queixes en 2019 contra artículs titulats "El secret de finançació dels científics contra la prohibició dels trofeus de caça"[27] i "Els britànics salen perdent davant la remugada d'estudiants de medicina estrangers".[28]
En 2019, The Times va publicar un artícul sobre l'Iman Abdullah Patel, que afirmava erròneament que Patel havia culpat a Israel per l'assessinat en 2003 d'un oficial de policia britànic per un sospitós de terrorisme en Mánchester. L'història també afirmava erròneament que Patel dirigia una escola primària que havia segut criticada per l'Oficina d'Estàndarts en Educació, Servicis i Habilitats per a Chiquets (Office for Standards in Education, Children's Services and Skills, Ofsted) per segregar als pares en els events, lo que, segons Ofsted, era contrari als "principis democràtics britànics". El Claves va resoldre la demanda per difamació de Patel emetent una disculpa i oferint pagar danys i costes llegals. L'advocat de Patel, Zillur Rahman, va dir que el cas "destaca l'impactant nivell de periodisme al que a sovint està somesa la comunitat musulmana".[29]
En 2019, The Times va publicar un artícul titulat "La circumcisió femenina és com tallar-se una ungla, va afirmar l'orador". L'artícul presentava una foto del sultà Choudhury al costat del titular, lo que va dur a alguns llectors a inferir incorrectament que Choudhury havia fet el comentari. Choudhury va presentar una denúncia davant l'Organisació de Normes de Prensa Independent i va demandar al Claves per difamació. En 2020, The Times es va disculpar, va modificar el seu artícul i va acordar pagar a Choudhury danys i costes llegals. L'advocat de Choudhury, Nishtar Saleem, va dir: "Est és un atre eixemple de periodisme irresponsable. Publicar extractes sensacionalistes en un 'lloc gratuït' mentres s'oculta l'artícul complet darrere d'un mur de pagament és un joc perillós".[30]
En decembre de 2020, Cage i Moazzam Begg varen rebre una indemnisació de 30.000 lliures esterlines més les costes en un cas per difamació que havien presentat contra el periòdic The Times. En juny de 2020, un informe del Claves va sugerir que Cage i Begg estaven recolzant a un home que havia segut arrestat en relació en un atac en gavinet en Reading en el que tres hòmens varen ser assessinats. L'informe del Claves també va sugerir que Cage i Begg estaven excusant les accions de l'acusat mencionant errors comesos per la policia i uns atres. Ademés de pagar una indemnisació, The Times va publicar una disculpa. Cage va declarar que el monte de l'indemnisació s'utilisaria per a "expondre en la prensa la islamofobia patrocinada per l'Estat i als seus còmpliços... L'imperi periodístic de Murdoch ha recolzat activament elements xenòfops i socavat els principis de societat oberta i responsabilitat... Nosatres seguirem tirant llum sobre els criminals de guerra, els apologistas de la tortura i els barons de la prensa que aviven les flames de l'odi".[31][32]
Distribució
[editar | editar còdic]Les sifres oficials de giner del 2005 mostren que The Times ven 688.000 còpies al dia. Esta ha segut la sifra més alta alcançada baix la direcció de l'actual editor, Robert James Thomson, i mostra que el periòdic permaneix per davant del The Daily Telegraph en térmens de vendes al preu de la portada (excloent subscripcions), a pesar de que The Telegraph manté eliderage entre els periòdics de format gran, distribuint al voltant de 920 000 còpies, i en més de 300.000 subscriptors diaris. La circulació d'abdós periòdics és molt chicoteta comparada a la de The Sun i atres tabloides.cita requerida
Suplements
[editar | editar còdic]Claves 2/T2
[editar | editar còdic]T2 és el suplement més important de The Times, i inclou vàries columnes d'estils de vida. El 5 de setembre de 2005 es rellança en el nom de Claves 2, i s'esperava que les seues vendes pujaren, sobretot entre el sector femení.
Crème
[editar | editar còdic]Crème és el suplement del periòdic per a assistents personals, secretaris/as, assistents d'eixecutius i qualsevol que treballe en el camp de l'administració. És llegit per més administratius/as que The Guardian o The Evening Standard.[33]
The Times Magazine
[editar | editar còdic]The Times Magazine es distribuïx junt en el periòdic del dissabte, i es caracterisa pels seus artículs sobre diversos temes com poden ser famosos, moda, bellea, gastronomia, llar i jardí, o simplement anècdotes d'alguns columnista. Conta en coneguts colaboradors com Gordon Ramsay, un dels cuiners més coneguts de Gran Bretanya, i Giles Coren, l'escritor especialisat en gastronomia considerat el millor de 2005.
Patrocinis
[editar | editar còdic]Festival de Cine de Londres
[editar | editar còdic]The Times, junt en l'Institut de cine anglés, patrocina el festival de cine de Londres (o, més específicament, el The Times bfi London Film Festival). És un dels festivals de cine més importants d'Europa.
The Cheltenham Festival of Literature
[editar | editar còdic]El Festival de Lliteratura de Cheltenham és patrocinat també per The Times.
Amos
[editar | editar còdic]- John Walter (1785-1803)
- John Walter, fill (1803-1847)
- John Walter, net (1847-1894)
- Arthur Fraser Walter (1894-1908)
- Lord Northcliffe (1908-1922)
- Família Astor (1922-1966)
- Roy Thomson (1966-1981)
- News UK, dirigida per Rupert Murdoch (1981-)
Editors
[editar | editar còdic]- John Walter (1785-1803)
- John Walter (1803-1809)
- John Stoddart (1809-1817)
- Thomas Barnes (1817-1841)
- John Delane (1841-1877)
- Thomas Chenery (1877-1884)
- George Earle Buckle (1884-1912)
- George Geoffrey Dawson (1912-1919)
- Henry Wickham Steed (1919-1922)
- George Geoffrey Dawson (1923-1941)
- Robert McGowan Barrington-Ward (1941-1948)
- William Casey (1948-1952)
- William Haley (1952-1966)
- William Rees-Mogg (1967-1981)
- Harold Evans (1981-1982)
- Charles Douglas-Home (1982-1985)
- Charles Wilson (1985-1990)
- Simon Jenkins (1990-1992)
- Peter Stothard (1992-2002)
- Robert Thomson (2002-2007)
- James Harding (2007-2012)
- John Witherow (2013-)
Periodistes antics
[editar | editar còdic]- Simon Jenkins
- Paul Heiney
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ archive. org/web/20051029060638/http://www. lancs. ac. uk/staff/trowler/ressite/cut. htm Material Which Never Made It To Publication
- ↑ ft. com/cms/s/417fa1a2-ab60-11d9-893c-00000e2511c8,dwp_uuid=fdb2b318-aa9e-11d9-98d7-00000e2511c8. html FT. com / News in depth / UK Election - Election 2005: What the papers said
- ↑ Lewis, Leo (16 de juliol 2011). timesonline. co. uk/tol/tools_and_services/services/press_office/article2085354. ece The Times Editors, The Times.
- ↑ Simkin, John (September 1997). «com/Jwalter1. htm John Walter».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Plantilla:Cite EB1911
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «org. uk/? p=62078 Claves, The – Extracts from – Epsom & Ewell History Explorer».
- ↑ Lomas, Claire. "winchester. ac. uk/? page=353 The Steam Driven Rotary Press, The Times and the Empire winchester. ac. uk/? page=353 archivat en Wayback Machine."
- ↑ Knightley, Phillip. google. com/books? id=DXu6XL4g4agC&pg=PA2 The First Casualty: The War Correspondent as Hero and Myth-Maker from the Crimea to Iraq (en en), JHU Press. ISBN 978-0-8018-8030-8.
- ↑ “google. com/books? id=aw0HAQAAIAAJ&pg=PA129 War Correspondents” . The Edinburgh Review 183 (375): 129.
- ↑ Gordon Martel, ed. The Times and Appeasement: The Journals of A L Kennedy, 1932–1939 (2000).
- ↑ Frank McDonough, "The Times, Norman Ebbut and the Nazis, 1927–37." Journal of Contemporary History 27.3 (1992): 407–424.
- ↑ Beloff, Max. "The Dangers of Prophecy" pages 8–10 from History Today, Volume 42, Issue # 9, September 1992 page 9
- ↑ Davies, Robert William. "Edward Hallett Carr, 1892–1982" pages 473–511 from Proceedings of the British Academy, Volume 69, 1983 page 489
- ↑ bbc. co. uk/onthisday/hi/dates/stories/november/13/newsid_2539000/2539795. stm BBC ON THIS DAY – 13 – 1979: Claves returns after year-long dispute.
- ↑ «thetimes. co. uk/static/about-us/ About us» (en en).
- ↑ The Times bids farewell to old technology, per Alan Hamilton. The Times, 1/5/82, pg. 2, col. C.
- ↑ Glover, Stephen (2003-11-29). «spectator. co. uk/2003/11/the-times-has-gone-tabloid-where-will-the-broadsheet-revolution-end/ "The Times" has gone tabloid: where will the broadsheet revolution end?» (en en-us).
- ↑ Snoddy, Raymond (2004-11-01). «independent. co. uk/news/media/why-the-times-had-to-change-531639. html Why the Claves had to change» (en en).
- ↑ thetimes. co. uk/artícul/from-our-own-correspondents-st83m3tm08m From our own correspondents (in (en)), The Times.
- ↑ Rawlinson, Kevin (2016-03-30). «theguardian. com/media/2016/mar/30/times-rolling-editions-website-sunday-times-apps The Times drops online rolling news for four editions a day».
- ↑ news. co. uk/2016/03/the-times-and-the-sunday-times-launch-new-website-and-smartphone-apps/ The Times and The Sunday Claves launch new website and apps.
- ↑ bbc. co. uk/news/business-47895062 Murdoch wins preliminary backing to merge his Claves titles, BBC News Online.
- ↑ «parliament. uk/business/publications/written-questions-answers-statements/written-statement/Commons/2019-06-27/HCWS1677/ Mija Matters:Written statement – HCWS1677».
- ↑ «ipso. co. uk/rulings-and-resolution-statements/ruling/? id=08527-19 08527-19 O'Nion v The Times». IPSO.
- ↑ «ipso. co. uk/rulings-and-resolution-statements/ruling/? id=07966-19 Ruling».
- ↑ «ipso. co. uk/rulings-and-resolution-statements/ruling/? id=08417-19 08417-19 Cooney et al. v The Times». IPSO.
- ↑ «ipso. co. uk/rulings-and-resolution-statements/ruling/? id=04817-19 04817-19 Wilson v Sunday Claves». IPSO.
- ↑ pressgazette. co. uk/times-apologises-and-pays-libel-damages-to-imam-who-appeared-on-bbc-debate/ Claves apologises and pays libel damages to imam who appeared on BBC debat, Press Gazette.
- ↑ (2020, July 30). The Times publishes apology to Sultan Choudhury OBE. InPublishing. https://www. inpublishing. co. uk/artículs/the-times-publishes-apology-to-sultan-choudhury-obe-15658
- ↑ co. uk/artícul/b/the-times-pays-30k-damages-over-artícul-defaming-muslim-activists The Times pays £30k damages over artícul defaming Muslim activists (in (en)), Morning Star.
- ↑ theguardian. com/media/2020/dec/04/times-pays-damages-to-advocacy-group-cage-over-false-claim-of-link-to-killer Claves pays damages to advocacy group falsely linked to Reading killer (in (en)), The Guardian (4 de decembre 2020).
- ↑ NRS, Abril 2004 – Març 2005
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre The Times.
(anglés)Esta pàgina descriu una política oficial de L'Enciclopèdia en valencià.
Ha segut elaborada i aprovada per la comunitat i el seu compliment es obligatori per a tots els editors. Pots editar-la per a millorar la seua redacció i format, pero si desiges canviar alguna qüestió de fondo, busca el consens comunitari primer.
- Este artícul conté una traducció derivada de «The Times» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
