Z3
La computadora Z3, creada per Konrad Zuse en 1941, va ser la primera màquina programable i completament automàtica, característiques usades per a un computador.
El Z3, de tecnologia electromecànica, estava construït en 2300 relés, tenia una freqüència de rellonge de 5 Hz, i una llongitut de paraula de 22 bits. Els càlculs eren realisats en aritmètica en menge flotant purament binaria. La màquina va ser completada en 1941 (el 12 de maig d'eixe mateix any va ser presentada a una audiència de científics en Berlín). El Z3 original va ser destruït en 1943 durant un bombardeig en Berlín. Una rèplica completament funcional va ser construïda durant els anys 60 per la companyia del creador Zuse KG i està en exposició permanent en el Deutsches Museum. En 1998 Raúl Rojas va demostrar que el Z3 és Turing complet.
En 1967, Zuse KG havia construït un total de 251 computadores. Eixe mateix any Zuse va sugerir que l'univers en sí mateixa és una retícula de computadores (Física computacional), publicant esta hipòtesis en 1969 en el seu llibre Rechnender Raum.[1][2]
Relacions entre el Z3 i atres computadores
[editar | editar còdic]La següent llista situa el Z3 en el context de l'época:
- Al contrari que el primer ordenador no-programable creat per Wilhelm Schickard en 1623, el Z3 de 1941 era programable.
- L'èxit de Zuse sol ser atribuït al seu us del sistema binario. Este sistema va ser inventat uns 300 anys abans per Gottfried Leibniz, i posteriorment usat per George Boole per a desenrollar el seu àlgebra booleana. En 1937, Claude Shannon va introduir l'idea d'implementar l'àlgebra booleana per mig de relés electrònics en un document sobre disseny de circuits digitals. No obstant, va ser Zuse el que va unir tot açò i va fer que funcionara.
- El primer disseny d'un computador controlat per programa va ser realisat per Charles Babbage a mitan de el XIX. Este disseny, no obstant, no va poder portar-se a terme en aquells moments, supostament perque era decimal i per lo tant molt complicat, no binario i simple com el Z3. No obstant, en 1991, la màquina diferencial de Babbage va ser construïda segons els seus plans originals, i va funcionar correctament. Si l'amiga de Babbage, Ada Lovelace, va ser la primera programadora teòrica, escrivint programes per a una màquina que no existia, llavors Zuse va ser el primer programador pràctic.
- l'ENIAC va ser completat 4 anys despuix que el Z3. Mentres que el ENIAC usava vàlvules de buit i el Z3 usava relés, el ENIAC encara era decimal i el Z3 era binario. Fins a 1948, programar el ENIAC significava tornar a soldar els cables; mentres, el Z3 llegia els programes de targetes perforades. Hui en dia els computadors estan basats en transistors en lloc de vàlvules o relés, pero la seua arquitectura interna és més pareguda a el Z3 que a el ENIAC.
- El Z3 necessitava una cinta externa per a almagasenar els programes. El Manchester Baby de 1948 i l'EDSAC de 1949 varen ser els primers computadors del món en programes almagasenats internament, implementant un concepte freqüentment atribuït a un artícul presentat en 1945 per John von Neumann i els seus companyers. No obstant, una palesa de Zuse de 1936 ya mencionava l'idea, pero va ser rebujada.
- Relació entre el Z3 i el concepte teòric de la màquina universal de Turing: era possible construir bucles en el Z3, pero no hi havia cap instrucció de bot condicional (encara que haguera segut senzill afegir una). No obstant, hi ha una manera d'implementar una màquina de Turing en un Z3 (assumint una capacitat d'almagasenament infinita), com va ser demostrat en 1998. És una manera estranya, pero la pròpia màquina de Turing és estranya, estant dissenyada per a ser simple i universal, no eficient.
Des d'un punt de vista pràctic, és molt més important el fet de que el Z3 proporcionava un conjunt d'instruccions prou útil per a les aplicacions dels ingeniers dels anys 40. De fet, Zuse era un ingenier que va construir els seus computadors per a que li facilitaren el seu treball.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rechnender Raum.
- ↑ «How to make Zuse's Z3 a universal computer» (en anglés). Zuse Institute Berlin. Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2009. Consultat el 23 de juny de 2009.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Z3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Z3» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.