Juan Vanrell Nadal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Joan Vanrell premiat
Premi Llealtat

Juan Vanrell Nadal va nàixer en Algàida, poble rural de Mallorca, als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa.

Prop del seu poble trobem el santuari, de "La Mare de Deu de la Pàu", construït per orde de Jaume I en acció de gràcies per la conquista de Mallorca.

Estudis[editar]

Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En eixa época a soles parlava balear, la seua llengua mare.

En l'any 1937 entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com Germans de la Salle. Deprengué castellà i francés, es formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana.


"Gràcies a La Salle ame als alumnes i soc amat per ells".Joan Vanrell

Se llicencià en el títul de magisteri en l'Escola Normal de Palma de Mallorca

Desenroll professional[editar]

Va eixercir la seua professió de 'mestre' en diversos Coleges de La Salle.

Destaca els deu anys que va impartir classe en Mahón (1948-1958),a on reviscolà les Associacions d'Antics Alumnes i les activitats extraescolars religioses-deportives, despuix de la Guerra Civil Espanyola.

Donà gran impuls al baloncistella, creant en 1950 el C.B. La Salle que en el temps s'ha convertit en l'actual 'Baloncistella Menorca' de 1ª divisió.

En l'any 1959, ingressà en l'Universitat Lliterària de Valéncia, obtenint la Llicenciatura de Filologia Moderna en 1963.

En l'any 1968 guanya les oposicions a Professor Agregat de Francés. Eixercí esta titularitat en la Secció Delegada de Tavernes de la Valldigna a on conseguix que es transforme en institut arribant a ser secretari i director.

En l'any 1982 accedix a la Càtedra de Francés. Eixercí en Nules i Carcaixent i es jubila en 1992 en l'Institut de Chirivella.

Hui[editar]

En jubilar-se, centrà la seua preocupació intelectual en la defensa incansable de la veritat de la llengua valenciana i de la Llengua Balear.

Atres càrrecs[editar]

A on treballà per la millora salarial.

"Sense dignitat retributiva no hi ha dignitat professional".

Antics alumnes[editar]

Premis[editar]

Publicacions[editar]

Cites[editar]

Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, digué en juliol de l'any 2012 que les comunitats autònomes desapareguen, excepte Galícia, País Vasc i Catalunya, per ser comunitats històriques.

¿Dónde están y cuándo comienzan los 'derechos históricos' de Cataluña? Por antigüedad, valor e historia tienen más 'derechos históricos' que Cataluña los astures, cántabros y gallegos, iniciadores indómitos de la Reconquista; Castilla y Aragón, artífices de la unidad de España; Toledo, Andalucía, Valencia y Mallorca, focos admirables de cultura y poderío de los reinos árabes... ¿Cómo pudo Cataluña dar lengua, cultura y esencia a Mallorca (1229) y a Valencia (1238) si entonces no existía ni geográfica ni políticamente?
¿Qué derechos históricos? (Diario de Valencia, 5.2.2006), per Juan Vanrell Nadal

Juan Vanrell, també comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol per a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:

En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!
"Baleares y Valencia, moneda de cambio"

Enllaços externs[editar]