Diferencia entre pàgines "Época ibèrica en la Comunitat Valenciana" i "Edat Mija en la Comunitat Valenciana"

Revisió de 19:07 5 jun 2021

Història de la Comunitat Valenciana

Formació geològica
Prehistòria
Periodo íber
Periodo cartaginés
Periodo romà
Periodo visigot
Edat Mija (Periodo musulmà)
Conquista omeya
Valiat de l'Àndalus
Emirat de Qurtuba
Califat de Qurtuba
Emirat d'Alpont
Emirat de Balansiya
Emirat de Dàniyya
Regne de Valéncia
Conquista de Valéncia
Sigle d'or
Decrets de Nova Planta
Dinastia Borbó
Història contemporànea
Història de Valéncia
Llista de presidents de la Generalitat

Taifes en l'any 1031

L'edat mija en lo Regne de Valéncia és el periodo de temps comprés entre la caiguda de l'imperi Romà i la vinguda del Renaiximent. En lo Regne de Valéncia es poden distinguir tres periodos ben diferenciats: l'época musulmana, la reconquista i formació del Regne de Valéncia, i l'época d'Or.

Visigots

Entre la caiguda de l'Imperi Romà i la dominació musulmana passaren els visigots. Entre el sigle VII fins a les primeries del VIII, l'actual territori de la Comunitat Valenciana estigué subjecte al Regne visigot de Toledo. Pero pràcticament no deixaren calcigada.

Musulmans

Despuix de la batalla de Guadalete els musulmans ocuparen tota la península ibèrica derrotant als visigots de Don Rodrigo. De les terres valencianes feren un verger en hortes i jardins que maravellaven al món. En el sigle XI en la caiguda del Califat de Còrdoba Al-Àndalus se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen dos, la Taifa de Valéncia i la Taifa de Dénia que també governava les Illes Balears. Valéncia fon conquistada pel Cit i a la seua mort per una secta de fanàtics, els almoràvits i els almohades. La lluita entre els dos, deixà refer les taifes sent exepcional la figura del Rei Llop. Desendent de mosàraps, conquistà totes les terres de la Xàrquia, el Regne de Múrcia i el Regne d'Almeria. Conseguí detindre als almohades que no pogueren entrar en la ciutat de Valéncia fins a la seua mort.

Regne de Valéncia i Corona d'Aragó

Jaume I d'Aragó i Valéncia

Gràcies a la derrota dels almohades en la Batalla de Naus de Tolosa (1212), els reis cristians pugueren continuar en la reconquista d'Al-Àndalus. Jaume I d'Aragó reconquistà els regnes de Valéncia, Mallorca i Múrcia que més tart cedí a la Corona de Castella. Jaume I dotà al regne dels furs que asseguraven la seua autonomia front als atres de la Corona d'Aragó.També nos donà la Real Senyera distintiva de tot atre territori de la Corona d'Aragó. En lo regne s'assegurà la convivència de judeus, musulmans i cristians que el feren el més ric i poderós de la Corona d'Aragó. El dia 9 d'octubre entrà triunfalment en la ciutat de Valéncia sent el dia de la Pàtria Valenciana.

Época dorada

Des del sigle XIII fins al sigle XV se produí la conquista del Mediterràneu per part de la Corona. Valéncia finançà i participà activament en estes conquistes que li obrigueren les portes a Bizanci i a orient. El seu gran poder feu que els papes excomulgaren al rei aragonés Pere III d'Aragó i I de Valéncia ordenant que el desobediren. El Regne de Valéncia sempre se mantingué fidel ad ell. En este preiodo vixqueren héroes com Francesc de Vinatea que conseguí mantindre unit al regne o Sant Vicent Ferrer personages clau en l'història valenciana, espanyola i universal sense els quals Espanya hui no seria una realitat fet a destacar és el Compromís de Casp. L'egemonia política, militar, financera i cultural en especial el Sigle d'Or de la llengua valenciana tenen el seu millor reflex en l'existència de dos papes valencians, Calixt III i Aleixandre VI que volia unir a tota la cristianitat en un sol poble. Tenia el poder militar i espiritual per a fer-ho pero l'opossició de la Cúria romana i dels príncips no deixaren fer realitat el seu ideal.

L'edat mija va desembocar en el Renaiximent, pero encara que en la major part d'Europa, el Renaiximent va ser una época d'esplendor cultural, econòmic i social, en lo Regne de Valéncia tot lo contrari. L'época d'esplendor va tindre lloc cap a finals de l'edat mija. Provablement, els tres fets que varen condicionar la decadència del Renaiximent varen ser, l'hegemonia de Castella, l'expulsió dels moriscs i la guerra de Successió.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Dama d'Elx.jpg|thumb|350px|right|[[Dama d'Elig]], obra mestra de l'[[art ibèric]]]]
-L''''época ibèrica en la Comunitat Valenciana''' correspon, aproximadament, al periodo 5000-[[sigle III aC]] de la [[prehistòria]], quan els [[ibers]] eren el poble predominant en les costes de la [[Península Ibèrica]].
-==Época preibèrica==
-Els primers vestigis de població que es tenen en la [[Comunitat Valenciana]], daten de l'época [[paleolític|paleolítica]] i estan constituïts per alguns esquelets i pintures prehistòriques que han segut trobades en algunes coves del país. Aixina, en [[Xàtiva]] en la [[Cova Negra]] s'han trobat algunes deixalles humanes de tipo [[neandertal]] que fan pensar que esta cova estava habitada en temps remots. També són característics d'esta época les pintures prehistòriques de [[Bicorp]], [[Ares del Maestrat]], [[Barranc de la Valltorta|Valltorta]], [[Morella]], La Serreta ([[Alcoy]]), la [[Cova del Parpalló]] ([[Gandia]]), etc..
-Totes estes pintures conformen lo que se nomena l'Escola Llevantina i es caracterisen per representar escenes costumistes dels seus habitants, i segurament també devien tindre un significat màgic.
-==Els ibers==
 {{Història de la Comunitat Valenciana}}
-Segons algunes teories, els ibers tindrien el mateix orige que els [[vasc]]s primitius, i s'haurien estés des d'un lloc pròxim als [[Pirineus]] per tota [[Europa]], fa uns 30.000 anys. De fet els mots ibèric, o [[Ebre]], ''Ivry'', i Ebers podrien tindre el mateix orige, i el seu significat seria el d'un lloc relacionat en un curs d'[[aigua]].
-Estos pobles a pesar de les seues característiques culturals comuns constituïren tribus separades i per tant, formaven una série de poblacions cadascuna d'elles més o menys independent de les atres pero dins d'una mateixa cultura.
-Les ciutats ibèriques més importants governaven sobre les d'una mateixa zona constituint una mena de chicotets regnes en la població més important com a "capital".
-En la Comunitat Valenciana, les característiques geogràfiques diferents a les de l'época actual feren que les principals poblacions ibèriques estigueren situades fora de la zona de la planura a on actualment se situa la [[Ciutat de Valéncia]], ya que en aquella época, la llacuna de l'[[Albufera de Valéncia|Albufera]] era molt més gran i pràcticament unia el riu [[Túria]] en el [[Xúquer]]. Això fea de la zona de la planura un lloc pantanós i pràcticament inhabitable a on a soles anaven els caçadors d'aus de tant en tant.
-Aixina puix els poblats més importants estaven situats en llocs més alts vorejant les zones d'aiguamolls i ficant-se a tossals en "terra ferma" que feen possible una millor defensa i donaven un terreny més ferm a on construir alluntat de les zones pantanoses infestades de [[mosquit]]s.
-La capital ibèrica estava situada a on es troba actualment [[Llíria]] (capital del [[Camp de Túria]]) baix el nom d'Edeta. Tot sembla indicar que tingué una certa importància en la zona central de la comunitat, fins que fon destruïda el [[76 aC]] per les guerres de [[Sertori]].
-Atres poblats ibèrics importants eren: Arse ([[Sagunt]]), Saitabi ([[Xàtiva]]), [[Torís]], [[Cullera]], [[Elig]], [[Moixent]], etc.. Tot plegat, totes estes poblacions constituirien una mena de xàrcia de [[ciutat-estat|ciutats-estat]] que estarien molt relacionades entre elles.
-Sobre la Ciutat de Valéncia abans de l'época romana, no hi ha referències massa clares, pero tot sembla indicar que hi havia una chicoteta població fortificada que hauria portat el nom de Tyris o Tyrin, que estava situada en una illa sobre el riu [[Túria]], riu del qual rep el seu nom.
-Els ibers deixaren en la Comunitat Valenciana clares mostres del seu art, la més coneguda de totes és la [[Dama d'Elig]], un bust de pedra que representa a una dona noble dels ilicitans. En el monyo arreplegat en un complicat pentinat, en el seu rostro es poden apreciar clarament les característiques típiques de la dona valenciana i és sense dubte la més important representació d'art ibèric del món.
-Una atra de les mostres més representatives de l'art ibèric trobades en la Comunitat Valenciana, és el famós [[Guerrer de Moixent]], i que trobat en la localitat del mateix nom, representa un guerrer ibèric nu damunt un [[cavall]] en la [[falcata]] i preparat per a entrar en combat. Esta estàtua de [[plom]] està molt be conservada i una rèplica de la mateixa es pot vore a l'entrada de Moixent sobre un pilar de pedra.
-També han estat trobades moltes peces de ceràmica, [[moneda|monedes]], etc., en diferents punts de la geografia valenciana les quals conformen un tesor de riquea incalculable sobre el nostre passat.
-== Primers contactes ==
-Els pobles més matinadors a l'hora d'establir contacte en el [[contestans]] i els [[edetans]] que vivien en l'actual Comunitat Valenciana, foren els [[fenicis]], poble mariner que establí diverses factories comercials en la Comunitat Valenciana, com [[Herna]] ([[Guardamar del Segura]]).
-Els [[grecs]], no tardaren de fer-li la competència als fenicis i fundaren diverses colònies comercials a la costa contestana com [[Hemeroskopeion]] ([[Dénia]]) i entraren en un clar conflicte en els fenicis que s'anà resolent poc a poc fins que la definitiva decadència dels fenicis deixà als grecs una certa época de primacia.
-Esta época durà ben poc, ya que els [[Cartago|cartaginesos]], descendents dels fenicis, aplegaren al marchar els fenicis i despuix d'entrar en conflicte en els grecs derrotaren a estos a la batalla naval d'Alalia wn l'any 535 AC, fent-se en el control de tota la [[Península Ibèrica|península]].
-A pesar de tot, estos pobles mai eixerciren un control dominant sobre els pobles autòctons i es dedicaren a soles a establir contactes comercials i a fundar factories per tal de negociar en els [[ibèrics]], sense intervindre més de lo que els era indispensable pels seus assunts comercials.
+[[Archiu:Taifas-ca.png|thumb|[[Taifes]] en l'any [[1031]]]]
+L''''edat mija en lo Regne de Valéncia''' és el periodo de temps comprés entre la caiguda de l'[[imperi Romà]] i la vinguda del [[Renaiximent]]. En lo [[Regne de Valéncia]] es poden distinguir tres periodos ben diferenciats: l'[[Época musulmana en la Comunitat Valenciana|época musulmana]], la [[reconquista]] i formació del Regne de Valéncia, i l'[[Sigle d'Or valencià|época d'Or]].
-== Les guerres púniques ==
+==Visigots==
-{{AP|Guerres Púniques}}
+Entre la caiguda de l'Imperi Romà i la dominació musulmana passaren els [[visigots]]. Entre el [[sigle VII]] fins a les primeries del [[sigle VIII|VIII]], l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]] estigué subjecte al [[Regne visigot de Toledo]]. Pero pràcticament no deixaren calcigada.
-Mentres els cartaginesos anaven desenrollant el seu imperi marítim, una atra potència havia sorgit en el [[Mediterràneu]]. [[República romana|Roma]], una chicoteta ciutat a la vora del [[Tíber]] s'havia desenrollat fins a arribar a ser un gran imperi comercial i ara li disputava a Cartago el domini de l'illa de [[Sicília]].
-Els cartaginesos varen reclutar soldats dels poblats ibèrics, i aixina molts infants i ginets edetans varen combatre del costat de Cartago en la [[Primera Guerra Púnica]]. Aquella fon una guerra llarga que durà més d'una década i a on els cartaginesos, despuix de fracassar al no poder prendre la ciutat de [[Siracusa]] foren forçats a signar una pau que els deixava la [[Península Ibèrica]] com l'única eixida per mantindre el seu imperi comercial pero [[Amílcar Barca]] era atacat per un rei ibèric de la [[Comunitat Valenciana]] i morí ofegat al [[Vinalopó]] durant la [[Batalla d'Ilici]] el [[228 aC]].
+==Musulmans==
+Despuix de la [[batalla de Guadalete]] els [[musulmà|musulmans]] ocuparen tota la [[península ibèrica]] derrotant als visigots de [[Don Rodrigo]]. De les terres valencianes feren un verger en hortes i jardins que maravellaven al món. En el [[sigle XI]] en la caiguda del [[Califat de Còrdoba]] [[Al-Àndalus]] se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen dos, la [[Taifa de Valéncia]] i la [[Taifa de Dénia]] que també governava les [[Illes Balears]]. Valéncia fon conquistada pel [[Cit]] i a la seua mort per una secta de fanàtics, els [[almoràvits]] i els [[almohades]]. La lluita entre els dos, deixà refer les taifes sent exepcional la figura del [[Rei Llop]]. Desendent de mosàraps, conquistà totes les terres de la Xàrquia, el [[Taifa de Múrcia|Regne de Múrcia]] i el [[Taifa d'Almeria|Regne d'Almeria]]. Conseguí detindre als almohades que no pogueren entrar en la ciutat de [[Valéncia]] fins a la seua mort.
-En la [[Segona Guerra Púnica]], el general [[Aníbal Barca]] al qual el seu pare havia fet jurar revancha contra [[Antiga Roma|Roma]], atacà la ciutat d'[[Arse]], aliada de Roma, desencadenant els acontenyiments abans que els romans estigueren preparats. Els saguntins [[Sege d'Arse|feren una defensa molt forta]] de la seua ciutat, i despuix de huit mesos de lluita molts preferiren suïcidar-se. Després de la presa de Sagunt, Aníbal reclutà molts guerrers edetans per a creuar els [[Pirineus]] i els [[Alps]] per enfrontar-se als romans al seu propi territori.
+==Regne de Valéncia i Corona d'Aragó==
+===Jaume I d'Aragó i Valéncia===
+Gràcies a la derrota dels [[almohades]] en la [[Batalla de Naus de Tolosa]] ([[1212]]), els reis cristians pugueren continuar en la reconquista d'[[Al-Àndalus]]. [[Jaume I d'Aragó]] reconquistà els regnes de [[Regne de Valéncia|Valéncia]], [[Regne de Mallorca|Mallorca]] i [[Regne de Múrcia|Múrcia]] que més tart cedí a la [[Corona de Castella]]. Jaume I dotà al regne dels [[furs]] que asseguraven la seua autonomia front als atres de la [[Corona d'Aragó]].També nos donà la [[Real Senyera]] distintiva de tot atre territori de la Corona d'Aragó. En lo regne s'assegurà la convivència de judeus, musulmans i cristians que el feren el més ric i poderós de la Corona d'Aragó. El dia [[9 d'octubre]] entrà triunfalment en la ciutat de [[Valéncia]] sent el dia de la Pàtria Valenciana.
-Sense la llogística proporcionada pel seu germà, Aníbal anà perdent existències i no pogué obtindre els equips necessaris per prendre Roma, lo que l'obligà a retirar-se de territori [[Península Itàlica|italià]]. Després del fracàs en Itàlia hagué d'enfrontar-se en [[Publi Corneli Escipió Africà Major|Publi Corneli Escipió]] el qual havia desembarcat en la costa llevantina conquerint molt de territori cartaginés en lo que comença l'[[época romana en la Comunitat Valenciana]] i en la Península. Finalment, Aníbal fon derrotat en la costa africana.
+===Época dorada===
+Des del [[sigle XIII]] fins al [[sigle XV]] se produí la conquista del Mediterràneu per part de la Corona. Valéncia finançà i participà activament en estes conquistes que li obrigueren les portes a [[Imperi Bizantí|Bizanci]] i a orient. El seu gran poder feu que els papes excomulgaren al rei aragonés [[Pere III d'Aragó|Pere III d'Aragó i I de Valéncia]] ordenant que el desobediren. El Regne de Valéncia sempre se mantingué fidel ad ell. En este preiodo vixqueren héroes com [[Francesc de Vinatea]] que conseguí mantindre unit al regne o [[Sant Vicent Ferrer]] personages clau en l'història valenciana, espanyola i universal sense els quals [[Espanya]] hui no seria una realitat fet a destacar és el [[Compromís de Casp]]. L'egemonia política, militar, financera i cultural en especial el [[Sigle d'Or]] de la [[llengua valenciana]] tenen el seu millor reflex en l'existència de dos papes valencians, [[Calixt III]] i [[Aleixandre VI]] que volia unir a tota la cristianitat en un sol poble. Tenia el poder militar i espiritual per a fer-ho pero l'opossició de la Cúria romana i dels príncips no deixaren fer realitat el seu ideal.
-== Vore també ==
+L'edat mija va desembocar en el Renaiximent, pero encara que en la major part d'[[Europa]], el Renaiximent va ser una época d'esplendor cultural, econòmic i social, en lo Regne de Valéncia tot lo contrari. L'época d'esplendor va tindre lloc cap a finals de l'edat mija. Provablement, els tres fets que varen condicionar la decadència del Renaiximent varen ser, l'hegemonia de [[Castella]], l'[[expulsió dels moriscs]] i la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]].
-* [[Història de la Comunitat Valenciana]]
-* [[Comunitat Valenciana]]
-* [[Ibers]]
-* [[Dama d'Elig]]
-* [[Guerrer de Moixent]]
-* [[Hispània]]
-* [[Conquesta romana d'Hispània]]
+{{Regne de Valéncia}}
-[[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana| ]]
+[[Categoria:Història]]
+[[Categoria:Edat Mija en la Comunitat Valenciana| ]]