Canvis

510 bytes afegits ,  11:44 7 jul 2024
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:     
Es va destinar a cobrir les creixents necessitats del barri de l'Eixample de Valéncia, dominat per la classe burguesa.
 
Es va destinar a cobrir les creixents necessitats del barri de l'Eixample de Valéncia, dominat per la classe burguesa.
L'edifici, fon concebut i realisat per l'arquitecte [[Francisco Mora Berenguer]] entre els anys [[1914]] i [[1916]]. És un clar eixemple d'[[arquitectura modernista]] de principis de sigle. Està declarat ademés com a Monument Nacional.
+
L'edifici, fon concebut i realisat per l'arquitecte [[Francisco Mora Berenguer]] entre els anys [[1914]] i [[1916]]. És un clar eixemple d'arquitectura del [[modernisme valencià]] de principis de sigle. Està declarat ademés com a Monument Nacional.
    
El seu emplaçament llimita en els carrers Comte de Salvatierra, [[Jorge Juan]], Martínez Ferrando i [[Ciril Amorós|Ciril Amorós]] de la capital del [[Túria]]. L'edifici consta de tres naus: una principal de 18 metros i dos laterals de 7'7 metros cada una, aixina com d'una estructura metàlica bellament treballada.
 
El seu emplaçament llimita en els carrers Comte de Salvatierra, [[Jorge Juan]], Martínez Ferrando i [[Ciril Amorós|Ciril Amorós]] de la capital del [[Túria]]. L'edifici consta de tres naus: una principal de 18 metros i dos laterals de 7'7 metros cada una, aixina com d'una estructura metàlica bellament treballada.
Llínea 45: Llínea 45:     
El conjunt està delimitat per una reixa perimetral d'atenció disseny, realisada en ferro i pedra natural, en els chaflans de la qual s'alcen quatre chicotets [[edícul]]s d'una sola planta, un destinat a neteges de públic i venedors i el restant utilisats com a almagasén.
 
El conjunt està delimitat per una reixa perimetral d'atenció disseny, realisada en ferro i pedra natural, en els chaflans de la qual s'alcen quatre chicotets [[edícul]]s d'una sola planta, un destinat a neteges de públic i venedors i el restant utilisats com a almagasén.
 
+
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
 
* Descripció i anàlisis de l'edifici realisada per l'arquitecte El senyor Francisco Taberner, arreplega en la Memòria del Proyecte de Restauració del Mercat de Colon.
 
* Descripció i anàlisis de l'edifici realisada per l'arquitecte El senyor Francisco Taberner, arreplega en la Memòria del Proyecte de Restauració del Mercat de Colon.
 +
* Martínez-Díaz, E., Vegas F., Soler, P. : Mercado de Colón: Historia y Rehabilitación, Ayuntamiento de Valencia, 2005, I.S.B.N. 84-8484-141-3
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* L'arquitectura del eclecticismo en Valéncia: vertientes de l'arquitectura valenciana entre 1875 i 1925. Benito Goerlich, D. Ajuntament de Valéncia, 1992
 +
* Conocer Valencia a través de su arquitectura. Autors diversos. Ed. Colegi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana-Ajuntament de Valéncia, Valéncia. 2001
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Mercado de Colón}}
 
{{Commonscat|Mercado de Colón}}
*[https://www.mercadocolon.es/ Mercat de Colón]
+
 
*[http://www.gigapan.org/viewGigapanFullscreen.php?id=7912 Vista detallada de la Frontera Sur]<br />
+
* [https://www.mercadocolon.es/ Mercat de Colón]
 +
* [http://www.gigapan.org/viewGigapanFullscreen.php?id=7912 Vista detallada de la Frontera Sur]<br />
    
{{Monuments de Valéncia}}
 
{{Monuments de Valéncia}}
158 005

edicions